14 de desembre de 2024, dissabte: Sant Joan de la Creu

DISSABTE DE LA SETMANA II D'ADVENT

Lectura primera Sir 48,1-4.9-11

Elies tornarà

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

En aquells dies, s'alçà Elies, un profeta de foc;

la seua paraula cremava com una antorxa.

Va portar la fam als d'Israel,

i amb el seu furor els va reduir a uns pocs.

Per orde del Senyor va tancar el cel,

i tres vegades en va fer caure foc.

¡T'has fet gloriós, Elies, amb els teus prodigis!

¿Qui pot presumir de ser com tu?

Vas ser pujat al cel en un remolí de foc,

en un carro de cavalls de foc.

Està escrit que tu tornaràs, quan serà l'hora,

a calmar la ira del Senyor abans que s'encenga,

a reconciliar el cor del pare amb el del fill,

a restablir les tribus de Jacob.

¡Feliços els qui t'han vist

i s'han adormit en l'amistat!

Salm responsorial 79,2ac i 3b.15-16.18-19 (R.: 4)

Pastor d'Israel, escolteu-nos.

Vós que teniu querubins per carrossa,

desperteu el vostre poder,

veniu a salvar-nos.

R. Déu nostre, renoveu-nos,

que ens il·lumine la vostra mirada, i serem salvats.

Déu de l'univers, torneu,

aguaiteu des del cel, mireu,

visiteu esta vinya,

cuideu el vostre plantó

i el fill que vau enfortir. R.

Que la vostra mà repose

sobre l'home que serà el vostre braç dret,

el fill de l'home que vau enfortir.

No ens apartarem mai més de vós;

doneu-nos vida i invocarem el vostre nom. R.

Al·leluia Lc 3,4.6

Obriu una ruta al Senyor,

aplaneu-li el camí;

tots voran la salvació de Déu.

Evangeli Mt 17,10-13

Elies ja ha vingut, però no l'han sabut reconéixer

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Mentres baixaven de la muntanya, els deixebles preguntaven a Jesús:

«¿Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de vindre Elies?»

Jesús els va respondre:

«És cert que Elies havia de vindre a renovar-ho tot, però jo vos assegure que ja ha vingut, i que en lloc de reconéixer-lo, l'han tractat com han volgut. Igualment el Fill de l'home haurà de patir en les seues mans».

Aleshores els deixebles comprengueren que els parlava de Joan Baptiste.

Per a meditar

Sant Joan Crisòstom, Homiliae in Matthaeum, hom. 57, 1.

Si tan grans béns produirà la presència d'Elies, ¿per què no va ser enviat ja? Direm perquè llavors prendrien a Crist per Elies i no creurien en Ell. Llavors creuran en Elies. Perquè anunciant ell a Jesús, tant de temps esperat, estaran tots més disposats a rebre les seues paraules. Quan el Senyor diu que ja va vindre Elies, este Elies de qui parla el Senyor és Joan, a qui pel seu especial ministeri anomena Elies. Perquè així com Elies serà el precursor de la seua segona vinguda, així també ho ha sigut Joan de la primera i anomenant a Joan "Elies", ens manifesta el Senyor la conformitat de la seua vinguda amb l'Antic Testament i les profecies.

* * * * *

Sant Joan de la Creu, prevere i doctor de l'Església (memòria ob.).

Memòria de sant Joan de la Creu, prevere de l'Orde dels Carmelites i doctor de l'Església, el qual, per consell de santa Teresa, va ser el primer dels germans que va emprendre la reforma de l'Orde, obstinació que va sostindre amb molts treballs, obres i dures tribulacions, i, com demostren els seus escrits, «buscando una vida escondida en Cristo y quemado por la llama de su amor, subió al monte de Dios por la noche oscura». Descansà finalment en el Senyor a Úbeda (Jaén). (1591)

• J.M. Bausset: Sant Joan de la Creu (2014).

Sant Venanci Fortunat

Sant Venanci Fortunat, bisbe i poeta.

• Alguns poemes en versió original (The Latin Library).
• Quem terra, pontus (Sant Venanci Fortunat, s. VI - Llibre d'hores de Morella, s. XIV)
• O gloriosa Domina (Sant Venanci Fortunat, s. VI - Llibre d'hores de Morella, s. XIV)

Vexilla regis (Venanci Fortunat)

Martirologi Romà

2. A Alexandria d'Egipte, commemoració dels sants Heró, Ateu i Isidor, així com el xiquet de dotze anys Diòscor, màrtirs tots durant la persecució sota Deci. Quan el jutge va vore els tres primers forts en la fe i destrossats per turments repetits, els va manar cremar, però a sant Diòscor, flagel·lat, li va ajornar la mort. (250)

3. A Apol·lònia [Sozòpolis], a Bitínia, hui Turquia, sants Tirs, Leuci, Calínic i companys, màrtirs, els quals, segons es diu, també en temps de l'emperador Deci van patir el sacrifici. (c. 250)

4. A Antioquia de Síria, també a l'actual Turquia, santa Dròside, màrtir, que, com ens diu sant Joan Crisòstom, va ser cremada viva per a confirmar la seua fe cristiana. (s. III/IV)

5. A Ascaló, població de Palestina, actualment a Israel, sants Ares, Prom i Elies, màrtirs, els quals, en voler marxar d'Egipte a Cilícia per a visitar i ajudar els confessors de Crist en la persecució desencadenada per l'emperador Maximí, van ser capturats a Cesarea, on els van maltractar els ulls i els peus, i portats després a Ascaló per mandat del prefecte Firmilià, van consumar el seu martiri en ser Ares cremat viu i els altres dos decapitats. (308/309)

6. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Pompeu, bisbe, que durant pocs però pacífics anys va succeir sant Cir, i després va descansar en el Senyor. (s. IV)

7. A Reims, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, passió de sant Nicasi, bisbe, que davant la porta de la basílica que havia edificat va ser assassinat, juntament amb la seua germana Eutròpia, verge consagrada a Crist, Florenci, diaca, i Jocund, per uns pagans que hi van irrompre violentament. (407)

8. A Nàpols, a la regió de Campània, a l'actual Itàlia, sant Agnel [o Anyell], abat del monestir de sant Gaudiós. (c. 596)

9. A Peiteu [Poitiers], al territori d'Aquitània, hui França, sant Venanci Fortunat, bisbe, que va escriure les gestes de molts sants i amb elegants himnes va honrar la santa Creu. (610)

10. Al territori de Thérouanne, a la Gàl·lia septentrional, també a França, sant Folcuí, bisbe de Thérouanne. (855)

11. A Orvieto, lloc de l'Úmbria, a Itàlia, beat Bonaventura Bonaccorsi, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, el qual, commogut per la predicació de sant Felip Benizi, el va ajudar a pacificar les faccions a les ciutats d'Itàlia. (c. 1315)

12. Al lloc anomenat Kfifane, al Líban, sant Nimatullah al-Hardini (Josep) Kassab, prevere de l'Orde Libanesa Maronita, dedicat als estudis teològics i a la pastoral entre els jóvens, i eminent pel seu esperit d'oració i penitència. (1858)

13. A Aquisgrà, a Alemanya, beata Francesca Schervier, verge, que va ser sol·lícita en la cura dels indigents, malalts i afligits a la ciutat, i va fundar la Congregació de Germanes Franciscanes dels Pobres, per a subvindre a les necessitats dels necessitosos. (1876)

14. A Barcelona, beat Protasi (Antoni) Cubells Minguell, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir. (1936)