20 d'octubre de 2026, dimarts XXIX

DIMARTS DE LA SETMANA XXIX / II

Lectura primera Ef 2,12-22

Jesucrist és la nostra pau:

de dos pobles, n'ha fet un

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, abans vivíeu separats de Crist, privats de la ciutadania d'Israel, forasters a l'aliança i a les promeses de Déu. Vivíeu en el món sense esperança i sense Déu.

Ara, en canvi, sou en Jesucrist: els qui abans estàveu lluny, vos heu acostat gràcies a la sang del Crist.

Ell és la nostra pau. De dos pobles n'ha fet un, ja que ell ha destruït el mur que els separava: l'enemistat; abolint en el seu propi cos la Llei dels minuciosos preceptes.

Així ha posat pau entre tots dos pobles i ha creat, en ell, una nova humanitat. Per la seua mort en la creu ha reconciliat els dos amb Déu i els ha unit en un sol cos, fent morir en ell l'enemistat.

Ell ha vingut a anunciar la Bona Nova de la pau: la pau a vosaltres, que estàveu lluny, i la pau als qui estaven prop. Per ell uns i altres tenim accés al Pare, guiats per un sol Esperit.

Per això ja no sou estrangers ni forasters, sinó ciutadans del poble sant i família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell tota la construcció va alçant-se harmoniosament per a ser un temple sant gràcies al Senyor. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 9b)

Jo escolte què diu el Senyor:

Déu anuncia la pau al seu poble

i als qui l'estimen.

La salvació està prop dels seus fidels,

i la seua glòria habitarà en el nostre país.

R. El Senyor anuncia la pau al seu poble.

La fidelitat i l'amor es trobaran,

s'abraçaran la justícia i la pau;

la fidelitat germinarà en la terra,

i la justícia mirarà des del cel. R.

El Senyor donarà la pluja,

i la nostra terra donarà el seu fruit.

La justícia anirà davant d'ell,

encaminarà els seus passos. R.

Al·leluia Lc 21,36

Vetleu i pregueu en tot moment

per a poder-vos presentar sense temor

davant del Fill de l'home.

Evangeli Lc 12,35-38

Feliços els criats que l'amo, quan arribe, trobe vetlant

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els cresols encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la boda, per a obrir-li a penes arribe i toque a la porta. Feliços aquells criats que l'amo trobe desperts quan arribe. En veritat vos dic que se cenyirà, els farà posar-se a taula, i ell mateix es posarà a servir-los. Feliços ells si ve a mitjanit o de bon matí i els troba ben desperts».

Meditació

Papa Francesc: Àngelus (7 d'agost de 2016)

«Feliços els criats que l'amo trobarà vetlant quan arribe» (Lc 12, 37): és la felicitat d'esperar amb fe el Senyor, d'estar preparats amb actitud de servici. Ell és present cada dia, toca a la porta del nostre cor. I serà benaurat qui li òbriga, perquè tindrà una gran recompensa: és més, el Senyor mateix es farà criat dels seus criats –és una bonica recompensa. En el gran banquet del seu Regne passarà Ell mateix a servir-los. Amb esta paràbola, ambientada a la nit, Jesús presenta la vida com una vigília d'espera laboriosa, preludi del dia lluminós de l'eternitat. Per a poder participar cal estar preparat, despert i compromés amb el servici als altres, amb la tranquil·litzadora perspectiva que «des d'allí» no serem nosaltres els que servim a Déu, sinó que serà Ell mateix qui ens aculla en la seua taula. Pensant-ho bé, això ocorre ja cada vegada que trobem el Senyor en l'oració, o també servint els pobres, i sobretot en l'Eucaristia, on Ell prepara un banquet per a nodrir-nos de la seua Paraula i del seu Cos.

* * * * *

Santa Íria

Festa de la Mare de Déu Pobra a Xaló

• J.M. Bausset: La Mare de Déu Pobra (2015)

Santa Íria, o Irene de Tomar, o Irene de Portugal.

Irene era una jove noble de Nebància (Portugal). Era tan bonica com pietosa i un jove se'n va enamorar i li va demanar que es casara amb ell, però ella li va dir que havia fet vot de virginitat. El jove ho va haver d'acceptar, però poc temps després, un mestre d'Irene que havia intentat seduir-la i havia estat rebutjat per la xica, va córrer a explicar al jove que Irene aviat seria mare, i este, boig de ràbia, la va matar i va llançar el seu cos al riu. La van trobar a la vora del riu Tajo, davant la vila d'Scalabis, que des d'aleshores s'anomena Santarem (derivació popular de santa Irene). Esta santa és molt estimada a Portugal i a Espanya. [font] 

 

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Corneli, centurió, que a la ciutat de Cesarea de Palestina, actualment a Israel, va ser batejat per l'apòstol sant Pere, com a primícia de l'Església dels gentils. (s. I)

2. A Agen, a Aquitània, hui França, sant Caprasi, màrtir. (c. 303)

3. A Aussonce, a la regió de Reims, a Nèustria, també la França actual, sant Sindulf, eremita, que va triar la vida solitària, solament conegut per Déu. (c. 600)

4. A Salzburg, a Baviera, a Àustria actualment, sant Vital [o Vidal], bisbe, el qual, originari d'Hibèrnia, va ser deixeble de sant Rupert, company en els seus viatges i imitador dels seus treballs i vigílies, i, elegit successor seu, va convertir a la fe de Crist la població de Pinzgau. (c. 730)

5. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Andreu, anomenat "in Crisi" o "Calibita", monjo i màrtir, el qual, nascut a l'illa de Creta, per defensar el culte de les santes imatges, en temps de l'emperador Constantí Coprònim va ser flagel·lat, torturat fins a la mort i llançat des de l'alt de la muralla. (767)

6. Prop de Troyes, al costat del Sena, a la Gàl·lia, actual França, sant Aderald, ardiaca, que amb les seues paraules i els seus exemples va il·lustrar la regla canonical, fins i tot durant el seu empresonament entre els sarraïns en Terra Santa. (c. 1002)

7. A Savigny, a Normandia, també França actualment, santa Adelina, primera abadessa del monestir de Mortain, que va fundar amb l'ajuda de sant Vital, el seu germà. (c. 1125)

8. En Lviv, població de Rutènia, a l'actual Ucraïna, beat Jaume Strepa, bisbe de Halyc, de l'Orde dels Germans Menors, il·lustre per la seua sol·licitud pastoral i per les seues virtuts apostòliques. (1409)

9. A Treviso, a Itàlia, santa Maria Bertila (Anna Francesca) Boscardin, verge de la Congregació de Germanes de Santa Dorotea dels Sagrats Cors, que en el seu treball en un hospital es va mostrar sol·lícita per la salut corporal i espiritual dels malalts. (1922)

10. A Viena, a Àustria, beat Jaume (Francesc Alexandre) Kern, prevere de l'Orde Premonstratenc, que, mobilitzat durant la guerra, va ser ferit en combat i, més tard es va entregar al ministeri pastoral. Afectat per una llarga i penosa malaltia, la va suportar amb admirable fortalesa d'ànim. (1924)