9 de febrer de 2026, dilluns V

DILLUNS DE LA SETMANA V / II

Lectura primera 1R 8,1-7.9-13

Posaren l'arca de l'aliança al lloc santíssim

i el núvol va omplir el temple del Senyor

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquells dies, el rei Salomó va convocar a Jerusalem tots els ancians del poble d'Israel, caps de les tribus i de les famílies, per a traslladar l'arca de l'aliança del Senyor, que es trobava a Sió, la ciutat de David. Tots els israelites es reuniren amb Salomó per la festa del mes sèptim, el mes d'Etanim.

Quan tots els ancians d'Israel es trobaren a Jerusalem, els sacerdots prengueren l'arca del Senyor i la traslladaren. Ells i els levites traslladaren també el tabernacle, amb tots els objectes sagrats que contenia. El rei Salomó i tota la comunitat d'Israel, que s'havia reunit amb ell davant de l'arca, sacrificaven moltons i vedells, tants que no es podien comptar.

Els sacerdots posaren l'arca de l'aliança del Senyor a l'interior del santuari, al lloc santíssim, al seu lloc davall de les ales dels querubins. Els querubins estenien les ales sobre el lloc de l'arca i cobrien l'arca i les seues barres.

Dins de l'arca no hi havia res més que les dos taules de pedra que Moisés hi havia dipositat a la muntanya de l'Horeb, on el Senyor havia fet l'aliança amb el poble d'Israel, després d'eixir del país d'Egipte.

Al moment que els sacerdots eixiren del santuari, el núvol va omplir el temple del Senyor. La presència del núvol impedia als sacerdots que s'hi quedaren a oficiar: la glòria del Senyor omplia tot el temple.

Salomó va dir: «Vós, Senyor, heu volgut habitar en la foscor. Jo vos he construït un palau, un lloc on habitareu per sempre».

Salm responsorial 131,6-7.8-10 (R.: 8a)

Hem sabut que l'arca estava a Efrata,

l'hem trobada a la plana de Jàar .

Entrem, per tant, en sa casa,

venerem la banqueta dels seus peus.

R. Alceu-vos, Senyor,

vingueu a on heu de descansar.

Alceu-vos, Senyor,

vingueu a on heu de descansar,

vós i l'arca del vostre poder.

Que els sacerdots vagen vestits de festa

i esclaten els fidels en crits d'alegria.

Per amor de David, el vostre servent,

no rebutgeu acollir el vostre Ungit. R.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,

i curava entre la gent totes les malalties.

Evangeli Mc 6,53-56

Tots els qui el tocaven quedaven curats

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els seus deixebles travessaren el llac i tocaren terra a Genesaret. Només desembarcar, la gent el va reconéixer. Ells començaren a recórrer tota la regió; i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien dir que havia anat. A qualsevol lloc a on arribava, viles, pobles o alqueries, posaven els malalts en la plaça i li suplicaven que els deixara tocar encara que fora la vora del vestit. I tots els qui el tocaven quedaven curats.

* * * * *

Aniversari del naiximent de la beata Mare Ainés de Benigànim (1625) 

• "Jo, vanitat, pare? Enjamai he portat flocs" (Beata Ainés de Benigànim)
• J.M. Bausset: La beata Agnés de Benigànim (2015)
• F. Xavier Martí: Mare Ainés de Benigànim.

 MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 9 de febrer

Santa Apol·lònia

1. A Alexandria d'Egipte, commemoració de santa Apol·lònia, verge i màrtir, que després de patir molts i cruels turments per part dels perseguidors, per a no vore's obligada a proferir paraules impies va preferir entregar-se al foc abans que cedir en la seua fe. (c. 250) És patrona dels dentistes.

2. També a la mateixa ciutat d'Alexandria, passió dels nombrosos sants màrtirs que, durant la celebració de l'Eucaristia a l'església van ser assassinats de diferents maneres pels arrians. (s. IV)

3. A Lamaleffa, a l'actual Algèria, commemoració dels sants Prim i Donat, diaques i màrtirs, que per defendre l'altar de l'església van morir en mans dels heretges. (c. 361)

4. En una muntanya pròxima a Apamea, a Síria, sant Maró, eremita, mort després d'una vida d'aspra penitència i intensa pietat. Es va fundar després, sobre el seu sepulcre un cèlebre monestir, entorn del qual va anar configurant-se la comunitat cristiana a la qual va donar nom. (c. 423)

5. Al monestir de Llandaf, a Càmbria, actual país de Gal·les, sant Teilo, bisbe i abat, els eximis esforços del qual pastorals són recordats per moltes esglésies de Càmbria, Cornualla i Armòrica. (560)

6. A Canosa, a la regió italiana de la Pulla, sant Sabí, bisbe, que va ser amic de sant Benet i llegat de la Seu Romana a Constantinoble, per a defendre la fe autèntica davant de l'heretgia monofisita. (c. 566)

7. A l'abadia de Hautmont, al costat del riu Sambre, a Hainaut, a la França actual, mort de sant Ansbert, el qual, després de ser abat de Fontenelle, va ocupar la seu episcopal de Rouen i va ser desterrat pel príncep Pipí. (c. 695)

8. A Baviera, a Alemanya, commemoració de sant Alt o Altó, abat, nascut a Irlanda, que va fundar en els boscos d'esta regió l'abadia que després va portar el seu nom. (s. VIII)

9. A Nocera, a la regió italiana d'Úmbria, sant Reinald, bisbe, primer monjo camaldulenc a Fonte Avellana, i una vegada designat en el seu càrrec episcopal va mantindre els costums de la vida monàstica. (1222)

10. Beat Jaume Abbondo (1720- Tronzano Vercellese, a la regió de Piemont, Itàlia 1788). Sacerdot diocesà que va entregar la seua vida a Déu servint d'una manera admirable els fidels de la parròquia que li va ser encomanada.

11. Beata Anna Caterina Emmerick (Dülmen, Alemanya 1774-1824). Verge, religiosa agustina.

12. Beata Maria Teresa Bonzel, en el segle Regina Cristina Wilhelmine (1830- Olpe, Alemanya 1905). Fundadora de les Germanes Pobres Franciscanes de l'Adoració Perpètua. De l'Eucaristia treia la força per a dedicar-se als més pobres.

13. A Premià de Mar, prop de Barcelona, sant Miquel (Francesc Lluís) Febres Cordero, religiós dels Germans de les Escoles Cristianes, que durant quaranta anys es va dedicar a l'educació a la ciutat de Cuenca, a l'Equador, i, traslladat a Espanya, es va distingir per la perfecta observança de la disciplina de la vida religiosa. (1910)

14. Beat Leopold d'Alpandeire (1864, Granada 1956). Conegut popularment com a Fra Leopold, germà llec de l'orde dels Germans Menors Caputxins. La major part de la seua vida va ser frare caritatiu pels carrers de Granada, ciutat on era conegut per la seua generositat cap als necessitats i la seua disposició a oferir-los consell i comprensió.