27 d'agost de 2026, dijous XXI: Santa Mònica

DIJOUS DE LA SETMANA XXI / II

Santa Mònica

Oració col·lecta

Oh Déu, consol dels afligits,

vós acollíreu, ple de bondat, 

les llàgrimes piadoses que santa Mònica escampà 

per la conversió del seu fill Agustí;

per la intercessió dels dos,

concediu-nos saber plorar els nostres pecats

i trobar el vostre perdó.

Lectura primera 1C 1,1-9

Déu vos ha enriquit de tot do en Jesucrist

Comença la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Pau, cridat per voluntat de Déu a ser apòstol de Jesucrist, i el nostre germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que està a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser sants en unió amb tots els qui, en tot lloc, invoquen el nom de nostre Senyor Jesucrist, Senyor d'ells i nostre. Que la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. siguen amb tots vosaltres.

Done gràcies a Déu sense parar per vosaltres, pensant en la gràcia que vos ha donat en Jesucrist, perquè en ell vos ha enriquit de tot: tant de paraula com de coneiximent.

El testimoni que doneu de Crist s'ha consolidat tant entre vosaltres que no vos falta cap do, mentres viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també vos mantindrà ferms fins al final, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i ell vos ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, Senyor nostre.

Salm responsorial 144,2-3.4-5.6-7 (R.: 1b)

Vos beneiré, Déu meu, dia a dia,

alabaré per sempre el vostre nom.

El Senyor és gran i digne de tota llaor.

La seua grandesa no té límits.

R. Senyor, beneiré el vostre nom per sempre.

D'edat en edat alaben les vostres gestes

i proclamen les vostres proeses.

Ens fan saber la vostra gloriosa majestat,

i jo celebre els vostres prodigis. R.

Ells ens parlen de gestes temibles,

i jo conte les vostres grandeses;

recorden que és immensa la vostra bondat

i aclamen els vostres favors. R.

Al·leluia Mt 24,42a.44

Vetleu, estigueu a punt,

que el Fill de l'home

vindrà a l'hora que no penseu.

Evangeli Mt 24,42-51

Estigueu a punt

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles:

«Vetleu, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Ja podeu comprendre que si l'amo de casa sabera a quina hora de la nit arribarà el lladre, no s'adormiria i no el deixaria entrar en casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora que no penseu.

¿Què passa amb el servidor fidel i prudent, a qui l'amo ha confiat la gent de sa casa per a que els done el menjar a l’hora que toca? Feliç este servidor si l'amo, quan arriba, troba que ho fa així: segur que li confiarà tots els seus béns. Però si és un mal servidor i, pensant que l'amo tarda, comença a maltractar els seus companys i se’n va a menjar i beure amb els borratxos, l’amo tornarà el dia que ell no s’espera i a l’hora que no pensa i el traurà d’allí, enviant-lo a on s’envien els hipòcrites: allí tot seran plors i cruixir de dents».

* * * * *

Santa Mònica (mem. ob.), cotitular d'una església parroquial a València

Memòria de santa Mònica, que, encara joveníssima, va ser donada en matrimoni a Patrici, amb qui va tindre fills, entre ells a Agustí, per la conversió dels quals va escampar abundants llàgrimes i va pregar molt a Déu, i, anhelosa de la vida celestial, va abandonar la terrenal a Òstia Tiberina, a Itàlia, quan tornava d'Àfrica. (387)

Beat Ferran González i Añón, prevere i màrtir valencià (memòria a Torís)

Beat Ramon Martí i Soriano, prevere i màrtir valencià (memòria a Burjassot i Vallada)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 27 d'agost

2. A Càpua, a la regió també italiana de Campània, sant Ruf, màrtir. (s. III/IV)

3. A Costanza, lloc d'Escítia, hui Romania, sants màrtirs Marcel·lí, tribú, la seua esposa Mannea, Joan, el fill de tots dos, i Serapi, clergue, i Pere, soldat. (c. s. IV)

4. A Bèrgam, a la regió italiana de Ligúria, sant Narn, que és considerat primer bisbe de la ciutat. (s. IV)

5. Al territori de Tebaida, a Egipte, sant Pimen, abat, tingut en summa consideració entre els anacoretes i de qui es referixen múltiples màximes plenes de saviesa. (s. IV/V)

6. A Coserans, a Aquitània, hui França, sant Lliceri [o Lleïr, Lleí o Lliser] bisbe, el qual, oriünd d'Hispània, va ser deixeble de sant Faust de Riés i amb les seues oracions va protegir la ciutat de les invasions visigodes. (c. 540)

7. A Arle [Arlés], a Provença, també a l'actual França, sant Cesari, bisbe, que, després d'haver portat vida monàstica a l'illa de Lerins, va rebre este episcopat en contra dels seus desitjos. Va preparar i va reunir sermons apropiats per a les festivitats, que els preveres havien de llegir a fi d'instruir al poble, i va escriure també regles de vida, tant per a hòmens com per a religioses, per a dirigir la vida monàstica. (542)

8. A Pavia, ciutat de Llombardia, actual regió d'Itàlia, sant Joan, bisbe. (c. 825)

9. A l'abadia de Petershausen, que ell mateix havia fundat a Suàbia, actualment Suïssa, sepultura de sant Gebard, bisbe de Constança. (995)

10. A l'abadia d'Aulps, a Savoia, a l'actual França, mort de sant Garí, bisbe de Sion, el qual, monjo de Molesmes en temps de sant Robert, va fundar este cenobi, que va dirigir santament i va agregar a l'Orde del Cister. (1150)

11. A Lausana, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, sant Amadeu, bisbe, que, sent monjo de Claravall, va ser designat abat del cenobi d'Hautecombe i, més tard, elegit per a la seu episcopal, des d'on va educar amb dedicació els jóvens, va formar un clero piadós i cast, i va cantar en la seua predicació a la Benaurada Mare de Déu. (1159)

12. A Foligno, ciutat de l'Úmbria, a la Itàlia actual, beat Àngel Conti, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, insigne per la penitència i la humilitat, i pacient davant de les ofenses. (1312)

13. A Leominster, lloc d'Anglaterra, beat Roger Cadwallador, prevere i màrtir, que, ordenat a Valladolid, a Espanya, i insigne per la seua doctrina, va exercir el seu ministeri clandestinament durant setze anys en la seua pàtria i, finalment, condemnat pel fet de ser sacerdot, en temps del rei Jaume I va ser portat al patíbul després de cruels tortures. (1610)

14. A Nagasaki, al Japó, beats Francesc de Santa Maria, prevere de l'orde dels Germans Menors, i els seus catorze companys*, màrtirs, que, per orde del governador de la ciutat, van patir el martiri per odi al nom de Crist. (1627)

Els seus noms: Beats Bertomeu Laurel i Antoni de Sant Francesc, religiosos de l'Orde dels Germans Menors; Gaspar Vaz i Maria, esposos; Magdalena Kiyota, viuda; Cai Jiyemon, Francesca, Francesc Kurobioye, Lluís Matsuo Soyemon, Martí Gómez, Tomàs Wo Jinyemon, Lluc Kiyemon i Miquel Kizayemon.

15. A la ciutat d'Usk, a Gal·les, actual Regne Unit, sant David Lewis, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, ordenat sacerdot a Roma, va celebrar clandestinament els sagraments en la seua pàtria durant més de trenta anys i va prestar ajuda als pobres, fins que, regnant Carles II, va ser penjat per ser sacerdot. (1679)

16. En la mar enfront de Rochefort, a França, en una vella nau, beats màrtirs Joan Baptiste de Souzy, prevere, i Udalric (Joan Baptiste) Guillaume, germà de les Escoles Cristianes, tots dos màrtirs, que, en el furor de la persecució contra l'Església, van ser empresonats de manera inhumana i, per Crist, van morir de fam i afligits de malaltia greu. (1794)

17. A Reading, a Anglaterra, beat Doménec de la Mare de Déu Barberi, prevere de la Congregació de la Passió, el qual, buscant amb afany restablir la unitat dels cristians, va portar a molts al si de l'Església catòlica. (1849)

• Cercapou: Beat Doménec Barberi

18. A la localitat de Picassent, a l'Horta Sud, beat valencià Ferran González Añón, prevere i màrtir, que en temps de persecució va meréixer passar a la benaurança eterna. (1936)

19. En el camí entre els pobles de Godella i Bétera, al mateix país valencià, beat valencià Ramon Martí Soriano, prevere i màrtir, que en el furor de la mateixa persecució contra la fe va escampar la seua sang per Crist. (1936)

20. A Sant Sebastià, Guipúscoa, beata Maria del Pilar Izquierdo Albero, verge, que, molt provada per la pobresa i per greus malalties, va servir a Déu mostrant una caritat singular en favor dels pobres i afligits, per al servici dels quals va fundar l'Obra Missionera de Jesús i Maria. (1945)