DISSABTE DE LA SETMANA XXXIII / II
Oració col·lecta
Per la intercessió de santa Maria, verge,
la memòria de la qual hui venerem,concediu-nos, Senyor, participar d’aquella gràciade la qual ella fou plena.
Lectura primera Ap 11,4-12
Estos dos profetes eren un turment constantper als habitants de la terraLectura de l'Apocalipsi de sant JoanJo, Joan, vaig sentir una veu que em deia: «Estos dos testimonis són les dos oliveres i els dos lampadaris que estan sempre en presència del Senyor de la terra. Si algú intenta fer-los mal, els ix de la boca un foc que consumix els seus enemics. Així mor tot aquell que intenta fer-los mal. Estos dos tenen poder de tancar el cel per a que no ploga durant el temps que ells profetitzaran. Tenen poder també de convertir l'aigua en sang i de castigar la terra amb tota classe de calamitats sempre que voldran. Acabada la seua missió, la bèstia que pujarà de l'abisme infernal els farà la guerra, els vencerà i els matarà, i els cossos quedaran estesos a la plaça major de la ciutat que, simbòlicament, s'anomena Sodoma i Egipte, on va ser crucificat també el seu Senyor. Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus i llengües i nacions voran els seus cossos i no permetran que ningú els enterre. Els habitants de la terra se n'alegraran i ho celebraran obsequiant-se els uns als altres, perquè estos dos profetes els eren un turment constant».Però, passats tres dies i mig, vaig vore que Déu els donava un esperit de vida i es posaven drets. Tots els qui els veien quedaren espantats. Després una veu forta cridà des del cel que hi pujaren, i els seus enemics els veren com pujaven al cel en un núvol.
Salm responsorial 143,1.2.9-10 (R.: 1a)
Beneït siga el Senyor, la meua roca,que entrena els meus braços per a la lluitai les mans per al combat.R. Beneït siga el Senyor, la meua roca.És el meu aliat i la meua força,el baluard que em salva,l'escut que m'empara.Ell sotmet el poble al meu govern. R.Déu meu, vos dedicaré un càntic nou,acompanyaré amb les arpes el meu cant:vós doneu als reis la victòria,i salveu a David, el vostre servent. R.
Al·leluia 2Tm 1,10
Jesucrist, el nostre salvador,ha destituït la morti, amb l'Evangeli,ha fet resplandir la llum de la vida.
Evangeli Lc 20,27-40
Déu no és Déu de morts, sinó de vius᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, uns saduceus s'acostaren a Jesús. Els saduceus neguen que hi haja resurrecció; per això li proposaren este cas: «Mestre, Moisés ens va deixar escrit que si un home casat mor sense fills, el germà ha de casar-se amb la viuda, per a donar descendència al seu germà. Això eren set germans: el primer es va casar i va morir sense fills; també el segon i el tercer es casaren amb aquella dona, i igualment tots els altres: tots moriren sense deixar fills. Finalment la dona també va morir. Per tant, quan arribe la resurrecció, ¿de quin dels set serà muller si amb els set va estar casada».Jesús els respongué:«Els fills d'este món es casen, elles i ells, però els qui seran dignes de tindre part en el món futur i en la resurrecció dels morts no es casaran; i tampoc poden morir, ja que són com els àngels i fills de Déu, perquè són fills de la resurrecció. I que els morts ressusciten, Moisés mateix ho indica clarament en el passatge de l'albarzer que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen».Alguns dels mestres de la Llei li digueren: «Has parlat molt bé, mestre". I ja no s'atrevien a preguntar-li res més.
Uns saduceus li fan una pregunta tramposa a Jesús, apel·lant a la llei del levirat, la qual deia que una viuda havia de casar-se amb el germà del seu marit per a continuar la línia successòria. Esta pregunta és l'excusa per a al·legar que no existix la resurrecció. El que respon Crist és que la resurrecció sí que existix, contrarestant l'argument d'estos saduceus. El nostre Déu és un Déu de vius que vol que vixcam per a sempre. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
- Paraula del dia (AVL): saduceu.
Presentació de la Mare de Déu
![]() |
| Presentació de la Mare de Déu Capella Scrovegni (Pàdua) |
Memòria de la Presentació de la Mare de Déu. L'endemà de la dedicació de la basílica de Santa Maria la Nova, construïda al costat del mur de l'antic temple de Jerusalem, se celebra la dedicació que de si mateixa va fer a Déu la futura Mare del Senyor, moguda per l'Esperit Sant, de la gràcia del qual estava plena des de la seua Concepció Immaculada.
- J. M. Bausset: La Presentació de la Mare de Déu al Temple (2015)
Martirologi Romà
2. Commemoració de sant Ruf de Roma, de qui el benaurat apòstol Pau, en la seua carta als Romans, diu que va ser un elegit del Senyor. (s. I)
3. A la localitat de Poreč, a la regió d'Ístria, a l'actual Croàcia, sant Marí, bisbe i màrtir (c. s. IV)
4. A Cesarea de Palestina, hui a Israel, sant Agapi, màrtir, que martiritzat amb freqüència, però sempre reservat per a proves majors, en presència del mateix emperador Maximí, durant els jocs de l'amfiteatre, va ser entregat a un os perquè el devorara i com encara va quedar amb vida, l'endemà li van lligar pedres als peus i el van tirar a la mar. (306)
5. Al costat de la basílica de Sant Pere, a Roma, sant Gelasi I, papa, esclarit per la seua doctrina i santedat, el qual, perquè l'autoritat imperial no perjudicara la unitat de l'Església, va aclarir a fons les característiques pròpies de les dos potestats i la seua mútua independència. Mogut per la seua caritat sense mesura i les necessitats dels indigents, va morir en la més extrema pobresa. (496)
6. A Cesena, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Maur [o Maure o Mur], bisbe. (946)
7. A Roma, beata Maria de Jesús Bon Pastor (Francesca) de Siedliska, verge, que va abandonar Polònia per problemes amb els governants i, al servici dels emigrants de la seua pàtria, va fundar l'Institut de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. (1902)


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada