15 de febrer de 2026, diumenge VI

DIUMENGE VI / Cicle A

Lectura primera Sir 15,15-20

Déu no mana a ningú que faça el mal

Lectura del llibre de Jesús fill de Sira

Si tu vols, guardaràs els manaments; 

seràs tu qui hauràs de decidir si et mantindràs fidel. 

 

Tens davant foc i aigua: 

tria el que vullgues. 

 

L'home té davant la vida i la mort: 

li donaran allò que voldrà. 

 

La saviesa del Senyor és gran; 

el Senyor és molt poderós i tot ho veu. 

 

Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; 

ell coneix tot el que fa cada u. 

 

No mana a ningú que faça el mal, 

ni dona permís a ningú per a pecar.

Salm responsorial 118,1-2.4-5.17-18.33-34 (R.: 1b)

Feliços els de conducta impecable,

que caminen en la llei del Senyor.

Feliços els qui, atents a les seues paraules,

busquen el Senyor amb tot el cor.

R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

Heu donat els vostres preceptes

per a que siguen observats fidelment.

Que els meus camins no es desvien

de guardar les vostres nomes. R.

Concediu la vida al vostre servent:

viuré i compliré les vostres paraules.

Obriu-me els ulls i podré contemplar

les meravelles de la vostra llei. R.

Mostreu-me, Senyor, el camí dels vostres decrets,

que el vullc seguir fins al final.

Feu-me entendre la vostra llei,

que la vullc guardar amb tot el cor. R.

Lectura segona 1C 2,6-10

Déu va predestinar la saviesa abans dels temps per a la nostra glòria

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, als qui són adults en la fe, els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d’este món ni dels que el dominen, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa divina, misteriosa, amagada, predestinada per Déu abans dels temps per a la nostra glòria. Cap dels qui manen no l’han coneguda, perquè, si l’hagueren coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria. Però, tal com està escrit: «No ha vist mai cap ull, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home pot somiar allò que Déu té preparat per als qui l’amen». Però, a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per l’Esperit, ja que l’Esperit ho sondeja tot, fins i tot les profunditats de Déu.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos donem gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mt 5,17-37

Ja sabeu què van dir els antics, però jo vos dic

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «No vos penseu que he vingut a abolir els llibres de la Llei i dels Profetes. No he vingut a abolir, sinó a donar plenitud. Vos ho assegure: mentres duren el cel i la terra, no passarà per alt ni una lletra, ni una coma dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixe de complir u dels manaments més menuts, i ensenye als altres a fer igual, serà tingut pel més menut en el Regne del cel; però aquell que els complixca i els ensenye a complir, serà tingut per gran en el Regne del cel. Si la vostra justícia no supera la dels mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu en el Regne del cel.

Ja heu sentit que als antics els manaren: “No mataràs”, i si algú mata serà reu davant del tribunal. Però jo vos dic: Qui tracte amb ira el seu germà, serà reu davant del tribunal; qui l’insulte, serà reu davant del Sanedrí; i qui el maleïxca, acabarà en el foc de l’infern. Per això, si en el moment de presentar l'ofrena en l’altar, recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa l'ofrena davant de l’altar, i ves primer a reconciliar-te amb el germà, i després torna a presentar l'ofrena. Si algú et denuncia, posa’t d’acord amb ell de seguida, mentres aneu encara de camí cap al tribunal; no siga cas que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen en la presó. Ja et dic jo, que no eixiràs d’allí fins que no hages pagat l’últim cèntim.

Ja sabeu que està manat: "No cometràs adulteri". Però jo vos dic: Tot el qui mira una dona casada amb desig de posseir-la, ja ha comés adulteri en el seu cor. Per això, si l'ull dret et fa caure en pecat, arranca-te'l i tira'l; val més que es perda un dels teus membres, que no que el teu cos vaja a parar a l'infern. I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i tira-la; val més que es perda un dels teus membres, que no que el teu cos vaja a parar a l'infern.

També està manat: “Si algú deixa la seua dona, que li done una acta de repudi". Però jo vos dic: Tot el qui repudia la seua dona, tret del cas d'una unió il·legal, la posa en perill d'adulteri, i el qui es casa amb la repudiada, comet adulteri.

També sabeu que als antics els manaren: "No trenques els juraments". I també: "Complix tot allò que has jurat en nom del Senyor". Jo vos dic: No jureu mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és la banqueta dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre ni un sol dels teus cabells. Que el vostre sí siga un sí i el vostre no un no. Tot el que es diu de més és cosa del Maligne».

1. «Feliços els qui caminen en la llei del Senyor». Esta resposta del salm responsorial centra en gran part la litúrgia d'este diumenge en la qual se'ns crida a viure d'acord amb els manaments de la llei de Déu, que se'ns proposen per a que els complim fent bon ús de la nostra llibertat (1 lect). En l'Evangeli Crist ens presenta estos manaments per a viure'ls en una línia de profunditat interior i de generositat: «Ja sabeu què digueren als antics (...) però jo vos dic». Esta és la nova saviesa en la qual ens ajuda a penetrar l'Esperit de Déu (2 lect).

2. Som capaços de fer el bé si seguim el camí interior de la saviesa, una saviesa que ve de Déu i que el món oblida. Esta saviesa és el mateix Jesús en persona. Jesús no porta un nou ensenyament, sinó que amb autoritat revela el verdader sentit de l'ensenyament de Déu donat per mitjà de Moisés. Si el manament diu no mataràs, Jesús ens diu que per a no arribar a això hem de començar molt abans. Es tracta de frenar tota forma d'agressivitat i d'ira abans d'arribar a la violència, i es tracta també de frenar la llengua, perquè també es pot matar amb la paraula. Jesús ens demana que ens abstingam de tota forma de violència, començant pels nostres sentiments i els nostres llavis. Contemplem a Jesús com a Saviesa de Déu, només a través d'ell puc conéixer a Déu i conéixer-me a mi mateix.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Diumenge VI (2026)
• Missa d'À Punt: La llei dins el cor fa que no quede mai perdut  (2026)
• Javier Almela Hijalva: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

* * * * * 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 15 de febrer

1. Commemoració del beat Onèsim, que, sent esclau fugitiu, va ser acollit per Pau i, engendrat com a fill en la fe, va passar a estar vinculat a Crist, tal com l'apòstol va escriure al seu amo Filèmon. (s. I)

2. A Brescia, a la regió de Venècia, a Itàlia, sants Faustí i Jovita, màrtirs, que van rebre la corona victoriosa del martiri després de molts combats suportats per la fe de Crist. (s. inc.)

3. A Antioquia de Síria, a l'actual Turquia, sants màrtirs Isici, prevere, Jòsip, diaca, Romà, Zòsim i Baral, i Agapea, verge. (s. IV)

4. A Clarmont, a Aquitània, hui França, santa Geòrgia, verge. (s. V/VI)

5. A Vaison-la-Romaine, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment també França, sant Quinidi, bisbe. (578)

6. A la vall d’Antrodoco, hui a la regió del Laci, a Itàlia, sant Sever, prevere, recordat pel papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

7. A Càpua, ciutat de la regió també italiana de Campània, sant Decorós, bisbe. (d. 680)

8. A Palazzolo, lloc de la Toscana, de nou a Itàlia, sant Walfrid, abat, que després d'haver tingut cinc fills, va decidir, juntament amb la seua esposa, abraçar la vida monàstica. (c. 765)

Sant Sigfrid

9. A Växjö, població de Suècia, sant Sigfrid, bisbe, el qual, oriünd d'Anglaterra, va evangelitzar amb gran paciència aquella gent i va batejar el seu rei Olaf. (c. 1045)

10. A Borgo San Sepolcro, a la Toscana, a l'actual Itàlia, beat Àngel Scarpetti, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (1306)

11. Beat Fra Frederic Bachstein i tretze companys* (Praga, 1611), pertanyents a l'Orde dels Frares Menors, assassinats per odi a la fe, per una turba formada per hussites, calvinistes i luterans.

*Els noms són: Fr. Joan Martínez, Fr. Bertomeu Dalmasoni, Fr. Simó (sacerdots); Fr. Jeroni dei Conti Arese (diaca); Fr. Gaspar Daverio (subdiaca); Fr. Cristòfol Zelt, Fr. Jan Didak, Fr. Emmanuel, Fr. Joan Bodeo (germans laics); Fr. Jaume i Fr. Clement (professos temporals); i Fr. Joan i Fr. Antoni (novicis).

12. A Paray-le-Monial, a la regió de Borgonya, a França, sant Claudi de La Columbière, prevere de la Companyia de Jesús, que, sent home entregat a la pregària, amb els seus consells va dirigir a molts en el seu esforç per a estimar a Déu. (1682)

13. Beat Miqueł Sopoćko (1888- Białystok 1975). Sacerdot catòlic polonés; professor de teologia pastoral de la Universitat Stefan Batory a Vilnius, Lituània. Confessor i director espiritual de santa Faustina Kowalska. Fundador de la Congregació de les Germanes de Jesús Misericordiós.