17 de desembre de 2024, dimarts III d'Advent

FÈRIES D'ADVENT

del 17 al 24 de desembre

Segona part del Temps d'Advent: fèries privilegiades

L'Advent s'intensifica en estos dies: l'Església es prepara per a rebre la glòria del Nadal del Senyor. Se submergix en un temps d'estupor remarcat amb les cèlebres antífones de la O del Magnificat. Estes antífones es recullen en el Leccionari com a vers propi per al cant de l'Al·leluia. Tota la sinopsi convergix en els anuncis immediats a la vinguda del Senyor.

Es prepara la sorpresa total del Nadal i de l'Epifania: Déu s'ha fet home. Cada fèria és una anunciació del Senyor i tota la litúrgia s'amera del Crist anunciat, profetitzat i esperat. L'Antic Testament arriba a la seua fi per a donar pas al Nou Testament.

El Fill, el naiximent del qual esperem celebrar, és un Fill desitjat per la fe d'Israel i per tota la humanitat, assedegada de la revelació del misteri de Déu. L'Ésglésia, en analogia mariana, es fa ella mateixa "mare del Senyor", ja que l'engendrarà en el seu cor i en la seua fe. [font, p. 52]

17 de desembre

A partir de hui ens preparem més directament per al pròxim Nadal, per això anirem recordant els esdeveniments de l'evangeli de la infància de Jesús que van precedir el seu naiximent. Acompanyem la Mare de Déu, que en estos dies se'ns mostra com la primera evangelitzadora, com Estrella del matí que precedeix a Crist, «sol que ve del cel per a il·luminar els qui viuen en la foscor, en les ombres de la mort».

Lectura primera Gn 49,2.8-10

El ceptre no s'apartarà de Judà

Lectura del llibre del Gènesi

En aquell temps, Jacob va cridar els seus fills i els va dir: «Reuniu-vos ací i escolteu, fills de Jacob, escolteu a Israel, el vostre pare. Judà, els teus germans t'enaltiran. Agarraràs pel coll els enemics, es prosternaran davant de tu els fills de ton pare. Judà, fill meu, eres un lleó jove que torna de la caça.  Et gites i t'estires com un lleó o com una lleona, ¿qui s'atrevix a fer-te alçar? El ceptre no s'apartarà de Judà, els seus fills seguiran governant fins que vindrà aquell a qui està destinat. A ell se sotmetran els pobles».

Salm responsorial 71,1-2.3-4ab.7-8.17 (R.: 7)

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,

doneu al fill del rei la vostra justícia;

que guie el vostre poble amb justícia,

els vostres pobres amb rectitud.

R. Que en els seus dies despunte la justícia,

i una gran pau fins que es vele la lluna.

Que les muntanyes duguen pau al poble,

i les llomes, la justícia.

Que guie els humils del poble,

que salve els fills dels pobres. R.

Que en els seus dies despunte la justícia,

i una gran pau fins que es vele la lluna.

Que domine de mar a mar,

des del Riu fins a l'extrem de la terra. R.

Beneït per sempre el seu nom,

que dure com el sol.

Tots els pobles, siguen beneïts en ell;

totes les nacions, li diguen felic. R.

Al·leluia

Saviesa de l'Altíssim,

que tot ho disposeu vigorosament i amb bondat:

veniu a ensenyar-nos el camí de la prudència.

Evangeli Mt 1,1-17

Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d'Abraham.

Abraham va ser pare d'Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i dels seus germans. Judà va ser pare de Fares i Zara, i la mare d'ells era Tamar. Fares va ser pare d'Hesron, i Hesron ho va ser d'Aram; Aram va ser pare d'Amminadab; Amminadab, de Naasson; Naasson, de Salmon; Salmon, de Booz, i la mare de Booz era Rahab; Booz va ser pare d'Obed, i la mare d'Obed era Rut; Obed va ser pare de Jessé, i Jessé, pare de David, el rei.

David va ser pare de Salomó, nascut de la dona d'Uries; Salomó va ser pare de Roboam; Roboam, d'Abies, i Abies, d'Asà; Asà va ser pare de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d'Ozies; Ozies, de Jotam; Jotam, d'Acaz; i Acaz, d'Ezequies; Ezequies va ser pare de Manassés; Manassés, d'Amon; Amon, de Josies, i Josies, de Jeconies i dels seus germans, en temps de la deportació a Babilònia.

Després de la deportació a Babilònia Jeconies va ser pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d'Abihud; Abihud, d'Eliaquim, i Eliaquim, d'Azor; Azor va ser pare de Sadoc; Sadoc, d'Aquim, i Aquim, d'Eliüd; Eliüd va ser pare d'Eleazar; Eleazar, de Matan, i Matan, de Jacob; Jacob va ser pare de Josep, l'espòs de Maria, de la qual va nàixer Jesús, l'anomenat Messies.

En total, per tant, hi ha catorze generacions d'Abraham fins a David; catorze, de David fins a la deportació a Babilònia; i catorze, de la deportació a Babilònia fins al Messies.

* * * * *

Venerable Joan Baptista Bertran, prevere (Atzeneta del Maestrat, 1530 - l'Alcora, 1601)

Aniversari del naiximent del papa Francesc (1936)

Aniversari de la mort del cardenal valencià Ricard Maria Carles (2013).

• J.M. Bausset: El cardenal Carles (2013)

* * * * *

Des de hui es canten les antífones de la "O".

O Sapientia

Oh Saviesa de l’Altíssim,
que abasteu totes les coses
i les disposeu vigorosament i amb bondat,

veniu a ensenyar-nos el camí de la prudència.

O Sapientia, quae ex ore Altissimi prodisti,

attingens a fine usque ad finem,

fortiter suaviterque disponens omnia:

veni ad docendum nos viam prudentiae.

 

Martirologi Romà

1. A Jerusalem, sant Modest, bisbe, el qual, després que la Ciutat Santa fora conquistada i devastada pels àrabs, va reconstruir monestirs i els va omplir de monjos, i amb molta faena va refer els santuaris destruïts per l'incendi. (634)

2. A Eleuteròpolis, de Palestina, passió dels sants soldats que, en nombre de cinquanta, i en temps de l'emperador Heracli, a causa de la seua fe en Crist van ser morts pels sarraïns que assetjaven Gaza. (638)

Entre els quals: sants Joan, Pau, un altre Joan, un altre Pau, Fotí, Zitas, Eugeni, Museli, Joan, Esteve, Teodor, Joan, un altre Teodor, fill del precedent, Jordi, Teopent, un altre Jordi, Sergi, un altre Jordi, un altre Teodor, Ciríac, un altre Joan, Zitas, Filoxé, un altre Jordi, un altre Joan i un altre Jordi, tots de la cohort dels Escites; Teodosi, Epifani, Joan, Teodor, Sergi, Jordi, Tomàs, Esteve, Conó, un altre Teodor, Pau, un altre Joan, un altre Jordi, un altre Joan, un altre Joan, Paulí, Caiumas, Abrami, Marmises i Marí, tots de la cohort dels Voluntaris.

3. A la Bretanya menor, a l'actual França, sant Judicael de Dumnònia, que va procurar en gran manera la concòrdia entre els bretons i els francs, i, després d'abdicar de la seua reialesa, es diu que va viure al monestir de Saint-Méen. (c. 650)

4. A Andenne, lloc de Brabant, també a França, santa Bega, viuda, la qual, després de l'assassinat del seu marit, va fundar el monestir de la Benaurada Mare de Déu, sota la Regla de sant Columbà i sant Benet. (693)

5. Al monestir de Fulda, a Austràsia, sant Esturmi, abat, deixeble de sant Bonifaci, que va evangelitzar Saxònia, i per mandat del mestre va edificar este cèlebre monestir, que va governar com a primer abat. (779)

6. Als contraforts de la muntanya de Mercuri, a l'antiga regió italiana de Lucània, sant Cristòfor de Collesano, monjo, que, juntament amb tota la seua família va treballar per a estendre la vida monàstica. (s. XI)

7. Prop de Brussel·les, a la regió de Brabant, a Lotaríngia, actualment Bèlgica, santa Vivina, primera abadessa de l'abadia de Grand-Bigard. (1170)

8. A Roma, al puig Celi, sant Joan de Mata, prevere, el qual, francés d'origen, va fundar l'Orde de la Santíssima Trinitat, per a la redempció dels captius. (1213)

• J.M. Bausset: Sant Joan de Mata (2015)

9. A Barcelona, sant Josep Manyanet i Vives, prevere, que va fundar les Congregacions de Fills i Filles de la Sagrada Família, perquè, a exemple de la santa Família de Natzaret, Jesús, Maria i Josep, totes les famílies s'orientaren cap a la perfecció (1901). (Canonitzat el 17 de maig de 2004).

• J.M. Bausset: Sant Josep Manyanet (2014).

10. A Don Benito, localitat pròxima a Badajoz, beata Matilde del Sagrat Cor Téllez Robles, verge, que, contemplant en l'home la imatge de Crist, es va consagrar amb afable diligència a l'auxili espiritual i, sobretot, material dels pobres, i va fundar la Congregació de Filles de Maria, Mare de l'Església. (1902)

11. A Roma, a Santa Sabina de l'Aventí, beat Jacint (Enric) Cormier, prevere, que sent mestre general, va governar prudentment l'Orde de Predicadors, fomentant els estudis teològics i espirituals. (1916)