19 de novembre de 2026, dijous XXXIII

DIJOUS DE LA SETMANA XXXIII / II


Lectura primera Ap 5,1-10

L'anyell degollat
ha comprat amb la seua sang gent de tota nació

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan

Jo, Joan, vaig vore que el qui s'assenta en el tron tenia en la mà dreta un document escrit per les dos cares, tancat amb set precintes. Vaig vore també que un àngel poderós pregonava amb veu potent: «¿Qui és digne de trencar els precintes i d'obrir el document?» Però ni en el cel ni en la terra ni davall de la terra, ningú va ser capaç d'obrir-lo i de vore què deia. Jo, veent que no trobaven ningú, plorava desconsolat. Però un dels ancians em digué: «No plores: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David: ell obrirà els precintes i desplegarà el document».
I vaig vore al mig, davant del tron i rodejat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat. Tenia set banyes i set ulls, que són els Set Esperits de Déu enviats per tota la terra. L'Anyell es va acostar al qui s'assentava en el tron, i prengué de la seua mà dreta aquell document. Tan bon punt el va tindre, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es prosternaren davant d'ell. Cada u dels ancians tenia una arpa i una copa d'or, plena de perfums, que són les oracions del poble sant. I entonaren un càntic nou que deia: «Sou digne de prendre el document i d'obrir-ne els precintes, perquè heu sigut degollat i heu comprat per a Déu amb la vostra sang gent de tota tribu, llengua, poble i nació, i n'heu fet una casa reial i uns sacerdots dedicats al nostre Déu, que regnaran en la terra».

Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: Ap 5,10)

Canteu al Senyor un càntic nou,
alabeu-lo en l'assemblea dels fidels.
Que es recree Israel en el seu creador,
que els fills de Sió celebren el seu rei.

R. Ens heu fet una casa reial
i uns sacerdots dedicats al nostre Déu.

O bé:

Al·leluia.

Alabeu el seu nom amb danses,
acompanyeu els cants amb tambors i cítares.
Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils. R.

Que els fidels celebren la seua glòria,
que el festegen també de nit,
mentres els seus llavis glorifiquen a Déu.
És la glòria reservada a tots els fidels. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.

Evangeli Lc 19,41-44

Si tu també conegueres on es troba la teua pau

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i la va vore, va plorar per ella i va dir:
«¡Si hui tu també conegueres on es troba la teua pau! Però ara els teus ulls no són capaços de vore-ho, i vindrà un dia que els teus enemics obriran trinxeres al teu voltant, et rodejaran i t'assaltaran per tots els costats. Vos reballaran per terra, a tu i als teus fills dins de tu, i no et deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconéixer el moment en qué Déu et visitava». 
 
L'any 70 del segle I l'exèrcit romà destruïx Jerusalem i el seu majestuós temple, i així es va complir la profecia que va fer Jesús mentres plorava perquè la ciutat no el reconeixia com al Messies esperat. Té igual que el text fora escrit després o abans d'eixa destrucció, perquè no canvia l'ensenyança: si no acceptem i reconeixem el Salvador, caurem en la destrucció. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Santa Ainés d'Assís

Santa Agnés [o Ainés] d'Assís, clarissa (mem. ob. franciscans; elog. mart. romà, 16 de novembre).


Pregària a Santa Ainés d'Assís


Oh Déu, vós heu donat santa Ainés d’Assís, com a exemple de perfecció seràfica per a moltes altres vèrgens; concediu-nos que, imitant la seua virtut en la terra, fruïm amb ella de les delícies del cel.

Martirologi Romà


1. Commemoració de sant Abdies, profeta, que, després de l'exili del poble d'Israel, va anunciar la ira del Senyor contra les gents enemigues.

El llibre d'Abdies és el més curt dels llibres profètics. A part de les discussions entre exegetes, sembla que la vida i l'escrit d'Abdies se situen en el segle V abans de Crist. Esta profecia es desenvolupa en dos plànols: el càstig d'Edom i el triomf d'Israel en el dia de Jahvé, que, com és sabut, és el dia apocalíptic de la justícia de Déu. No cal dir que els edomites són els enemics d'Israel que han aprofitat la ruïna de Jerusalem i han envaït la Judea meridional. Contra la seua supèrbia, despotisme i envaniment dirà el Totpoderós: «Ni que t'enlairares com l'àguila i feres el niu a les estrelles, d'allà te'n faré caure […...], quedaràs avergonyit i eliminat per sempre» (Ab 1, 4.10). Tot el llibre és un crit apassionat de venjança que enaltix la justícia terrible i el poder de Jahvé. [font]

2. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Màxim, corepíscopus [corbisbe] i màrtir. (255)

3. Al llogaret de Brennier, al costat de Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants Severí, Exsuperi i Felicià, màrtirs. (170)

4. A Antioquia de Síria, a Turquia actualment, sant Barlaam, màrtir, el qual, encara que rústic i ignorant, però enfortit per la saviesa de Crist, amb una invicta constància en la fe va rebutjar el foc i l'encens que li posaven a les mans perquè sacrificara als ídols, i per la ferocitat del tirà va obtindre la palma del martiri. (304)

5. A Heraclea, a Tràcia, hui a Turquia, quaranta santes dones, vèrgens, viudes i màrtirs. (s. IV)

6. A la regió de Velai, a Aquitània, actual França, sant Eudó, abat. (c. 720)

7. A la muntanya de Mercuri, a Calàbria, regió de la Itàlia actual, sant Simó, eremita. (s. X)

8. Al monestir de Helfta, a Saxònia, actual Alemanya, santa Matilde de Hackeborn, verge, que va ser dona d'exquisida doctrina i humilitat, il·lustrada amb el do celest de la contemplació mística. (1298) [No confondre amb Mechtilde o Matilde de Magdeburg]

Matilde de Hackeborn (1241-1298) va ser una de les representants de la mística renana. Pertanyent a una família aristocràtica del centre d’Alemanya, quan tenia set anys va ser enviada a un monestir cistercenc de Suïssa, on va rebre la millor educació de l’època. Més tard, la comunitat es va traslladar a la localitat alemanya de Helfta, on el monestir va conéixer una gran esplendor.

La jove Matilde aviat va destacar en la vida espi­ritual i intel·lectual, i va ser nomenada mestra de novícies i directora del cor. La santa cistercenca va ser especialment coneguda per les seues visions místiques, que va recollir en l’anomenat Llibre de la Gràcia Especial. La seua espiritualitat va marcar fortament tota la comunitat, de la qual durant molts anys van eixir diverses autores místiques. [font]

9. A Màntua, població de la regió italiana de Llombardia, beat Jaume Benfatti, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que a més de calmar les dissensions a la ciutat, va socórrer el poble assolat per la pesta i la fam. (1332)

10. A les costes de Garraf, prop de la ciutat de Barcelona, beats màrtirs Eliseu Garcia Garcia, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales, i Alexandre Planas Saurí. (1936)

11. Beata Armida Barelli (1882- Marzio, Varese, Itàlia 1952). Va contribuir a fundar amb la seua activitat apostòlica a favor de l'Església i la societat italiana tres realitats: l'Acció Catòlica Italiana(ACI), l'institut secular de les Missioneres de la Reialesa de Crist (ISM) i la Universitat Catòlica del Sacro Cuore (UCSC).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

19 de novembre de 2026, dijous XXXIII

DIJOUS DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 5,1-10 L'anyell degollat ha comprat amb la seua sang gent de tota nació Lectura de l...

entrades populars