23 de novembre de 2025, diumenge: Jesucrist, Rei de tot el Món

Diumenge XXXIV

SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST,

REI DE TOT EL MÓN

Cicle C

Celebrem hui la solemnitat de Crist Rei. Amb este diumenge concloem el cicle de l'any cristià. Crist és el centre de la història; cap a ell ens encaminem. Ell és també a qui recordem i celebrem sempre. En el seu nom ens reunim. Ell ens convoca, ens parla i ens posa a la seua taula. I vol també fer-se present en la nostra vida. A ell la glòria pels segles.

• J.M. Bausset: Crist Rei (2015)

Lectures del dia:

Lectura primera 2S 5,1-3

Ungiren a David rei d'Israel

Lectura del segon llibre de Samuel

En aquells dies, totes les tribus d’Israel anaren a buscar a David a Hebron per a dir-li: «Nosaltres som parents teus, os dels teus ossos i carn de la teua carn. Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d’Israel, i el Senyor et va dir: "Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà"». Així, quan tots els ancians d’Israel anaren a buscar el rei a Hebron, David va fer amb ells un pacte davant del Senyor, i l’ungiren rei d’Israel.

Salm responsorial 121,1-2.4-5 (R.: 1)

Quina alegria quan em van dir:

«Anem a la casa del Senyor».

Ja han arribat els nostres peus

a la teua porta, Jerusalem.

R. Quina alegria quan em digueren:
«Anem a la casa del Senyor». 

Allà pugen les tribus,
les tribus del Senyor.
A complir l'aliança d'Israel,
a alabar el nom del Senyor.
Allí estan els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David. R.

Lectura segona Col 1,12-20

Ens traspassà al Regne del seu Fill estimat

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses

Germans, doneu gràcies al Pare, que vos ha fet dignes de tindre part en l’heretat del poble sant, en el regne de la llum. Ell ens deslliurà del poder de les tenebres i ens traspassà al regne del seu Fill estimat, en qui tenim la redempció, el perdó dels nostres pecats. 
Ell és la imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes les coses per ell, tant les del cel com les de la terra, tant les visibles com les invisibles, trons i sobirans, senyorius i autoritats. Tot ha sigut creat per ell i destinat a ell. Ell existix abans que tot, i tot es manté unit gràcies a ell.  
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell és l’origen, el primer dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell és en tot el primer. Déu volgué que residira en ell tota la plenitud. Déu volgué reconciliar-ho tot per ell i destinar-ho a ell, posant la pau en tot el que hi ha, tant en la terra com en el cel, per la sang de la creu de Jesucrist.

Al·leluia Mc 11,10

Beneït el qui ve en nom del Senyor. 
Beneït el Regne del nostre pare David,
que està a punt d'arribar.

Evangeli Lc 23,35-43

Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne 

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

En aquell temps, el poble estava allí mirant-ho, però les autoritats se’n reien dient: «Ell, que n’ha salvat d’altres, que se salve a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit». També se’n burlaven els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre i deien: «Si eres el rei dels jueus, salva’t a tu mateix». 

Damunt d’ell hi havia un inscripció que deia: «Este és el rei dels jueus». Un dels criminals penjats en la creu l’injuriava dient: «¿No eres tu el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres». Però l’altre, reptant-lo, li respongué: «¿Tu no tens tampoc temor de Déu, tu que patixes la mateixa pena? Nosaltres la patim justament, perquè ens la mereixem. Este, en canvi, no ha fet res de mal». 

I afegí: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». Jesús li respongué: «Jo et dic que hui estaràs amb mi en el paradís». 

A. En la festa de hui contemplem el misteri del regne de Déu, que arribarà a la seua plenitud al final dels temps (cf. primera orac.). La unció de David com a rei d'Israel (1 lect.) ja anunciava a Crist gloriós i ressuscitat com a Rei de l'univers, ungit per l'Esperit Sant amb l'oli de l'alegria (cf. Pf.). Per a aconseguir eixa plenitud del regne de Déu que esperem, hem de viure amb el Senyor el misteri de la creu, on Ell regna coronat d'espines. En la creu Crist va consumar el misteri de la redempció humana i va sotmetre al seu poder la creació sencera (cf. Pf.). I, com el bon lladre (Ev.), hem de demanar cada dia: «Senyor, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre regne». L'eucaristia és sempre el senyal del regne futur que esperem obtindre, obeint els mandats de Crist, Rei de l'univers (cf. orac. després de la comunió).

B. Jesús és rei perquè regna en la creu, un rei que és condemnat pels poders religiosos i polítics, un rei que salva els altres i no a si mateix. Jesús va escoltar moltes peticions al llarg dels seus tres anys de predicació del Regne de Déu, però esta és la més especial. Fa falta molta fe per a creure que eixe ajusticiat al qual tots rebutgen d'ací a poc serà rei. És la intimitat del rei i el seu súbdit, una cosa infinitament més valuosa que tots els favors dels caps i reis d'este món. Jesús no ens salva com algunes vegades voldríem nosaltres, i és clar que el seu regne no és d'este món. Jesús ens salva amb una mirada de misericòrdia.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Amics de Jesús i constructors de pau (2025, novembre 19)
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: El meu regne no és d'este món (Claret).
• Francesc Aracil: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

Memòries

Sant Climent de Roma, papa i màrtir (mem. si no cau diumenge).

Sant Climent, papa i màrtir, tercer successor de l'apòstol sant Pere, que regí l'església romana i escrigué una esplèndida carta als corintis per tal d'enfortir entre ells els vincles de la pau i la concòrdia, del qual hui se celebra el soterrar del seu cos a Roma.

• J.M. Bausset: Sant Climent de Roma (2015)
• Pregària universal de Climent de Roma.
• Avel·lí Flors: La pregària cristiana més antiga per les autoritats de l'Imperi.

Sant Columbà, abat (mem. si no cau diumenge)

Sant Columbà, abat, irlandés de naiximent, que per Crist es va fer pelegrí per a evangelitzar les gents de les Gàl·lies. Va fundar, entre molts altres, el monestir de Luxeuil, que ell mateix va regir amb estricta observança, i obligat després a exiliar-se, va travessar els Alps i va construir el cenobi de Bobbio, a la regió italiana de Ligúria, famós per la seua disciplina i estudis, en el qual es va adormir en la pau, ple de mèrits envers l'Església. El seu cos va rebre sepultura en este dia. (615)

• J.M. Bausset: Sant Columbà Abat (2014)

Aniversari de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (1983).

Aniversari del naiximent del compositor i director Krzysztof Eugeniusz Penderecki (1933)

Martirologi Romà

3. A Roma, al cementeri de Màxim, a la via Salària Nova, santa Felicitat [o Felícitas], màrtir. (s. inc.)

4. Prop de Chiusi, lloc de Toscana, a l'actual Itàlia, santa Mustiola, màrtir. (s. inc.)

5. A Cízic, a l'Hel·lespont, actualment a Turquia, sant Sisini, bisbe i màrtir, que, segons la tradició, després de molts turments va morir a espasa durant la persecució sota l'emperador Dioclecià. (325)

6. A Metz, a la Gàl·lia Bèlgica, França en l'actualitat, commemoració de sant Clement [o Climent], que és tingut com a primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV)

7. A Mèrida, ciutat de Lusitània, santa Lucrècia, màrtir. (306)

8. A Konya [Iconi], a Licaònia, a la Turquia actual, sant Amfíloc, bisbe, que va ser company en el desert dels sants Basili i Gregori Nazianzé, i també col·lega en l'episcopat. Esclarit per la seua santedat i doctrina, va lliurar moltes batalles en favor de la fe catòlica. (395)

9. A París, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Severí, qui, reclòs en una cel·la, es va dedicar a la divina contemplació. (s. VI)

10. A Agrigent, a la regió italiana de Sicília, sant Gregori, bisbe, que va explicar els llibres sagrats per a aclarir al poble pla les coses de difícil comprensió. (638)

11. A Sint-Truiden [Saint-Trond], lloc de Brabant, a Austràsia, actual Bèlgica, sant Trudó, prevere, que va donar tots els seus béns a l'Església de Metz i allí mateix va edificar un monestir, on va reunir els seus deixebles. (695)

12. A Alba, a la regió del Piemont, a Itàlia actualment, beata Margarida de Savoia, qui, en quedar viuda, es va entregar a Déu al monestir de religioses de l'Orde de Predicadors, que ella mateixa havia fundat. (1464)

13. A Seül, a Corea, santa Cecília Yu So-sa, màrtir, que, quan era viuda i ja quasi octogenària, va ser despullada dels seus béns pels qui odiaven la fe, i empresonada i interrogada fins a dotze vegades, la van turmentar de tal manera amb assots, que va morir en la presó. (1839)

14. A la ciutat de Guadalupe, a l'estat de Zacatecas, a Mèxic, beat Miquel Agustí Pro, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús i màrtir, qui, en la cruel persecució contra l'Església, com si fora un facinerós va ser condemnat sense judici a la pena capital, i així va arribar al martiri que tan ardentment desitjava. (1927)

15. A Madrid, a Espanya, beata Maria Cecília (Maria Felicitat) Cendoya i Araquistain, verge de l'Orde de la Visitació i màrtir. (1936)

22 de novembre de 2025, dissabte XXXIII: Santa Cecília

DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII DEL TEMPS ORDINARI/ I

Santa Cecília

Oració

Acolliu, Senyor, les nostres supliques

i escolteu-nos, bondadós,

per la intercessió de santa Cecília.

Lectura primera 1M 6,1-13

Per les maldats comeses a Jerusalem

he de morir d'enyorança

Lectura del primer llibre dels Macabeus

En aquells dies, el rei Antíoc, mentres recorria les regions del nord, va sentir dir que la ciutat d'Elimaida, a Pèrsia, era cèlebre per la seua riquesa en plata i or. Tenia un temple sumptuós, on Alexandre, fill de Filip, rei de Macedònia i primer rei dels grecs, havia deixat armes, escuts i altres armadures d'or.

Hi va anar, per tant, amb l'intent d'apoderar-se de la ciutat i saquejar-la, però no va poder, perquè els de la ciutat ho saberen i eixiren a combatre contra ell. Antíoc hagué d'emprendre la retirada i amb una gran pena se'n tornà cap a Babilònia. Estant encara a Pèrsia, li arribà un missatger amb la notícia que les tropes enviades per a ocupar el país de Judà estaven en plena retirada: Lísies, que hi havia entrat al front d'un gran exèrcit, s'havia vist obligat a retrocedir; els jueus eren cada dia més poderosos, els seus exèrcits creixien i estaven ben armats i equipats, gràcies a les quantitats de botí preses a les tropes vençudes; havien derrocat l'abominació de la desolació que ell havia fet posar damunt de l'altar del temple de Jerusalem, havien protegit amb altes muralles el santuari, tal com era abans, i igual havien fet a la plaça forta reial de Betsur.

Quan el rei va sentir estes noves, no s'ho podia creure, i trasbalsat profundament s'hagué de posar al llit, malalt de la pena de vore que res li havia eixit com ell desitjava. Es va quedar molts dies al llit, afonat en una profunda tristesa, fins que finalment creia que es moria. Per això va cridar tots els seus amics i els va dir: 

«La son s'ha allunyat dels meus ulls i les preocupacions m'han deixat afonat. Jo pensava dins de mi: ¡quin muntó de desgràcies em passa per damunt, a mi, que era un home bondadós i estimat per tots durant el temps que he governat! Però ara em ve el record de les maldats comeses a Jerusalem: em vaig endur d'allà tots els objectes de plata i d'or, i sense cap motiu vaig enviar tropes per a despoblar el país de Judà. Reconec que tots estos mals m'han vingut per culpa d'això i ara he de morir d'enyorança en terra estranya».

Salm responsorial 9,2-3.4 i 6.16 i 19 (R.: 15b)

Vos done gràcies, Senyor, amb tot el cor,

contaré totes les vostres meravelles,

saltaré de goig i ho celebraré,

cantaré al vostre nom, oh Altíssim.

R. Celebraré la vostra victòria, Senyor.

Els enemics tornaran arrere

i cauran vençuts davant vostre.

Heu reprimit els descreguts

i exterminat els malvats,

heu eliminat els noms per sempre més. R.

Els pobles s'han afonat en la fossa que han obert,

han quedat agarrats en la trampa que havien parat.

Però els pobres no cauran mai en l'oblit,

els humils no perdran mai l'esperança. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Lc 20,27-40

Déu no és Déu de morts, sinó de vius

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, uns saduceus s’acostaren a Jesús. Els saduceus neguen que hi haja resurrecció; per això li proposaren este cas: 

«Mestre, Moisés ens va deixar escrit que si un home casat mor sense fills, el germà ha de casar-se amb la viuda, per a donar descendència al seu germà. Això eren set germans: el primer es va casar i va morir sense fills; també el segon i el tercer es casaren amb aquella dona, i igualment tots els altres: tots moriren sense deixar fills. Finalment la dona també va morir. Per tant, quan arribe la resurrecció, ¿de quin dels set serà muller si amb els set va estar casada?». 

Jesús els respongué: 

«Els fills d’este món es casen, elles i ells, però els qui seran dignes de tindre part en el món futur i en la resurrecció dels morts no es casaran; i tampoc poden morir, ja que són com els àngels i fills de Déu, perquè són fills de la resurrecció. I que els morts ressusciten, Moisés mateix ho indica clarament en el passatge de l'albarzer que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen». 

Alguns dels mestres de la Llei li digueren: «Has parlat molt bé, mestre». I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.

• Paraula del dia (AVL): saduceu. 

* * * * *

Santa Cecília entre sant Valerià
i sant Tiburci, de Francesco
Botticini (Museu Tyssen-
Bornemisza, Madrid)

Santa Cecília, verge i màrtir, titular d'una església parroquial a València i a Quart de Poblet, patrona de la Música. 

Santa Cecília, verge i màrtir, segons la tradició, va aconseguir la doble palma per amor a Jesucrist, al cementeri de Calixt, a la via Àpia de Roma. El títol d'una església al Trastevere porta des d'antic el seu nom (s. inc.).

• J.M. Bausset: Santa Cecília (2014)
• Manuel Tomàs: El miracle de Santa Cecília (2018)

Dia Internacional de la Música

La música crea ponts

Papa Francesc: Discurs a les Scholae Cantorum de l'Associació Italiana Santa Cecília (28 de setembre de 2018).

La música sacra també exercix una altra tasca, la de soldar la història cristiana: en la Litúrgia ressonen el cant gregorià, la polifonia, la música popular i la música contemporània. És com si en eixe moment totes les generacions passades i presents alabaren a Déu, cadascuna amb la seua pròpia sensibilitat. No sols: la música sacra ―i la música en general― crea ponts, acosta les persones, fins i tot els més distants; no coneix barreres de nacionalitat, ètnia, color de pell, sinó que embolcalla a tots en un llenguatge superior, i aconseguix sempre sintonitzar persones i grups de molt diferents procedències. La música sacra acurta les distàncies, també amb aquells germans i germanes que a vegades no sentim pròxims.

Martirologi Romà

2. Commemoració de sant Filemó, de Colosses, a l'actual Turquia, de l'amor a Crist Jesús del qual s'alegra l'apòstol sant Pau, i que rep culte al costat de santa Àpia, la seua esposa. (s. I)

3. A Arbela [Irbil], lloc de Pèrsia, hui l'Iran, sant Ananies, màrtir, que, en temps de la persecució sota el rei Sapor II, per mandat del arximag Ardisag va ser fet presoner; tres vegades el van apallissar amb tanta crueltat, que els botxins, creient que ja havia mort, el van deixar tirat a la plaça, però a la nit els cristians el van portar a sa casa, on finalment, va exhalar el seu esperit. (345)

4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Benigne, bisbe, que en la contesa provocada per les invasions va dirigir, amb gran tenacitat i religiositat, l'Església a ell encomanada. (c. 470)

5. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Pragmaci, bisbe. (c. 517)

6. Al costat del riu Zihun, prop de la ciutat de Maraix, a Cilícia, hui territori de la moderna Turquia, beats Salvador Lillo, prevere de l'Orde dels Germans Menors, Joan, fill de Balzi, i uns altres sis companys de família armènia*, tots màrtirs, que, davant la imposició dels soldats otomans de renegar de Crist, per no accedir a trair la seua fe, van emigrar al regne etern llancejats. (1895)

* Heus ací els noms: beats K´adir, fill de Xodianin; Cerun, fill de K´urazi; Vardavar, fill Dimbalac; Pau, fill de Jeremies; David i Teodor, germans, fills de David.

7. Al llogaret de Triora, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beat Tomàs Reggio, bisbe de Gènova, qui a l'austeritat de vida va saber unir una admirable mansuetud, va aconseguir mantindre la concòrdia entre els ciutadans i va atendre de mil maneres els necessitats, fent fora mida per a solucionar les dificultats de la convivència humana. (1901)

8. A la ciutat de Teocaltitlán, a Mèxic, sant Pere Esqueda Ramírez, prevere i màrtir, que, per ser sacerdot, durant la Revolució mexicana, va ser empresonat i afusellat. (1927)

9. A Paterna, beats Elies (Julià) Torrijo Sánchez i Bertran (Francesc) Lahoz Moliner, religiosos de l'Institut de Germans de les Escoles Cristianes i màrtirs. (1936)

21 de novembre de 2025, divendres: Presentació de la Mare de Déu

Presentació de la Mare de Déu

Presentació de la Mare de Déu
Capella Scrovegni (Pàdua)

Memòria de la Presentació de la Mare de Déu. L'endemà de la dedicació de la basílica de Santa Maria la Nova, construïda al costat del mur de l'antic temple de Jerusalem, se celebra la dedicació que de si mateixa va fer a Déu la futura Mare del Senyor, moguda per l'Esperit Sant, de la gràcia del qual estava plena des de la seua Concepció Immaculada.

• J. M. Bausset: La Presentació de la Mare de Déu al Temple (2015)

Oració col·lecta

Per la intercessió de santa Maria, verge,

la memòria de la qual hui venerem,

concediu-nos, Senyor, participar d’aquella gràcia 

de la qual ella fou plena.

Lectura primera 1M 4,36-37.52-59

Celebraren la festa de la dedicació de l'altar,

i enmig de cants d'alegria oferiren els holocaustos

Lectura del primer llibre dels Macabeus

En aquells dies, Judes i els seus germans digueren: «Els nostres enemics han quedat derrotats: pugem a purificar el santuari i a consagrar-lo de nou». Tot l'exèrcit es va reunir i va pujar a la muntanya de Sió.

De bon matí, el dia vint-i-cinc del mes que fa nou, que és el mes de quislev, de l'any cent quaranta-huit de l'era grega, immolaren una víctima, d'acord amb les prescripcions de la Llei, damunt de l'altar dels holocaustos que havien fet nou. Era l'aniversari del dia que els pagans l'havien profanat. I el dedicaren enmig de cants, acompanyats de cítares, arpes i címbals. Tot el poble es va prostrar amb el front a terra, adorant i beneint el cel que els havia ajudat.

La festa de la dedicació de l'altar va durar huit dies, i enmig de cants d'alegria oferiren els holocaustos i les víctimes de comunió i d'acció de gràcies. Ornamentaren la façana del temple amb corones d'or i amb escuts menuts, referen els portals i les sales, i hi col·locaren les portes.

El poble celebrà aquella festa amb una alegria immensa. Així va desaparéixer l'ofensa ignominiosa inferida pels pagans.

Judes i els seus germans, amb tot el poble d'Israel reunit, decidiren que, el dia vint-i-cinc del mes de quislev, cada any celebrarien amb alegria durant huit dies les festes de la dedicació de l'altar.

Salm responsorial 1Cr 29,10.11abc.11d-12a.12bcd (R.: 13b)

Sou beneït, Senyor, 

Déu del nostre pare Israel,

des de sempre i per sempre.

R. Alabem el vostre nom gloriós, Déu nostre.

Són vostres, Senyor, la grandesa i el poder,

la glòria, l'esplendor, la majestat;

perquè en el cel i en la terra tot és vostre. R.

Són vostres els regnes amb els seus sobirans.

Vós doneu la riquesa i els honors. R.

Vós teniu la sobirania sobre tot el món;

està en les vostres mans donar força i valentia,

fer créixer tota cosa i confortar-la. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Lc 19,45-48

Heu convertit la casa de Déu en una cova de lladres

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, Jesús va entrar en el temple i es va posar a expulsar els venedors. Els deia: «L'Escriptura diu: "Ma casa serà casa d'oració", però vosaltres l'heu convertida en una cova de lladres». Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble volien matar-lo, però no trobaven com fer-ho, perquè tot el poble estava pendent d’ell i l’escoltava. 

 

Martirologi Romà

2. Commemoració de sant Ruf de Roma, de qui el benaurat apòstol Pau, en la seua carta als Romans, diu que va ser un elegit del Senyor. (s. I)

3. A la localitat de Poreč, a la regió d'Ístria, a l'actual Croàcia, sant Marí, bisbe i màrtir (c. s. IV)

4. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Agapi, màrtir, que martiritzat amb freqüència, però sempre reservat per a proves majors, en presència del mateix emperador Maximí, durant els jocs de l'amfiteatre, va ser entregat a un os perquè el devorara i com encara va quedar amb vida, l'endemà li van lligar pedres als peus i el van tirar a la mar. (306)

5. Al costat de la basílica de Sant Pere, a Roma, sant Gelasi I, papa, esclarit per la seua doctrina i santedat, el qual, perquè l'autoritat imperial no perjudicara la unitat de l'Església, va aclarir a fons les característiques pròpies de les dos potestats i la seua mútua independència. Mogut per la seua caritat sense mesura i les necessitats dels indigents, va morir en la més extrema pobresa. (496)

6. A Cesena, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Maur [o Maure o Mur], bisbe. (946)

7. A Roma, beata Maria de Jesús Bon Pastor (Francesca) de Siedliska, verge, que va abandonar Polònia per problemes amb els governants i, al servici dels emigrants de la seua pàtria, va fundar l'Institut de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. (1902)

8. Beata Clelia Merloni (1861- Roma, Itàlia 1930). Fundadora de l'Institut dels Apòstols del Sagrat Cor de Jesús.

20 de novembre de 2025, dijous XXXIII

DIJOUS DE LA SETMANA XXXIII DEL TEMPS ORDINARI/ I

Oració col·lecta

Oh Déu, vós ens heu creat a imatge vostra

i heu volgut que el vostre Fill morira per nosaltres; 

concediu-nos pregar de tal manera en tota ocasió, 

que pugam eixir d’este món sense pecat 

i merescam descansar amb alegria 

en el si de la vostra misericòrdia.

Lectura primera 1M 2,15-29

Ens mantindrem fidels a l'Aliança dels nostres pares

Lectura del primer llibre dels Macabeus

En aquells dies, els funcionaris reials que forçaven a l'apostasia arribaren al poble de Modín per a obligar la gent a oferir els sacrificis. Hi acudiren molts israelites. També hi van anar, formant grup a part, Mataties i els seus fills. Els funcionaris reials digueren a Mataties: «Eres un home d'autoritat i de prestigi, tens un gran ascendent en esta població i et fan costat els teus fills i familiars. Sigues el primer a complir les ordes del rei, tal com ho han fet totes les regions del seu regne, igual que la gent de Judà i els qui s'han quedat a Jerusalem. Tu i els teus fills sereu amics del rei i vos honrarà amb plata i or i amb molts altres obsequis».

Mataties els va respondre ben alt: «Encara que totes les nacions del regne obeïxquen el rei i cada una abandone el culte dels seus pares, per a plegar-se a les seus ordes, jo, amb els meus fills i els meus familiars ens mantindrem fidels a l'Aliança dels nostres pares. ¡Déu ens faça la gràcia de no abandonar la seua Llei i les prescripcions! No obeirem les ordes del rei. No ens desviarem ni un pèl del nostre culte».

A penes acabava de dir estes paraules, quan un jueu, a la vista de tots, es va acostar a l'altar de Modín per a oferir un sacrifici, tal com havia manat el rei. Mataties, que ho va vore, tremolava d'indignació, i, enardit per aquella causa justa, va córrer a degollar aquell home sobre l'altar. Al mateix temps va matar el funcionari reial que obligava la gent a oferir els sacrificis i va derrocar l'altar. Sentia passió per la Llei com l'havia sentida Pinhàs contra Zimrí, fill de Salú.

Després Mataties va passar per tot el poble de Modín cridant: «Tot el qui senta passió per la Llei de Moisés i estiga decidit a mantindre l'Aliança que vinga amb mi». I va fugir amb els seus fills cap a les muntanyes, deixant en el poble tot el que tenien. Molts que volien mantindre les seues lleis i la seua religió baixaren a viure al desert.

Salm responsorial 49,1-2.5-6.14-15 (R.: 23b)

El Déu dels déus, el Senyor, parla,

convoca la terra d'orient a occident.

Des de Sió, bellesa perfecta,

Déu resplandix.

R. El que viu honradament

vorà la salvació de Déu.

«Reuniu els meus fidels,

que amb un sacrifici forjaren la meua aliança».

El cel proclama la seua justícia,

Déu mateix és el jutge. R.

«Oferix a Déu un sacrifici d'alabança,

complix les promeses a l'Altíssim,

invoca'm en dies d'angoixa;

jo et salvaré, i tu em glorificaràs». R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Lc 19,41-44

¡Si hui tu també conegueres on es troba la teua pau!

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquell temps, quan Jesús va arribar prop de Jerusalem i la va vore, va plorar per ella i va dir: «¡Si hui tu també conegueres on es troba la teua pau! Però ara els teus ulls no són capaços de vore-ho, i vindrà un dia que els teus enemics obriran trinxeres al teu voltant, et rodejaran i t'assaltaran per tots els costats. Vos reballaran per terra, a tu i als teus fills dins de tu, i no et deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconéixer el moment en què Déu et visitava». 

 

Memòries

Beates Àngels Lloret Martí i companyes, màrtirs (mem. ll. a la diòcesi d'Oriola-Alacant)

* * * * *

Dia Universal dels Drets de la Infància

Jornada de Pregària per les Víctimes d'Abusos

Dia del Llibre Valencià

• Jordi Bort: Dia del Llibre Valencià.

Martirologi Romà

1. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Basili, màrtir. (s. III)

2. A Écija, a la província hispànica de la Bètica, sant Crispí, bisbe i màrtir. (s. IV)

3. A Durostorum [actual Silistra], al territori de Mèsia, Bulgària en l'actualitat, sant Dàsius, màrtir. (303)

Era un soldat romà de la guarnició de Durostorum, a Mèsia, a l'actual Bulgària. Com a cristià que era es va negar a participar en una festa a Saturn, que degenerava en els pitjors excessos. Immediatament el van portar davant de l'emperador Basso, que el va voler convéncer i el va exhortar a renunciar a la fe cristiana. Davant la fèrria negativa de Dàsius, el governador el va fer decapitar. Era l'any 303. [font]

4. A Torí, a la regió italiana de Ligúria, sants Octavi, Solutor i Adventor, màrtirs. (s. IV)

Estos tres màrtirs eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seua fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantindre ferms en les seues creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. [font]

5. A Vercelli, també a Ligúria, sant Teonest, màrtir, en l'honor del qual va edificar sant Eusebi la basílica. (c. 313)

6. A Benevent, lloc de Campània, de nou a Itàlia, sant Dor, bisbe. (s. V)

7. A Châlon-sur-Saône, a Burgúndia, hui França, sant Silvestre, bisbe, que al cap de quaranta anys de sacerdoci, ple de Déu i virtuts, va volar al Senyor. (525)

8. A les muntanyes de Jura, a la regió lugdunense de la Gàl·lia, també a França, sant Hipòlit, abat i bisbe. (c. 770)

Sant Gregori Decapolita

9. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Gregori Decapolita, monjo, que primerament va abraçar la vida monàstica i després la d'anacoreta. Més tard, peregrinant, va estar bastant temps a Tessalònica, i finalment es va establir a Constantinoble, on, lluitant fortament en defensa de les imatges sagrades, va entregar la seua ànima al Senyor. (s. IX)

10. A Anglaterra, sant Edmund [o Edmon], màrtir, que, quan era rei dels angles orientals, va caure presoner en la batalla contra els invasors normands i, per professar la fe cristiana, va ser coronat amb el martiri. (870)

11. A Hildesheim, a la regió de Saxònia, a Germània, actual Alemanya, sant Bernward [o Bernat], bisbe, que va defendre els seus fidels de les incursions, va restaurar la disciplina del clero en nombrosos sínodes i va fomentar la vida monàstica. (1022)

12. A Calàbria, a Itàlia, sant Ciprià [o Cebrià], abat de Calamizzi, que va conservar amb exemplar fidelitat les tradicions d'Orient i que, sever amb si mateix, era, no obstant això, generós amb els pobres i bon conseller per a tots. (c. 1190)

13. A Hanoy, de Tonquín, hui Vietnam, sant Francesc Xavier Can, màrtir, que, quan era catequiste, a causa de la seua fe va ser estrangulat i decapitat en temps de l'emperador de Minh Mang. (1837)

14. A Veroli, prop de Frosinone, a la regió del Laci, a Itàlia, beata Maria Fortunata (Anna Felícia) Viti, de l'Orde de Sant Benet, que quasi tota la seua vida va estar a cura del rober, intentant solament ajustar-se de tot cor al compliment de la Regla. (1922)

15. Sant Josep Sánchez del Río (Sahuayo, Michoacán, México 1913-1928), laic, mártir.

Beates Germanes de la Doctrina Cristiana

16. Prop de València, beata Àngela de Sant Josep (Francesca) Lloret Martí i catorze companyes, vèrgens i màrtirs. Una era superiora general, i les altres, religioses de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana. (1936)

Beates valencianes Francesca (Àngela de Sant Josep) Lloret i Martí (la Vila Joiosa), Antònia Ma (Ma del Sofratge) Orts i Baldó (Altea), Ascensió (Teresa de Sant Josep) Duart i Roig (Benifaió), Emília (Ma de la Concepció) Martí i Lacal (Carlet), Paula (Ma Gràcia) de Sant Antoni (València), Ma de la Purificació (Sagrat Cor de Jesús) Gómez i Vives (València), Josepa (Ignàsia del Santíssim Sagrament) Pascual i Pallardó (València), Caterina (Ma del Roser) Calpe i Ibáñez (Sueca), Ma Isabel (Ma de la Pau) López i Garcia (Torís) i companyes màrtirs,* germanes de la Doctrina Cristiana.

* Isabel Ferrer Sabrià.

• J.M. Bausset: La beata Àngels Lloret i les seues companyes màrtirs (2014).

17. Beata valenciana Miracle Ortells i Gimeno, clarissa caputxina, màrtir (memòria a València).

• J.M. Bausset: Beata Miracle Ortells Gimeno i altres caputxines màrtirs (2015)

19 de novembre de 2025, dimecres XXXIII

DIMECRES DE LA SETMANA XXXIII DEL TEMPS ORDINARI / I

Lectura primera 2M 7,1.20-31

El creador del món vos retornarà l'esperit i la vida

Lectura del segon llibre dels Macabeus

En aquells dies, set germans van ser detinguts amb sa mare. El rei els volia obligar a menjar carn de porc, que la Llei de Moisés prohibia, i per este motiu els va torturar amb assots i tralles.

Més que tots ells és admirable aquella mare, digna de ser recordada. En l'espai d'un sol dia va contemplar com morien els set fills, i per la seua esperança en el Senyor, ho va suportar animosament. Plena de sentiments generosos, unint una valentia d'home a les seues reflexions de mare, els consolava un per un en la llengua dels seus pares i els deia: «Jo no sé com vau aparéixer en les meues entranyes, ni soc jo qui vos va donar l'esperit i la vida, o va formar l'organisme de cada u de vosaltres. El creador del món és el qui modela l'home abans de nàixer i sap com s'ha format cada u; ell vos retornarà bondadosament l'esperit i la vida, recordant que ara, per amor a les seues lleis, no ploreu per vosaltres mateixos».

Antíoc va creure que aquelles paraules de la mare eren de menyspreu i va sospitar que no feia sinó malparlar d'ell. Com que quedava encara en vida el més menut de tots, el rei va intentar persuadir-lo ell mateix amb bones paraules, i també li prometia amb jurament que l'enriquiria i el faria molt feliç, que l'educaria fora dels costums dels seus pares, el tindria per amic i li confiaria càrrecs importants. Veent que el xiquet no en feia cas, el rei va cridar la mare i li demanava que l'aconsellara per a salvar-li la vida. Tant li va insistir, que finalment ella va accedir a parlar al seu fill. Es va inclinar cap a ell, i, burlant-se del tirà cruel, li va dir en la seua llengua: «Fill meu, compadix-te de mi, que durant nou mesos et vaig portar en les meues entranyes, et vaig donar el pit durant tres anys i t'he criat i alimentat fins a l'edat que ara tens. Et pregue, fill meu, que mires el cel i la terra i, quan veges tot el que hi ha, reconeix que Déu ho ha creat tot del no-res, i que també el llinatge humà s'ha fet de la mateixa manera. No tingues por d'este executor. Fes-te digne dels teus germans i accepta com ells la mort. D'esta forma et podre recobrar junt amb ells quan Déu manifestarà la seua misericòrdia».

Encara parlava la mare, que el xiquet va dir: «Què espereu? No obeiré els manaments del rei, sinó només els de la Llei de Déu que Moisés va donar als nostres pares. Però tu, inventor de tota classe de maldats contra els hebreus, no t'escaparàs de les mans de Déu».

Salm responsorial 16,1.5-6.8 i 15 (R.: 15b)

Escolteu, Senyor, una causa justa,

atén el meu clamor;

estigueu atent a la meua pregària:

ix de llavis que no enganyen.

R. Quan em desvetle,

vos contemplaré fins a assaciar-me'n, Senyor.

Els meus passos seguixen les teues rutes,

els meus peus es mantenen segurs.

Vos invoque, Déu meu, i sé que em respondreu;

estigueu atent, escolteu les meues paraules. R.

Guardeu-me com la nineta dels ulls,

amagueu-me a l'ombra de les vostres ales.

Vinc a vore-vos demanant justícia.

Quan em desvetle

vos contemplaré fins a assaciar-me'n. R.

Al·leluia Jo 15,16

Soc jo qui vos he elegit

per a confiar-vos la missió d'anar per totes parts 

i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.

Evangeli Lc 19,11-28

¿Per què no has posat en el banc els meus diners?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús estava prop de Jerusalem, i els qui l'escoltaven es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de forma imminent. Per això els va dir esta paràbola: 

«Un noble se'n va anar a un país llunyà per a rebre la investidura reial i tornar-se’n. Va cridar deu dels seus servidors i va confiar a cada u una lliura de plata, dient-los que la negociaren mentres estava fora.

Mentrestant els seus ciutadans, que l'odiaven, enviaren una ambaixada declarant que no el volien com a rei.

Quan va tornar, investit de la dignitat reial, va fer cridar aquells servidors a qui havia donat diners per a saber què havia guanyat cada u. Es presentà el primer i va dir: "Senyor, la teua lliura n'ha produït deu". I li va dir: "Molt bé, eres un bon administrador; com que has sigut fidel en poca cosa, ara et confiaré el govern de deu ciutats".

Va vindre després el segon i li va dir: "Senyor, la teua lliura n'han produït cinc". També li va dir: "A tu, igualment, et confie el govern de cinc ciutats". 

Però se'n va presentar un altre que va dir: "Senyor, ací teniu la vostra lliura: la tenia ben guardada en un mocador; tenia por de vós, perquè sou un home exigent, que reclameu allò que no heu entregat i voleu segar on no heu sembrat". El Senyor li va respondre: "Les teues mateixes paraules et condemnen, mal servidor! Tu sabies que soc un home exigent, que reclame allò que no he entregat i vullc segar on no he sembrat. ¿Per què no has posat en el banc els meus diners, i ara jo els podria recobrar amb interessos?"

I va dir als presents: "Lleveu-li la lliura i doneu-li-la a qui en té deu".

Ells li contestaren: "¡Senyor, si ja en té moltes!"

Però ell va insistir: "Vos ho assegure: a qui té, li donaran, però a qui no té, li llevaran també allò que té. I els qui no em volien com a rei, porteu-los ací i executeu-los davant de mi"».

Una vegada Jesús va dir això, va continuar davant d'ells, pujant cap a Jerusalem.

* * * * *

Santa Ainés d'Assís

Santa Agnés [o Ainés] d'Assís, clarissa (mem. ob. franciscans; elog. mart. romà, 16 de novembre).

• J.M. Bausset: Santa Agnés d'Assís (2015)

Pregària a Santa Ainés d'Assís

Oh Déu, vós heu donat santa Ainés d’Assís, com a exemple de perfecció seràfica per a moltes altres vèrgens; concediu-nos que, imitant la seua virtut en la terra, fruïm amb ella de les delícies del cel.

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Abdies, profeta, que, després de l'exili del poble d'Israel, va anunciar la ira del Senyor contra les gents enemigues.

El llibre d'Abdies és el més curt dels llibres profètics. A part de les discussions entre exegetes, sembla que la vida i l'escrit d'Abdies se situen en el segle V abans de Crist. Esta profecia es desenvolupa en dos plànols: el càstig d'Edom i el triomf d'Israel en el dia de Jahvé, que, com és sabut, és el dia apocalíptic de la justícia de Déu. No cal dir que els edomites són els enemics d'Israel que han aprofitat la ruïna de Jerusalem i han envaït la Judea meridional. Contra la seua supèrbia, despotisme i envaniment dirà el Totpoderós: «Ni que t'enlairares com l'àguila i feres el niu a les estrelles, d'allà te'n faré caure […...], quedaràs avergonyit i eliminat per sempre» (Ab 1, 4.10). Tot el llibre és un crit apassionat de venjança que enaltix la justícia terrible i el poder de Jahvé. [font]

2. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Màxim, corepíscopus [corbisbe] i màrtir. (255)

3. Al llogaret de Brennier, al costat de Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sants Severí, Exsuperi i Felicià, màrtirs. (170)

4. A Antioquia de Síria, a Turquia actualment, sant Barlaam, màrtir, el qual, encara que rústic i ignorant, però enfortit per la saviesa de Crist, amb una invicta constància en la fe va rebutjar el foc i l'encens que li posaven a les mans perquè sacrificara als ídols, i per la ferocitat del tirà va obtindre la palma del martiri. (304)

5. A Heraclea, a Tràcia, hui a Turquia, quaranta santes dones, vèrgens, viudes i màrtirs. (s. IV)

6. A la regió de Velai, a Aquitània, actual França, sant Eudó, abat. (c. 720)

7. A la muntanya de Mercuri, a Calàbria, regió de la Itàlia actual, sant Simó, eremita. (s. X)

8. Al monestir de Helfta, a Saxònia, actual Alemanya, santa Matilde de Hackeborn, verge, que va ser dona d'exquisida doctrina i humilitat, il·lustrada amb el do celest de la contemplació mística. (1298) [No confondre amb Mechtilde o Matilde de Magdeburg]

Matilde de Hackeborn (1241-1298) va ser una de les representants de la mística renana. Pertanyent a una família aristocràtica del centre d’Alemanya, quan tenia set anys va ser enviada a un monestir cistercenc de Suïssa, on va rebre la millor educació de l’època. Més tard, la comunitat es va traslladar a la localitat alemanya de Helfta, on el monestir va conéixer una gran esplendor.

La jove Matilde aviat va destacar en la vida espi­ritual i intel·lectual, i va ser nomenada mestra de novícies i directora del cor. La santa cistercenca va ser especialment coneguda per les seues visions místiques, que va recollir en l’anomenat Llibre de la Gràcia Especial. La seua espiritualitat va marcar fortament tota la comunitat, de la qual durant molts anys van eixir diverses autores místiques. [font]

9. A Màntua, població de la regió italiana de Llombardia, beat Jaume Benfatti, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que a més d'apaivagar les dissensions a la ciutat, va socórrer el poble assolat per la pesta i la fam. (1332)

10. A les costes de Garraf, prop de la ciutat de Barcelona, beats màrtirs Eliseu Garcia Garcia, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales, i Alexandre Planas Saurí. (1936)

11. Beata Armida Barelli (1882- Marzio, Varese, Itàlia 1952). Va contribuir a fundar amb la seua activitat apostòlica a favor de l'Església i la societat italiana tres realitats: l'Acció Catòlica Italiana(ACI), l'institut secular de les Missioneres de la Reialesa de Crist (ISM) i la Universitat Catòlica del Sacro Cuore (UCSC).