5 de desembre de 2025, divendres I d'Advent: Sant Maure

DIVENDRES DE LA SETMANA I D'ADVENT

Oració col·lecta

Desvetleu, Senyor, el vostre poder i vingueu: 

allibereu-nos i salveu-nos dels mals que ens amenacen 

per culpa dels nostres pecats.

Lectura primera Is 29,17-24

Aquell dia els ulls dels cegos hi voran

Lectura del llibre d'Isaïes

Açò diu el Senyor:

D'ací a poc de temps, molt poc de temps,

el Líban es convertirà en un jardí,

i el jardí semblarà un bosc.

Aquell dia els sords sentiran les paraules del llibre,

els ulls dels cegos passaran de la foscor a la llum.

Els oprimits celebraran de nou l'obra del Senyor,

els més pobres aclamaran el Sant d'Israel;

perquè serà el final de violents i falsaris; 

no quedarà rastre dels qui van amb males arts,

dels qui desacrediten els qui estan parlant,

o posen trampes als jutges,

i fan condemnar sense causa els innocents.

Açò diu el Senyor,

Déu de la casa de Jacob,

que va rescatar a Abraham:

«D'ara en avant Jacob ja no s'haurà d'avergonyir,

no li pujaran els colors a la cara:

quan els seus descendents voran el que he fet entre ells,

reconeixeran que jo soc sant,

que jo soc el Sant de Jacob,

i veneraran el Déu d'Israel.

Els qui van perduts sabran comprendre,

els qui murmuraven aprendran la lliçó».

Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: 1a)

El Senyor m'il·lumina i em salva,

¿qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que em defén,

¿qui em pot espantar?

R. El Senyor m'il·lumina i em salva.

Una cosa he demanat al Senyor,

i la desitge amb tota l'ànima:

poder viure en la casa del Senyor

cada dia de ma vida,

assaborir la dolçor del Senyor

i vetlar pel seu temple. R.

Segur que en la terra dels vius

voré la bondat del Senyor.

Espera en el Senyor! Sigues valent!

¡Que el teu cor no flaquege!

Espera en el Senyor! R.

Al·leluia

El nostre Senyor arriba amb poder,

per a que els ulls dels seus servents vegen la llum.

Evangeli Mt 9,27-31

Jesús dona la vista a dos cegos que creuen en ell

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, dos cegos seguien a Jesús cridant: «Fill de David, compadiu-vos de nosaltres». Quan arribà a casa, vingueren els cegos i Jesús els preguntà: «¿Creieu que puc fer això que demaneu?» Ells li respongueren: «Sí, Senyor». Ell els tocà els ulls dient-los: «Que es faça conforme a la vostra fe». I se'ls obriren els ulls.

Jesús els advertí severament: «Mireu que no ho sàpia ningú». Però ells, només eixir, començaren a parlar d'ell per totes aquelles terres.

* * * * *

Sant Maure [o Maur], màrtir, patró de València i d'Alcoi, cotitular d'una parròquia d'Alcoi (mem. ob. a la diòcesi de València)

• José Maria Soriano Bellver: El misteri de les relíquies que té Alcoi del patró Sant Maure, màrtir (2020)

Beat Joan Gradenigo, monjo.

Beat valencià Joaquim Jovaní Marín, prevere operari dicocesà, màrtir (mem. a Sant Mateu). († Barcelona, 1936)

Beat valencià Vicent Jovaní Àvila, prevere operari diocesà, nebot de l'anterior, màrtir (mem. a Benicarló). († Barcelona, 1936)

Dia Internacional del Voluntariat pel Desenvolupament Econòmic i Social

Martirologi Romà

1. A Tebessa, lloc de Numídia, actual Algèria, passió de santa Crispina Tagorense, mare de família, la qual, en temps de Dioclecià i Maximià, com que no volgué sacrificar als ídols, va ser decapitada per mandat del procònsol Anolí. (304)

2. Prop de Jerusalem, sant Saba de Mutalasca, abat, que, nascut a Capadòcia, es va retirar al desert de la Judea, on va fundar un nou estil de vida eremítica en set monestirs que es van dir laures, reunint els solitaris sota un superior. Va viure durant molts anys a la Gran Laura, que posteriorment va portar el seu nom, brillant amb l'exemple de santedat i lluitant esforçadament per la fe de Calcedònia. (532)

• J.M. Bausset: Sant Sabas (2014).

3. Al cenobi de Sant Pere d'Aquara, a la regió italiana de Campània, sant Lúcid, monjo. (c. 983)

4. A Braga, a Portugal, commemoració de sant Gerald [o Gerard], bisbe, insigne per la restauració del culte diví i de les esglésies, i per la promoció de la disciplina eclesiàstica. Va morir fent la visita pastoral en un lloc llunyà anomenat Bornos. (1108)

5. A Màntua, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beat Bertomeu Fanti, prevere de l'Orde dels Carmelites, el qual, amb paraules i amb l'exemple, va incitar els cors dels fidels al sant amor de Déu i a la filial devoció a Maria, Mare del Senyor. (1495)

6. A Londres, a Anglaterra, sant Joan Almond, prevere i màrtir, que durant més de deu anys va exercir ocultament la cura pastoral, fins que, regnant Jaume I, a causa del seu sacerdoci va ser penjat a Tyburn, on no va deixar de fer almoines fins i tot des del patíbul. (1612)

7. A Schwerin, a la regió del nord d'Alemanya, trànsit del beat Nicolau Stensen, bisbe titular de Titiòpolis, el qual, sent oriünd de Dinamarca, va ser primer un dels més preclars investigadors de les ciències naturals del seu temps, però en abraçar la fe catòlica, com que volia servir a Déu en la tutela de la veritat, va ser ordenat prevere i després bisbe, i va desenvolupar amb tota cura la seua missió a l'Europa septentrional. (1683)

8. Beat Joan Baptiste Fouque (1851- Marsella, França 1926). Sacerdot diocesà, vicari durant tota sa vida. Es dedicà heroicament als pobres i malalts.

9. A Torí, a Itàlia, beat Felip Rinaldi, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que va treballar per a propagar la fe en terres de missió. (1931)

10. Prop de Munic, a la regió de Baviera, a Alemanya, beat Narcís Putz, prevere i màrtir, que en temps de guerra, i amb Polònia, la seua pàtria, sota un règim estranger, va ser deportat al camp de concentració de Dachau per la seua perseverança en la fe, i va morir allí esgotat per turments cruels. (1942)