13 de desembre de 2025, dissabte II d'Advent: Santa Llúcia

DISSABTE DE LA SETMANA II D'ADVENT

Santa Llúcia

Oració col·lecta

Senyor, que la intercessió gloriosa de santa Llúcia, verge i màrtir, 

ens ajude a celebrar ara el seu martiri 

i a disfrutar per sempre de la seua glòria.

Lectura primera Sir 48,1-4.9-11

Elies tornarà

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

En aquells dies, s'alçà Elies, un profeta de foc;

la seua paraula cremava com una antorxa.

Va portar la fam als d'Israel,

i amb el seu furor els va reduir a uns pocs.

Per orde del Senyor va tancar el cel,

i tres vegades en va fer caure foc.

¡T'has fet gloriós, Elies, amb els teus prodigis!

¿Qui pot presumir de ser com tu?

Vas ser pujat al cel en un remolí de foc,

en un carro de cavalls de foc.

Està escrit que tu tornaràs, quan serà l'hora,

a calmar la ira del Senyor abans que s'encenga,

a reconciliar el cor del pare amb el del fill,

a restablir les tribus de Jacob.

¡Feliços els qui t'han vist

i s'han adormit en l'amistat!

Salm responsorial 79,2ac i 3b.15-16.18-19 (R.: 4)

Pastor d'Israel, escolteu-nos.

Vós que teniu querubins per carrossa,

desperteu el vostre poder,

veniu a salvar-nos.

R. Déu nostre, renoveu-nos,

que ens il·lumine la vostra mirada, i serem salvats.

Déu de l'univers, torneu,

aguaiteu des del cel, mireu,

visiteu esta vinya,

cuideu el vostre plantó

i el fill que vau enfortir. R.

Que la vostra mà repose

sobre l'home que serà el vostre braç dret,

el fill de l'home que vau enfortir.

No ens apartarem mai més de vós;

doneu-nos vida i invocarem el vostre nom. R.

Al·leluia Lc 3,4.6

Obriu una ruta al Senyor,

aplaneu-li el camí;

tots voran la salvació de Déu.

Evangeli Mt 17,10-13

Elies ja ha vingut, però no l'han reconegut

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

 

Estaven baixant de la muntanya, i els deixebles preguntaren a Jesús: «¿Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de vindre Elies?» 

Ell els va respondre: «És cert que Elies havia de vindre a renovar-ho tot, però jo vos assegure que ja ha vingut, però no l’han reconegut, i l'han tractat com han volgut. Igualment, el Fill de l'home haurà de patir en les seues mans». 

En eixe moment els deixebles comprengueren que els parlava de Joan Baptiste.

Per a meditar

Sant Joan Crisòstom, Homiliae in Matthaeum, hom. 57, 1.

Si tan grans béns produirà la presència d'Elies, ¿per què no va ser enviat ja? Direm perquè llavors prendrien a Crist per Elies i no creurien en Ell. Llavors creuran en Elies. Perquè anunciant ell a Jesús, tant de temps esperat, estaran tots més disposats a rebre les seues paraules. Quan el Senyor diu que ja va vindre Elies, este Elies de qui parla el Senyor és Joan, a qui pel seu especial ministeri anomena Elies. Perquè així com Elies serà el precursor de la seua segona vinguda, així també ho ha sigut Joan de la primera i anomenant a Joan "Elies", ens manifesta el Senyor la conformitat de la seua vinguda amb l'Antic Testament i les profecies.

* * * * *

Aniversari del començament del concili de Trento (1545)

Martirologi Romà

Santa Llúcia de Siracusa

1. Memòria de santa Llúcia, verge i màrtir, la qual, mentres va viure, va conservar encés el cresol esperant l'Espòs, i portada al martiri a Siracusa, a Sicília, va meréixer entrar amb ell a les bodes i posseir la llum indefectible. (303/304)

Fira de Santa Llúcia a Castelló (la Ribera Alta)

Festa de Santa Llúcia a Ibi

• J.M. Bausset: Santa Llúcia (2014)

2. A Porto Romano, a l'actual Itàlia, sant Aristó, màrtir. (c. s. IV)

3. A la península de Sulcis, a Sardenya, també a Itàlia, sant Antíoc, màrtir. (c. s. IV)

4. A Armènia, sants Eustraci, Ausensi, Eugeni, Mardari i Orestes, màrtirs. (c. s. IV)

5. A Nèustria septentrional, hui França, sant Judoc de Dumnònia, prevere i eremita, el qual, sent fill de Judael, rei d’Armòrica, i germà de sant Judicael, per a no ser obligat a succeir son pare va abandonar la pàtria i es va dedicar a la vida eremítica. (c. 669)

6. A Cambrai, lloc d'Austràsia, també a França, sant Aubert, bisbe. (c. 670)

7. Al territori d'Estrasburg, a Burgúndia, de nou a la França actual, santa Otília d'Alsàcia, verge i primera abadessa del monestir de Hohenburg, fundat pel duc Aldaric, son pare. (s. VII)

8. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, beat Joan (Francesc) Marinoni, prevere de l'Orde de Clergues Regulars Teatins, el qual, juntament amb sant Caietà, es va entregar a la reforma del clero i a la salvació de les ànimes, i va instituir un Mont de Pietat per a ajudar els pobres. (1562)

9. Al monestir de la Visitació, a Moulins, lloc de França, mort de santa Joana Francesca Frémiot de Chantal, la memòria de la qual se celebra el 12 d'agost. (1641)

10. A Fermo, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Antoni Grassi, prevere de la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, home humil i pacífic, que amb el seu exemple va impulsar els germans a observar la Regla. (1671)

11. Al poble de Tjyen-Tiyou, a Corea, sants Pere Cho Hwa-so, pare de família, i cinc companys, màrtirs, els quals, temptats per les promeses i turments del mandarí perquè deixaren la religió cristiana, van resistir fins a patir la decapitació. (1866)

*Els noms són: sant Pere Yi Myong-so i Bertomeu Chong Mun-ho, pares de família; Pere Son Son-ji, pare de família i catequista; Josep Pere Han Chae-kwon, que fou catequiste; i Pere Chong Won-ji, adolescent.