26 de setembre de 2025, divendres XXV

DIVENDRES DE LA SETMANA XXV / I

Sants Cosme i Damià

Oració col·lecta

Que la memòria de sant Cosme i sant Damià 

siga un nou motiu per lloar-vos, Senyor, 

ja que a ells els heu donat la glòria eterna 

i a nosaltres l’ajuda de la vostra providència.

Lectura primera Ag 1,15b-2,9

Dins de poc ompliré de glòria este temple

Lectura de la profecia d'Ageu

L'any segon del rei Darius, el dia vint-i-u del mes sèptim, el Senyor va comunicar la seua paraula per mitjà del profeta Ageu. Va dir: «Digues a Zorobabel, fill de Xealtiel, governador de Judà, a Jeixua, fill de Jossadac, gran sacerdot, i a la resta del poble: Si entre vosaltres en queden alguns que hagen vist este temple en tota la seua antiga esplendor, ¿com el veeu ara? En comparació d'aquell sembla no res.

Però anima't, Zorobabel, diu el Senyor. Anima't, Jeixua, fill de Jossdac, gran sacerdot, animeu-vos, poble del país, diu el Senyor, i treballeu, perquè jo estic amb vosaltres, diu el Senyor de l'univers, d'acord amb la paraula de l'aliança que vaig fer amb vosaltres quan vau eixir d'Egipte. El meu esperit serà amb vosaltres. No tingueu por.

Açò diu el Senyor de l'univers: Dins de poc faré tremolar encara el cel i la terra, el mar i els continents, faré tremolar també totes les nacions; les riqueses de totes les nacions vindran ací, i ompliré de glòria este temple, diu el Senyor de l'univers. La plata i l'or són meus, declara el Senyor de l'univers. La glòria d'este temple serà més gran que la de l'anterior, diu el Senyor de l'univers, i en este lloc jo donaré la pau, declara el Senyor de l'univers».

Salm responsorial 42,1.2.3.4 (R.: 5bc)

Feu-me justícia, defeneu la meua causa

contra un poble despietat;

allibereu-me, Déu meu, de l'home

malvat i traïdor.

R. Espera en Déu, que encara l'enaltiràs:

Salvador de la meua honra, Déu meu.

Déu meu, protector meu,

¿per què m'abandoneu?

¿per què he de vagar trist,

i fustigat per l'enemic? R.

Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guien i em duguen 

al teu Mont Sant,

al lloc on residiu. R.

Arribaré a l'altar de Déu,

a Déu, la meua amorosa delícia;

vos cantaré amb la cítara,

Déu, Déu meu. R.

Al·leluia Mc 10, 45

El Fill de l'home ha vingut a servir,

i a donar la seua vida en rescat per tots 

 

Evangeli Lc 9,18-22

Sou el Messies de Déu.

El Fill de l'home ha de patir molt

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Una vegada que Jesús feia oració en un lloc apartat, se li acostaren els deixebles, i els preguntà: «¿Qui diu la gent que soc jo?» Ells li contestaren: «Uns diuen que sou Joan Baptiste; uns altres, que sou Elies; uns altres, que ha ressuscitat un profeta dels antics». 

Jesús els va preguntar: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» Pere li respongué: «El Messies de Déu». Però ell els va manar severament que no ho digueren a ningú. I va afegir: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà al tercer dia».

* * * * *

Sants Cosme i Damià,
de Roderic d'Osona
(Museu de Belles Arts
de Castelló de la Plana)

 Sants Cosme i Damià, màrtirs (mem. ll), titulars de les esglésies parroquials de Benimaurell i Llíber.

Sants Cosme i Damià, màrtirs, que, segons la tradició, van exercir la medicina a Cir, ciutat d'Augusta Eufratense, a l'actual Síria, sense demanar mai recompensa i sanant a molts amb els seus servicis gratuïts. (c. s. III). 

• J.M. Bausset: Els sants metges Cosme i Damià (2015)

Aniversari del naiximent de sant Pau VI, papa (1897)

• J.M. Bausset: El papa Pau VI (2018).
• J.M. Bausset: El papa Pau VI a Terra Santa (2014)

Dia Europeu de les Llengües

Martirologi Romà

Commemoració de sant Gedeó, de la tribu de Manasés, jutge a Israel (Jt, 6, 37), que va rebre del Senyor el signe de la rosada, que descendia a un velló de llana, com a fortalesa de Déu, i va deslliurar el poble d'Israel dels seus enemics, després de destruir l'altar de Baal.

Sant Senador, màrtir. († Albano, lloc del Laci, actual Itàlia, s. III/IV)

Commemoració de sant Eusebi, bisbe, defensor amb sant Ambròs de la fe catòlica contra els arrians i gran promotor de la virginitat entre les jóvens. († Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, també a Itàlia, s. IV)

Sant Esteve de Rossano, monjo, company de sant Nil el Jove. († Gaeta, localitat del Laci, 1001)

Sant Nil el Jove, abat, oriünd de Grècia, conversador espiritual, conreador de la vida d'abstinència, humilitat i peregrinació, i esclarit en do de profecia i sàvia doctrina. Va fundar un cèlebre monestir a Grotaferrata, al qual va dotar de la reglamentació dels Pares Orientals, i en el qual, nonagenari i en oració, va entregar el seu esperit a Déu. († A la comarca tuscolana, pròxima a Roma, 1004/1005)

Beata Llúcia de Caltagirone, verge del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (†Salern, ciutat de la Campània, igualment a Itàlia, 1400)

Passió dels sants Sebastià Nam I-gwan i huit companys màrtirs, decapitats per la seua fe cristiana després de patir turments cruels. Es commemoren també les santes màrtirs Llúcia Kim, Caterina Yi, viuda, i la seua filla Magdalena Cho, verge, les quals, empresonades per la seua fe en Crist, van morir també a causa del cruel suplici rebut, en dia incert d'este mes. († Seül, a Corea, 1839)

*Els seus noms: sants Ignasi Kim Che-jun, Carles Cho Shin-ch’ol; Coloma Kim Hyo-im, verge; Magdalena Pak Pong-son i Perpètua Hong Kum-ju, viudes; Julita Kim, Àgueda Chon Kyong-hyob i Magdalena Ho Kye-im.

Santa Teresa (Maria Victòria) Couderc, verge, fundadora, no sense passar grans tribulacions però amb ànim seré, de la Congregació de Germanes del Retir (o Cenacle), en la localitat de la Louvesc, al costat del sepulcre de sant Joan Francesc de Regis. († Lió, a França, 1885)

Beat Gaspar Stanggassinger, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, dedicat a l'educació dels jóvens, per als quals va ser model de caritat alegre i assídua oració. (†lloc de Gars, pròxim a la ciutat de Munic, a Alemanya, 1899)

Beat Lluís Tezza, prevere de l'Orde de Ministres dels Malalts, que, per a servir a Déu dedicant-se als malalts, va fundar la Congregació de Filles de Sant Camil, a la qual va encaminar per a dur a terme moltes obres de caritat. († ciutat dels Reis, al Perú, 1923)

Beates valencianes Maria Amparo (Teresa) Rosat Balasch (memòria a Mislata) i Maria del Calvari (Josepa) Romero Clariana (memòria a Carlet), vèrgens de la congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana, i màrtirs. († La Llosa de Ranes, 1936)

• J.M. Bausset: La beata Àngels Lloret i les seues companyes màrtirs.

Beats valencians Rafael Pardo Molina, religiós de l'Orde de Predicadors, màrtir. Amb ell es commemora igualment el beat màrtir Josep Maria Vidal Segú, prevere del mateix Orde. (memòria a València) († València, 1936)

Beata valenciana Crescència Valls i Espí, màrtir (memòria a Ontinyent), († Canals, 1936)

Beata valenciana Ma. de l'Oblit Noguera i Albelda, màrtir (memòria a Carcaixent) († Port de Canals, 1936)

Beat valencià Juli Esteve i Flors (Bonaventura de Puçol), prevere caputxí, màrtir (memòria a Puçol). († Gilet, 1936)

Beata valencia Maria Jordà i Botella (memòria a Alcoi), verge seglar i màrtir valenciana.(† Benifallim, 1936)

Beat valencià Manuel Legua i Martí (Lleó Maria d'Alaquàs), prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alaquàs). († Madrid, 1936)

25 de setembre de 2025, dijous XXV

DIJOUS DE LA SETMANA XXV / I

Oració col·lecta

Enceneu, Senyor, els nostres cors amb l’Esperit d’amor 

a fi que, tenint els vostres mateixos sentiments, 

vos estimem sincerament en els germans.

Lectura primera Ag 1,1-8

Reconstruïu el temple, i jo m'hi complauré

Comença la profecia d'Ageu

L'any segon del regnat de Darius, el dia u del mes que fa sis, per mitjà del profeta Ageu, el Senyor va comunicar la seua paraula a Zorobabel, fill de Xealtiel, governador de Judà, i a Jeixua, fill de Jossadac, gran sacerdot, i els va dir:

«Açò diu el Senyor de l'univers: Este poble creu que encara no ha arribat el moment de reconstruir el temple del Senyor».

Però la paraula del Senyor diu gràcies al profeta Ageu:

«Com? ¿A vosaltres ja vos ha arribat l'hora de viure en palaus enteixinats, i este temple ha de quedar en ruïnes? Açò diu el Senyor de l'univers: Reflexioneu sobre el vostre comportament: sembreu molt i colliu poc, mengeu i no quedeu farts, beveu i no vos poseu mai alegres, vos vestiu i no aneu prou abrigats; els jornalers posen el sou en saquets foradats.

Reflexioneu sobre el vostre comportament, diu el Senyor de l'univers. Au, aneu a tallar fusta a la muntanya i reconstruïu el temple; jo m'hi complauré i en seré glorificat, diu el Senyor».

Salm responsorial 149,1-2.3-4.5-6a i 9b (R.: 4a)

Canteu al Senyor un càntic nou,

alabeu-lo en l'assemblea dels fídels.

Que es recree Israel en qui l'ha creat,

que els fills de Sió celebren el seu rei.

R. El Senyor estima el seu poble.

Alabeu el seu nom amb danses,

acompanyeu els cants amb tambors i cítares.

Perquè el Senyor estima el seu poble,

coronarà de triomf els humils. R.

Que els fidels celebren la seua glòria,

que el festegen també de nit,

mentres els seus llavis glorifiquen a Déu.

És la glòria reservada a tots els fidels. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú no ve al Pare sinó per mi.

Evangeli Lc 9,7-9

A Joan, jo el vaig fer decapitar.

Però este de qui sent dir tot això, qui és?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de tot això que passava, i estava intrigat, perquè alguns deien que Joan havia ressuscitat d'entre els morts, altres que Elies s'havia aparegut, i uns altres que havien ressuscitat un profeta dels antics. 

Herodes deia: «A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però este de qui sent dir tot això, qui és?» I tenia ganes de vore a Jesús. 

 

* * * * *

Aniversari del naiximent del bisbe valencià Eduard Poveda Rodríguez (Castelló, la Ribera Alta, 1920)

• F. Xavier Martí: Eduard Poveda i Rodríguez (2012)
• F. Xavier Martí: Bisbe Poveda: en el centenari del seu naiximent (2020)

Aniversari de la mort de Francisco Suárez, teòleg i filòsof espanyol († 1617)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de setembre

Sant Cleofàs o Clopas, deixeble del Senyor

Sant Cleofàs es va trobar amb Jesús ressuscitat en el camí d'Emmaús (Lc 24,13-35) juntament amb un altre company itinerant. El seu cor s'abrasia mentres Jesús els explicava l'Escriptura, encara que no el reconeixien. Després, a casa de Cleofàs, a Emmaús, el reconegueren en la fracció del pa.

Sopar a Emaús

Sant Fermí d'Amiens, venerat com a bisbe i màrtir. († Amiens, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, s. inc.)

Sants màrtirs Pau i Tata, cònjuges, més els seus fills Sabinià, Màxim, Ruf i Eugeni, que, acusats tots ells de ser cristians, van entregar el seu esperit a Déu turmentats amb assots i altres suplicis. († Damasc, a Síria, c. s. IV)

Sant Solemne, bisbe. († Chartres, a la Gàl·lia Lugdunense, també a la França actual, a. 511)

Sant Principi o Príncep, bisbe, germà de sant Remigi [o Remí] de Reims. († Soissons, a la Gàl·lia Bèlgica, així mateix a França, s. VI)

Sant Finbar, bisbe. († Cork, a la província de Momònia, a Hibèrnia, hui Irlanda, s. VI)

Sant Aunacari o Anacari d'Auxerre, bisbe, durant l'episcopat del qual es va concloure l'anomenat Martirologi Jeronimià. († Auxerre, lloc de Nèustria, actual França, 605)

Sant Ermenfred, abat. († Cusance, a la regió de Besançon, també a Neustria, c. 670)

Sant Sergi de Ràdonej, qui, elegit com a abat, va propagar la vida eremítica i cenobítica que ell havia practicat primer, i a més, com a home de caràcter afable, va ser conseller de prínceps i consolador de fidels cristians. († monestir de la Santíssima Trinitat, a la regió de Moscou, a Rússia, 1392)

Beat Marc Criado, prevere de l'Orde de la Santíssima Trinitat per a la redempció de captius, i màrtir. († Las Alpujarras, prop de Granada, 1569)

Beats Joan Pere (Josep) Bengon Aranguren, prevere, Pau Maria (Pere) Leoz i Portillo, religiós de la Congregació de la Passió, i Jesús Hita Miranda, religiós de la Companyia de Maria, màrtirs. († Carrión de Calatrava, prop de Ciudad Real, 1936)

Beato José Antón Gómez (Ciudad universitaria, Madrid 1936). Mártir, sacerdot benedictí, prior del priorat de Montserrat de Madrid, dependent de Silos, afusellat in odium fidei.

24 de setembre de 2025, dimecres XXV: Mare de Déu de la Mercé

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Temps de creació (2025, setembre 17)
• Papa Lleó XIV: Llavors de pau i esperança: Missatge per a la X Jornada Mundial d'Oració per la Cura de la Creació (2025)

DIMECRES DE LA SETMANA XXV / I

Mare de Déu de la Mercé

Oració col·lecta

Senyor Déu nostre, que en la vostra admirable providència

volguéreu que la Mare del vostre Fill 

experimentara les angoixes i els patiments humans; 

per la intercessió de Maria, 

consol dels afligits i alliberadora dels captius, 

concediu als qui viuen sota qualsevol esclavitud 

la verdadera llibertat dels fills de Déu.

Lectura primera Esd 9,5-9

El nostre Déu no ens ha abandonat en l'esclavitud

Lectura del llibre d'Esdres

A l'hora de l'ofrena de la vesprada, jo, Esdres, em vaig alçar del meu estat de prostració, amb els vestits i el mantell esgarrats, vaig caure de genolls i, amb les mans esteses cap al Senyor, el meu Déu, li vaig dir:

«Déu meu, estic tan avergonyit i humiliat que no gose alçar la cara davant de vós: les nostres culpes ens cobrixen per damunt del cap, els nostres pecats han crescut i arriben al cel. Des del temps dels nostres pares fins al dia de hui hem sigut culpables. Pels nostres pecats, tant nosaltres com els nostres reis i sacerdots hem estat posats en mans dels reis d'altres països, morts per l'espasa, fets captius, espoliats i avergonyits fins al dia de hui.

Però ara, per un moment, vós, Senyor, Déu nostre, començàveu a mostrar-vos bondadós amb nosaltres: heu rescatat de l'exili una resta del vostre poble, i ens heu permés salvar-nos al voltant del vostre lloc sant; Déu nostre, heu fet brillar davant dels nostres ulls una llum d'esperança i ens heu concedit un respir de vida enmig de la nostra esclavitud. Som esclaus, Déu nostre, peròno ens heu abandonat en l'esclavitud, sinó que heu fet que els reis de Pèrsia s'inclinaren a favor nostre. Ens han concedit un respir per a poder restaurar el temple del nostre Déu i reparar les seues ruïnes, i han protegit el país de Judà i la ciutat de Jerusalem».

Salm responsorial Tb [Tobit] 13,2.3-4a.4bcd.5.10 (R.: 2a)

Que siga beneït el Senyor,

Déu que viu eternament;

el seu regne dura per sempre.

Ell castiga i es compadix,

fa baixar al país dels morts i en fa eixir,

i no pot fugir ningú de la seua mà.

R. Que siga beneït el Senyor,

Déu que viu eternament.

Fills d'Israel, enaltiu-lo davant dels altres pobles,

perquè és ell qui ens ha escampat

per totes les nacions.

Allà vos ha fet conéixer la seua grandesa. R.

Glorifiqueu-lo davant de tots els vivents:

ell és el vostre Senyor i el vostre Déu,

és el vostre pare per sempre. R.

Ell vos castiga per les vostres culpes,

però, compadit de vosaltres,

vos reunirà de les nacions

on esteu dispersats. R.

Beneïu el Senyor, tots els seus elegits,

celebreu festes i glorifiqueu-lo,

alabeu tots la seua majestat. R.

Al·leluia Mc 1,15

El Regne de Déu està prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Evangeli Lc 9,1-6

Jesús els envià a proclamar el Regne de Déu i a curar els malalts

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va reunir els Dotze, els va donar autoritat sobre tots els dimonis i poder de sanar malalties, i els va enviar a proclamar el Regne de Déu i a curar els malalts. I els va dir:

«No prengau res per al camí: ni bastó, ni alforja, ni pa, ni diners, ni un altre vestit. La primera casa on vos allotgeu, no la deixeu fins que moureu d'aquell lloc.

Si no vos han volgut acollir, al moment d'anar-vos-en del poble, espolseu-vos la pols dels peus, com una acusació contra ells».

Els Dotze se n'anaren i passaven de poble en poble anunciant la Bona Nova i curant malalts per allà on passaven. 

 

LA MARE DE DÉU DE LA MERCÉ

 La Mare de Déu de la Mercé, titular de les esglésies parroquials de Borriana, Casas del Rey, Algar de Palància i cotitular d'una església de Xàtiva.

Celebrem hui la memòria de la benaurada Mare de Déu de la Mercé. Entre les famílies religioses dedicades amb un vincle especial a la Mare de Crist, es troba l'orde de la Mercé, que va fundar sant Pere Nolasc per a la redempció dels captius cristians, al començament del segle XIII. La Mare de Déu és la Mare que el Senyor ens va concedir misericordiosament i que cuida sempre amb afecte dels germans del seu Fill que estan en perill i intercedix perquè alcancen la plena llibertat dels fills de Déu.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 de setembre

Sant Anatoli de Milà, considerat primer bisbe d'aquesta ciutat. († Milà, s. II)

Sants Andoqui, Tirs i Fèlix, màrtirs. († Saulieu, al territori d'Autun, a la Gàl·lia, hui França, s. inc.)

Sant Rústic, bisbe, que, quan era prevere a Clarmont, va assumir el bisbat amb gran aplaudiment del poble. († Clarmont, a Aquitània, també França en l'actualitat, s. V)

Sant Llop, bisbe, que abans havia viscut com anacoreta. († Lió, a la Gàl·lia, de nou França, d. 528)

Sant Isarn de Marsella, abat, renovador de la vida regular al monestir de Sant Víctor, auster amb si i comprensiu i pacífic amb els altres. († Marsella, a Provença, 1043)

Sant Gerard de Csanad o Gerard Sagredo, bisbe de la seu de Morisena (hui Csanad) i màrtir, que va ser preceptor de sant Emeric, príncep adolescent fill del rei sant Esteve, i en una sedició d'hongaresos pagans va morir apedregat prop del riu Danubi. († Panònia, Hongria, 1046)

Beat Dalmau Moner, prevere de l'Orde de Predicadors, conegut pel seu amor a la soledat i al silenci. († Girona, 1341)

Beats màrtirs Guillem Spenser, prevere, i Robert Hardesty, condemnats tots dos a la pena capital i penjats, regnant Isabel I, el primer, per ser sacerdot, i el segon, per haver-li donat hospitalitat. († York, a Anglaterra, 1589)

Passió de sant Antoni González, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, enviat a la nació nipona amb altres cinc companys, poc després, en temps de l'emperador Tokugawa Yemitsu, va ser empresonat i martiritzat amb el turment de l'aigua, fins que, enfebrat, va precedir en la mort els altres. († Nagasaki, al Japó, 1637)

Sant Pacífic, prevere de l'Orde dels Germans Menors, preclar per les seues penitències, amor a la soledat i oració davant el Santíssim Sagrament. († San Severino Marche, lloc del Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1721)

Beat Antoni Martí Slomsek, bisbe, que va tindre gran dedicació al cultiu de la vida cristiana de les famílies, al de la institució del clergat i a la defensa de la unitat de l'Església. († Maribor, localitat d'Eslovènia, 1862)

Beata Coloma (Joana) Gabriel, abadessa del monestir de Lviv, a Ucraïna, que, injustament calumniada, va viatjar a Roma, on, vivint pobra i alegre, va fundar la Congregació de Germanes Benedictines de la Caritat, a més de l'obra social anomenada Casa de la Família, per a jóvens obreres pobres o allunyades de la seua família. († Roma, 1926)

Beat valencià J. R. Pasqual Ferrer i Botella, prevere i màrtir (memòria a Algemesí). († Albalat de la Ribera, 1936)

Beat valencià Josep Ma. Ferrándiz i Hernández, prevere i màrtir (memòria a Camp de Mirra i Alcoi). († Rotglà i Corberà, 1936)

Beata Encarnació Gil i Valls, verge i màrtir valenciana (memòria a Ontinyent). († l'Olleria, 1936)

Beat valencià Josep Ramon Ferragud i Girbés, pare de família i màrtir (memòria a Algemesí). († Alzira, 1936)

23 de setembre de 2025, dimarts XXV

DIMARTS DE LA SETMANA XXV / I

Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern, vós heu concedit a sant Pius, prevere, 

la gràcia singular de participar de la creu del vostre Fill, 

i heu renovat, pel seu ministeri, 

les meravelles de la vostra misericòrdia; 

concediu-nos, per la seua intercessió, que, 

compartint els sofriments de Crist, 

arribem feliçment a la glòria de la resurrecció.

Lectura primera Esd 6,7-8.12b.14.20

El temple de Déu va quedar acabat

i van celebrar la festa de Pasqua

Lectura del llibre d'Esdres

En aquells dies, el rei Darius va donar als governadors de la regió occidental de l'Eufrates este decret:

«Deixeu continuar les obres d'este temple de Déu. Que el governador dels jueus i els seus notables el reconstruïxquen al mateix lloc on estava.

Estes són les meues órdens sobre com heu de procedir amb els notables dels jueus respecte a la reconstrucció del temple de Déu: amb els ingressos reials de la regió occidental de l'Eufrates, pagueu puntualment els gastos de les obres als notables dels jueus, de manera que no s'interrompen els treballs. Jo, Darius, he promulgat este decret. Que siga executat fidelment».

Els notables dels jueus avançaren la reconstrucció, encoratjats pels oracles del profeta Ageu i del profeta Zacaries, fill d'Idó. Pel voler del Déu d'Israel, acabaren feliçment la reconstrucció, tal com ho havien decretat Cir, Darius i Artaxerxes, reis de Pèrsia. L'edifici del temple va quedar acabat el dia tres del mes d'Adar, l'any sext del regnat de Darius.

El poble d'Israel, sacerdots, levites i els altres repatriats, van celebrar amb alegria la dedicació d'este temple de Déu. Per a dedicar-lo oferiren cent vedells, dos-cents moltons, quatre-cents corders i dotze bocs com a sacrifici expiatori per tot Israel, un per cada una de les dotze tribus.

Després designaren els torns dels sacerdots i dels levites per al servici del culte a Jerusalem, tal com ho prescriuen els llibres de Moisés.

El dia catorze del primer mes, els repatriats van celebrar la festa de Pasqua. Els levites, que es trobaven, sense cap excepció, en estat de puresa legal, immolaren els corders per a tots els repatriats, per als seus germans els sacerdots i per a ells mateixos.

Salm responsorial 121,1-2.3-4a.4b-5 (R.: cf. 1)

Quina alegria quan em van dir:

«Anem a la casa del Senyor».

Ja han arribat els nostres peus

a la teua porta, Jerusalem.

R. Anem amb alegria a la casa del Senyor.

Jerusalem, ciutat ben construïda,

conjunt harmoniós:

allà pugen les tribus,

les tribus del Senyor. R.

A complir l'aliança d'Israel,

a alabar el nom del Senyor.

Allí estan els tribunals de justícia,

els tribunals del palau de David. R.

Al·leluia Lc 11,28

Feliços els qui escolten la paraula de Déu

i la guarden.

Evangeli Lc 8,19-21

Ma mare i els meus germans

són els qui escolten la paraula de Déu

i la posen en pràctica

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, la mare de Jesús i els seus germans anaren a vore'l, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar.

Alguns li van fer saber que sa mare i els seus germans estaven allí fora i el volien vore.

Jesús els va respondre: «Ma mare i els meus germans són aquells que escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica». 

 

* * * * *

Sant Pius de Pietrelcina, prevere (mem. ob.)

Fem memòria de sant Francesc Forgione, conegut popularment com sant Pius de Pietrelcina, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins. Va nàixer a Pietrelcina (Itàlia), l'any 1887. Al convent de Sant Giovanni Rotondo, a la regió italiana de la Pulla, es va dedicar a la direcció espiritual dels fidels i a la reconciliació dels penitents, i va mostrar una atenció particular als pobres i necessitats. Tal dia com hui de l'any 1968 va acabar la seua peregrinació terrestre i es va configurar amb Crist crucificat.

Santa Tecla d'Iconi, verge i màrtir. (s. I)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de setembre

Sant Zacaries i santa Isabel, pares de sant Joan Baptista, precursor del Senyor. Isabel, en rebre la seua parenta Maria a sa casa, plena de l’Esperit Sant, saludà la mare del Senyor com la beneïda entre totes les dones; i Zacaries, sacerdot ple d’esperit profètic, davant del seu fill nascut, va alabar Déu redemptor i va predicar la pròxima aparició del Crist, Sol d’Orient, que ve de dalt del cel.

Sant Lli [o Linus], papa, al qual, segons testimoni de sant Ireneu, els sants apòstols encomanaren l’episcopat de l’església fundada a l’Urbs, i que Pau recorda com a company (s. I).

Sant Sosso (abans Sosí), diaca i màrtir, el qual, en dir del papa sant Símac, en desitjar protegir de la mort el seu bisbe, va aconseguir també ell mateix el martiri amb igual preu i glòria. († Cap Miseno, lloc de Campània, a l'actual Itàlia, c. 305)

Commemoració de sant Constanci, mansionari de l'església, conspicu més per la humilitat que pel do de miracles. († Ancona, del Picé, actualment regió de les Marques, també a Itàlia, s. V)

Sant Adamnà [o Adomnà], prevere i abat, home docte en coneiximents bíblics i amantíssim de la unitat i de la pau, que, tant a Escòcia com a Irlanda, va persuadir a molts amb la seua predicació per a celebrar la Pasqua segons la tradició romana. († Monestir de Hy, a l'illa de Iona, a Escòcia, 704)

Sants Andreu, Joan, Pere i Antoni, màrtirs, els quals, fets captius a Siracusa, van ser deportats i sotmesos a suplici pels sarraïns a l'Àfrica. († d. 881)

Beat Pere Acotanto, monjo, que va recusar humilment el càrrec d'abat, i va preferir viure reclús en el monestir. († Venècia, c. 1187)

Beata Elena Duglioli Dall'Olio, que després d'un matrimoni portat en admirable concòrdia amb el seu cònjuge, en enviduar va viure una vida exemplar. († Bolonya, a Emília-Romanya, també a Itàlia, 1520)

Beats Cristòfol, Antoni i Joan, màrtirs, que alegres van donar el seu assentiment a la fe cristiana en temps de la primera evangelització d'Amèrica, per la qual cosa van ser martiritzats pels seus antics correligionaris. († Tlaxcala, a Mèxic, 1527-1529)

Beat Guillem Way, prevere i màrtir, condemnat a mort i penjat en el patíbul, sota el regnat d'Isabel I, per haver entrat a Anglaterra en qualitat de sacerdot. († Kingston, a la vora del Tàmesi, a Anglaterra, 1588)

Beata Maria Emília Tavernier, religiosa, que, en perdre el marit i els fills, es va entregar a cuidar els necessitats, per això va fundar la Congregació de Germanes de la Divina Providència, en favor dels òrfens, ancians i dèbils mentals. († Mont-real, a la província de Quebec, al Canadà, 1851)

Beat Francesc de Paula Víctor (1827- Três Pontas, en Minas Gerais, Brasil 1905). Sacerdot diocesà, fill d'esclava, rector que en la seua tasca pastoral va viure intentant ser un reflex de l'amor de Jesús cap a qualsevol ser humà.

Beat valencià Vicent Ballester i Far, prevere i màrtir. († Benissa, 1936) (Memòria a Benidoleig i Xàbia)

Beates valencianes Sofia Ximénez Ximénez, mare de família, i Maria de la Purificació de Sant Josep Ximénez, verge de l'Institut de Carmelites de la Caritat, màrtirs totes dos. (†  Benicalap, 1936) (Memòria a la parròquia de Sant Nicolau de València).

Beata Maria Josepa del Río Mesa, verge de l'Institut de Carmelites de la Caritat, màrtir. († Benicalap, 1936)

Beata Bernardina Jablonska, verge, fundadora de la Congregació del Tercer Orde Franciscà Serventes dels Pobres, sempre sol·lícita envers els necessitats i malalts. († Cracòvia, a Polònia, 1940)

Beat Josep Stanek, prevere de la Societat Apostolat Catòlic i màrtir, el qual va patir, en temps de guerra, el martiri en ser penjat pels perseguidors de la fe. († Varsòvia, 1944)