19 de maig de 2026, dimarts VII de Pasqua

DIMARTS DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Beats Joan de Cetina i Pere de Dueñas, màrtirs

Oració col·lecta

Ens ompli d'alegria, Senyor,

el triomf que van compartir com a germans

els benaurats Joan i Pere;

vos preguem que esta commemoració

augmente el vigor de la nostra fe

i ens console en confiar en tan fidels intercessors.

Lectura primera Fets 20,17-27

Vullc acabar el camí encetat 

i la missió que em va confiar Jesús, el Senyor

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pau, des de Milet, va enviar a buscar els preveres de la comunitat d'Efes. Quan arribaren, els va dir: 

«Ja sabeu com m'he portat entre vosaltres des del dia que vaig posar els peus a Àsia: he servit el Senyor amb tota humilitat, i amb llàgrimes, enmig de les proves que m'han vingut de les insídies dels jueus. Sabeu que no he deixat de dir-vos res que vos poguera ser útil: he predicat i ensenyat, en públic i casa per casa, insistint tant a jueus com a grecs que es convertiren a Déu i cregueren en el nostre Senyor Jesús.

I ara me'n vaig a Jerusalem, impulsat per l'Esperit, sense saber què em passarà allí. Només sé que l'Esperit Sant, en cada ciutat, m'assegura que m'esperen cadenes i conflictes. Però no done cap valor a la meua vida, sempre que puga acabar el camí encetat i la missió que em va confiar Jesús, el Senyor: donar testimoni de l'evangeli de la gràcia de Déu.

I ara sé que ningú de vosaltres, entre els quals he proclamat el Regne, em tornarà a vore; per això hui declare que, si algú de vosaltres es perd, jo no en soc responsable, ja que no he deixat d'anunciar-vos, del tot, el designi de Déu».

Salm responsorial 67,10-11.20-21 (R.: 33a)

Senyor, escampàreu una pluja generosa

per a refer els vostres camps esgotats;

allí vau albergar la vostra família.

allí vau consolar el pobre,

per la vostra bondat, Déu nostre.

R. Canteu a Déu, regnes de la terra.

O bé: 

 

Al·leluia.

Beneït siga el Senyor dia a dia;

Déu ens porta, ell ens salva.

El nostre Déu és un Déu que salva;

són del Senyor les portes de la mort. R.

Al·leluia Jo 14,16

Jo pregaré al Pare, i vos donarà un altre Defensor,

per a que es quede amb vosaltres per sempre.

Evangeli Jo 17,1-11a

Pare, glorifiqueu el vostre Fill

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va alçar els ulls al cel i va pregar dient: 

«Pare, ha arribat l'hora: glorifiqueu el vostre Fill, per tal que el vostre Fill vos glorifique amb l'autoritat que li heu donat sobre tota la humanitat, per a que done vida eterna a tots els qui li heu confiat. I la vida eterna és que vos coneguen a vós, l'únic Déu verdader, i al vostre enviat, Jesucrist. 

Jo ja vos he glorificat ací en la terra duent a terme l'obra que m'havíeu encomanat. Ara, Pare, doneu-me a mi, al vostre costat, aquella glòria que ja tenia amb vós abans que el món existira.

He fet conéixer el vostre nom als qui vau traure del món per a donar-me'ls; eren vostres, i vós me'ls donàreu, i ara guarden la vostra paraula. Ara saben que totes les coses que m'heu donat m'han vingut de vós perquè, quan jo els he confiat les paraules que vós m'havíeu donat, ells les han acceptades i han reconegut verdaderament que jo vaig eixir de vós, i han cregut que vós m'heu enviat. 

Jo pregue per ells: no pregue pel món, sinó per aquells que vós m'heu confiat, perquè són vostres; i totes les meues coses són vostres, i les vostres són meues. En ells s'ha manifestat la meua glòria. Jo no em quede més en el món, però ells sí que es queden en el món, mentres que jo vaig cap a vós». 

 

* * * * *

Alcuí de York

Beats Joan de Cetina, franciscà del convent de Chelva, i Pere de Dueñas, màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de València)

Beat Alcuí de York

Sant Francesc Coll i Guitart, prevere i fundador

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 19 de maig

1. A Roma i al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sant Urbà I, papa, que va governar fidelment l'Església Romana durant huit anys, després del martiri de sant Calixt. (230)

2. A la mateixa ciutat, sants Parteni i Calòger, màrtirs, que van donar insigne testimoniatge de Crist en temps de l'emperador Dioclecià. (304)

3. A Arres, al territori de Nèustria, actualment França, sant Adolf, bisbe alhora d'esta ciutat i de Cambrai. (728)

4. A Canterbury, a Anglaterra, sant Dunstà, bisbe, que, com a abat de Glastonbury, va restaurar i va propagar la vida monàstica. Va ser promogut a la seu episcopal de Worcester, després a la de Londres i, finalment, a la de Canterbury, treballant sempre en totes elles per a promoure la concòrdia dels monjos i de les monges prescrita en les regles. (988)

5. A Florència, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Humiliana, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que com a esposa va suportar molts maltractaments amb una paciència i una mansuetud admirables, i després, havent enviduat, es va entregar de ple a la pregària i a les obres de caritat. (1246)

6. A Funone, prop d'Alatri, a la regió també italiana del Laci, mort de sant Pere Celestí, el qual, després d'haver abraçat la vida eremítica al territori dels Abruços, cèlebre per la seua fama de santedat i conegut pels seus miracles, va ser elegit, ja octogenari, Pontífex Romà prenent el nom de Celestí V, però abans que haguera transcorregut un sol any, va renunciar al càrrec i va preferir retirar-se de nou a la soledat. (1296)

• J.M. Bausset: Sant Pere Celestí (2015)

7. En un castell pròxim a Tréguier, a la Bretanya Menor, a França, sant Iu [o Ivó], prevere, que per l'amor de Crist va exercir la justícia sense distinció de persones, va fomentar la concòrdia, va defendre les causes dels òrfens, viudes i pobres, i va acollir en sa casa els desfavorits. (1303)

8. A Siena, a la regió de Toscana, a Itàlia, beat Agustí Novelli, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, conreador de la verdadera humilitat i amant de l'observança religiosa. (1310)

9. A Granada, a la regió hispànica d'Andalusia, martiri dels beats Joan Llorenç de Cetina, prevere, i Pere de Dueñas, religiós, tots dos de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que van ser degollats per mà del mateix monarca, en haver anat a aquell regne musulmà a predicar a Crist. (1397)

10. A Suzuta, al Japó, beat Joan de Santo Domingo Martínez, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que per Crist va morir en la presó. (1619)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Pere Wright, prevere i màrtir, que havent abraçat la fe de l'Església catòlica i ingressat en l'Orde de la Companyia de Jesús, on va ser promogut a les ordes sagrades, en temps de la República va patir el martiri en el patíbul de Tyburn. (1651)

12. A Fucecchio, lloc de Toscana, sant Teòfil de Corte, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va propagar de manera especial les cases de retir per als frares, i va mostrar una gran devoció a la Passió del Senyor i a la Mare de Déu. (1740)

13. A Roma, sant Crispí de Viterbo, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que mentre recorria els pobles de les muntanyes per a demanar almoina, ensenyava els rudiments de la fe als llauradors. (1750)

14. En un vaixell presó enfront de Rochefort, a França, beat Joan Baptista Xavier (Joan Lluís) Loir, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, el qual, quasi octogenari, empresonat durant la Revolució Francesa per ser sacerdot, va ser trobat mort de genolls, en actitud d'orar. (1794)

15. Beat Rafael-Lluís Rafiringa (1856-Fianarantsoa, Madagascar 1919). Va nàixer a Antananarivo (Madagascar). Religiós dels Germans de les Escoles Cristianes. La seua incansable activitat missionera en la seua pròpia pàtria va ser posada en relleu durant dos guerres, la de 1883 i la de 1895. Expulsats en eixos anys de l'illa tots els missioners, va saber afrontar amb valentia i èxit la difícil situació. Per la seua notable activitat literària va ser nomenat membre de l'Acadèmia malgaixa.

16. A Cartagena de Nova Granada, a Colòmbia, beata Maria Bernarda (Verena) Bütler, verge, que, d'origen suís, va fundar l'Institut de Germanes Missioneres Franciscanes de Maria Auxiliadora. (1924)

17. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, beat Josep Czempiel, prevere i màrtir, el qual, natural de Polònia, en temps de guerra va perir en la cambra de gas, associat al sacrifici de Crist. (1942)

18. Beata Pina Suriano (Partinico, Palerm, Itàlia 1915-1950). Laica, catequista i membre de l'Acció Catòlica.

19. Beata Elzbieta (Róża) Czacka (1876-Laski, Polònia 1961). Religiosa polonesa, que va fundar les Germanes Franciscanes Serventes de la Creu. Cega després de complir 22 anys; va adaptar la fonètica polonesa a l'alfabet Braille que va acabar sent obligatori en totes les escoles per a cecs des de 1934. En 1950 es va retirar del seu càrrec de superiora general del seu orde (havia ocupat el càrrec des de vora 1923) a causa de la deterioració de la seua salut.