DIUMENGE III D'ADVENT / Cicle A
Lectura primera Is 35,1-6a.10
Déu mateix ve a salvar-vosLectura del llibre d'IsaïesLa terra eixuta i el desert estan de festa,l’estepa florix d’alegria,s’ompli de flors primerenquesi s’engalana i exulta:se li han donat la glòria del Líban,les gales del Carmel i de Saron.Tots voran la glòria del Senyor,la majestat del nostre Déu.Enfortiu les mans cansades,sostingau els genolls insegurs.Digau als dèbils de cor:«¡Sigueu valents, no tingueu por!Ací teniu el vostre Déu,que ve a fer justícia;la paga de Déu està ací,és ell mateix qui ve a salvar-vos».En eixe moment s’obriran els ulls dels cegos,i les orelles dels sords es destaparan;el coixo botarà com un cervoi la llengua del mut cridarà de goig.Tornaran els qui el Senyor ha rescatat,entraran a Sió cridant de goig,coronats d'una alegria sense fi.Hi haurà festes i alegria,i fugiran les penes i els gemecs.
Salm responsorial 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: cf. Is 35,4)
El Senyor fa justícia als oprimits,dona pa als qui tenen fam.El Senyor deslliura els captius.R. Senyor, vingueu a salvar-nos.El Senyor dona la vista als cegos,el Senyor redreça els caiguts.El Senyor estima els justs;el Senyor guarda els forasters. R.El Senyor manté les viudes i els òrfens,i capgira els camins dels malvats.El Senyor regna per sempre,és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.
Lectura segona Jm 5,7-10
Enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor està propLectura de la carta de sant JaumeTingueu paciència, germans, fins que vinga el Senyor. Mireu com el llaurador espera amb paciència els fruits preciosos de la terra fins que les pluges primerenques i tardanes l’hauran assaonada. Vosaltres, tingueu igualment paciència, enfortiu els vostres cors, que la vinguda del Senyor està prop. Germans, no vos queixeu els uns dels altres, per a que no hàgeu de ser jutjats; penseu que el jutge ja està a les portes. Germans, preneu l’exemple de paciència i resistència que vos donen els profetes que parlaren en nom del Senyor.
Al·leluia Is 61,1
L'Esperit del Senyor reposa damunt de mi,m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.
Evangeli Mt 11,2-11
¿Sou vós el qui ha de vindre o n'hem d'esperar un altre?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquells temps, Joan, que estava en la presó, va sentir dir les obres que feia Crist, i envià els seus deixebles per a preguntar-li: «¿Sou vós el qui ha de vindre o n’hem d’esperar un altre?» Jesús els respongué: «Aneu a anunciar a Joan allò que veeu i sentiu dir: els cegos s’hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords senten, els morts ressusciten, els pobres senten l’anunci de la Bona Nova, i feliç aquell que no s’escandalitzarà de mi».Mentres ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent sobre Joan: «¿Què heu anat a contemplar en el desert? ¿Una canya sacsada pel vent? O, ¿què heu anat a vore? ¿Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen en els palaus dels reis. Per tant, ¿què heu anat a vore? ¿Un profeta? Sí, vos ho assegure, i més que un profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envie davant de tu el meu missatger, per a que et prepare el camí”. Vos ho dic de veres: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut ningú més gran que Joan Baptiste; encara que el més menut en el Regne del cel és més gran que ell».
A. L'alegria davant la pròxima vinguda del Senyor en Nadal és la característica pròpia d'este diumenge. Alegria perquè Déu ve en persona i ens deslliurarà de tots els nostres mals (1 lect) Eixa profecia d'Isaïes es complix plenament en Jesucrist que cura els malalts, ressuscita els morts i anuncia als pobres la Bona Nova. Ell és el Messies esperat a qui Joan Baptiste havia preparat el camí (Ev). Hem de mantindre'ns ferms en la fe, a pesar de les dificultats, perquè la vinguda del Senyor està prop (2 lect) i això ha de ser per a nosaltres font d'alegria i esperança.
B. Imaginem com Jesús elevaria el to de la seua veu a fi que el sentiren bé tots els que eren allí presents. Respon a la pregunta dels enviats del Baptiste amb els signes d'Isaïes en aquell desert existencial de patiment i incertesa. Volia dir-los que eren feliços tots aquells que el seguien amb cor sincer i no trobaven en ell motiu d'escàndol, perquè sabien vore en les seues obres i en les seues paraules la salvació de Déu. El missatge del Baptiste i el de Jesús són complementaris. Jesús el supera com a Messies que és i mostra la paciència de Déu, el seu amor, i això aclarix els dubtes de Joan. I Jesús elogia a Joan com l'últim gran profeta que ha sabut complir la seua missió amb gran humilitat. Contemplem l'obra salvadora de Déu amb la mirada dels senzills i humils com Joan Baptiste. Tot ho esperem en Jesús, ell tindrà l'última paraula: esta és la font de la nostra alegria.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Els signes del Regne (2025, desembre 10)
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt:. ¿Sou vós el qui ha de vindre?
- V. F. Estarlich: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
Pregaria per a beneir el Jesuset
* * * * *
Sant Joan de la Creu, prevere i doctor de l'Església (memòria ob.).
- Memòria de sant Joan de la Creu, prevere de l'Orde dels Carmelites i doctor de l'Església, el qual, per consell de santa Teresa, va ser el primer dels germans que va emprendre la reforma de l'Orde, obstinació que va sostindre amb molts treballs, obres i dures tribulacions, i, com demostren els seus escrits, «buscando una vida escondida en Cristo y quemado por la llama de su amor, subió al monte de Dios por la noche oscura». Descansà finalment en el Senyor a Úbeda (Jaén). (1591)
- J.M. Bausset: Sant Joan de la Creu (2014).
 |
| Sant Venanci Fortunat |
- Alguns poemes en versió original (The Latin Library).
- Quem terra, pontus (Sant Venanci Fortunat, s. VI - Llibre d'hores de Morella, s. XIV)
- O gloriosa Domina (Sant Venanci Fortunat, s. VI - Llibre d'hores de Morella, s. XIV)
Vexilla regis (Venanci Fortunat)
Martirologi Romà
2. A Alexandria d'Egipte, commemoració dels sants Heró, Ateu i Isidor, així com el xiquet de dotze anys Diòscor, màrtirs tots durant la persecució sota Deci. Quan el jutge va vore els tres primers forts en la fe i destrossats per turments repetits, els va manar cremar, però a sant Diòscor, flagel·lat, li va ajornar la mort. (250)
3. A Apol·lònia [Sozòpolis], a Bitínia, hui Turquia, sants Tirs, Leuci, Calínic i companys, màrtirs, els quals, segons es diu, també en temps de l'emperador Deci van patir el sacrifici. (c. 250)
4. A Antioquia de Síria, també a l'actual Turquia, santa Dròside, màrtir, que, com ens diu sant Joan Crisòstom, va ser cremada viva per a confirmar la seua fe cristiana. (s. III/IV)
5. A Ascaló, població de Palestina, actualment a Israel, sants Ares, Prom i Elies, màrtirs, els quals, en voler marxar d'Egipte a Cilícia per a visitar i ajudar els confessors de Crist en la persecució desencadenada per l'emperador Maximí, van ser capturats a Cesarea, on els van maltractar els ulls i els peus, i portats després a Ascaló per mandat del prefecte Firmilià, van consumar el seu martiri en ser Ares cremat viu i els altres dos decapitats. (308/309)
6. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Pompeu, bisbe, que durant pocs però pacífics anys va succeir sant Cir, i després va descansar en el Senyor. (s. IV)
7. A Reims, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, passió de sant Nicasi, bisbe, que davant la porta de la basílica que havia edificat va ser assassinat, juntament amb la seua germana Eutròpia, verge consagrada a Crist, Florenci, diaca, i Jocund, per uns pagans que hi van irrompre violentament. (407)
8. A Nàpols, a la regió de Campània, a l'actual Itàlia, sant Agnel [o Anyell], abat del monestir de sant Gaudiós. (c. 596)
9. A Peiteu [Poitiers], al territori d'Aquitània, hui França, sant Venanci Fortunat, bisbe, que va escriure les gestes de molts sants i amb elegants himnes va honrar la santa Creu. (610)
10. Al territori de Thérouanne, a la Gàl·lia septentrional, també a França, sant Folcuí, bisbe de Thérouanne. (855)
11. A Orvieto, lloc de l'Úmbria, a Itàlia, beat Bonaventura Bonaccorsi, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, el qual, commogut per la predicació de sant Felip Benizi, el va ajudar a pacificar les faccions a les ciutats d'Itàlia. (c. 1315)
12. Al lloc anomenat Kfifane, al Líban, sant Nimatullah al-Hardini (Josep) Kassab, prevere de l'Orde Libanesa Maronita, dedicat als estudis teològics i a la pastoral entre els jóvens, i eminent pel seu esperit d'oració i penitència. (1858)
13. A Aquisgrà, a Alemanya, beata Francesca Schervier, verge, que va ser sol·lícita en la cura dels indigents, malalts i afligits a la ciutat, i va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes dels Pobres, per a subvindre a les necessitats dels necessitosos. (1876)
14. A Barcelona, beat Protasi (Antoni) Cubells Minguell, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada