8 de febrer de 2026, diumenge V

DIUMENGE V / Cicle A

Lectura primera Is 58,7-10

Esclatarà en la teua vida una llum com la del matí

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor: «Compartix el teu pa amb els qui passen fam, acull en ta casa els pobres vagabunds, si algú no té roba, vist-lo; no els evites, que són germans teus. Així esclatarà en la teua vida una llum com la del matí, i es tancaran a l'instant les teues ferides; la justícia anirà davant de tu i, darrere, la glòria del Senyor. Quan invoques el Senyor, ell et respondrà, quan crides auxili, ell et dirà: «Ací em tens». Si no oprimixes els altres, ni els assenyales amb el dit parlant mal d'ells, si dones el teu pa als qui passen fam i consoles l'ànima afligida, s'omplirà de llum la teua tenebra i la teua nit fosca serà clara com el migdia».

Salm responsorial 111,4-5.6-7.8a. i 9 (R.: 4a)

Aquell que és just, compassiu i benigne

és llum que apunta en la foscor.

Feliç aquell que s'apiada i presta,

i administra els seus béns amb justícia.

R. El just és llum que apunta en la foscor.

O bé:

Al·leluia.

El just no caurà mai,

i serà recordat per sempre.

No té por de les males notícies,

se sent segur confiant en el Senyor. R.

Té el cor incommovible, viu sense temor,

repartix almoina als pobres,

la seua bondat dura per sempre,

pot alçar el front amb dignitat. R.

Lectura segona 1C 2,1-5

Vos vaig anunciar el misteri de Crist clavat en la creu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, quan vaig anar a vosaltres, no vos vaig anunciar el misteri de Déu amb les sublimitats de l'eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no vaig voler saber res més que Jesucrist i, damunt, clavat en la creu. I em vaig presentar davant de vosaltres dèbil i amb molt de temor i tremolor. No vos parlava ni vos predicava amb paraules que s'imposaven per la seva saviesa, sinó per la manifestació de la força de l'Esperit, per tal que la vostra fe no es fonamentara en la saviesa humana, sinó en la força de Déu.

Al·leluia Jo 8,12

Jo soc la llum del món, diu el Senyor;

el qui em seguix tindrà la llum de la vida.

Evangeli Mt 5,13-16

Vosaltres sou la llum del món

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, ¿amb què la salaran? Ja no servix per a res més que per a tirar-la al carrer i que la xafe la gent.

Vosaltres sou la llum del món. Una ciutat dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un cresol, no el posa baix d'una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els de casa. Igualment, ha de resplandir la vostra llum davant de la gent: que vegen les vostres bones obres i glorifiquen el vostre Pare del cel». 

 

A. Isaïes dirigix la paraula a una comunitat que es queixa, i els demana que isquen a servir als més pobres i necessitats per a que comencen a vore la llum. Sant Pau ens parla de les seues pors i les seues debilitats, que Déu va utilitzar per a manifestar-se en l'evangelització de Corint. I en l'evangeli, Jesús diu als seus deixebles que ells són la sal de la terra i la llum del món. ¿Com poden ser-ho si se senten febles i necessitats? La imatge que empra Jesús és clara: està animant-nos a no aïllar-nos i a no buscar protagonismes personals, sinó a ficar-nos al mig com fa la sal per a conservar i donar sabor. Els cristians hem de resistir a la descomposició i a la deshumanització, i això només ho podem fer començant per nosaltres mateixos. Jesús vol que il·luminem, no que brillem.

B. En l'Evangeli de hui Crist ens diu que som la sal de la terra i la llum del món. Però no podrem il·luminar el món si no estem units per la fe i la gràcia de Déu a Crist. La participació en l'eucaristia ens unix a Crist (cf. De) I, des d'ací, practicant les obres de misericòrdia —«compartix el teu pa amb els qui passen fam, acull en ta casa els pobres vagabunds; si algú no té roba, vist-lo; no els defuges, que són germans teus»— s'omplirà de llum la teua tenebra i la teua nit fosca serà clara com el migdia (1 lect).

• Missa d'À Punt: Vosaltres sou la llum del món (2026)
• Onofre Vento: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
• Missa d'À Punt: La llum de Jesús (pregària) (2023)

Jornada de Lluita contra la Fam en el Món

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Campanya contra la fam (2026, febrer 4)

MEMÒRIES LITÚRGIQUES

(si no és diumenge)

Santa Josefina Bakhita, verge. 

Santa Josefina Bakhita, verge, nascuda a la regió de Darfur, a Sudan, que, sent encara xiqueta va ser raptada i venuda en diversos mercats africans d'esclaus, i va patir dura captivitat. En obtindre la llibertat, va abraçar la fe cristiana i va ingressar en l'Institut de les Filles de la Caritat (Canossianes), i va passar la resta de la seua vida a Schio, al territori italià de Vicenza, entregada a Crist i al servici del proïsme. (1947)

• J.M. Bausset: Santa Josefina Bakhita (2015)

Sant Jeroni Emiliani.

 

Sant Jeroni Emiliani, que en la seua joventut es va deixar portar per la còlera i la luxúria, però després de ser empresonat pels seus enemics es va convertir a Déu, entregant-se a la cura dels més necessitats, especialment els òrfens i malalts. Juntament amb els companys que va arribar a reunir, va donar inici a la Congregació anomenada dels Clergues Regulars de Somasca, i temps després, mentre atenia els malalts en eixa mateixa població de Somasca, prop de Bèrgam, a la regió italiana de Llombardia, va contraure la pesta i va morir piadosament. (1537) 

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 de febrer

3. A Alexandria d'Egipte, commemoració de santa Cointa o Quinta, màrtir, a qui els pagans, durant la persecució duta a terme sota l'emperador Deci, volien obligar a adorar els ídols, però ella ho va rebutjar fermament i, lligada de peus i mans, va ser arrossegada per carrers i places; així va patir un suplici horrible. (249)

4. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Juvenci o Evenci, bisbe, que va treballar intrèpidament en favor de l'Evangeli. (397)

5. Commemoració dels sants monjos màrtirs del monestir de Sant Dio, a Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, que van ser assassinats cruelment per defendre la fe catòlica, en ocasió de l'enviament de la carta del papa sant Fèlix III contra el patriarca Acaci. (c. 485)

6. A la Bretanya Menor, hui França, sant Jacut, abat, germà dels sants Guenolé i Guetenoc, que va construir prop de la mar l'abadia que després va portar el seu nom. (s. VI)

7. A Milà, a la regió Italiana de Llombardia, memòria de sant Honorat, bisbe, que, davant de l'imminent atac dels llombards, va posar fora de perill una bona part de la població traslladant-la a Gènova. (c. 570)

8. A Besançon, a Burgúndia, actualment França, sant Nicet, bisbe. (c. 610)

9. A Verdun, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sant Pau, bisbe, que, havent abraçat la vida monàstica, va ser després elevat a la seu episcopal d'esta ciutat, en la qual va promoure el culte diví i la vida regular dels canonges. (c. 647)

10. A Albano, lloc del Laci, a l'actual Itàlia, beat Pere, anomenat "Igni" per haver passat il·lés pel foc, que va ser monjo de Vallombrosa i més tard bisbe d'Albano, treballant sempre sense treva per a restaurar la disciplina eclesiàstica. (1089)

11. A Muret, a la regió aquitana de Llemotges, hui França, sant Esteve, abat i fundador de l'Orde de Grandmont, que va confiar als clergues la lloança divina i la contemplació, deixant l'administració dels assumptes temporals a la caritat dels germans llecs. (1124)

12. A Savigliano, localitat del Piemont, a Itàlia, beata Josefina Gabriela Bonino, verge, que va fundar una congregació religiosa sota la protecció de la Sagrada Família de Natzaret, per a educar els òrfens i assistir els malalts pobres. (1906)

13. Beata Esperança de Jesús (1893- Collevalenza, Perusa, Itàlia 1983). En el segle Maria Josepa Alhama Valera, espanyola. Fundadora de les Congregacions de les Serventes de l'Amor Misericordiós i dels Fills de l'Amor Misericordiós.