15 de desembre de 2025, dilluns III d'Advent

DILLUNS DE LA SETMANA III D'ADVENT

Oració col·lecta

Senyor, inclineu-vos amb amor a escoltar la nostra pregària;

il·lumineu les tenebres del nostre cor,

amb la gràcia de la vinguda del vostre Fill.

Lectura primera Nm 24,2-7.15-17a

Ix de Jacob una estrela

Lectura del llibre dels Nombres

En aquells dies, Balaam alçà els ulls i veié Israel acampat per tribus. L'esperit de Déu s'apoderà d'ell i pronuncià el seu vaticini:

«Oracle de Balaam, fill de Beor,

oracle de l'home d'ulls penetrants,

oracle del qui escolta els presagis de Déu

i contempla les visions del Totpoderós

quan l'èxtasi li lleva el vel dels ulls:

¡Jacob, que belles són les teues tendes!

¡Israel, que bonics són els teus pavellons!

Els veig estesos com palmes,

com hortes a la vora d'un riu,

com àloes que ha plantat el Senyor,

com cedres ran de l'aigua.

L'aigua sobreeixirà dels seus bassis,

i amb l'aigua es multiplica la llavor.

El seu rei serà més gran que el rei Agag,

el seu regne serà eminent». 

 

I Balaam pronuncià un altre vaticini:

«Oracle de Balaam, fill de Beor,

oracle de l'home d'ulls penetrants,

oracle del qui escolta els presagis de Déu

i coneix els designis de l'Altíssim,

de qui contempla les visions del Totpoderós

quan l'èxtasi li lleva el vel dels ulls:

El veig vindre, però no ara,

ja el contemple, però no està prop:

ix de Jacob una estrela,

s'alça un ceptre a Israel».

Salm responsorial 24,4-5ab.6 i 7bc.8-9 (R.: 4b)

Feu que conega, Senyor, els vostres camins,

que aprenga les vostres sendes.

Feu que camine en la vostra veritat,

instruïu-me, Déu i salvador meu.

R. Feu que conega, Senyor, els vostres camins.

Recordeu, Senyor, la vostra tendresa

i l'amor que heu guardat des de sempre.

Recordeu-me amb misericòrdia,

vós que sou bo, Senyor. R

El Senyor, bondadós i recte,

ensenya el bon camí als pecadors.

Guia els humils per sendes de justícia,

els ensenya el seu camí. R.

Al·leluia Salm 84,8

Senyor, feu-nos vore el vostre amor,

i doneu-nos la vostra salvació.

Evangeli Mt 21,23-27

El baptisme de Joan, ¿d'on venia?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús entrà en el temple, a ensenyar; se li acostaren els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren: «¿Amb quina autoritat fas estes coses? ¿Qui te l'ha donada, esta autoritat?» Jesús els replicà: «Jo vos faré una altra pregunta. Si me la contesteu, vos diré amb quina autoritat faig estes coses. El baptisme de Joan, ¿era cosa del cel o cosa humana?»  

Ells es feien este raonament: «Si responem que era cosa del cel, ens preguntarà: “¿I per què no el vau creure?”; però si diem que era cosa humana, hem de tindre por de la gent, perquè tots estan convençuts que Joan era un profeta». Per això respongueren a Jesús: «No ho sabem». Jesús els respongué: «Jo no vos dic tampoc amb quina autoritat ho faig».

* * * * *

Pregària per a beneir el Jesuset (Benet XVI)

Sant Urbici de Nocito, prevere (ca. 703-802)

Martirologi Romà

1. Commemoració de Sant Valerià, bisbe i màrtir.

Durant la persecució dels arrians a l’Àfrica del Nord, en negar-se a lliurar-los el patrimoni litúrgic de la seua Església, que li demanava el rei Genseric, el bisbe Valerià, de noranta anys, va ser obligat a eixir de la ciutat, amb la rigorosa prohibició que ningú no l'acollira a sa casa ni li donara menjar. Després d'estar molt de temps sense cap ajut i a l’aire lliure, va morir l’any 457.

2. A la regió d'Orleans, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Maximí [o Mesmí], prevere, considerat com a primer abat de Micy. (s. VI)

3. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a l'actual regió italiana de Campània, beat Marí, abat, admirable per la seua fidelitat al Romà Pontífex. (1170)

4. A Gènova, a la regió també italiana de Ligúria, beata Maria Victòria Fornari, que havent quedat viuda, va fundar l'Orde de Germanetes de l'Anunciació. (1617)

5. A la mateixa ciutat, santa Virgínia Centurione Bracelli, viuda, la qual, dedicant-se al servici del Senyor, va socórrer de moltes maneres els pobres, va ajudar les esglésies rurals i va fundar i va regir l'Obra de les Senyores Auxiliars de la Misericòrdia. (1651)

Filla del dux de Gènova, el cap de la República, Virgínia Centurione va rebre una educació privilegiada i una bona formació espiritual. Tanmateix, per la seua posició social, la jove va haver d’acceptar quan només tenia quinze anys un casament concertat, en contra de la seua vocació religiosa. El matrimoni no va ser feliç, perquè el marit va resultar ser un addicte a l’alcohol i al joc. A causa de l’addicció la salut del marit va anar empitjorant i amb només vint anys Virgínia va enviudar. 

Quan ja les filles es van fer grans decidí fer de sa casa un refugi per a òrfens i malalts, i va fundar dos congregacions religioses: les Germanes de la Mare de Déu del Refugi i les Filles de la Mare de Déu del Mont Calvari. Dona de pau, va fer de mediadora entre famílies nobles enfrontades i va ajudar a la reconciliació entre l’Església i la República de Gènova. Morí a Gènova el 1651 i fou canonitzada el 2003 pel papa Joan Pau II. [font]

6. A Brescia, a la regió de Llombardia, de nou a Itàlia, santa Maria Crucificada de Rosa, verge, que va gastar les seues riqueses, i es va entregar ella mateixa, per la salut de l'ànima i del cos del proïsme, per a això també va fundar l'Institut d'Esclaves de la Caritat. (1855)

7. A Verona, a la regió del Vèneto, igualment a Itàlia, beat Carles Steeb, prevere, nascut a Tubinga, que va abraçar la fe catòlica a Verona i, ordenat sacerdot, va fundar l'Institut de Germanes de la Misericòrdia, per a ajuda dels afligits, pobres i malalts. (1856)

8. Beates Maria Júlia, en el segle Kata Ivanišević, i quatre companyes* (Gorazde, al cantó de Podrinje Bosnio, hui Bòsnia i Herzegovina 1941). Vèrgens de la Congregació de la Divina Caritat i màrtirs, mortes per la fe, en la fidelitat als vots religiosos. Conegudes com les màrtirs de Drina.

* Maria Bernadeta (Terezija Banja), Maria Crescència (Josepa Bojanc), Maria Antònia (Josepa Fabjan) i Maria Berchmana (Carolina Anna Leidenix).

9. Beat János Brenner (1931- Rabakethely, Hongria 1957). Sacerdot diocesà; assassinat per odi a la fe.