DIUMENGE XXII / Cicle A
Lectura primera Jr 20,7-9
La paraula del Senyor m'és un motiu d'escarnisLectura del llibre de JeremiesM’heu seduït, Senyor, i m’he deixat seduir; heu sigut més fort que jo i m’heu dominat, però ara tot el dia es divertixen a costa meua, tots es riuen de mi. Sempre que parle he de cridar: proclame violència i devastació. Cada dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles. Al final pensava: «No pensaré més, no diré res més en nom d’ell», però sentia en el meu cor un foc que cremava, tancat en els meus ossos: he intentat apagar-lo, però no he pogut.
Salm responsorial 62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)
Déu meu, sou el meu Déu,vos busque des de l'alba.Tinc set de vós,com carn que desitja,en terra seca i àrida.R. La meua ànima té set de vós, Senyor, Déu meu.Així vos buscava en el santuariper a vore-vos gloriós i poderós.El vostre amor val més que la vida;per això els meus llavis vos exalçaran. R.Vos beneiré tota la vidai alçaré les mans en nom vostreAssaciat com d'ambrosia i nèctar,vos alabaré amb el goig als llavis. R.Perquè vós m'heu ajudat,i soc feliç a l'ombra de les vostres ales.M'aferre a vós,em sosté la vostra mà. R.
Lectura segona Rm 12,1-2
Oferiu a Déu els vostres cossos com a sacrifici viuLectura de la carta de sant Pau als cristians de RomaGermans, per l’amor entranyable que Déu ens té, vos demane que li oferiu els vostres cossos com a sacrifici viu, sant i agradable a Déu: este ha de ser el vostre culte espiritual. I no vos adapteu al món present, sinó transformeu-vos renovant la vostra manera de considerar les coses, a fi que pugueu discernir quina és la voluntat de Déu: allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.
Al·leluia Cf. Ef 1,17-18
Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist
il·lumine els ulls del nostre cor
per a que coneguem a quina esperança ens ha cridat.
Evangeli Mt 16,21-27
Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a si mateix᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús començà a explicar als deixebles que calia que ell anara a Jerusalem, i que allí havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, que l’havien de matar, i que ressuscitaria al tercer dia.Pere se l’endugué a part i es posà a increpar-lo: «De cap manera, Senyor: ¡a vós això no vos pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «¡Aparta’t de mi, Satanàs! Em vols fer caure, perquè penses com els hòmens, no com Déu».També va dir als deixebles: «Si algú vol vindre darrere de mi, que es negue a si mateix, que es carregue la seua creu i que em seguisca. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però qui la perda per mi, la trobarà. ¿De què li servix a una persona guanyar el món sencer, si això li costa la vida? ¿I què podrà pagar per a recobrar-la? Perquè el Fill de l’home vindrà entre els seus àngels amb la glòria de son Pare, i ell pagarà a cada u segons les seues obres».
A. Si en l'evangeli del diumenge anterior Pere havia parlat mogut per Déu, en confessar a Jesús com a Messies, després es va deixar portar pel seu impuls humà en voler impedir que Jesús assumira el seu sacrifici redemptor: «De cap manera, Senyor: ¡a vós això no vos pot passar!». Jesús va vore en l'apòstol la imatge del Temptador, que des del principi intentava apartar-lo de la seua fidelitat a la missió rebuda del Pare. No és que Déu desitjara el patiment de Jesús, sinó que la paraula de Déu és tan contrària als valors del món que ocasiona la persecució de qui la pregona amb autenticitat. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
B. Igual que Jeremies i altres profetes de l'Antic Testament van patir per ser fidels a la seua vocació d'anunciar la Paraula de Déu (1 lect), així també el nostre Senyor Jesucrist patirà la persecució i la mort en creu per part de les autoritats jueves i romanes. I si això és així, els que vullguen ser deixebles de Crist, no podran buscar-se ells mateixos sinó que hauran de negar-se ells mateixos i carregar la seua creu; perdre la seua vida per ell, per a retrobar-la (Ev). Cal véncer, per tant, la temptació d'utilitzar la religió en profit propi. Buscant així la seua voluntat en tot, serem sacrifici viu i agradable a Déu.
C.Si a Pere Déu li havia inspirat que Jesús era el Messies, ara deixant-se inspirar per si mateix, li tractarà de traçar el camí que seguirà el Messies. Pere haurà d'aprendre que ser deixeble de Jesús és seguir l'experiència de Jeremies, sempre atent a la paraula del Senyor que el convertix. Per això Jesús li diu: «¡Aparta’t de mi, Satanàs!», perquè ell va ser temptat en el desert per a usar la seua condició de messies en clau de poder, i és temptat ara pel seu deixeble principal, per la pedra damunt la qual vol edificar la seua Església. Busquem cada dia la misericòrdia de Déu, i presentem les nostres vides com a ofrena agradable a Déu, renovant el nostre cor i la nostra ment amb la seua paraula.
- Missa d'À Punt (2026): Compartisc la meua esperança (Marcelo A. Murúa)
- Missa d'À Punt (2023): Només vós teniu paraules de vida eterna (La missa de cada dia, Claret)
* * * * *
 |
| Beats Joan i Pere |
Beats Joan de Perusa, prevere, i Pere de Sassoferrato, religiós, màrtirs a València (mem. ll. a la diòcesi de València si no cau en diumenge)
- Vicent Mateo: Joan de Perusa i Pere de Sassoferrato (2013).
Beata valenciana Josepa Monrabal, religiosa màrtir (memòria a Gandia)
- J.M. Bausset: La beata Josefa Monrabal (2015)
Beat valencià Vicent Cabanes i Badenas, prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Torrent); beat valencià Josep Ferrer i Adell (Joaquim d'Albocàsser), prevere caputxí, màrtir (memòria a Albocàsser).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 30 d'agost
1. A Roma, al cementeri de Comodil·la, a la via Ostiense, sants màrtirs Fèlix i Adaucte, que havent confessat junts a Crist amb una fe indestructible, junts van volar vencedors al cel. (c. 304)
El papa sant Damas els va dedicar un poema.
2. Commemoració de seixanta sants màrtirs, que a Colònia Sufetana, a l'Àfrica Bizacena, actual Tunísia, van morir a mans dels enfurits gentils per haver destruït una estàtua de Mercuri. (399)
3. A Roma, commemoració de sant Pammaqui, senador, insigne pel seu zel en la fe i per la seua generositat cap als pobres, a la pietat dels quals cap a Déu es deu la construcció de la basílica que rep el seu títol a la muntanya del Celi. (410)
5. A Breuil, també a la mateixa regió de Meaux, sant Fiacre, eremita, que, oriünd d'Irlanda, va portar una vida solitària. (c. 670)
6. A Tessalònica, a Macedònia, actualment Grècia, sant Fantí, anomenat el Jove, eremita, que es va consumir per Crist amb vigílies i fatigues. (s. X)
7. A Lucedio, a l'actual regió italiana del Piemont, sant Bononi, abat, que va portar una vida eremítica, primer a Egipte i després a la muntanya del Sinaí. (1026)
8. A Trevi, lloc del Laci, també a Itàlia, sant Pere, que, malgrat ser analfabet, va cultivar en la soledat la sapiència de l'Evangeli. (c. 1050)
9. A Londres, a Anglaterra, santa Margarida Ward, màrtir, que, estant casada, durant el regnat d'Isabel I va ser condemnada a mort per haver ajudat un sacerdot, sentència que va acollir de bon grat i que es va complir en ser penjada a Tyburn. Allí mateix, amb ella van consumar el seu martiri els beats màrtirs Ricard Leigh, prevere, i els laics Eduard Shelley i Ricard Martin, anglesos; Joan Roche, irlandés, i Ricard Lloyd, del país de Gal·les, el primer pel fet de ser sacerdot i els altres per haver donat hospitalitat a sacerdots. (1588)
10. A Saluzzo, al Piemont, a Itàlia, beat Joan Juvenal Ancina, bisbe, que, anteriorment metge, va ser un dels primers a entrar en l'oratori de sant Felip Neri. (1604)
11. A Saragossa, a Espanya, beata Maria Ràfols, verge, que prop de l'hospital d'esta ciutat va fundar la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna i la va dirigir amb fortalesa d'ànim entre moltes dificultats. (1853)
12. A Almeria, també a Espanya, mort dels beats màrtirs Diego Ventaja Milàn, bisbe d'Almeria, i Manuel Medina Olmos, bisbe de Guadix, que, empresonats pels qui odiaven el nom cristià, van suportar, amb paciència i resignació, insults i vexacions, fins a rebre de nit un cruel final. (1936)
13. En el camí entre la Pobla Tornesa i Vilafamés, a la Plana Alta, beat valencià Joaquim (Josep) Ferrer Adell, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que amb el martiri va rebre el premi promés als qui perseveren. (1936)
14. A Bilbao, capital de Biscaia, beat valencià Vicent Cabanes Badenas, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que, durant la mateixa persecució contra la fe, va meréixer entrar en el banquet de la glòria. (1936)
15. Beates Fidela Olller, Josepa Monrabal (Xeresa, la Safor, 1936) i Facunda Margenat (Can Tunís, Barcelona 1936). Religioses professes de l'Institut de les Germanes de Sant Josep de Girona i màrtirs, assassinades per l'odi a la fe, entre el 26 i el 29 d'agost de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola.
16. Beat Esteve Nehmé (1889- Kfifane 1938). Monjo, religiós de l'Orde Libanés dels Maronites, enamorat de Déu, la mirada del qual tenia present en tots els moments de la seua vida.
17. Beat Eustaqui van Lieshout (Belo Horizonte, el Brasil 1890-1943). Sacerdot, de la Congregació dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.
18. A Venegone, prop de la ciutat de Varese, a Itàlia, beat Alfred Ildefons Schuster, bisbe, que d'abat de Sant Pau de Roma va ser elevat a la seu episcopal de Milà, on amb gran sol·licitud i diligència va exercir, amb admirable saviesa i doctrina, el seu ministeri de pastor per a bé del seu poble. (1954)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada