14 d'octubre de 2026, dimecres XXVIII

DIMECRES DE LA SETMANA XXVIII / II

Sant Calixt, papa i màrtir

Oració col·lecta

Senyor, escolteu amb clemència les pregàries del vostre poble, 

per a que els qui ens alegrem en la celebració 

del martiri del papa sant Calixt 

obtinguem l’ajuda dels seus mèrits.

Lectura primera Ga 5,18-25

Els qui són de Jesucrist

han crucificat la carn amb les seues passions i els seus desitjos

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

Germans, si vos deixeu guiar per l'Esperit, no esteu subjectes a la Llei.

Està ben clar a on porten les obres de la carn: a la luxúria, a la immundícia, a la dissipació, a la idolatria, als maleficis, a les enemistats, discòrdies, recels, ràbies, baralles, divisions, sectarismes, enveges, embriagueses, orgies i coses semblants. Ja vos vaig advertir, i vos advertisc encara, que els qui obren així no podran heretar el Regne de Déu.

En canvi, el fruit de l'Esperit és l'amor, l'alegria, la pau, la paciència, l'afabilitat, la bondat, la fidelitat, la placidesa, el domini d'un mateix. Contra estes coses no hi ha Llei que valga.

Els qui són de Jesucrist han crucificat la carn amb les seues passions i els seus desitjos. Ja que l'Esperit ens dona la vida, deixem-nos guiar per l'Esperit.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: cf. Jo 8,12)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,

ni el veus pels camins dels pecadors,

ni s'entaula amb els arrogants,

sinó que es complau en la llei del Senyor:

la medita nit i dia.

R. El qui vos seguix, Senyor, 

té la llum de la vida.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:

dona fruit quan li arriba el temps,

no li cauen les fulles,

tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;

seran com la palla que escampa el vent.

El Senyor guarda el camí del just,

però el del malvat, acaba malament. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Lc 11,42-46

Ai de vosaltres, fariseus!

Ai de vosaltres també, mestres de la Llei!

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, el Senyor digué: «¡Ai, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda, i de qualsevol verdura, però descuideu la justícia i l'amor de Déu! Açò és el que havíeu de complir, sense deixar allò. 

¡Ai, fariseus, que vos agrada ocupar els primers bancs en les sinagogues i que vos saluden pels carrers! ¡Acabareu malament, perquè sou com sepulcres que no es veuen, i que la gent xafa sense saber-ho». 

Un mestre la Llei va intervindre i li digué: «Mestre, amb tot això que dieu ens esteu ofenent també a nosaltres». 

Jesús respongué: «¡Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que carregueu als altres sacs difícils de portar, però vosaltres ni tan sols els toqueu amb el dit!»

 

 

Meditació

Sant Agustí:  De verb. Dg., serm. 30.

Però, si no poden quedar nets sinó aquells que creuen en el que purifica el cor per la fe, ¿com és que diu el Senyor: "Doneu almoina i totes les coses vos són netes"? Vegem si Ell mateix ho explica: els fariseus separaven la desena part de tots els seus fruits i donaven almoines, cosa que no fan tots els cristians; per tant, es van burlar del Salvador perquè els parlava com a hòmens que no donaven almoines. Sabent açò el Salvador, afig: "¡Ai de vosaltres, fariseus, que pagueu a Déu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però vos passa per alt la pràctica de la justícia i de l'amor de Déu!". Açò no és donar almoina. Fer almoina consistix a tindre caritat; si comprens açò comença per tu mateix. ¿Com et compadiràs d'un altre, si eres cruel amb tu? Sent el que diu la Sagrada Escriptura ( Si 30, 24): "Compadix-te de la teua ànima, agradant al Senyor". Fixa els ulls en la teua consciència, tu que vius malament o com a infidel, i en ella trobaràs la teua ànima mendicant o potser emmudida per la necessitat. Dona almoina a la teua ànima per mitjà del juí i de la caritat. Què és el juí? El disgust de tu mateix; què és la caritat? Estimar a Déu i estimar el proïsme. Si deixes de fer esta almoina, per molta caritat que tingues, res faràs quan res fas per tu mateix. 

* * * * *

Sant Calixt

Sant Calixt I, papa

Sant Calixt [o Calixte] I, papa i màrtir, que quan era diaca, després d'un desterrament a l'illa de Sardenya, va tindre cura del cementeri de la via Àpia que porta el seu nom, on va deixar per a la posteritat les memòries de màrtirs. Elegit després papa, va promoure la recta doctrina i va reconciliar benignament els apòstates, per a acabar el seu intens pontificat amb la glòria del martiri. En este dia es commemora la seua sepultura al cementeri de Calepodi, a la via Aurèlia, a Roma. (c. 222) 

Sant Calixt I, papa i màrtir, (mem. ll.) patró de la Pobla Llarga.

• J.M. Bausset: Sant Calixt (2015)

A la Pobla Llarga, festa a Sant Calixt

Martirologi Romà

A la ciutat de Càpua, a la Campània, regió de l'actual Itàlia, sant Llúpol, màrtir. (s. inc.)

A Rímini, a la regió d'Emília-Romanya, també a Itàlia, sant Gaudenci, bisbe, que és venerat com a primer pastor durant el temps de persecució. (s. IV)

A Bruges, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Bèlgica, sant Donacià, bisbe de Reims, les relíquies del qual es conserven en eixa població. (389)

A Todi, ciutat de l'Úmbria, a Itàlia, sant Fortunat, bisbe, que, com relata el papa sant Gregori el Gran, va demostrar una abundant caritat en la cura dels malalts. (s. V)

Al territori de Châlons, a la Champagne, regió de la Gàl·lia, hui França, santa Manequilde, verge. (s. V)

A Luni, a la regió italiana de Ligúria, commemoració de sant Venanci, bisbe, que es va ocupar del clero i dels monjos, i va ser amic del papa sant Gregori el Gran. (s. VII)

A Beauvais, a Nèustria, França en l'actualitat, santa Angadrisma, abadessa del monestir fundat per sant Ebrulf, anomenat Oratori (hui Oroër) per posseir diversos llocs d'oració, on se servia a Déu sense intermissió. (c. 695)

A San Severino, lloc del Picé, actual regió italiana de les Marques, sant Doménec, anomenat "Lorigato", per la cuirassa de ferro que portava cenyida al cos, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, que havent sigut ordenat simoníacament, es va fer monjo eremita i, deixeble de sant Pere Damià, va portar una vida austera i disciplinada. (1060)

A Angers, a França, beat Jaume Laigneau de Langellerie, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser decapitat per ser sacerdot. (1794)

A Paterna, beata valenciana Ana Maria Aranda Riera, verge i màrtir. (1936) (memòria a Sant Esteve de València i a Dénia)

Al camp de concentració de Dachau, prop de la ciutat de Munic, a Alemanya, beats Estanislau Mysakowski i Francesc Roslaniec, preveres i màrtirs, que durant la guerra, en ser ocupada Polònia per gent contrària a Déu i als hòmens, van consumar el seu martiri en la cambra de gas. (1942)

A Lviv, població d'Ucraïna, beat Romà Lysko, prevere i màrtir, que durant la persecució contra la fe, seguint de prop les petjades de Crist, per la seua gràcia va arribar al regne celestial. (1949)