4 de desembre de 2025, dijous I d'Advent: Santa Bàrbara

DIJOUS DE LA SETMANA I D'ADVENT

Beat valencià Francesc Gálvez

Oració col·lecta

Concediu-nos, Déu totpoderós, que, 

animats amb l'exemple del teu benaventurat màrtir Francesc,

suportem qualsevol mal en esta vida

abans que patir detriment en l'ànima.

Lectura primera Is 26,1-6

Entrarà un poble just,

que guarda la fidelitat

Lectura del llibre d'Isaïes

Aquell dia, en el país de Judà, 

cantaran este càntic:

«Tenim una ciutat fortificada,

amb muralles i baluards que la salven.

Obriu les portes

i entrarà un poble just,

que guarda la fidelitat

i manté ferm el seu cor.

Vós el guardeu en pau,

perquè confia en vós.

Confieu sempre en el Senyor,

que és la roca eterna.

Ell abat els qui habiten dalt,

arrasa la ciutat inaccessible,

la tira a terra,

l'abaixa fins a la pols.

La xafen els peus dels pobres,

els passos dels humils».

Salm responsorial 117,1 i 8-9.19-21.25-27a (R.: 26a)

Enaltiu el Senyor, que és molt bo,

perdura eternament el seu amor.

Més val emparar-se en el Senyor,

que confiar en els hòmens.

Més val emparar-se en el Senyor,

que fiar-se dels poderosos. 

R. Beneït el qui ve en nom del Senyor.

Obriu-me les portes de la salvació;

entraré a donar gràcies al Senyor.

Este és el portal del Senyor,

per on entraran els justs.

Gràcies, perquè m'heu escoltat

i heu vingut a salvar-me. R.

Senyor, doneu-nos la victòria!

Senyor, doneu-nos prosperitat!

Beneït el qui ve en nom del Senyor.

Vos beneïm des de la casa del Senyor.

El Senyor és Déu, i ell ens il·lumina. R.

Al·leluia Is 55,6

Busqueu el Senyor, ara que es deixa trobar;

invoqueu-lo, ara que s'acosta.

Evangeli Mt 7,21.24-27

Els qui complixen la voluntat del Pare entraran en el Regne del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles:

«No tot el qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà en el Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat de mon Pare que està en el cel.

Per això, qui escolta estes paraules meues i les posa en pràctica, es pareix a un home sensat que va construir sa casa damunt de la roca. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments en la roca. 

En canvi, qui escolta estes paraules meues i no les posa en pràctica, es pareix a un home insensat que va construir sa casa damunt de l'arena. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa va caure: la seua ruïna fou completa».

Santa Bàrbara (Ouka Lele)

Santa Bàrbara

Commemoració de santa Bàrbara, de la qual es diu que va ser verge i màrtir a Nicomèdia, a l'actual Turquia. (s. III/IV)

Santa Bàrbara [o Bàrbera], patrona d'Alfara del Patriarca, Benidoleig, Benifaió, Casinos, Catadau, Chulilla, Faura, Higueruelas, Macastre, Montcada, Montanejos, Piles, Rocafort, Sella, Torralba del Pinar i el barri del Calvari de Castelló (Ribera Alta); titular de les esglésies parroquials de Beniparrell, Borriana, Canales, Casinos, Higueruelas, Piles, Rocafort, Tàrbena, una de Carcaixent i Mas del Olmo; cotitular de la de Massarrojos.

• J.M. Bausset: Santa Bàrbara (2014).

Pregària a Santa Bàrbera

    1      O Bàrbera santa, de fe digne ciri,
    2      serventa d’aquell qui el món tot regeix
    3      i rosa vermella per digne martiri,
    4      i flor pura i blanca així com lo lliri
    5      per virginitat que en vós resplandeix!
    6      verge beneita, humil i honesta!
    7      puix vós ens podeu a tots ajudar,
    8      feu vós que pugam del cel fer conquesta
    9      i, ací en lo món, de foc i tempesta,
    10     de trons i de lamps, vullau-nos guardar,
    11     i de cruel mort sobtada i maligna
    12     vullau deslliurar-nos vós, santa molt digna.
             Amen.

Font: Cançoner sagrat de vides de sants.

Beat valencià Francesc Gàlvez, màrtir (mem. ll. a la diòcesi de València).

• J.M. Bausset: Beat Francesc Gàlvez (2015)

Sant Joan Damascé, prevere i doctor de l'Església (mem. ll.), cèlebre per la seua santedat i per la seua doctrina, que va lluitar valerosament de paraula i per escrit contra l'emperador Lleó Isàuric per a defendre el culte de les sagrades imatges, i fet monjo a la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem, va compondre himnes sagrats i allí va morir. El seu cos va ser enterrat en este dia. (c. 750)

• J.M. Bausset: Sant Joan Damascé (2015).

Aniversari de la clausura del concili de Trento (1563)

Aniversari del naiximent del filòsof Xavier Zubiri (Sant Sebastià 1898)

Dia dels Drets Lingüístics del País Valencià.

• Moisés Pérez: Valencians de segona (2019).

Martirologi Romà

3. A Alexandria d'Egipte, sant Heraclas, bisbe, famós com a deixeble d'Orígenes, de qui va ser col·laborador i successor a l'escola; va ser elegit després per a regir esta seu. (247/249)

4. A Sanaklar, a la regió del Pont, Turquia actualment, sant Meleci, bisbe, el qual, encara que ja famós per la seua erudició, va ser encara més famós per la seua virtut i senzillesa de vida. (s. IV)

5. A Bolonya, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Fèlix, bisbe, que va ser diaca de l'Església de Milà amb sant Ambròs. (431/432)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, també França, sant Abre [o Apre], prevere, el qual, abandonant la seua pàtria, es va construir una cel·la on va portar una vida solitària i penitent. (s. VII)

7. A la regió de Bourges, a Aquitània, sant Cirà, pelegrí i abat de Longoret. (s. VII)

8. A Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, de nou a l'actual França, santa Adrehildis o Ada, abadessa del monestir de Santa Maria. (c. 692)

9. Al monestir d'Ellwangen, a Baviera, Alemanya en l'actualitat, sant Sola, prevere i eremita. (794)

10. A Polibot, lloc de Frígia, actual Turquia, sant Joan, anomenat "Taumaturg", bisbe, que, contra el dictamen de l'emperador Lleó l'Armeni, va treballar intensament en favor del culte de les sagrades imatges. (s. IX)

11. Al monestir de Siegburg, a la regió de Renània, a Alemanya, sant Annó, bisbe de Colònia, home d'enginy agut, que va ser tingut en gran honor, tant a l'Església com en els negocis civils, en temps de l'emperador Enric IV, i, per a augmentar la fe i la devoció, va procurar la fundació de moltes esglésies i monestirs. (1075)

12. A Salisbury, a Anglaterra, sant Osmund, bisbe, que juntament amb el rei Guillem s'havia traslladat de Normandia a Anglaterra, on, promogut de seguida a l'episcopat, va consagrar l'església catedral, i es va ocupar de proveir a l'administració de la seu i al culte diví. (1099)

13. A Parma, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Bernat, bisbe, el qual, sent monjo, es va aplicar a una vida de perfecció, i després, com a cardenal, va buscar el bé de l'Església, per a, finalment, ja bisbe, procurar la salvació de les ànimes. (1133)

14. A Siena, a la regió també italiana de la Toscana, beat Pere el Pectinari [o Pentiner o Pinter], religiós del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, insigne per la seua peculiar caritat cap als pobres i els malalts, i per la seua humilitat i silenci. (1289)

15. Al lloc anomenat Edo, del Japó, beats màrtirs Francesc Gálvez, prevere de l'Orde dels Germans Menors, Jeroni d'Angelis, prevere, i Simó Yempo, religiós, estos dos últims de la Companyia de Jesús, tots ells cremats pels qui odiaven la fe. (c. 1622/1623)

16. A Colònia, a Alemanya, beat Adolf Kolping, prevere, que, ardentment sol·lícit envers els treballadors i la justícia social, va fundar una societat de jóvens obrers, que va difondre en molts llocs. (1865)

17. A Verona, a Itàlia, sant Joan Calabria, prevere, que va fundar les Congregacions de Servents Pobres  i de Serventes Pobres de la Divina Providència. (1954)