17 de novembre de 2026, dimarts XXXIII

DIMARTS DE LA SETMANA XXXIII / II

Santa Isabel d'Hongria


Oració col·lecta


Oh Déu, que heu concedit a santa Isabel d’Hongria

reconéixer i venerar a Crist en els indigents;

doneu-nos, per la seua intercessió,

que puguem servir els pobres i els afligits

amb una caritat incansable.


Lectura primera Ap 3,1-6.14-22

Si algú obri la porta,
entraré a sa casa i menjaré amb ell

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig sentir que el Senyor em deia: A l'àngel de la comunitat cristiana de Sardes, escriu-li: Açò diu el qui té els Set Esperits de Déu i les set estreles: Conec les teues obres. Sé que el teu nom significa que vius, però de fet estàs mort. Desvetla't i, abans no es muiguen, retorna els qui encara viuen, perquè veig que les teues obres són insuficients als ulls del meu Déu. Recorda l'ensenyança que vas rebre, convertix-te i complix-la d'ara en avant. Si no et desvetles, vindré com un lladre: no sabràs l'hora que vindré. Però a Sardes tens unes poques persones que no s'han tacat els vestits. Estes aniran amb mi vestides de blanc, perquè ho han merescut. Les qui aconseguiran la victòria aniran, per tant, vestides de blanc. No esborraré els seus noms del llibre de la vida, sinó que les reconeixeré davant de mon Pare i dels seus àngels. Qui tinga orelles, que escolte què diu l'Esperit a les comunitats cristianes.
I a l'àngel de la comunitat de Laodicea, escriu-li: Açò diu l'Amén, el testimoni que diu fidelment la veritat, l'origen de tot el que Déu ha creat: Conec les teues obres i sé que no eres ni fred ni calent. ¡Si fores fred o calent! Però, ja que no eres ni una cosa ni l'altra, sinó tebi, estic a punt de vomitar-te. Tu et penses que eres ric, molt ric, i que no et falta res, però no veus que eres el més miserable i digne de compassió, pobre, cego i nu. Si vols ser ric, si vols cobrir la teua nuesa vergonyosa, si hi vols vore, et recomane que em compres a mi or pur, refinat al foc, i vestits blancs, i pomada per a posar-te-la als ulls. Jo reprenc tots els meus amics i els dic la veritat. Sigues zelós i convertix-te. Mira, estic a la porta i toque. Si algú m'escolta i obri la porta, entraré a sa casa i menjaré amb ell, i ell amb mi. Als qui aconseguiran la victòria, els concediré la gràcia d'assentar-se amb mi en el meu tron, tal com jo, que he aconseguit la victòria, m'he assentat amb mon Pare en el seu tron. Qui tinga orelles, que escolte què diu l'Esperit a les comunitats.

Salm responsorial 14,1b i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.: Ap 3,21)

Senyor, qui podrà viure en la muntanya sagrada?
El qui obra honradament,
practica la justícia
i diu la veritat com la pensa;
quan parla, no escampa calúmnies.

R. Als qui aconseguiran la victòria,
els concediré assentar-se amb mi en el meu tron.

Mai no fa mal als altres,
ni carrega a ningú res infamant,
No compten als seus ulls els descreguts,
però honra els fidels del Senyor. R.

No fia els seus diners a interès,
ni accepta suborn contra l'innocent.
El qui obra així, no caurà mai. R.

Al·leluia 1Jo 4,10b

Déu ens ha estimat primer,
i ha enviat el seu Fill
com a víctima que expia els nostres pecats.

Evangeli Lc 19,1-10

El Fill de l'home ha vingut a buscar
i a salvar allò que s'havia perdut

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, Jesús va entrar a Jericó i estava travessant-la. En això que un home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava vore qui era Jesús, però la multitud li ho impedia, perquè era baix d'estatura. Però ell, per a poder vore'l, va córrer avant i va pujar dalt d'un arbre, per on Jesús havia de passar. Quan Jesús va arribar a aquell lloc, va alçar la vista i li va dir: «Zaqueu, baixa de pressa, que hui m'he de quedar en ta casa». 
Zaqueu va baixar corrents i el va acollir amb alegria, i tots els que ho veren murmuraven, dient: «S’ha quedat en casa d'un pecador». Però Zaqueu, dret davant del Senyor, li va dir: «Senyor, done als pobres la mitat dels meus béns i, si he defraudat algú, li tornaré quatre vegades més». Jesús li va dir: «Hui ha arribat la salvació a esta casa, perquè ell també és fill d'Abraham, i el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut». 
 
Tots sabem la història de Zaqueu, com va canviar la seua vida en trobar-se amb Jesucrist. Després d'acollir-lo en sa casa i passar temps amb Ell, la vida de Zaqueu no podia continuar sent igual. Eixa trobada fa que canvie la seua actitud i visca més concorde amb l'ensenyança evangèlica. Nosaltres també estem prop de Jesús: que ell faça canviar el nostre cor i que ens guie cap a la verdadera conversió.

Santa Isabel d'Hongria


Santa Isabel d'Hongria, religiosa terciària franciscana
, (mem. ob.) patrona de l’Orde Franciscà Seglar, titular d'una església parroquial de Sant Vicent del Raspeig.

Elisabet o Isabel, filla del rei Andreu d’Hongria, nasqué l’any 1207, i fou promesa com a esposa a un duc de Turíngia (Alemanya), Lluís, amb qui es casà a catorze anys i de qui tingué tres fills. Vivia tota donada a la meditació de les coses del cel. Després de la mort prematura del seu marit, abraçà la vida de pobresa, com a penitent franciscana. A l’hospital que erigí, ella mateixa servia els malalts. Morí el 1231 a Marburg.


Martirologi Romà

2. A Neocesarea, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Gregori, bisbe, que sent encara adolescent va abraçar la fe cristiana, va anar progressant en les ciències divines i humanes, i, ordenat bisbe, va brillar per la seua doctrina, virtuts i treballs apostòlics. Pels incomptables miracles que va realitzar, fou anomenat "Taumaturg". (270)

3. A Cesarea de Palestina, a l'actual Israel, sants Alfeu i Zaqueu, màrtirs, que per confessar amb totes les seues forces a Déu i a Jesucrist Rei, després de molts turments van ser condemnats a mort, en el primer any de la persecució ordenada per l'emperador Dioclecià. (303)

4. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica, sant Aciscle [o Iscle] i santa Victòria, màrtirs. (s. IV)

L'any 303, en temps dels emperadors Dioclecià i el seu amic Maximilià, el pretor Dió manava sobre la ciutat de Còrdova, que ja tenia nombrosos fidels cristians. Els dos germans Iscle i Victòria eren coneguts per la seua gran caritat i lliurament als pobres i marginats. El governador els va denunciar per rebels a les lleis imperials, i els van tancar al calabós per a interrogar-los. Després d'esqueixar-los els peus, els van llançar al foc. Com que Victòria cridava, li van tallar la llengua, i a Iscle li van tallar el coll. Van ser els primers màrtirs de Còrdova, i en són patrons. La força del seu coratge els va ser donada gràcies a la pregària en comú. [font]

5. A Orleans, de la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Anià, bisbe, que, confiant només en Déu, l'auxili del qual no cessava de demanar amb oracions i llàgrimes, va alliberar la seua ciutat, assetjada pels huns. (c. 453)

6. A Viena del Delfinat (Vienne), a la regió de Burgúndia, també a França, sant Namaci, bisbe, que va exercir rectament oficis civils, i que va regir i va honrar la seu episcopal. (599)

7. A Tours, al territori de Nèustria, de nou a França, sant Gregori, bisbe, successor de sant Eufroni, que va escriure en llenguatge clar i senzill la història dels francs. (594)

Santa Hilda de Whitby, per
Archibald Keightley Nicholson
- Bradford (Anglaterra)
8. A Whitby, a Northúmbria, actualment al Regne Unit, santa Hilda, abadessa, la qual, després d'abraçar la fe i rebre els sagraments de Crist, posada al capdavant del seu monestir, tant es va entregar a la formació dels monjos i monges en la vida regular, al manteniment de la pau i l'harmonia, al treball i a la lectura de les divines Escriptures, que semblava realitzar en la terra tasques celestials. (680)

9. A Ramosch, lloc de Rècia, a l'actual Suïssa, sant Florí, prevere, fidelment dedicat a la labor parroquial. (856)

10. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Llàtzer, monjo, nascut a Armènia, el qual, insigne en la pintura artística d'imatges sagrades, va ser turmentat amb cruels suplicis en negar-se a destruir les seues obres per orde de l'emperador iconoclasta Teòfil, encara que després, calmades les controvèrsies sobre el culte degut a les imatges, l'emperador Miquel III el va enviar a Roma per a afermar la concòrdia i unitat de tota l'Església. (c. 867)

11. A Novara, a la regió italiana de Sicília, sant Hug, abat, que, enviat per sant Bernat de Claravall, va establir l'Orde cistercenc allí mateix i a Calàbria. (1172)

12. A Lincoln, a Anglaterra, sant Hug, bisbe, que era monjo cartoixà en vore's cridat a regir l'església d'esta ciutat, on va fer un treball excel·lent, igual en la defensa de les llibertats de l'Església que a arrancar els jueus de les mans dels seus enemics. (1200)

13. Prop de Cracòvia, a Polònia, beata Salomé, reina de Halicz (Galítsia), que, mort el seu espòs, el rei Colomà, va professar la Regla de les Clarisses i va exercir santament el càrrec d'abadessa en un monestir fundat per ella mateixa. (1268)

14. A Helfta, a la rodalia d'Eisleben, a Saxònia, actual Alemanya, aniversari de la mort de santa Gertrudis, verge, la memòria de la qual se celebrà el dia d'ahir. (1301/1302)

15. A Asunción, a Paraguai, sant Joan del Castillo, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que, al poblat de les reduccions fundat aquell mateix any per sant Roc González i encomanat a les seues cures, per instigació d'un individu aficionat a arts màgiques, va ser maltractat amb cruels suplicis i finalment apedregat, cosa que el va portar a la mort donant testimoni de Crist. (1628)

16. A Nagasaki, del Japó, sants Jordà (Jacint) Ansalone i Tomàs Hioji Rokuzayemon Nishi, preveres dominics i màrtirs. El primer va treballar intrèpidament per l'Evangeli a les illes Filipines abans de passar al Japó, i el segon, primer a l'illa de Formosa, i després, en els seus últims anys i en la seua mateixa pàtria, va ser un incansable propagador de la fe a la regió de Nagasaki, fins que tots dos, amb ànim invicte, per ordre del governador Tokugawa Yemitsu, van ser sotmesos durant set dies als cruels turments de la forca i del tancament en una fossa, fins a entregar la seua vida. (1634)

17. En la mar, davant de Rochefort, a França, beat Llop Sebastià Hunot, prevere de Sens i màrtir, que, per la seua condició de sacerdot, durant la Revolució Francesa va ser empresonat en una vella nau allí ancorada, on va patir tota la duresa de la captivitat i va completar el martiri víctima de les febres. (1794)

18. A la localitat de Capaivca, al territori de Kíiv, a Ucraïna, beat Josafat Kocylovskyj, bisbe de Przemyśl i màrtir, que, durant l'opressió a la seua pàtria per un règim enemic de Déu, va entregar la seua ànima com a deixeble fidel de Crist. (1947)

16 de novembre de 2026, dilluns XXXIII

DILLUNS DE LA SETMANA XXXIII / II

Lectura primera Ap 1,1-4;2,1-5

Recorda com eres abans de decaure i convertix-te

Comença l'Apocalipsi de sant Joan

Revelació que Déu donà a Jesucrist, per a fer conéixer als seus servents els fets que s'han de complir prompte. Jesucrist envià el seu àngel per a comunicar-ho a Joan, el seu servent, i Joan dona testimoni de tot el que ha vist, de les paraules de Déu, confirmades per Jesucrist. Feliços els lectors d'esta profecia i els qui l'escolten, si fan cas de tot el que hi ha escrit, perquè l'hora s'acosta.
Joan, a les set comunitats cristianes de la província d'Àsia. Vos desitge la gràcia i la pau de Déu, que és, era i ha de vindre, i dels Set Esperits que estan davant del seu tron.
Jo, Joan, vaig sentir que el Senyor em deia: A l'àngel de la comunitat cristiana d'Efes, escriu-li: Açò diu el qui té a la mà dreta les set estrelles i es passeja enmig dels set lampadaris d'or: Conec les teues obres, sé les penes que passes i la teua constància: sé també que no pots suportar els malvats: els qui es diuen apòstols, però no ho són, els has posat a prova i els has trobat falsos; eres pacient i constant, i no has flaquejat quan sofries pel fet de portar el meu nom. Però tinc contra tu que no tens l'amor que abans tenies. Recorda com eres abans i com has decaigut. Convertix-te i torna a obrar com abans.

Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: Ap 2,7b)

Feliç aquell que no es guia pel consell dels malvats,
ni el veus pels camins dels pecadors,
ni s'entaula amb els arrogants,
sinó que es complau en la llei del Senyor:
la medita nit i dia.

R. Als qui aconseguiran la victòria,
els concediré menjar els fruits de l'arbre de la vida.

Serà com un arbre plantat vora l'aigua:
dona fruit quan li arriba el temps,
no li cauen les fulles,
tot el que emprén acaba bé. R.

Eixa no serà la sort dels malvats;
seran com la palla que escampa el vent.
El Senyor guarda el camí del just,
però el del malvat, acaba malament. R.

Al·leluia Jo 8,12

Jo soc la llum del món,
diu el Senyor;
el qui em seguix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Lc 18,35-43

¿Què vols que faça per tu? Que recobre la vista, Senyor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc


En aquell temps, Jesús va arribar prop de Jericó. Vora el camí hi havia un cego, demanant caritat. En sentir que passava gent, va preguntar què era tot allò, i li explicaren que passava Jesús de Natzaret. I ell va cridar: «Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi». La gent que anava davant el reprenia per a fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi».
Jesús es va detindre i va manar que li portaren el cego i, quan ja el tenia prop, li va preguntar: «¿Què vols que faça per tu?» Ell va respondre: «Que recobre la vista, Senyor». Jesús li digué: «Recobra la vista; la teua fe t'ha salvat». A l'instant va recobrar la vista, i seguia a Jesús glorificant a Déu; i tot el poble, que ho havia vist, també alabava a Déu. 
 
El cego d'este evangeli està apartat, «a la vora del camí». Reconeix que Jesús és el Messies, i li demana compassió. No li importa el que diguen els altres, l'important és trobar-se amb aquell que pot ajudar-lo i salvar-lo. El Senyor, en vore la seua fe, el cura i li retorna la seua dignitat. Ja no es quedarà a la vora del camí, sinó que el seguirà glorificant a Déu. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

Memòries

Santa Margarida d'Escòcia
Santa Margarida d'Escòcia.

Fem memòria hui de santa Margarida, nascuda a Hongria cap a l'any 1046. Casada amb el rei d'Escòcia, va donar a llum huit fills i va ser summament sol·lícita pel bé del regne i de l'Església; a la pregària i als dejunis afegia la generositat envers els pobres, i fou exemple d'esposa, mare i reina. Va morir a Edimburg l'any 1093.

Santa Gertrudis la Gran.

Santa Gertrudis, cognomenada "Magna", verge, que entregada des de la seua infància, amb molt de fervor i decisió, a la soledat i a l'estudi de les lletres, i convertida totalment a Déu, va ingressar en el monestir cistercenc de Helfta, prop d'Eisleben, a Saxònia, a l'actual Alemanya, on va progressar de manera admirable pel camí de perfecció, consagrant-se a l'oració i contemplació de Crist crucificat. Va morir el dia dèsset. (1301/1302)


Tota classe d'intolerància fonamentalista danya les relacions entre persones, grups i pobles. Esforcem-nos per a viure i ensenyar el valor del respecte, l'amor capaç d'assumir les diferències, la prioritat de la dignitat humana. (Papa Francesc: twit del 16 de novembre de 2020).

Aniversari de l'assassinat d'Ignasi Ellacuría, prevere i teòleg (San Salvador, 1989)

Sant Alfric d'Abigdon, bisbe de Canterbury (1005)

Martirologi Romà


3. A Càpua, lloc de Campània, sants Agustí i Felicitat, màrtirs, que, segons la tradició, van patir en temps de l'imperi de Deci. (c. 250)

4. A Déols, al territori de Bourges, a la Gàl·lia, hui França, commemoració dels sants Leocadi i Ludre [o Lusor], el primer dels quals, sent senador de les Gàl·lies i encara pagà, va rebre els primers pregoners de la fe en este territori i va convertir en església la seua pròpia casa; del segon, fill seu, es diu que va morir quan encara portava les vestidures blanques del baptisme. (s. IV)

5. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Euqueri, de l'orde senatorial, que primer es va retirar amb la seua família a la vida ascètica en una illa al costat de Lerins, i després, elegit bisbe de Lió, va consignar per escrit moltes passions de sants màrtirs. (449)

6. A la regió d'Helvècia, actual Suïssa, sant Otmar, abat, que al costat de la cel·la construïda per sant Gal va fundar un xicotet hospital per a leprosos i un cenobi sota l'observança de la Regla de sant Benet, i per defendre els seus drets, va ser deportat per veïns poderosos a una illa del Rin, on va morir. (759)

7. Al monestir de Cava de' Tirreni, a Campània, regió de l'actual Itàlia, beat Simeó, abat. (1141)

Santa Ainés d'Assís
8. A la vila de Soisy-Bouy, a França, mort de sant Edmund [o Edmon] Rich d'Abigdon, bisbe de Canterbury, que, deportat per defendre els drets de l'Església, va portar una vida santa entre els monjos cistercencs de Pontigny. (1240)

9. A Assís, població de l'Úmbria, a Itàlia, al convent de sant Damià, santa Ainés [o Agnés], verge, que en la flor de la joventut, seguint la seua germana santa Clara, es va abraçar de tot cor a la pobresa, sota la direcció de sant Francesc. (1253)
    Agnés [o Ainés] de Faverone nasqué a Assís l’any 1197. El seu nom de baptisme era Caterina. El 1212 seguí la seua germana Clara i abraçà la seua vida de pobresa. Fou enviada a fundar un nou monestir a Florència. Després va tornar a Assís, on va morir poc temps després de la seua germana, probablement el 27 d’agost de 1253.
10. A York, a Anglaterra, beat Eduard Osbaldeston, prevere de Lancaster i màrtir, el qual, alumne del Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a Anglaterra com a sacerdot va ser condemnat a mort i penjat, en temps de la reina Isabel I. (1594)

15 de novembre de 2026, diumenge XXXIII

DIUMENGE XXXIII DEL TEMPS ORDINARI / Cicle A


Lectura primera Pr 31,10-13.19-20.30-31

Les seues mans treballen amb gust

Lectura del llibre dels Proverbis 
 
Una dona forta, ¿qui la trobarà? 
És més valuosa que les perles. 
El cor del marit confia en ella, 
no li faltaran riqueses. 
El farà feliç, i no desgraciat, 
cada dia de la seua vida. 
Ella es procura llana i lli, 
que les seues mans treballen amb gust. 
Pren en les mans la filosa 
i els seus dits agarren el fus. 
Obri les mans als pobres, 
allarga el braç als indigents. 
L’encant és enganyós, la bellesa es dissipa; 
la dona que tem el Senyor és digna d’elogis. 
Doneu-li gràcies pels fruits del seu treball; 
que les seues obres l’alaben davant de tot el poble.

Salm responsorial 127,1-2.3.4-5 (R.: 1a)

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball,
seràs feliç i tindràs sort.

R. Feliç tu, fidel del Senyor.

La teua esposa donarà com una parra
dins de la intimitat de ta casa;
voràs els fills com a brots d'olivera
al voltant de la taula. R.

Així és com els fidels del Senyor
seran beneïts.
Que el Senyor et beneïsca des de Sió.
Que tota la vida pugues vore prosperar Jerusalem. R.

Lectura segona 1Te 5,1-6

Aquell dia no vos podrà sorprendre com un lladre

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, no cal que vos escriguem quan i en quin moment arribarà el Dia del Senyor, perquè sabeu perfectament que vindrà com un lladre en plena nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben segur, quan de sobte els caurà damunt la devastació, com els dolors a la dona que ha de tindre un fill, i no se n'escaparà ningú. 
Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no vos podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetlar i viure sòbriament.

Al·leluia Jo 15,4.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.
Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Mt 25,14-30

T'havia encomanat poca cosa, ho has administrat fidelment.
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu


En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:
«Un home que se n'anava de viatge cridà els seus administradors i els confià els seus béns: a un li donà cinc talents, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cada u, i se'n va anar. 
El que en tenia cinc va anar immediatament a negociar-los, i en va guanyar cinc més; també el que en tenia dos en guanyà dos més. Però el que en tenia un va colgar en un clot els diners de l’amo. 
Al cap de molt de temps, l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el dels cinc talents; portà també els cinc que havia guanyat i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat cinc talents i n'he guanyat cinc més". L'amo li va dir: "Molt bé, eres un administrador bo i de tota confiança; com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu senyor". 
Es presentà després el dels dos talents i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat dos talents i n'he guanyat dos més". L'amo li va dir: "Molt bé, eres un administrador bo i de tota confiança; com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor". 
Es presentà també el que n'havia rebut un, i va dir: "Senyor, sabia que sou un home exigent, que voleu collir on no heu sembrat i segar on no heu escampat; per això vaig tindre por i vaig colgar el vostre talent: ací el teniu". L'amo li contestà: "Eres un administrador roín i gandul. Si sabies que vullc collir on no he sembrat i segar on no he escampat, hauries d'haver posat els meus diners en el banc, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Lleveu-li eixe talent i doneu-lo al que en té deu. 
Perquè a qui té, se li donarà i tindrà a muntó, però a qui no té, se li llevarà fins i tot allò que li queda. I a este administrador inútil, tireu-lo fora, a la foscor: allí tot seran plors i cruixir de dents"». 
 
A. Tots hem rebut una sèrie de talents, molts o pocs, iguals o diferents. Són els nostres i afecten diversos aspectes de la nostra vida: qualitats, anhels, virtuts, totes les coses bones que hi ha en el nostre interior. De tots ells, per a un cristià, sobreïxen la fe, l'esperança i la caritat, talents sobrenaturals infosos pel Senyor el dia del nostre baptisme. La vida del cristià és posar a treballar eixos talents a fi que, a través de les nostres qualitats personals, es traduïsquen en obres d'amor i misericòrdia que pugam presentar davant de Déu al final de la nostra vida. Com els dos primers administradors, volem poder respondre a l'amor de Déu amb una existència ben carregada de bones obres. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

B. La paràbola dels talents acaba amb el juí igual que la de les deu vèrgens. Estem davant del mateix context en què Jesús expressa l'actitud que ell espera de tots els seus deixebles: ser bons servents que sapiem vigilar i posar tots els nostres dons al servici del Regne. El treball de fructificar els talents és l'amor, i el fruit de l'amor és la justícia, és a dir, complir la voluntat de Déu com a fe viscuda i realitzada, i no la simple confessió dels llavis. L'exigència de l'amor, quan de veritat s'estima, és cada vegada major i demana més. Jesús tantes vegades va parlar de si mateix com un servent, i va dir que havia vingut a servir i a donar la seua vida, posant-se com a exemple davant dels deixebles. Ell sempre va buscar l'encontre amb els pobres i marginats i es va deixar trobar per ells. Seguim el seu exemple per a posar els nostres talents al servici del seu Regne, estimant i servint els més pobres i necessitats.

JORNADA MUNDIAL DELS POBRES

Sant Albert el Gran

Sant Albert el Gran, bisbe i doctor, titular d'una església parroquial a València.

    Sant Albert, anomenat "Magne", bisbe i doctor de l’Església, que va ingressar en l'Orde de Predicadors a París, va ensenyar de paraula i en els seus escrits les disciplines filosòfiques i divines, i va ser mestre de sant Tomàs d'Aquino, unint meravellosament la saviesa dels sants amb les ciències humanes i naturals. Després es va vore obligat a acceptar la seu episcopal de Ratisbona, des de la qual es va esforçar assíduament a enfortir la pau entre els pobles, encara que al cap d'un any va preferir la pobresa de l'Orde a tota classe d'honors i va morir santament a Colònia, a la Lotaríngia Germànica, actual Alemanya. (1280)

  • J.M. Bausset: Sant Albert el Gran (2014)

Dia Mundial de la Filosofia


El bon teòleg i filòsof té un pensament obert


Papa Francesc: Discurs a la comunitat de la Universitat Gregoriana, 10 d'abril de 2014.

Este és un dels desafiaments del nostre temps: transmetre el saber i oferir-li una clau de comprensió vital, no un cúmul de nocions no relacionades entre si. Hi ha necessitat d'una autèntica hermenèutica evangèlica per a comprendre millor la vida, el món, els hòmens, no d'una síntesi sinó d'una atmosfera espiritual de cerca i certesa basada en les veritats de raó i de fe. La filosofia i la teologia permeten adquirir les conviccions que estructuren i enfortixen la intel·ligència i il·luminen la voluntat... però tot açò és fecund només si es fa amb la ment oberta i de genolls. El teòleg que es complau en el seu pensament complet i acabat és un mediocre. El bon teòleg i filòsof té un pensament obert, és a dir, incomplet, sempre obert al maius de Déu i de la veritat, sempre en desenvolupament, segons la llei que sant Vicent de Lerins descriu així: «annis consolidetur, dilatetur tempore, sublimetur aetate» (Commonitorium primum, 23: PL 50, 668): es consolide amb els anys, es dilate amb el temps, s'aprofundisca amb l'edat. Este és el teòleg que té la ment oberta. I el teòleg que no resa i no adora a Déu acaba afonat en el més desagradable narcisisme. I esta és una malaltia eclesiàstica. Fa molt mal el narcisisme dels teòlegs, dels pensadors, és desagradable.

Martirologi Romà


2. A Hipona Règia, lloc de Numídia, Algèria actualment, els vint sants màrtirs la fe victoriosa dels quals va celebrar sant Agustí i dels quals només es recorden els noms del bisbe Fidencià, de Valeriana i de Victòria. (s. III/IV)

3. A Edessa, de la regió d'Osroene, a la Turquia actual, sants màrtirs Guries, asceta, i Samones, que baix Dioclecià, després de prolongats i cruels turments, van ser condemnats a mort pel prefecte Missià i decapitats. (305)

4. A la ciutat de Nola, a Campània, sant Fèlix, amb les atencions pastorals del qual i devoció s'honra la ciutat. (s. IV/V)

5. A la Bretanya Menor, a la França actual, sant Maclovi o Macut, bisbe d'Aleth, que, nascut a Càmbria, va morir a la diòcesi de Saintes. (640)

6. A Caors [Cahors], lloc d'Aquitània, també a França, sant Desideri, bisbe, que va construir esglésies, monestirs i edificis per al bé comú, sense oblidar-se de preparar les ànimes per al seu celest Espòs, com a verdaders temples de Crist. (655)

7. A la muntanya d'Irschenberg, a Baviera, a l'actual Alemanya, sants Marí, bisbe, i Anià, màrtirs. (s. VII/VIII)

8. Prop de Roan [Rouen], població de Nèustria, hui França, sant Sidoni, abat, oriünd d'Irlanda, que va fer vida monàstica primer a Jumièges, després al monestir d'Her, a l'illa de Noirmoutier, sota la direcció de sant Filibert, i finalment al monestir de Saint-Saëns, fundat per ell mateix. (c. 684)

9. A Rheinau, a la regió d'Helvècia, actualment Suïssa, sant Fintà, procedent d'Irlanda, que va viure molt de temps en un monestir, però es va recloure després en una cel·la menuda, al costat de l'església, amagat per amor de Déu. (879)

10. Al cenobi de Klosterneuburg, a Àustria, sepultura de sant Leopold, príncep d'eixa província, a qui es va honrar, encara en vida, amb el sobrenom de «Piadós», perquè va ser sempre portador de pau i amic dels pobres i del clero. (1136) Patró d'Àustria i de Viena.

11. A Reading, a Anglaterra, beats màrtirs Hug Faringdon o Cook, abat de l'Orde de sant Benet, Joan Eynon i Joan Rugg, preveres, els quals van oposar tenaç resistència al rei Enric VIII, que intentava apropiar-se l'autoritat de l'Església, i per eixa causa, acusats de traïció, davant del monestir van ser penjats i esquarterats. (1539)

12. A Glastonbury, també a Anglaterra, beats màrtirs Ricard Whiting, abat, Roger James i Joan Thorne, preveres de l'Orde de sant Benet, que, acusats falsament de traïció i sacrilegi, durant el mateix regnat van ser penjats també i esquarterats (1539).

13. A Ferrara, a Emília-Romanya, beata Llúcia Brocadelli, religiosa, que tant en el matrimoni com en el monestir del Tercer Orde Dominicà va suportar amb paciència molts dolors i vexacions. (1544)

14. A Nagasaki, al Japó, beat Cai Coreà, màrtir, que, sent catequista, per confessar a Crist va ser condemnat a la foguera. (1627)

15. A Caaró, lloc del Paraguai, sants Roc González i Alfons Rodríguez, preveres de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtirs, que van guanyar per a Crist els pobles indígenes abandonats, fundant les anomenades "reduccions", on el treball i la vida social es compaginaven lliurement amb els valors del cristianisme i, per això, van ser assassinats a traïció pel sicari d'un personatge addicte a les arts màgiques. (1628)

Sant Josep Pignatelli
16. A Roma, sant Josep Pignatelli, prevere de la Companyia de Jesús, que va treballar molt per a reforçar-la en un moment perillós d'extinció i es va significar per la seua caritat i integritat de costums, sempre amb les mires posades en la major glòria de Déu. (1811)
17. A Mengo, lloc d'Uganda, sant Josep Mkasa Balikuddembé, màrtir, que, estant al capdavant del palau reial, rebut el baptisme, va guanyar molts jóvens per a Crist i va defendre els xiquets de la cort de les passions vicioses del rei Mwenga, per la qual cosa el rei, enfurit, va ordenar decapitar-lo a vint-i-cinc anys. (1885)

18. A Sanremo, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beata Maria de la Passió (Helena) de Chappotin de Neuville, verge, que, enamorada de la humilitat i senzillesa de sant Francesc, va fundar les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria, per al servici de la dona en terres de missió. (1904)
19. A Wadowice, a Polònia, sant Rafael de Sant Josep (Josep) Kalinowski, prevere, que durant la guerra, en la insurrecció del poble contra l'opressor, va ser fet presoner pels enemics i deportat a Sibèria; després de patir moltes calamitats, per fi recuperada la llibertat, va ingressar en l'Orde dels Carmelites Descalços, que va promoure notablement. (1907)

entrada destacada

20 de novembre de 2026, divendres XXXIII

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 10,8-11 Vaig prendre el llibret i me'l vaig menjar Lectura de l'Apocalipsi de...

entrades populars