DISSABTE DE LA SETMANA I D'ADVENT
Lectura primera Is 30,19-21.23-26
El Senyor s'apiadarà de tu només li arribe el teu clamLectura del llibre d'IsaïesAçò diu el Senyor, el Sant d'Israel:«Poble de Sió, que vius a Jerusalem,ja no ploraràs més.El Senyor s'apiadarà de tunomés li arribe el teu clam;només et senta, et respondrà.Encara que el Senyor vos doneel pa de l'aflicció i l'aigua de la tribulació,el teu mestre ja no s'amagarà;i els teus ulls el voran sempre.Si et desvies a la dreta o a l'esquerra,sentiràs que et diuen per darrere:"El camí és este, seguix-lo".El Senyor donarà la plujaa la llavor sembrada en la terra;el pa que produïx el camp serà bo i abundant.Aquell dia, el teu bestiar pasturarà en prats immensos;els bous i els ases que treballen els campsmenjaran farratge sec,ventat amb pala i forca.Sobre cada muntanya eminent,sobre cada tossal elevat,correran torrents d'aigua,el dia de la gran mortaldat,quan s'afonaran les torres.La lluna brillarà com el soli el sol brillarà set vegades més,amb la llum de set dies,quan el Senyor embenarà les ferides del seu poblei el curarà dels colps rebuts».
Salm responsorial 146,1-2.3-4.5-6 (R.: Is 30,18)
Alabeu el Senyor, és bo cantar al nostre Déu!És agradable alabar-lo!El Senyor reconstruïx Jerusalemi congrega els dispersats d'Israel.R. Feliços els qui esperen en el Senyor.Ell conforta els cors desfetsi embena les ferides.Té comptada la multitud de les estreles,les crida a cada una pel seu nom. R.És gran el Senyor, i és molt poderós,és infinita la seua saviesa.El Senyor sosté els desvalgutsi abat els injusts fins a terra. R.
Al·leluia Is 33,22
El Senyor és guia, legislador i rei nostre;ell ens salvarà.
Evangeli Mt 9,35-10,1.6-8
Jesús, en vore les multituds, li van fer llàstima᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús recorria totes les viles i els pobles, ensenyava en les sinagogues, proclamava la Bona Nova del Regne i curava tota malaltia.En vore les multituds, li van fer llàstima, perquè estaven abatudes i abandonades, com ovelles sense pastor. I va dir als seus deixebles: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Per tant, demaneu a l'amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats».Per això, cridà els seus dotze deixebles i els donà poder d'expulsar els esperits malignes i de curar tota malaltia, i els feu estes recomanacions:«Aneu a les ovelles perdudes de la casa d'Israel. Pel camí anuncieu que el Regne de Déu està prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, expulseu dimonis. Debades ho heu rebut, doneu-ho també debades».
* * * * *
Sant Ambròs [o Ambrosi] de Milà, bisbe i doctor de l'Església (memòria ob.), patró d'Aín (la Plana Baixa).
Se celebra hui la memòria de sant Ambrosi, bisbe i doctor de l'Església. Va nàixer a Trèveris, cap a l'any 340. Quan encara era catecumen, va ser elegit bisbe per aclamació popular per a presidir l'Església de Milà, ciutat de la qual havia sigut governador. L'Església d'Occident el venera com a pare per la seua activitat pastoral, pels seus escrits i per la seua defensa de la recta doctrina contra els arrians. També el recorda l'Església per la seua llibertat d'esperit i per la seua fortalesa d'ànim quan va haver d'enfrontar-se a l'emperador Teodosi, la participació del qual en la reunió eucarística va haver d'impedir, a causa de l'escàndol que suposava la duríssima repressió que este governant cristià havia ordenat contra algunes ciutats revoltades de l'imperi.
- J.M. Bausset: Sant Ambròs (2014)
- Daniel Climent i Carles Martín: L'inici de l'any litúrgic, l'advent i sant Ambròs de Milà (2020)
Martirologi Romà
Elogis del 7 de desembre
Memòria de sant Ambròs, bisbe de Milà, a Itàlia, i doctor de l'Església, que va descansar en el Senyor el dia 4 d'abril, data que en aquell any coincidia amb la vigília pasqual, però que és venerat en el dia de hui, en el qual, sent encara catecumen va ser elegit per a governar aquella cèlebre seu, mentres exercia l'ofici de Prefecte de la ciutat. Verdader pastor i doctor dels fidels, va exercir preferentment la caritat cap a tots, va defendre valerosament la llibertat de l'Església i la recta doctrina de la fe en contra dels arrians, i catequitzà el poble amb els comentaris i la composició d'himnes. (397)
2. A Spoleto, lloc de l'Úmbria, també a l'actual Itàlia, sant Sabí, on és venerat com a bisbe i màrtir. (c. 300)
3. A Síria, sant Antenodor, màrtir, que, segons la tradició, conten, va ser torturat pel foc i altres suplicis en temps de l'emperador Dioclecià i el prefecte Eleusi, i condemnat després a la pena capital, en fallar el botxí ningú es va atrevir a degollar-lo, per la qual cosa es va adormir en el Senyor enmig de l'oració. (c. 304)
4. Al lloc de Teano, a l'actual regió italiana de Campània, sant Urbà, bisbe. (s. IV)
5. A Palestina, sant Joan el Silenciós [o Silenciari] o Hesicasta, el qual, havent renunciat a l'episcopat de Colònia a Armènia, va viure com a monjo a la laura de Sant Sabas, en humil servici als germans i en austera soledat i silenci. (558)
6. A Faremoutiers, a la regió de Meaux, a la Gàl·lia, actual França, santa Fara, abadessa, la qual, havent governat durant molts anys el monestir, va ser agregada al grup de les vèrgens que seguixen el Corder de Déu. (657)
7. A la regió d'Ontario, al Canadà, passió de sant Carles Garnier, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que, mentres batejava catecúmens, fou greument ferit per uns pagans que van irrompre violentament, i va morir a colps de destral. La seua memòria se celebra el dia 19 d'octubre, juntament amb altres companys. (1649)
8. A Savona, a Itàlia, santa Maria Josepa (Beneta) Rossello, verge, que va fundar la Congregació de la Mare de Déu de la Misericòrdia i, confiant solament en Déu, es va entregar amb tot l'afany a procurar la salvació de les ànimes. (1880)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada