16 de setembre de 2026, dimecres XXIV

DIMECRES DE LA SETMANA XXIV / II

Sants Corneli, papa i Cebrià, bisbe, màrtirs

Oració col·lecta

Oh Déu, vós que heu donat a l’Església a sant Corneli i a sant Cebrià 

com a pastors sol·lícits i màrtirs invictes; 

feu que, per la seua intercessió, 

siguem enfortits en la fe i en la constància 

i treballem sense flaquejar per la unitat de l’Església.

Lectura primera 1C 12,31-13,13

La fe, l'esperança i l'amor subsistixen,

però l'amor és el més gran

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, ambicioneu els carismes més grans. Però ara vos indicaré un camí incomparablement més gran. Ja puc parlar les llengües dels hòmens i dels àngels, que, si no tinc amor, no passe de ser una campana que repica o uns platerets estridents.

Ja puc tindre el do de profecia i arribar a conéixer tots els misteris i a posseir tota la ciència, ja puc tindre tanta fe que fora capaç de moure muntanyes, que, si no tinc amor, no soc res.

Ja puc repartir tots els meus béns als pobres, ja puc vendre'm a mi mateix com a esclau, només per a ser ben vist, que, si no tinc amor, no em servix de res.

L'amor és pacient, és bondadós; l'amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és grosser ni interessat, no s'irrita ni es venja, no s'alegra de la injustícia, sinó que troba el goig en la veritat. Excusa sempre, es fia sempre, espera sempre, aguanta sempre.

L'amor no falla mai. Vindrà un dia que les profecies s'acabaran, que el do de llengües cessarà, que la ciència s'acabarà, perquè és curt el nostre coneiximent i precàries les nostres profecies; el dia que vindrà allò que és perfecte, allò que és precari s'acabarà.

Quan jo era un xiquet, parlava com un xiquet, sentia com un xiquet, raonava com un xiquet; quan em vaig fer un home, vaig deixar les coses de xiquet. Ara veem confusament, com en un espill poc clar, però després vorem cara a cara. Ara conec només en part; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l'esperança i l'amor subsistixen, els tres; però, dels tres, l'amor és el més gran.

Salm responsorial 32,2-3.4-5.12 i 22 (R.: 12b)

Celebreu el Senyor amb la lira,

toqueu-li amb l'arpa de deu cordes;

dediqueu-li un càntic nou,

que sonen les cordes amb el vítol.

R. Feliç el poble

que el Senyor s'ha triat com a heretat.

La paraula del Senyor és sincera

i totes les seues accions són lleials.

Estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra. R.

Feliç la nació que té el Senyor com a Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vós. R.

Al·leluia Cf. Jo 6,63b.68b

Les vostres paraules, Senyor,

són esperit i són vida,

vós teniu paraules de vida eterna.

Evangeli Lc 7,31-35

Si toquem la flauta, no voleu ballar,

i si entonem cants de dol, no voleu plorar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, el Senyor va dir:

«¿A qui podria comparar jo la gent del nostre temps? ¿A qui es pareixen? Són com els xiquets que, jugant en la plaça, es dieun a crits:

"Si toquem la flauta, no voleu ballar,

i si entonem cants de dol, no voleu plorar".

Perquè ha vingut Joan Baptiste, que no és amic de menjar pa ni de beure vi, i dieu que té el dimoni; però ara ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, i dieu: "Mireu quin home més fartó i bevedor; és amic de publicans i pecadors".

Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa». 

 

La situació descrita es repetix constantment. És prou que una persona adopte un comportament coherent amb la seua fe cristiana, i molt més si es compromet activament en el treball per l'Església o pel canvi de la societat, per a que els qui no volen un missatge així el critiquen, li donen l'esquena o es riguen d'ell. No accepten una fe religiosa que els portarà a donar el que no volen donar. Però els xicotets, els pobres i els exclosos que no tenen interessos econòmics ni poders socials o polítics a defendre, veuen allí una prova de la validesa de l'Evangeli i donen raó als qui obren així. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

 Sant Corneli, papa, i sant Cebrià [o Ciprià], bisbe, màrtirs (memòria ob.)

Recordem hui en una mateixa celebració els sants Corneli, papa, i Ciprià, bisbe de Cartago. Els dos molt units en vida, van ser màrtirs de Crist a mitjan segle III. El primer, mort en el desterrament; el segon, executat per l'espasa.

De sant Ciprià ens han arribat alguns escrits: cartes pastorals i el seu tractat sobre la unitat de l'Església. Però és sobretot un pastor la influència del qual es deixa sentir no sols al nord d'Àfrica sinó també en les Esglésies d'Espanya.

• J.M. Bausset: Sant Cebrià (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 16 de setembre

Memòria de sant Corneli, papa, i sant Cebrià, bisbe, màrtirs, sobre els quals el 14 de setembre es relata la sepultura del primer i la passió del segon. Junts són celebrats en esta memòria per l'orbe cristià, perquè, en dies de persecució, tots dos van testimoniar el seu amor per la veritat indefectible davant de Déu i del món. (252, 258)

Santa Eufèmia, màrtir, que, segons tradició, després de patir sota l'emperador Dioclecià i el procònsol Prisc nombroses tortures per Crist, al final del seu combat va aconseguir la corona de la glòria a Calcedònia, Bitínia, hui Turquia. († c. 303)

Sants Abundi i companys, màrtirs. (†Muntanya de Soracte, prop de la via Flamínia, al Laci, actualment regió d'Itàlia, 304)

Sants Víctor, Fèlix, Alexandre i Papíes, màrtirs. (†Roma, a la via Nomentana ad Capream, al cementeri major, s. inc.)

Sant Prisc, bisbe i màrtir, a qui sant Paulí de Nola va dedicar lloes poètiques. (†Nocera, lloc de Campània, també a la Itàlia actual, c. s. IV)

Commemoració de sant Ninià de Galloway, bisbe, bretó de naiximent, que va portar el poble dels pictes a la veritat de la fe, i va fundar allí una seu episcopal. († Càndida Casa, actual Whitehorn, a la regió de Galloway, Escòcia, c. 432)

Sants Rogeli [o Roger], monjo ancià, i el jove Servideu (‘Abdallah), que, procedents d'Orient, van predicar amb audàcia a Crist entre els sarraïns, per la qual cosa, condemnats a mort, sense gens de tristesa, amputades cames i mans, van ser finalment decapitats a Còrdova († 852).

Santa Ludmila, màrtir, duquessa de Bohèmia, que, com a responsable de l'educació del seu net sant Venceslau, va procurar infondre en el seu ànim l'amor de Crist, i va perseverar fins a morir estrangulada per la conjuració de la seua nora Drahomira i altres nobles pagans. (†Praga, Bohèmia, 921)

Santa Edit [Edith o Edita] de Wilton, verge, filla del rei dels angles, que des de la seua edat més primerenca es va consagrar a Déu en un monestir, ignorant, més que abandonant, el món. († Wilton, Anglaterra, c. 984)

Beat Víctor III, papa, el qual, després de regir sàviament durant trenta anys el cèlebre monestir de Montecassino i enriquir-lo magníficament, va ser elegit per a governar l'Església romana. († Montecassino, Itàlia, 1087)

Sant Vital [o Vidal], abat, que, deixades les ocupacions seculars, es va entregar en la soledat al cultiu de l'observança rigorosa, i va guanyar molts seguidors per al monestir que ell mateix havia fundat. († Savigny, Normandia, 1122)

Sant Martí de Finojosa, anomenat "el Sacerdot", que, quan era abat cistercenc, va ser ordenat bisbe de Sigüenza, seu des de la qual es va esforçar per reformar el clero. Finalment es va retirar al seu propi monestir. († Monestir de Santa Maria de Huerta, al regne de Castella, 1213)

Beat Lluís Aleman, bisbe d'Arle, que va viure una vida d'exímia pietat i penitència. (†Selon de Provença, 1450)

Beats Doménec Shobioye, Miquel Timonoya i el seu fill Pau, decapitats a Nagasaki per la seua confessió de fe. († 1628)

Sant Joan Macias, religiós dominic, que, dedicat per molt de temps a oficis humils, va atendre amb diligència pobres i malalts i va resar assíduament el Rosari per les ànimes dels difunts. († Lima, Perú, 1645)

Prop de Sai-Nam-Hte, a Corea, passió de sant Andreu Kim Taegon, prevere i màrtir, que entregat amb gran zel durant dos anys a la labor sacerdotal, va ser decapitat amb gloriós martiri. La seua memòria se celebra el 20 de setembre. (1846)

Beat Ignasi Casanovas, prevere de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtir. († prop d'Òdena, Barcelona, 1936)

Beat Pau (Bernardí d'Andújar) Martínez Robles, religiós dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolores († Torís, 1936)

Beats valencians Salvador Ferrer i Cardet (Laureà Maria de Borriana), prevere, i Josep Manuel Ferrer i Jordà (Benet Maria de Borriana), germà, terciaris caputxins, màrtirs (†Torís, 1936). Memòria a Borriana i a Torrent.