DIJOUS DE LA SETMANA XXXII DEL TEMPS ORDINARI / I
Lectura primera Sa 7,22-8,1
La saviesa és resplandor de la llum eterna,espill immaculat de l'acció de DéuLectura del llibre de la SaviesaLa saviesa té un esperit intel·ligent, sant,únic i variat, subtil,àgil, penetrant, immaculat,clar, inofensiu, benèvol, perspicaç,lliure, benèfic, humanitari,segur, incommovible, tranquil,capaç de tot, atent a tot.Impregna tots els esperits,sobretot els més subtils, intel·ligents i purs.Perquè res no es mou tan fàcilment com la saviesa:sent tan pura, penetra per totes parts.És una exhalació del poder de Déu,una irradiació nítida de la glòria del Totpoderós:per això no conté res que l'enfosque.És resplandor de la llum eterna,espill immaculat de l'acció de Déu,imatge de la seua bondat.És única, però ho pot tot,i, sense canviar per res, tot ho renova.Passa per les ànimes santes en cada generaciói en fa profetes i amics de Déu.Déu estima només els que conviuen amb la saviesa.És més radiant que el sol i que tot l'univers de les estreles.La seua resplandor no es pot comparar amb la de la llum,que la nit apaga cada dia:la maldat no podrà mai res contra la saviesa.Estén el seu poder d'un cap de món a l'altre,governa amb bondat tot l'univers.
Salm responsorial 118,89.90.91.130.135.175 (R.: 89a)
Les vostres promeses, Senyor, són eternes,persistiran com el cel.R. Les vostres promeses, Senyor, són eternes.La vostra fidelitat es manté pels segles,com és manté la terra que vau crear. R.Cel i terra subsistixen per decisió vostra,perquè tot l'univers vos obeïx. R.La revelació de la vostra paraula dona llum,dona enteniment als senzills. R.Deixeu-me vore la claror de la vostra mirada,ensenyeu els decrets al vostre servent. R.Que puga viure per a alabar-vosi que el vostre juí em defenga. R.
Al·leluia Jo 15,5
Jo soc el cep, i vosaltres, els sarments.Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit.
Evangeli Lc 17,20-25
El Regne de Déu ja està enmig de vosaltres᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els fariseus preguntaren a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els va respondre:«El moment que ha de vindre el Regne de Déu és imprevisible. Ningú podrà dir: "Mireu, està ací" o "Està allà". El Regne de Déu ja està enmig de vosaltres».Després va dir als deixebles:«Vindran temps que desitjareu vore només un sol dia del Fill de l'home, però no el voreu. Vos diran: "Mireu, està ací" o "Està allà". No corregueu a buscar-lo, perquè el Fill de l'home, en el seu dia, serà com el rellamp, que es veu d'un cap a l'altre del cel. Però primer ha de patir molt, i la gent del nostre temps l'ha de rebutjar».
Per a meditar
Papa Francesc, Homilia en Santa Marta, 15 de novembre de 2018
Que cadascú es pregunte: ¿com creix dins de mi el regne de Déu? ¿Com creix dins de mi la meua pertinença a l'Església? ¿Com el Senyor ens ensenya o mundanament? ¿Com rese jo? ¿D'amagat, en el meu interior, o em deixe vore en l'oració? ¿Com servisc als altres? ¿Com estic a la disposició dels altres amb les obres de caritat? ¿Silenciosament, quasi d'amagat, o faig sonar la trompeta com els fariseus?Demanem al Senyor que ens faça entendre açò i que també nosaltres puguem créixer en l'Església així.
Memòries
 |
| Santa Margarida d'Escòcia |
Fem memòria hui de santa Margarida, nascuda a Hongria cap a l'any 1046. Casada amb el rei d'Escòcia, va donar a llum huit fills i va ser summament sol·lícita pel bé del regne i de l'Església; a la pregària i als dejunis afegia la generositat envers els pobres, i fou exemple d'esposa, mare i reina. Va morir a Edimburg l'any 1093.
Santa Gertrudis la Gran (mem. ll.).
Santa Gertrudis, cognomenada "Magna", verge, que entregada des de la seua infància, amb molt de fervor i decisió, a la soledat i a l'estudi de les lletres, i convertida totalment a Déu, va ingressar en el monestir cistercenc de Helfta, prop d'Eisleben, a Saxònia, a l'actual Alemanya, on va progressar de manera admirable pel camí de perfecció, consagrant-se a l'oració i contemplació de Crist crucificat. Va morir el dia dèsset. (1301/1302)
- J.M. Bausset: Santa Gertrudis la Gran (2015)
Tota classe d'intolerància fonamentalista danya les relacions entre persones, grups i pobles. Esforcem-nos per a viure i ensenyar el valor del respecte, l'amor capaç d'assumir les diferències, la prioritat de la dignitat humana (Papa Francesc: twit del 16 de novembre de 2020).
Aniversari de l'assassinat d'Ignasi Ellacuría, prevere i teòleg (San Salvador, 1989)
Sant Alfric d'Abigdon, bisbe de Canterbury (1005)
Martirologi Romà
3. A Càpua, lloc de Campània, sants Agustí i Felicitat, màrtirs, que, segons la tradició, van patir en temps de l'imperi de Deci. (c. 250)
4. A Déols, al territori de Bourges, a la Gàl·lia, hui França, commemoració dels sants Leocadi i Ludre [o Lusor], el primer dels quals, sent senador de les Gàl·lies i encara pagà, va rebre els primers pregoners de la fe en este territori i va convertir en església la seua pròpia casa; del segon, fill seu, es diu que va morir quan encara portava les vestidures blanques del baptisme. (s. IV)
5. A Lió, també a la Gàl·lia, sant Euqueri, de l'orde senatorial, que primer es va retirar amb la seua família a la vida ascètica en una illa al costat de Lerins, i després, elegit bisbe de Lió, va consignar per escrit moltes passions de sants màrtirs. (449)
6. A la regió d'Helvècia, actual Suïssa, sant Otmar, abat, que al costat de la cel·la construïda per sant Gal va fundar un xicotet hospital per a leprosos i un cenobi sota l'observança de la Regla de sant Benet, i per defendre els seus drets, va ser deportat per veïns poderosos a una illa del Rin, on va morir. (759)
7. Al monestir de Cava de' Tirreni, a Campània, regió de l'actual Itàlia, beat Simeó, abat. (1141)
 |
| Santa Ainés d'Assís |
9. A Assís, població de l'Úmbria, a Itàlia, al convent de sant Damià, santa Ainés [o Agnés], verge, que en la flor de la joventut, seguint la seua germana santa Clara, es va abraçar de tot cor a la pobresa, sota la direcció de sant Francesc. (1253)
- Agnés [o Ainés] de Faverone nasqué a Assís l’any 1197. El seu nom de baptisme era Caterina. El 1212 seguí la seua germana Clara i abraçà la seua vida de pobresa. Fou enviada a fundar un nou monestir a Florència. Després va tornar a Assís, on va morir poc temps després de la seua germana, probablement el 27 d’agost de 1253.
- J.M. Bausset: Santa Agnés d'Assís (2015)
10. A York, a Anglaterra, beat Eduard Osbaldeston, prevere de Lancaster i màrtir, el qual, alumne del Col·legi dels Anglesos de Reims, en tornar a Anglaterra com a sacerdot va ser condemnat a mort i penjat, en temps de la reina Isabel I. (1594)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada