18 de juny de 2025, dimecres XI

DIMECRES DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / I


Oració col·lecta

Feu-nos conéixer, Senyor, 
l’abundància de la vostra misericòrdia 
i, amb l’acció del vostre Esperit, 
impediu les divisions dels cristians, 
per a que la vostra Església aparega millor 
com a senyal alçat entre els pobles, 
i el món, il·luminat pel vostre Esperit, 
crega que Crist és el vostre enviat.

Lectura primera 2C 9,6-11

Déu ama els qui donen amb alegria

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, 
El sembrador mesquí tindrà una collita mesquina, i el generós, la tindrà generosa. Que cada u done allò que el cor li diu, no de mala gana ni forçat, perquè Déu ama el qui dona amb alegria.
Déu és capaç d'omplir-vos de tota classe de gràcies, de manera que tingau sempre plena suficiència en tot i encara vos en sobre per a tota classe d'obres bones. Diu l'Escriptura:
«Repartix el que té, ho dona als pobres,
la seua bondat dura per sempre».
El qui proveïx de llavor per a sembrar i de pa per a menjar, també vos proveirà de llavor, la multiplicarà, i farà més abundants els fruits de la vostra bondat. Sereu rics de tot per a ser generosos en tot. Això farà que molts donen gràcies a Déu pels dons que rebran gràcies a nosaltres.

Salm responsorial 111,1-2.3-4.9 (R.: 1a)

Feliç aquell que venera el Senyor
i estima de cor els seus preceptes.
La seua descendència serà gran en el país,
serà beneït el llinatge dels justs.

R. Feliç aquell que venera el Senyor.

En sa casa hi ha riquesa i abundància,
la seua bondat dura per sempre.
Apunta en la foscor com una llum
el qui és compassiu, piadós i just. R.

Repartix el que té, ho dona als pobres,
la seua bondat dura per sempre,
pot alçar el front amb dignitat. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, farà cas de les meues paraules;
el meu Pare l'estimarà, i vindrem a viure en ell.

Evangeli Mt 6,1-6.16-18

Ton Pare, present en els llocs més amagats, t'ho recompensarà

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:
«Mireu de no fer el bé a la vista de tots per tal que vos admiren: d'esta manera no podeu esperar cap recompensa del vostre Pare del cel.
Per tant, quan dones als qui ho necessiten, no t'anuncies a toc de trompeta, com fan els hipòcrites en les sinagogues i pels carrers, per a que tots els alaben. Vos assegure que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan ajudes els altres, procura que la mà esquerra no sàpia què fa la dreta: que el teu gest quede amagat, i ton Pare, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà.
I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada posar-se drets en les sinagogues i als cantons de les places per a que tots els vegen. Vos dic que ja tenen la seua recompensa. Tu, quan hages de pregar, entra en la teua cambra, tanca't amb pany i clau i prega a ton Pare, present en els llocs més amagats; i ell, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà.
I quan dejuneu, no feu cara trista com els hipòcrites, que es desfiguren la cara per a que tots noten que fan dejuni. Vos dic que ja tenen la seua recompensa. En canvi, tu, quan vullgues dejunar, llava't la cara i posa't perfum per tal que la gent no sàpia que fas dejuni, sinó només ton Pare, present en els llocs més amagats, i ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà». 
 
* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 18 de juny

1. A Roma, al cementeri de Balbina, a la Via Ardeatina, sants Marc i Marcel·lià, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià, als quals va agermanar el sofriment. (c. 304)

2. A Trípoli, ciutat de Fenícia, actual Líban, sant Leonci, soldat, que pels atroços turments patits en la presó va arribar a la corona del martiri. (s. IV)

3. A Àfrica, sants Ciríac i Paula, màrtirs. (c. s. IV)

4. A Bordeus, ciutat d'Aquitània, actualment França, sant Amand, bisbe, que va instruir en la doctrina de la veritat i va batejar a sant Paulí de Nola, qui, al seu torn, va lloar en els seus escrits el bisbe (s. V)

5. A la muntanya de Gemmariario, prop de les termes de Sciacca, a Sicília occidental, ara Itàlia, sant Calòger, eremita(c. s. V)

Santa Isabel
 6. A Schönau, lloc de Renània, a Germània, hui Alemanya, santa Isabel, verge, insigne per l'observança de la vida monàstica. (1164)

7. A Màntua, ciutat de Llombardia, a Itàlia, beata Osanna Andreasi, verge, que va vestir l'hàbit de l'Orde de Germanes de la Penitència de Sant Doménec i va aconseguir harmonitzar amb les ocupacions seculars la contemplació de Déu i l'exercici de les bones obres. (1505)

8. A Pàdua, al territori de Venècia, també a la Itàlia actual, sant Gregori Barbarigo, bisbe, que va instituir un seminari per a clergues, va ensenyar el catecisme als xiquets en el seu propi dialecte, va celebrar un sínode, va mantindre col·loquis amb el seu clero i va obrir moltes escoles, mostrant-se liberal amb tots i exigent amb ell mateix. (1697)

A Pàdua (Italia) va morir en 1697 sant Gregori Barbarigo, qui abans de ser bisbe havia sigut diplomàtic a Venècia. La seua acció pastoral està en la línia de les reformes tridentines. Fou canonitzat l'any 1960. (fonts: MCL, p. 1250)

17 de juny de 2025, dimarts XI

El binomi Trinitat-esport no és precisament habitual; no obstant això, l'associació no és absurda. De fet, tota bona activitat humana porta amb si un reflex de la bellesa de Déu, i sens dubte l'esport és una d'elles. Després de tot, Déu no és estàtic, no està tancat en si mateix. És comunió, relació viva entre el Pare, el Fill i l'Esperit Sant, que s'obri a la humanitat i al món. La teologia anomena esta realitat pericòresi, és a dir, “dansa”: una dansa d'amor recíproc.

Lleó XIV: Homilia en la missa de la Santíssima Trinitat, 15 de juny de 2025


DIMARTS DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / I


Oració col·lecta

Senyor, mireu benigne el vostre poble 
i doneu-li els dons del vostre Esperit, 
per a que prospere sempre en l’amor de la veritat 
i desitge i busque sincerament 
la unitat plena de tots els cristians.

Lectura primera 2C 8,1-9

Jesucrist es va fer pobre per vosaltres

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Vullc que conegau, germans, la gràcia que Déu ha escampat en les comunitats cristianes de Macedònia. A pesar d'haver estat molt provats pels patiments, se senten tan feliços que de la seua pobresa extrema han tret un tresor de generositat.
Done testimoni que han aportat tot el que podien i també més del que podien. Espontàniament ens han demanat amb molta insistència poder participar en esta col·lecta a favor dels creients de Jerusalem. Complint la voluntat de Déu, més del que podíem esperar, s'han donat ells mateixos primerament al Senyor, i després a nosaltres.
Per això, hem recomanat a Titus que acabe també entre vosaltres esta bona obra que ja havia començat.
Ja que teniu de tot en abundància: fe, paraules, coneiximent, sol·licitud plena i l'amor que de nosaltres heu rebut, sigau també generosos en este favor que vos demane. No és cap manament. Vos he parlat de la generositat dels altres per tal que pugau demostrar la sinceritat del vostre amor.
Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per a enriquir-vos amb la seua pobresa.

Salm responsorial 145,2.5-6.7.8-9a (R.: 1)

Alabaré el Senyor tota la vida,
cantaré al meu Déu mentres vixca.

R. Alaba el Senyor, ànima meua.

Feliç el qui troba ajuda en el Déu de Jacob;
espera en el Senyor, el seu Déu,
que ha fet el cel i la terra,
el mar i tot el que conté;
que es manté fidel per sempre. R.

El Senyor fa justícia als oprimits,
dona pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els presos. R.

El Senyor dona la vista als cegos,
el Senyor redreça els vençuts,
el Senyor estima els justs,
el Senyor guarda els forasters. R.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou,
diu el Senyor:
Que vos ameu els uns als altres
tal com jo vos he amat.

Evangeli Mt 5,43-48

Ameu els enemics

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:
«Ja sabeu que, als antics, els van dir: "Ama els altres, però avorrix l'enemic". Però jo vos dic: Ameu els enemics, pregueu per aquells que vos perseguixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel; ell fa eixir el sol sobre bons i roïns, i fa ploure sobre justs i injusts.
Perquè si ameu només els qui vos amen, ¿quina recompensa mereixeu? Els publicans, ¿no fan també igual? I, si només saludeu els germans, ¿què feu d'extraordinari? Els pagans, ¿no fan també igual?
Sigau perfectes, com ho és el vostre Pare celestial». 
 
* * * * *

Beat Josep Maria Cassant, prevere

Beat Josep M. Cassant
Si “a casa del meu Pare hi ha lloc per a molts” (Jo 14,2), a la casa de l’Església també n’hi ha, per a molts. En Josep Maria (1878-1903), fill d’una família pagesa del sud de França, només parlava occità; va haver d’aprendre el francés, i el llatí se li faria una muntanya. Per això li van aconsellar que no entrara al seminari, bo com era, i va optar, a setze anys per entrar a la trapa de Santa Maria del Desert, prop de Tolosa. El nou novici sempre es mostrava content, fet pel qual ben prompte es va guanyar la simpatia dels companys.

Però a part del bon caràcter, no semblava destacar per res més. Ni tan sols en salut: ben aviat la tuberculosi el va visitar. Amb tot, va fer els vots solemnes, va rebre l’ordenació sacerdotal, i sempre va conrear intensament la pregària. El cos se li anava afeblint, però espiritualment s’anava enfortint i fins al darrer moment es va mantenir en una pau diàfana. Tenia 25 anys. Va ser beatificat per Joan Pau II l’any 2004. [font]

El 17 de juny de 1703 va nàixer John Wesley, fundador del Metodisme


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de juny

1. A Roma, a la via Salària Antiga ad septem Palumbassants Blast i Diògenes, màrtirs(s. inc.)

2. A Apollonia, a Macedònia, hui Pojan a Albània, sants Isaure, Innocent, Fèlix, Hermi, Pelegrí i Basili, màrtirs(s. inc.)

3. A Silistra, a Mèsia, actual Bulgària, sants màrtirs Nicandre i Marcià, que, sent soldats, van rebutjar fer ofrena i sacrificar als déus, i per això van ser condemnats a la pena capital pel prefecte Màxim, en la persecució desencadenada sota l'emperador Dioclecià. (c. 297)

4. A Besançon, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Antidi, bisbe i màrtir, que va ser condemnat a mort, segons la tradició, per Croc, rei dels vàndals. (c. 411)

5. A Bitínia, hui Turquia, sant Hipaci, abat del monestir dels Rufins, el qual, amb una vida austera i durs dejunis, va ensenyar als seus deixebles la perfecta obediència a l'observança monàstica, i als seglars el verdader temor de Déu. (446)

6. A la Bretanya Menor, actual territori de França, sant Herveu, eremita, que, segons la tradició, cec de naixement, cantava amb goig les meravelles del paradís. (s. VI)

7. A Orleans, a la Gàl·lia, de nou ara a França, sant Avit, abat(c. 530)

8. A Pisa, a la regió de Toscana, a Itàlia, sant Raineri o Ranier, pobre i pelegrí per Crist. (1160)

9. A Ourem, a Portugal, santa Teresa, reina de Lleó i mare de tres fills, que, després de la mort del seu espòs, va abraçar la vida regular en un monestir fundat per ella mateixa, sota la disciplina cistercenca. (1250)

10. A Venècia, territori hui italià, beat Pere Gambacorta, fundador de l'Orde d'Eremites de Sant Jeroni; els seus primers religiosos van ser antics lladres que ell mateix havia convertit. (1435)

11. A Nàpols, a la regió també italiana de Campània, beat Pau Burali, de l'Orde de Clergues Regulars (Teatins), primer bisbe de Piacenza i després de Nàpols, que es va entregar de ple a renovar la disciplina de l'Església i a fortificar en la fe al ramat a ell confiat. (1578)

12. Al litoral de França, en una nau ancorada enfront del port de Rochefort, beat Felip Pappon, prevere d'Autun i màrtir, que, sent rector, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per la seua condició de sacerdot i, després d'haver donat l'absolució a un altre captiu moribund, també va expirar ell. (1794)

13. Al lloc de Qua Linh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Da, màrtir, el qual, d'ofici fuster i sagristà, després de ser sotmés a molts i cruels turments en temps de l'emperador Tu Duc, va romandre ferm en la professió de la seua fe, per la qual cosa finalment va ser llançat a les flames. (1862)

14. Beat Josep Maria Cassant (Tolosa, França 1878-1903). Sacerdot trapenc a l'abadia cistercenca de Santa Maria del Desert.

16 de juny de 2025, dilluns XI

DILLUNS DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / I


Oració col·lecta

Oh Déu, fortalesa dels qui esperen en vós, 
acolliu les nostres súpliques; 
i ja que sense vós no pot res la nostra debilitat, 
auxilieu-nos sempre amb la vostra gràcia, 
a fi que, complint els vostres manaments, 
vos agraden les nostres intencions i les nostres obres.

Lectura primera 2C 6,1-10

Ens hem de presentar en totes les situacions com a servidors de Déu

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, vos exhortem, com a col·laboradors de Déu: No malverseu la gràcia que heu rebut. Recordeu que ell ha dit: 
«T'he escoltat a l'hora favorable, 
t'he ajudat el dia de la salvació». 
Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació.
No hem de donar mai cap motiu d'escàndol a ningú, per a que no es malparle de la missió que Déu ens ha confiat. Ben al contrari, ens hem de presentar en totes les situacions com a servidors de Déu, patint amb molta constància la tribulació, les angoixes, les contrarietats, les bastonades, les presons, els tumults, les fatigues, les nits en blanc, els dies sense pa; en nosaltres ha de resplandir l'honestedat, el coneiximent, la paciència, la bondat, la presència de l'Esperit Sant, l'amor sincer; per la veritat que anunciem, pel poder que Déu ens ha donat, hem de brandar amb la dreta i amb l'esquerra les armes de la justícia; pot ser que ens vejam honrats o deshonrats, que uns parlen bé de nosaltres, i d'altres en parlen malament, que ens tinguen per impostors, quan diem la veritat, que ens tinguen per desconeguts, quan som prou coneguts; sembla que morim, quan de fet vivim més profundament; ens han condemnat a diverses penes, però encara no ens han executat; en les nostres tristeses, sempre estem contents, enmig de la pobresa, n'enriquim molts, sense tindre res, som amos de tot.

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2a)

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seua dreta i el seu braç sagrat
han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seua victòria.

El Senyor ha revelat la seua victòria,
i els pobles contemplen la salvació.
L'ha mogut la misericòridia
i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra,
tots han vist la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor, per tota la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Al·leluia Salm 118,105

La vostra paraula fa llum als meus passos,
és la claror que m'il·lumina el camí.

Evangeli Mt 5,38-42

Jo vos dic: No vos torneu contra els qui vos fan mal

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps Jesús va dir als deixebles: 
«Ja sabeu que van dir: "Ull per ull, dent per dent". Però jo vos dic: No vos torneu contra els qui vos fan mal. Al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra; si algú vol dur-te davant del tribunal per a llevar-te la túnica, dona-li també la capa. Si algú t'obliga a caminar una milla, acompanya'l dos milles. Dona a tot aquell que et demane, i no gires l'esquena a qui et demane diners prestats».

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Homilia, 19 de febrer de 2017

Si jo tinc en el cor ressentiment per alguna cosa que algú m'ha fet i vullc venjar-me, açò m'aparta del camí cap a la santedat. Res de venjança. "Me l'has feta: me la pagaràs!". ¿Açò és cristià? No. "Me la pagaràs" no entra en el llenguatge d'un cristià. Res de venjança. Res de ressentiment. "Però eixe em fa la vida impossible!...". "Eixa veïna d'allí parla malament de mi cada dia! També jo parlaré malament d'ella...". No. ¿Què diu el Senyor? "Resa per ella" –"Però ¿per eixa he de resar jo?" –"Sí, resa per ella". És el camí del perdó, de l’oblit de les ofenses. ¿Et peguen a la galta dreta? Para-li també l'altra. El mal es venç amb el bé, el pecat es venç amb esta generositat, amb esta força. El ressentiment és lleig. Tots sabem que no és una cosa menuda. Les grans guerres, nosaltres veem en els telenotícies, en els periòdics, esta massacre de gent, de xiquets... ¡quant d'odi!, però és el mateix odi –¡és la mateixa cosa!– que tu tens en el teu cor per eixe, per eixa o per aquell parent teu o per la teua sogra o per eixe altre, la mateixa cosa. Allò és més gran, però és la mateixa cosa. El ressentiment, les ganes de venjar-me: "Me la pagaràs!", açò no és cristià. "Sigueu sants com Déu és sant", "sigueu perfectes com perfecte és el vostre Pare", «que fa eixir el seu sol sobre bons i roïns, i fa ploure sobre justos i injustos» (Mt 5,45). És bo. Déu dona els seus béns a tots. "Però si eixe parla malament de mi, si eixe me l'ha feta, si eixe m'ha....". Perdonar. 

* * * * *

El 16 de juny de 2013 es va celebrar la concessió del títol de Basílica a l'església del Salvador de Borriana

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 16 de juny

1. A la província romana d'Àsia Menor, actual Turquia, commemoració dels sants Quirc [o Quirze o Ciríac o Cir] i Julita [o Julieta], màrtirs(s. inc.)

2. A Besançon, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants Ferriol i Ferruci, màrtirs(s. IV)

3. A Nantes, també a la Gàl·lia Lugdunense, sant Similià, bisbe, al qual sant Gregori de Tours alaba com un gran confessor. (s. IV)

4. A Limassol, a l'illa de Xipre, sant Ticó, bisbe, en temps de l'emperador Teodosi el Jove. (s. V)

5. A Magúncia, a la Gàl·lia Bèlgica, actual Alemanya, sants Aure [o Auri], bisbe, Justina, la seua germana, i companys, màrtirs, que mentre celebraven l'Eucaristia, van ser assassinats per pagans huns. (s. V)

Sant Aurelià d'Arle
6. A Lió, a França, sepultura de sant Aurelià, bisbe d'Arle, el qual, nomenat vicari a la Gàl·lia pel papa Vigili, va fundar a la seua ciutat dos monestirs, un masculí i un altre femení, als quals va donar una Regla pròpia. (551)

7. A Carrara, lloc de Toscana, regió de la Itàlia actual, beat Cecard, bisbe de Luni i Sarzana, que, iniquament assassinat per uns obrers prop de les pedreres de marbre, va ser considerat com a màrtir. (860)

8. A Meissen, a Saxònia, hui Alemanya, sant Benó, bisbe, que va ser deposat de la seua seu i enviat a l'exili per defensar la unitat de l'Església i mantindre's fidel al Romà Pontífex. (c. 1106)

9. Al monestir de monges cistercenques d'Aywières, a Brabant, territori de l'actual Bèlgica, santa Lutgarda, verge, insigne per la seua devoció al Sagrat Cor del Senyor. (1246)
10. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Reding, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que, regnant Enric VIII, per mostrar-se fidel a la unitat de l'Església catòlica, va ser tancat i encadenat a la presó, on va morir consumit per la fam i la malaltia. (1537)

11. En la mar, enfront del port de Rochefort, a França, beat Antoni Constant Auriel, prevere i màrtir, el qual, vicari parroquial a Cahors, durant la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot, va ser empresonat en una vella nau, on, contagiat de fatal malaltia mentre prestava ajuda als seus companys de presó, va entregar el seu esperit al Senyor. (1794)

12. A la ciutat de Lang Coc, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Doménec Nguyen, metge, Doménec Nhi, Doménec Mao, Vicent i Andreu Tuong, agricultors, tots els quals, arrestats per la seua fe cristiana i víctimes de cruels tortures en la presó, finalment van ser decapitats en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)

13. Al llogaret d'Ingenbohl, prop de la ciutat de Schwyz, a Suïssa, beata Maria Teresa (Anna Maria Caterina) Scherer, verge, primera superiora de la Congregació de Germanes de la Caritat de la Santa Creu. (1888)

14. Beat Donizetti Tavares de Lima (1882- Tambaú, el Brasil 1961). Rector brasiler, que va destacar per les seues gràcies miraculoses i la seua preocupació per les necessitats socials dels seus feligresos.

15 de juny de 2025, diumenge: Santíssima Trinitat

Diumenge després de Pentecosta

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Cicle C


Durant la seua vida, Jesucrist ens va parlar del seu Pare; ens el va fer conéixer i estimar, i ens en comunicà la vida, aquella vida que és l'amor mutu que ells es tenen en l'Esperit. La consideració d'esta vida trinitària, participant-se als hòmens, és el que cal accentuar; és el que fa la litúrgia, al marge de les nocions abstractes que formulen el misteri.

La festa de hui, instituïda no sense resistències, perquè alguns objectaren la inutilitat d'establir una festa en honor de la Trinitat quan tota la litúrgia li era dedicada, accentua més la noció d'unitat de les persones divines que la irrupció d'estes mateixes persones en la història. Amb tot, es presenta com un càntic d'acció de gràcies després de la commemoració del misteri redemptor finalitzada el dia de la Pentecosta. [Font: MCLadaptat, p. 652]

Lectures de la solemnitat:

Lectura primera Pr 8,22-31

La saviesa havia nascut abans que la terra existira

Lectura del llibre dels Proverbis

Açò diu la Saviesa de Déu: 
«El Senyor em posseïa al començament, 
abans de les seues obres, des de sempre. 
Em va formar a l’inici del temps,
des de l’origen, des del primer moment de la terra. 
Em va engendrar quan els oceans no existien 
ni brollaven les fonts d’aigua viva.  
 
Abans que s’assentaren les muntanyes, 
abans dels tossals, ja m’havia engendrat, 
quan encara no havia fet l’amplària de la terra, 
el primer grapat de fang dels continents. 
Jo existia quan desplegava la volta del cel 
i marcava un horitzó a l’oceà; 
quan dalt penjava els núvols 
i contenia les aigües abismals; 
quan imposava un límit a la mar 
que les aigües no han de traspassar, 
i quan senyalava els fonaments de la terra. 
Jo estava al seu costat com un mestre d’obres 
i feia les seues delícies cada dia, 
jugant davant d’ell sense parar. 
Jugava per la terra que ell havia creat, 
i m’era deliciosa la companyia dels hòmens».

Salm responsorial 8,4-5.6-7.8-9 (R.: 2a)

Quan mire el cel que han creat les vostres mans,
la lluna i les estreles que li heu posat,
jo dic: ¿Què és l'home, per a que vos en recordeu?
¿Què és un mortal, per a que el tingueu present?

R. Senyor, sobirà nostre, 
¡que gloriós és el vostre nom per tota la terra!

L'heu fet un poc inferior als àngels,
l'heu coronat de glòria i dignitat,
l'heu fet rei de les coses que creades,
tot ho heu sotmés als seus peus. R.

Ramats de bous i d'ovelles,
també els animals salvatges,
les aus del cel i els peixos de la mar,
que fan camins per la mar. R.

Lectura segona Rm 5,1-5

Estem en pau amb Déu, gràcies a Crist,
per l'amor que l'Esperit Sant ha abocat en els nostres cors

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,
Ara que ja som justs, per la fe, estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist. Per ell, en virtut de la fe, tenim accés a esta gràcia en la qual ens mantenim i ens gloriem, mentres esperem la glòria de Déu. Encara més: fins i tot en les tribulacions trobem motiu de gloriar-nos, perquè sabem que la tribulació engendra paciència; la paciència, virtut provada; la virtut provada, esperança. I l’esperança no defrauda, perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha abocat en els nostres cors el seu amor.

Al·leluia Cf. Ap 1,8

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant,
a Déu que és, que era i que ha de vindre.

Evangeli Jo 16,12-15

Tot allò que és del Pare és meu;
l'Esperit Sant ho prendrà de mi i vos ho anunciarà

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: 
«Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara no podeu aguantar-ne tantes. Quan vinga ell, l'Esperit de la veritat, vos guiarà cap a la veritat plena. Ell no parlarà pel seu compte: dirà tot allò que senta dir i vos anunciarà les coses futures. Ell em glorificarà, perquè allò que vos anunciarà, ho prendrà de mi. Tot allò que és del Pare és meu; per això he dit que allò que vos anunciarà, ho prendrà de mi».

La Bíblia narra el misteri de l'amor de Déu, un amor que és comunió d'amor i vida, i que es manifesta a través de les tres divines persones. La saviesa de Déu des del principi és imatge del Verb, nascut del Pare abans de tots els segles. I este Verb, o Paraula de Déu que actua, es fa home, i és Jesucrist, el nostre germà major que ens porta fins a Déu a través de l'amor abocat en els nostres cors, l'Esperit Sant. Este Esperit que ens guia procedix del Pare i del Fill i és igualment Déu, i a través de la fe i de la vida sacramental ens introduïx en la comunió d'amor que és la Trinitat divina.



Dia Pro Orantibus



* * * * *

Santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament 

Sant Guiu [o Vit o Vitus] de Lucània, màrtir

A Lucània (Itàlia meridional), deposició de sant Guiu, la "Passio" del qual el fa morir a Roma. Durant l'edat mitjana fruí d'un culte extraordinari. És invocat contra les malalties nervioses. (Font: MCL, p. 1256)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 15 de juny

Santa Maria Micaela del Santíssim Sagrament Desmaisières, verge, fundadora de l'Institut d'Adoratrius del Santíssim Sagrament i de la Caritat, que a València, amb tenacitat i inflamada en el desig de guanyar ànimes per a Déu, va consagrar la seua vida a fer tornar al bon camí a les jóvens esgarriades i a les meretrius.

 2. Commemoració de 
sant Amós, profeta, que sent pastor de Tecoa, i cuidador de sicòmors, va ser enviat per Déu als fills d'Israel per a reafirmar la seua justícia i santedat contra les abominacions. (s. X aC)

3. A Silistra, a Mèsia, hui Bulgària, sant Esiqui, soldat, que va ser detingut juntament amb sant Juli, i després d'ell va obtindre, sota el prefecte Màxim, la corona del martiri. (302)

4. A l'antiga regió italiana de Lucània, sant Guiu [o Vit o Vitus], màrtir(s. inc.)

5. A Clarmont, a Aquitània, actual França, sant Abraham, monjo, el qual, nascut a la vora del riu Eufrates, es va dirigir a Egipte a visitar els eremites, però, detingut pels pagans, va estar empresonat durant cinc anys. Més tard, viatjant a la Gàl·lia, es va establir entre els arverns i es va retirar al monestir de Saint-Cyr, on va morir ja molt ancià. (480)

6. A Saint-Crespin, a Hainaut, de nou a la França actual, sant Landelí, abat, que, convertit per sant Autbert d'una vida de lladrocini a l'exercici de la virtut, va fundar l'abadia de Lobbes i, seguidament, la de Saint-Crespin, on va acabar piadosament els seus dies. (c. 686)

7. A Séez, lloc de Nèustria, també a França, sant Lotari, bisbe, que, deposat de les seues funcions, s'afirma que va esperar el seu final vivint com a ermità. (756)

8. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Benilda [o Benilde], màrtir, que, ja anciana, va trobar la mort en la persecució desencadenada pels sarraïns. (853)

9. A Montjoux, al Valais, hui França, sant Bernat de Menthon, prevere, que, canonge i ardiaca d'Aosta, durant molts anys va habitar als cims dels Alps, on va construir un famós monestir i, per a acollir els viatgers, també dos refugis, que porten encara el seu nom. (1081)

10. A Ratzeburg, a la regió d'Alsàcia, a Germània, actual Alemanya, sant Isfrid, bisbe, qui mantenint l'observança de vida dels canonges premonstratencs, va treballar en la conversió dels vends. (1204)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Scryven, màrtir, monjo de la Cartoixa d'esta ciutat, que en temps del rei Enric VIII va ser empresonat per la seua fidelitat a l'Església catòlica, va aconseguir la corona del martiri en morir de fam a la presó. (1537)

12. A York, també a Anglaterra, beats màrtirs Pere Snow, prevere, i Rodolf Grimston, els quals, regnant Isabel I, van ser condemnats a mort, i van pujar junts al patíbul, el primer per ser sacerdot i el segon, per haver intentat alliberar-lo. (1598)

13. A Pibrac, a la regió francesa de Tolosa, santa Germana Cosin, verge, que, filla de pares desconeguts, des de xiqueta va ser sotmesa a una vida servil malgrat les seues malalties, però tot ho va aguantar amb ànim decidit i rostre rialler, fins a morir amb només vint-i-dos anys. (1601)

14. A Bèrgam, ciutat d'Itàlia, sant Lluís Maria Palazzolo, prevere, que va fundar la Congregació de Germanetes dels Pobres i la de Germans de la Sagrada Família. (1886)

15. Prop de la ciutat de Liushuitao, al territori de Qiansheng-zhuang, a la província xinesa de Hebei, santa Bàrbara Cui Lianzhi, màrtir, que havent presenciat la mort del seu fill, de nit va escapar per a salvar-se, però detinguda pels enemics dels cristians, va ser sotmesa a cruels tortures fins que va morir. (1900)

16. Beata Albertina Berkenbrock (São Luís, el Brasil, 1919-1931). Laica, verge i màrtir. Assassinada a dotze anys per oposar-se a una violència sexual.

17. Beat Clement Vismara (1897- Mong Ping, Myanmar 1988). Prevere del Pontifici Institut per a les Missions Estrangeres, que pel seu treball apostòlic i social en favor del poble birmà va meréixer ser anomenat "Patriarca de Birmània".

entrada destacada

18 de juny de 2025, dimecres XI

DIMECRES DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / I Oració col·lecta Feu-nos conéixer, Senyor,  l’abundància de la vostra misericòrdia  i, amb l’...

entrades populars