DIVENDRES DE LA SETMANA II D'ADVENT
Mare de Déu de Guadalupe
Oració col·lecta
Oh Déu, Pare misericordiós,que en la santíssima Mare del vostre Fillheu donat un singular patrocini al vostre poble,concediu a tots els qui invoquen la benaventurada Vergeamb l’advocació de Guadalupe,que, amb una fe ben animosa,busquen el progrés dels poblespels camins de la justícia i de la pau.
Lectura primera Is 48,17-19
Si hagueres fet cas dels meus manaments!Lectura del llibre d'IsaïesAçò diu el Senyor,el teu redemptor, el Sant d'Israel:Jo, el Senyor, el teu Déu, t'ensenye per al teu béi et guie pel camí que has de seguir.Si hagueres fet cas dels meus manaments,la teua pau fluiria com un riu,el teu benestar com les ones de la mar;el teu llinatge creixeria com l'arena,els fills del teu ventre com els seus grans.I no seria mai esborrat ni oblidatel teu nom davant de mi.
Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: cf. Jo 8,12)
Feliç aquell que no es guiapels consells dels malvats,ni el veus pels camins dels pecadors,ni s'entaula amb els descreguts.Té el seu amor en la llei del Senyor,la medita nit i dia.R. El qui vos seguix, Senyor,tindrà la llum de la vida.Serà com un arbre plantat vora l'aigua:dona fruit quan li arriba el tempsi no li cauen mai les fulles;totes les seues obres acaben bé. R.Eixa no serà la sort dels injusts;seran com la palla que escampa el vent.El Senyor guarda els camins dels justs,i els dels malvats acaben mal. R.
Al·leluia
El Senyor vindrà.Eixiu a rebre'l,és el Príncep de la pau.
Evangeli Mt 11,16-19
No fan cas ni de Joan, ni del Fill de l'home᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir a la gent:
«¿A qui podria comparar esta generació? Són com els xiquets que, jugant a la plaça, criden els altres i els diuen: "Si toquem la flauta, no voleu ballar, i si entonem cants de dol, no voleu plorar". Perquè va vindre Joan, que no era amic de menjar ni de beure, i deien que tenia el dimoni; però ara ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i diuen: "Mireu quin home més fartó i bevedor; és amic de publicans i pecadors".Però les obres acrediten l'autèntica saviesa».
Per a meditar
Sant Joan Crisòstom, Homiliae in Matthaeum, hom. 37, 3.
Ve el Senyor. Açò equival a dir: "Joan i jo hem vingut per camins diferents i hem fet el mateix, de la mateixa manera que uns caçadors que, per a caure sobre un sol animal, l'acaçaren per camins diferents". Tots s'admiren del dejuni i de la vida penitent de Joan i perquè va voler des dels seus primers anys alimentar-se d'esta manera. No va ser un altre el seu objecte: que tots dispensaren confiança a les seues paraules. També va marxar el Senyor per este camí quan va dejunar quaranta dies. Però no obstant això, es va valdre d'un altre mitjà per a atraure el poble a la seua fe. Perquè era més digne que Joan, que havia caminat per este camí, en donara testimoni, i no que el Senyor mateix el fera. Joan no fa més que manifestar dos coses: la vida i la justícia. Crist té el testimoni dels seus miracles. Deixà, per tant, que brillara Joan en el dejuni, però Ell va seguir un altre camí, assistint a la taula dels publicans, menjant i bevent amb ells.
Martirologi Romà
- J.M. Bausset: La Mare de Déu de Guadalupe (2015)
2. Commemoració dels sants màrtirs d'Alexandria d'Egipte Epímac i Alexandre, que en temps de l'emperador Deci, després de llarga presó i molts turments, van ser cremats per la seua fe en Crist. Amb ells van sofrir el martiri les santes Ammonària, verge, Mercúria, Dionísia i altres, a les quals, avergonyit el jutge en vore's vençut per les dones, i tement ser vençut també per la constància que mostraven resistint els inaudits turments que els infligia, finalment va fer decapitar. (250)
3. A l'illa de Xipre, sant Espiridó, bisbe, autèntic pastor de les seues ovelles, les gestes admirables del qual estaven en boca de tots. (c. 348)
4. A Clonard, lloc d’Hibèrnia, actual Irlanda, sant Finià, abat, que va fundar molts monestirs i va ser pare i mestre d'una ingent multitud de monjos. (549)
5. A Quimper, a la Bretanya Menor, hui França, sant Corentí, venerat com el primer bisbe d'esta ciutat. (s. VII/VIII)
6. A Le Daurat, al territori de Llemotges, a Aquitània, també França en l'actualitat, sant Israel, prevere i canonge regular, que va ser de gran ajuda al bisbe en la predicació de la Paraula de Déu. (1014)
7. A Neumünster, a la regió de Holstein, a Alemanya, mort de sant Vicelí, bisbe d’Oldenburg, el qual es va dedicar amb interés a l'evangelització dels eslaus. (1154)
8. Prop de Celloli, lloc de Toscana, a Itàlia, beat Bertol Buonpedoni, prevere, que, atacat de lepra a seixanta anys, va deixar la cura parroquial i, vestint l'hàbit del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, reclòs en un hospici va atendre pacientment a tots. (1300)
9. Al territori de Bastia, pròxim a Assís, a l'Úmbria, també a Itàlia, beat Conrad d’Offida, prevere de l'Orde de Germans Menors, el qual va estimar i va buscar la humilitat i la primitiva pobresa de l'Orde. (1306)
10. A Nàpols, a la regió de Campània, de nou a Itàlia, commemoració del beat Jaume Capocci, bisbe, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que va regir l'església de Benevent i després la de Nàpols, il·luminant-les amb saviesa, doctrina i prudència. (1308)
11. A Hué, d’Annam, hui Vietnam, sant Simó Phan Dác Hòa, màrtir, el qual, sent metge i pare de família eximi en caritat, regnant l'emperador Minh Mang va ser capturat per haver allotjat uns missioners, i va consumar el martiri amb la decapitació després d'haver suportat presons i flagel·lació. (1840)
12. Prop de Cracòvia, a Polònia, beat Pius Bartosik, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que quan Polònia va estar sotmesa a un règim estranger hostil a Déu, va consumar el martiri al camp de concentració d'Auschwitz. (1941)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada