22 de maig de 2026, divendres VII de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Oració col·lecta

Concediu-nos, Senyor, la saviesa de la creu

i la fortalesa amb què afavoríreu a santa Rita de Càssia,

per a que, compartint els patiments de Crist a l’hora de la tribulació,

participem més íntimament del seu misteri pasqual.

Lectura primera Fets 25, 13b-21

Aquell Jesús mort, Pau afirma que viu

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, el rei Agripa i Bernice arribaren a Cesarea per a saludar a Festus. I com que havien d'estar allí alguns dies, Festus va referir al rei el cas de Pau, dient-li:

«Tinc ací un home que el meu predecessor Fèlix va deixar en la presó. Quan vaig anar a Jerusalem, els grans sacerdots i els notables dels jueus presentaren càrrecs contra ell i em demanaren que el condemnara. Jo els vaig respondre que no és costum dels romans condemnar a ningú sense que es puga defendre d'allò que l'inculpen cara a cara amb els acusadors.

De manera que ells vingueren amb mi ací a Cesarea, i jo, sense dilacions, l'endemà mateix, m'assente al tribunal i faig comparéixer l'acusat. Els acusadors l'acorralaren, però no presentaren contra ell cap càrrec sobre els delictes que jo em pensava, sinó que es tractava senzillament de controvèrsies sobre la seua religió, sobre un tal Jesús mort, que Pau afirmava que viu. 

Jo, que realment no sabia què dir en coses com estes, li vaig preguntar si volia anar a Jerusalem per a continuar el juí allí, però Pau va reclamar que el seu cas fora reservat a la decisió de l'autoritat imperial i, per consegüent, he ordenat que siga custodiat fins que puga enviar-lo al Cèsar».

Salm responsorial 102,1-2.11-12.19-20ab (R.: 19a)

Beneïx el Senyor, ànima meua,

i tot el meu cor el seu sant nom.

Beneïx el Senyor, ànima meua,

no t'oblides mai dels seus favors.

R. El Senyor té el tron en el cel.

O bé: 

 

Al·leluia.

El seu amor als fidels és tan immens

com la distància del cel a la terra,

aparta de nosaltres les nostres culpes

com l'Orient està apartat de l'Occident. R.

El Senyor té el tron en el cel,

el seu regnat s'estén per tot el món.

Beneïu-lo, àngels del Senyor,

grans portadors de les seues órdens. R.

Al·leluia Jo 14,26

L'Esperit Sant vos farà recordar

tot el que vos he dit i vos ho farà entendre.

Evangeli Jo 21,15-19

Pastura els meus corders. Pastura les meues ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

Jesús es va aparéixer als deixebles vora el mar de Tiberíades. 

En acabant d’almorzar, preguntà a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes més que estos?» Ell li va contestar: «Sí, Senyor; ja sabeu com vos estime». Jesús li diu: «Pastura els meus corders». Li torna a preguntar Jesús: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?» Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja sabeu que vos estime». Jesús li diu: «Pastura les meues ovelles». Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, ¿m'estimes?», i a Pere li va saber mal que Jesús li preguntara per tercera vegada si l'estimava i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja sabeu l’amor que vos tinc». Li diu Jesús: «Pastura les meues ovelles. 

T'ho dic de veres: si, de jove, et cenyies tu mateix el cinturó i anaves a on volies, quan seràs vell, allargaràs els braços i un altre et cenyirà per a portar-te a on no vols». Jesús li va dir açò per a indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. I després va afegir: «Seguix-me».

* * * * *

Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, fundadora (mem. ll.)

Santa Rita, religiosa (mem. ll.)

Santa Quitèria, verge i màrtir, titular de les esglésies parroquials de Toràs i de la Torre d'en Doménec, patrona d'Almassora, Calles, Tírig, Toràs i la Torre d'en Doménec.

• Enrique Beltrán Ballester: Santa Quitèria, qui va ser i qui és? (en La tertúlia del Portal: 2005/2011, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 2012, pp. 189-193).
• J.M. Bausset: Santa Quitèria (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de maig

Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, que a Barcelona, va educar piadosament els seus nou fills i, una vegada viuda, va fundar l'Institut de Germanes Carmelites de la Caritat. Va suportar amb ànim tranquil tota classe de patiments fins a la seua mort, que va ocórrer per contagi del còlera. (1854)

• J.M. Bausset: Santa Joaquima de Vedruna (2015)

Santa Rita de Càssia

Santa Rita, religiosa, que, casada amb un home violent, va tolerar pacientment les seues crueltats i va aconseguir reconciliar-lo amb Déu. Després de morir el seu marit i els seus fills, va ingressar al monestir de l'Orde de Sant Agustí a Càssia, lloc de l'Úmbria, a Itàlia, i va donar a tots un exemple sublim de paciència i compunció. (c. 1457)

Llauradora casada amb un home brutal que fou assassinat, obtingué la gràcia -aparentment impossible- que els dos fills no es venjaren. Després d'haver patit molt, trobà la pau eterna en 1457.

3. A Àfrica, sants Cast i Emili, màrtirs, els quals, segons escriu sant Cebrià, encara que vençuts en una primera batalla, el Senyor els va restituir victoriosos en un segon combat, perquè anaren més forts enfront de les flames, davant les quals havien cedit la primera vegada, i finalment van consumar el seu sacrifici pel foc. (203)

4. A Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Basilisc, bisbe i màrtir. (s. IV)

5. A la regió italiana de Còrsega, commemoració de santa Júlia, verge i màrtir. (s. inc.)

6. Al territori d'Aire-sur-la-Lys, a Aquitània, França actualment, santa Quitèria, verge. (s. inc.)

7. A Angulema, també a Aquitània, sant Ausoni, considerat el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

8. A Llemotges, de nou a Aquitània, sant Llop, bisbe, que va aprovar la carta de fundació de l'abadia de Solignac. (637)

9. A Parma, a Emília-Romanya, a Itàlia, sant Joan, abat, que, ateses les recomanacions de sant Maiol de Cluny, va disposar moltes normes per a promoure l'observança monàstica al seu cenobi. (s. X)

10. A Pistoia, a la regió també italiana de Toscana, sant Ató, bisbe, que havia sigut abat en l'Orde de Vallombrosa i després va ser posat al capdavant d'esta Església. (c. 1153)

11. A Florència, de nou a Toscana, beata Humilitat (Rosanna) de Faenza, que, amb el consentiment del seu espòs, va viure reclosa durant dotze anys, i en acabant, amb permís del bisbe, va edificar un monestir, del qual va ser abadessa i va associar a la Congregació benedictina de Vallombrosa. (1310)

12. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Forest, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps del rei Enric VIII, per defendre la unitat catòlica va consumar el martiri a la plaça de Smithfield, a Londres, on va ser cremat viu juntament amb imatges sagrades de fusta. (1538)

13. A la ciutat de Kori, al Japó, beats Pere de l'Assumpció, de l'Orde dels Germans Menors, i Joan Baptista Machado, preveres i màrtirs, que, per exercir el seu ministeri de manera clandestina, van ser decapitats pels qui odiaven la fe cristiana. (1617)

14. A Omura, també al Japó, beat Maties d'Arima, màrtir i catequista, que va ser torturat fins a la mort per no voler delatar cap missioner. (1620)

15. A Annam, a l'actual Vietnam, sant Miquel Ho Dihn Hy, màrtir, que sent mandarí, alt funcionari de l'emperador i catequista, en ser delatat com a cristià va morir decapitat després d'atroços turments. (1857)

16. A la ciutat d'An-Xá, a Tonquín, hui també Vietnam, sant Doménec Ngon, màrtir, pare de família i llaurador, que en exigir-li els soldats que xafara una creu, es va prostrar i la va adorar, i així va professar valentament davant del jutge que era cristià, per la qual cosa va ser decapitat immediatament. (1862)

17. A Lucca, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Maria Dominica Bruna Barbantini, religiosa, fundadora de la Congregació de les Germanes Ministres dels Malalts de Sant Camil. (1868)