- Papa Lleó XIV: Missatge per a la Quaresma de 2026.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Quaresma: un temps de conversió (2026)
L'únic dejuni que jo aprecie és esteLectura del llibre d'IsaïesDiu el Senyor:
«Crida fort, tan fort com pugues;
alça la veu com un corn.
Denuncia al meu poble la seua rebel·lia;
a la casa de Jacob, els seus pecats.
Cada dia m'interroguen,
volen conéixer els meus camins,
com si foren gent que obra el bé
i no s'aparta del que vol el seu Déu.
Reclamen justícia,
voldrien que els fera costat:
"¿Per què no feu cas dels nostres dejunis,
i no mireu les nostres penitències?"
Sí, però els dies de dejuni feu negocis,
i carregueu tots els vostres obrers;
passeu el dejuni entre juïns i baralles,
i pegant punyades amb malícia.
Si dejuneu d'esta manera,
el vostre clam no arribarà al cel.El dejuni que jo aprecie,
¿vos penseu que és afligir-se un dia,
abaixar el cap com un jonc,
i gitar-se en la cendra vestit de sac?
¿D'açò en dieu un dejuni,
un dia agradable al Senyor?
El dejuni que jo aprecie és este:
trenca les cadenes injustes,
afluixa les corretges del jou,
deixa lliures els oprimits,
partix tots els jous.
Compartix el pa amb els qui passen fam,
acull en ta casa els pobres vagabunds,
si algú no té roba, vist-lo;
i no descuides els de la teua sang.
Així la teua llum brillarà com l'aurora,
les teues ferides es tancaran a l'instant;
t'obrirà camí la teua bondat,
et seguirà la glòria del Senyor.
Quan invoques el Senyor, et respondrà;
quan crides auxili, et dirà: "Ací em tens"».
Pietat, Déu meu, vós que sou bo;per la vostra gran misericòrdia,ofegueu la meua malícia;llaveu del tot la meua falta,renteu el meu pecat.R. Un cor trencat i humiliat,vós, Déu meu, no el menyspreeu.Ara reconec la meua falta,tinc sempre present el meu pecat.Contra vós, contra vós sol he pecat;als vostres ulls era un mal, i ho he fet. R.No vos satisfan els sacrificis,si vos oferira un holocaust, no vos plauria.El meu sacrifici és un esperit abatut;un cor trencat i humiliat,vós, Déu meu, no el desprecieu. R.
Vers abans de l'evangeli Am 5,14
Busqueu el bé i no el mal, si voleu viure,
i el Senyor estarà amb vosaltres.
Vindrà el dia en què l'espòs els serà pres, i en eixe moment sí que dejunaran᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, els deixebles de Joan s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis i els vostres deixebles no dejunen?» Jesús els va contestar: «¿Poden estar de dol els convidats a una boda mentres tenen el nóvio amb ells? Ja vindrà el dia en què se l'emportaran, i en eixe cas sí que dejunaran.
- J.M. Bausset: Ser humils. Fer les coses bé.
Dia d'abstinència.
Aniversari del naiximent de l'escriptor Georges Bernanos (1888)
Dia Mundial de la Justícia Social
Papa Francesc: Fratelli tutti, 22.
En el món de hui persistixen nombroses formes d'injustícia, nodrides per visions antropològiques reductives i per un model econòmic basat en els guanys, que no dubta a explotar, rebutjar i fins i tot matar l'home. Mentres una part de la humanitat viu en l'opulència, una altra part veu la seua dignitat desconeguda, menyspreada o xafada i els seus drets fonamentals ignorats o violats». ¿Què diu això sobre la igualtat de drets fundada en la mateixa dignitat humana?
Papa Francesc: Fratelli tutti.
Oració al Creador
Senyor i Pare de la humanitat,
que has creat a tots els sers humans amb la mateixa dignitat,
infon en els nostres cors un esperit fraternal.
Inspira'ns un somni de reencontre, de diàleg, de justícia i de pau.
Impulsa'ns a crear societats més sanes
i un món més digne,sense fam, sense pobrea,sense violència, sense guerres.
Que el nostre cor s'òbriga
a tots els pobles i nacions de la terra,
per a reconéixer el bé i la belleaque vas sembrar en cada u,per a ajustar llaços d'unitat, de projectes comuns,d'esperances compartides. Amén.
Elogis del 20 de febrer
1. A Alexandria d'Egipte, commemoració de sant Serapió, màrtir, que en temps de l'emperador Deci, va ser víctima d'atroços turments i, després de dislocar-li tots els membres, va acabar sent precipitat des de dalt de sa casa. (c. 248)
2. Commemoració de cinc sants màrtirs que van perir a la ciutat de Tir, a l'actual Líban, en temps de l'emperador Dioclecià, els quals, assotats primer i després exposats nus a les feres, van mostrar la seua ferma i inamovible constància a pesar de la seua joventut. Un d'ells, de tot just vint anys, pregava amb els braços estesos en forma de creu, i tots, finalment, van ser degollats. (303)
3. A Antioquia de Síria, hui Turquia, commemoració de sant Tiranió, bisbe de Tir i màrtir, que educat en la fe cristiana des de la seua edat més tendra, va aconseguir la corona de la glòria en ser estripat amb garfis de ferro, juntament amb el prevere Zenobi. (311)
4. A Tournai, a la Gàl·lia Bèlgica, actualment Bèlgica, sant Eleuteri, bisbe. (c. 530)
5. Al cenobi de Saint-Truiden, al territori de Brabant, a Austràsia, també a l'actual Bèlgica, trànsit de sant Euqueri, bisbe d'Orleans, que desterrat per Carles Martel a causa de les calúmnies d'alguns envejosos, va trobar piadós refugi entre aquells monjos. (c. 738)
6. A Catània, ciutat de Sicília, a Itàlia, sant Lleó, bisbe, que es va ocupar sobretot de la cura dels pobres. (c. 787)
7. A Ajustrel, lloc pròxim a Fàtima, a Portugal, santa Jacinta Marto, la qual, sent encara xiqueta de tendra edat, va acceptar amb tota paciència la greu malaltia que l'afligia i va demostrar sempre una gran devoció a la Santíssima Mare de Déu. (1920)
8. A Stutthof, prop de Gdynia, a Polònia, beata Júlia Rodzinska, verge de la Congregació de Germanes de Sant Doménec i màrtir, que durant l'ocupació militar de la seua pàtria en temps de guerra, va ser confinada en un camp de concentració, on, després d'haver contret una greu malaltia, va passar a la glòria. (1945)
Entre els milions de víctimes de l’Holocaust nazi hi ha nombrosos màrtirs cristians, especialment a Polònia. És el cas d’Estanislava Rodzinska nascuda al poble polonés de Nawojowa el 1899. Òrfena ben prompte de mare, és acollida per les religioses d’un convent de dominiques. El seu exemple de vida farà que entre a la congregació i hi professe canviant el seu nom. Es va dedicar a la docència en diverses escoles i orfenats.
El 1939, amb l’ocupació del país per les tropes soviètiques, les religioses van haver de deixar la docència, però la Júlia la continuà clandestinament en un orfenat de Vilna. Acusada d’ajudar la resistència, és enviada al camp de concentració de Stutthof (prop de Danzig). El seu bon esperit la va portar a ajudar les presoneres jueves, malaltes de tifus, fins que ella mateixa se’n va contagiar i va morir el 20 de febrer de 1945. El 9 de maig següent el camp fou alliberat. Durant el seu seté viatge apostòlic a Polònia el papa Joan Pau II la va beatificar el 3 de juny de 1999. (Font)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada