2 de gener de 2024, dimarts: sants Basili i Gregori

Lectures de la missa:

Lectura primera 1Jo 2,22-28

Retingueu sempre allò que sentíreu des del principi

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills meus, ¿qui és el mentirós? ¿No és el qui nega que Jesús siga el Messies? Este és l'Anticrist, que nega tant el Pare com el Fill. El qui nega el Fill es queda sense el Pare. El qui reconeix el Fill té igualment el Pare. 

Vosaltres, per tant, retingueu sempre allò que sentíreu des del principi. Si continua en vosaltres allò que sentíreu des del principi, també vosaltres continuareu en el Fill i en el Pare. I la promesa que ell mateix ens ha fet és la de donar-nos vida eterna. Vos he escrit tot açò pensant en els qui vos volen desencaminar.

Pel que fa a vosaltres, sé que manteniu la unció de l'Esperit que vau rebre del Fill, i no cal que ningú vos done lliçons. La unció del Fill vos ensenya totes les coses, diu la veritat i no mentix; per tant, mantingueu-vos en el Fill, seguint l'ensenyament que vau rebre. 

Fillets, mantingueu-vos en el Fill; així, quan aparega, podreu esperar-lo amb confiança i no ens haurem d'avergonyir davant d'ell el dia de de la seua vinguda.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 3cd)

Canteu al Senyor un càntic nou:

ha fet obres prodigioses,

la seua dreta i el seu braç sagrat

han eixit victoriosos.

R. D'un extrem a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

El Senyor ha revelat la seua victòria,

i els pobles contemplen la justícia.

L'ha mogut la misericòrdia 

i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un extrem a l'altre de la terra,

tots han vist la salvació del nostre Déu.

Aclameu el Senyor per tota la terra,

esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Al·leluia He 1,1-2

Déu antigament havia parlat per boca dels profetes,

però ara ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill.

Evangeli Jo 1,19-28 (AVL)

El qui ve després de mi m'ha passat davant

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Quan els jueus li enviaren des de Jerusalem sacerdots i levites per a interrogar-lo, el testimoni de Joan va ser este. 

Li preguntaren: «¿Qui eres tu?» Ell confessà obertament: «Jo no soc el Messies». Li preguntaren: «Per tant, ¿qui eres? ¿Elies?» Els diu: «No ho soc». «¿Eres el Profeta que esperem?» Respongué: «No». Li digueren: «Per tant, ¿qui eres? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: ¿què dius de tu mateix?» Digué: «Soc una veu que crida en el desert: "Aplaneu el camí del Senyor", com diu el profeta Isaïes».

Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «En conseqüència, ¿per què bateges si no eres el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batege només amb aigua, però, encara que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja de les sandàlies». Açò va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava.

  

* * * * *

Sants Basili el Gran i Gregori Nazianzé, bisbes i doctors de l'Església. (mem. ob.)

Basili va nàixer d'una família cristiana l'any 330, a Cesarea de la Capadòcia. Després d'una bona formació literària i vida exemplar, va començar la vida eremítica. L'any 370 va ser designat bisbe de la seua ciutat. Va lluitar contra els arrians; va escriure egrègiament; va compondre les regles monàstiques que encara hui perduren, observades per molts monjos orientals; va ajudar molt els necessitats. Va morir el dia 1 de gener de l'any 379.
Gregori va nàixer el mateix any 330 prop de Nazianz. Va emprendre molts viatges per a estudiar. Va seguir el seu amic Basili en la vida eremítica, però va ser ordenat sacerdot i bisbe. L'any 381 va ser elegit per a la seu de Constantinoble, però, a causa de les divisions en la seua Església, es va retirar a Nazianz, on va morir el 25 de gener de 389 o 390. És anomenat «el teòleg» per la seua doctrina exímia i la seua eloqüència.


• Gregori de Nazianz: Com una sola ànima que sosté dos cossos.
• J.M. Bausset: Sant Basili (2015)
• Gregori de Nazianz: Oh Vós, el més enllà de tot (pregària)

Oració a Sant Basili

    1      Beneït sant Basili, doctor qui esmalta
    2      el món de doctrines perfetes i grans,
    3      servent de Jesus perfet i sens falta,
    4      insigne prelat de vida molt alta
    5      i llum verdadera dels fets cristians,
    6      suplic-vos, puix vós podeu ajudar-nos,
    7      i açò per la gràcia que Déu vos ha dat,
    8      que vós en tot bé vullau endreçar-nos
    9      i en nostres congoixes tostemps consolar-nos,
    10     guardant nostres ànimes de tot greu pecat,
    11     pregant a Jesús que ens vulla fer dignes
    12     dels goigs que vós ara fruïu tan insignes.
             Amen.

Font: Cançoner sagrat de vides de sants.

Aniversari del naiximent de santa Teresa de Lisieux (Alençon 1873). La memòria és l'1 d'octubre.

Martirologi Romà

2. A Roma, mort de sant Telèsfor, papa, que, segons recorda sant Ireneu, va ser el seté successor dels apòstols i va sofrir un martiri gloriós. (c. 136)

3. Al territori de Cori, a trenta milles de la ciutat de Roma, sants Argeu, Narcís i Marcel·lí, màrtirs. (s. IV)

4. A Marsella, ciutat de Provença, a la Gàl·lia, actual França, sant Teodor, bisbe, que, esforçant-se a establir la disciplina eclesiàstica, va ser objecte de persecució per part dels reis Xildebert i Guntram, que el van exiliar per tres vegades. (594)

5. Al monestir de Bobbio, a la regió italiana d'Emília-Romanya, sant Blidulf, prevere i monjo, deixeble de sant Columbà. (c. 630)

6. A Milà, ciutat de la regió de Llombardia, també a Itàlia, sant Joan Bono [o Joan el Bo], bisbe, que va restituir a esta població la seu episcopal, anteriorment traslladada per causa dels llombards a la ciutat de Gènova. Per la seua fe i els seus bons costums va ser grat a Déu i als hòmens. (c. 660)

7. A la regió de Tula, a Aquitània, hui França, sant Vicentià, eremita. (672)

8. A Luimneach [Limerick], ciutat d'Hibèrnia, actual Irlanda, sant Mainquí, celebrat com a bisbe. (s. VII)

9. A l'abadia de Corbie, a la Gàl·lia Ambianense, hui França, sant Adalard, abat, qui va disposar les coses perquè tots tingueren el necessari, de manera que ningú abundara en la superfluïtat o perira per la misèria, i així donaren lloança a Déu. (826)

10. A Maurienne, lloc de Savoia, també França en l'actualitat, sant Airald, bisbe, que, tant en la solitud de Portes com en la seu de Maurienne, va saber conciliar la prudència del pastor amb l'austeritat i els costums dels cartoixans. (1146)

11. A Troina, població de Sicília, a Itàlia, sant Silvestre, abat, que va viure sota la disciplina dels sants Pares d'Orient. (s. XII)

12. A Forlí, a la regió també italiana d'Emília-Romanya, beat Marcolí Amanni, prevere de l'Orde de Predicadors, que, en el silenci i la solitud, va dedicar amb gran senzillesa tota la seua vida al servici dels pobres i dels xiquets. (1397)

13. A Soncino, lloc de Llombardia, de nou a Itàlia, beata Estefania Quinzani, verge del Tercer Orde de Sant Doménec, dedicada enterament a la contemplació de la Passió del Senyor i a la instrucció cristiana de les jóvens. (1530)

14. A la ciutat d'Angers, a França, beats Guillem Repin i Llorenç Bâtard, preveres i màrtirs, que van ser guillotinats durant la Revolució Francesa per la seua fidelitat a l'Església. (1794)

15. A la ciutat de Lachine, a la província canadenca de Quebec, beata Maria Anna (Maria Stella) Soureau-Blondin, verge, la qual, encara que analfabeta en la seua joventut, va fundar la Congregació de Germanes de Santa Anna, per a l'educació dels fills dels llauradors, i va donar sempre mostres d'un carisma extraordinari en favor de l'ensenyament als jóvens. (1890)