2 de febrer de 2025, diumenge: Presentació del Senyor

Festa de la Presentació del Senyor

abans, Purificació de la Mare de Déu,

i popularment la Candelera

Festa de la Presentació del Senyor, anomenada Hypapante pels grecs: quaranta dies després de Nadal, Jesús va ser portat al Temple per Maria i Josep, i el que va poder aparéixer com a compliment de la llei mosaica es va convertir, en realitat, en el seu encontre amb el poble creient i gojós. Es va manifestar, així, com a llum per a il·luminar les nacions i glòria del seu poble, Israel.

• La paraula del dia: la Candelera (AVL)
• J.M. Bausset: La Presentació del Senyor (2015)
• La Candelera

Lectures de la missa de la festa:

Lectura primera Ml 3,1-4

El Senyor que vosaltres busqueu entrarà al seu temple

Lectura de la profecia de Malaquies

Açò diu el Senyor: 

«Jo envie el meu missatger 

per a que prepare el camí davant de mi, 

i després entrarà al seu temple

el Senyor que vosaltres busqueu.

L'àngel de l'aliança que desitgeu, 

ja ve, diu el Senyor de l'univers.

¿Qui resistirà el dia de la seua arribada? 

¿Qui s'aguantarà quan ell aparega? 

Perquè serà com el foc del fonedor 

i com el sabó de llavar roba: 

s'assentarà a fondre i a depurar la plata, 

purificarà els fills de Leví, 

els refinarà com la plata i l'or, 

i així presentaran al Senyor 

ofrenes dignes d'ell.

Les ofrenes de Judà i de Jerusalem 

seran agradables al Senyor 

com ho eren en temps antic,

en èpoques passades».

Salm responsorial 23,7.8.9.10 (R.: cf. 8a)

Portals, alceu els llindars;

engrandiu-vos, portalades eternes,

que ha d'entrar el rei de la glòria.

R. El Senyor és el rei de la glòria.

¿Qui és el rei de la glòria?

És el Senyor, valent i poderós,

és el Senyor, victoriós en el combat. R.

Portals, alceu els llindars;

engrandiu-vos, portalades eternes,

que ha d'entrar el rei de la glòria. R.

¿Qui és el rei de la glòria?

És el Senyor de l'univers,

ell és el rei de la glòria. R.

Lectura segona He 2,14-18

Calia que es fera en tot paregut als germans

Lectura de la carta als cristians hebreus

Els fills d'una família són d'una mateixa carn i sang. Per això Jesús s'ha emparentat amb nosaltres per a poder destituir amb la seua mort el que tenia el domini de la mort, és a dir, el diable, i ha alliberat els qui, per temor de la mort, eren esclaus tota la vida. 

Noteu que ell no ha vingut per a ajudar els àngels, sinó als descendents d'Abraham. Per això calia que es fera en tot paregut als germans, per a ser un gran sacerdot compassiu i acreditat davant de Déu i expiar d'esta manera els pecats del poble. 

Perquè, pel fet d'haver passat ell la prova del dolor, pot confortar els qui ara l'estan passant.

Al·leluia Lc 2,32

Llum que es revelarà a les nacions

i glòria d'Israel, el poble de Déu.

Evangeli Lc 2,22-40

Els meus ulls han vist el Salvador

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

Quan es compliren els dies de la seua purificació, segons la llei de Moisés, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per a presentar-lo al Senyor, [tal com prescriu la llei del Senyor: «tot baró primogènit serà consagrat al Senyor»; i per a oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la llei del Senyor.

Hi havia en aquell temps a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i piadós que esperava l'hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l'Esperit Sant. 

En una revelació, l'Esperit Sant li havia promés que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, per tant, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares entraven amb el xiquet Jesús, per a complir amb ell allò que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí a Déu dient: 

«Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent 

se'n vaja en pau com li havíeu promés. 
Els meus ulls han vist el Salvador 
que preparàveu per a presentar-lo a tots els pobles; 
llum que es revele a les nacions, 

glòria d'Israel, el vostre poble».

Son pare i sa mare estaven meravellats d'açò que es deia d'ell. Simeó els va beneir i digué a Maria, sa mare: 

«Este xiquet serà motiu que molts caiguen a Israel i molts d'altres s'alcen; serà signe de contradicció, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima; així es revelaran els sentiments amagats en els cors de molts».

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser, d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia huitanta-quatre anys. No es movia mai del temple, servint a Déu nit i dia amb dejunis i oracions. Ella, que es trobava allí a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del xiquet a tots els qui esperaven el temps de la redempció de Jerusalem.]
Complit tot el que ordenava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.

El xiquet creixia en edat i en saviesa, i la gràcia de Déu estava en ell. 

 

El Messies era esperat com un missatger de foc que purificaria la intenció dels cors i alhora il·luminaria amb la seua llum. Seria així un verdader sacerdot capaç d'oferir a Déu amb autenticitat. Esta autenticitat sacerdotal la té Jesús quan es presenta com el nostre germà major, compassiu i fidel, que ens coneix i així ens pot ajudar. L'Evangeli ens mostra la humilitat de dos ancians, Simeó i Anna, que reconeixen la llum i l'autenticitat d'este xiquet Jesús presentat en el temple de Jerusalem. No són gent important ni principal, sinó dos persones pobres que esperen des de la pregària la salvació del seu poble Israel.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió (2025)
• Missa d'À Punt: Estant Simeó davant del santuari (Himne de Vespres)

XIX Jornada de la Vida Consagrada

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada de la Vida Consagrada (2025) 
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada de la Vida Consagrada (2024) 
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada de la Vida Consagrada (2023) 
• J.M. Bausset: Dia de la vida consagrada (2015)

Aniversari del naiximent de mossén Antoni Maria Alcover (1862)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 de febrer

2. A Orleans, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Flòscul, bisbe. (c. 500)

3. A Canterbury, a Anglaterra, sant Llorenç, bisbe, que va governar esta Església després de sant Agustí i la va engrandir en convertir a la fe el rei Edbald. (619)

4. A Würzburg, ciutat d'Austràsia, actualment Alemanya, sant Burcard, el qual, oriünd d'Anglaterra, va ser ordenat per sant Bonifaci com a primer bisbe d'esta seu. (754)

5. A Florència, a la regió italiana de Toscana, beat Simó Fidati de Càssia, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que amb les seues paraules i els seus escrits va conduir a molts a viure amb més fidelitat la vida cristiana. (1348)

6. A Susa, al Piemont, també a Itàlia, beat Pere Cambiani de Ruffia, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que per odi a l'Església va ser assassinat en el claustre pels heretges. (1365)

7. A Prato, lloc de la Toscana, de nou a Itàlia, santa Caterina de Ricci, verge, del Tercer Orde Regular de Sant Doménec, que es va dedicar de ple a la restauració de la religió. Va aconseguir, d'alguna manera, experimentar en ella els misteris de la passió de Jesucrist, gràcies a la seua assídua meditació. (1590)

8. A Bordeus, a França, santa Joana de Lestonnac, que, quan era xiqueta, va rebutjar la invitació i els esforços de sa mare per a apartar-la de l'Església catòlica. En quedar viuda i després d'educar convenientment els seus cinc fills, va fundar la Companyia de Maria Nostra Senyora, a imitació de l'Orde de la Companyia de Jesús, per a l'educació cristiana de les xiques. (1640)

9. A Roma, sant Nicolau Saggio de Longobardi, religiós de l'Orde dels Mínims, que va exercir amb humilitat i santedat l'ofici de porter. (1709). Canonitzat en 2014

10. A Genezzano, lloc del Laci, a Itàlia, beat Esteve Bellesini, prevere de l'Orde de Sant Agustí, que va romandre fidel a la seua congregació durant temps difícils i es va dedicar infatigablement a l'educació de la joventut, a la predicació i al treball pastoral. (1840)

11. A Hanoi, a Tonquín, hui Vietnam, sant Joan Teòfan Vénard, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de passar sis anys de treballs ministerials en la clandestinitat i enmig de grans dificultats, va ser tancat en una gàbia i condemnat a mort en temps de l'emperador Tu Duc, i va marxar serenament a consumar el seu martiri per decapitació. (1861)

12. A Dernach, lloc de Renània, a Alemanya, santa Maria Caterina Kasper, verge, que va fundar l'Institut de Serventes Pobres de Jesucrist, per a servir el Senyor en els indigents. (1898). Canonitzada en 2018.

13. A Milà, ciutat d'Itàlia, beat Andreu Carles Ferrari, bisbe, que va treballar en favor de les tradicions religioses del seu poble i va obrir nous camins per a donar a conéixer en el món l'amor de Crist i de l'Església. (1921)

14. A Verona, també a Itàlia, beata Maria Dominga Mantovani, verge, que juntament amb el beat Josep Nascimbeni, prevere, va fundar l'Institut de Germanetes de la Sagrada Família, del qual va ser primera superiora, per a atendre els pobres, òrfens i malalts, i va portar sempre una vida humil per amor a Crist. (1934)