DIVENDRES DE LA SETMANA II D'ADVENT
Lectura primera Is 48,17-19
Si hagueres fet cas dels meus manaments!Lectura del llibre d'IsaïesAçò diu el Senyor,el teu redemptor, el Sant d'Israel:Jo, el Senyor, el teu Déu, t'ensenye per al teu béi et guie pel camí que has de seguir.Si hagueres fet cas dels meus manaments,la teua pau fluiria com un riu,el teu benestar com les ones de la mar;el teu llinatge creixeria com l'arena,els fills del teu ventre com els seus grans.I no seria mai esborrat ni oblidatel teu nom davant de mi.
Salm responsorial 1,1-2.3.4 i 6 (R.: cf. Jo 8,12)
Feliç aquell que no es guiapels consells dels malvats,ni el veus pels camins dels pecadors,ni s'entaula amb els descreguts.Té el seu amor en la llei del Senyor,la medita nit i dia.R. El qui vos seguix, Senyor,tindrà la llum de la vida.Serà com un arbre plantat vora l'aigua:dona fruit quan li arriba el tempsi no li cauen mai les fulles;totes les seues obres acaben bé. R.Eixa no serà la sort dels injusts;seran com la palla que escampa el vent.El Senyor guarda els camins dels justs,i els dels malvats acaben mal. R.
Al·leluia
El Senyor vindrà.Eixiu a rebre'l,és el Príncep de la pau.
Evangeli Mt 11,16-19
No fan cas ni de Joan, ni del Fill de l'home᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir a la gent:«¿A qui podria comparar jo la gent del nostre temps? Són com els xiquets que, jugant a la plaça, criden als seus amiguets: "Si toquem la flauta, no voleu ballar, i si cantem lamentacions, no voleu plorar".Quan va vindre Joan, que no era amic de menjar ni de beure, deien que tenia el dimoni, però ara que ha vingut el Fill de l'home, que menja i beu, diuen: "Mireu quin home més fartó i bevedor; és amic de publicans i de pecadors".Però les obres acrediten l'autèntica saviesa».
Per a meditar
Sant Joan Crisòstom, Homiliae in Matthaeum, hom. 37, 3.
Ve el Senyor. Açò equival a dir: "Joan i jo hem vingut per camins diferents i hem fet el mateix, de la mateixa manera que uns caçadors que, per a caure sobre un sol animal, l'acaçaren per camins diferents". Tots s'admiren del dejuni i de la vida penitent de Joan i perquè va voler des dels seus primers anys alimentar-se d'esta manera. No va ser un altre el seu objecte: que tots dispensaren confiança a les seues paraules. També va marxar el Senyor per este camí quan va dejunar quaranta dies. Però no obstant això, es va valdre d'un altre mitjà per a atraure el poble a la seua fe. Perquè era més digne que Joan, que havia caminat per este camí, en donara testimoni, i no que el Senyor mateix el fera. Joan no fa més que manifestar dos coses: la vida i la justícia. Crist té el testimoni dels seus miracles. Deixà, per tant, que brillara Joan en el dejuni, però Ell va seguir un altre camí, assistint a la taula dels publicans, menjant i bevent amb ells.
* * * * *
Aniversari del començament del concili de Trento (1545)
Martirologi Romà
 |
| Santa Llúcia de Siracusa |
1. Memòria de santa Llúcia, verge i màrtir, la qual, mentres va viure, va conservar encés el cresol esperant l'Espòs, i portada al martiri a Siracusa, a Sicília, va meréixer entrar amb ell a les bodes i posseir la llum indefectible. (303/304)
Fira de Santa Llúcia a Castelló (la Ribera Alta)
Festa de Santa Llúcia a Ibi
- J.M. Bausset: Santa Llúcia (2014)
2. A Porto Romano, a l'actual Itàlia, sant Aristó, màrtir. (c. s. IV)
3. A la península de Sulcis, a Sardenya, també a Itàlia, sant Antíoc, màrtir. (c. s. IV)
4. A Armènia, sants Eustraci, Ausensi, Eugeni, Mardari i Orestes, màrtirs. (c. s. IV)
5. A Nèustria septentrional, hui França, sant Judoc de Dumnònia, prevere i eremita, el qual, sent fill de Judael, rei d’Armòrica, i germà de sant Judicael, per a no ser obligat a succeir son pare va abandonar la pàtria i es va dedicar a la vida eremítica. (c. 669)
6. A Cambrai, lloc d'Austràsia, també a França, sant Aubert, bisbe. (c. 670)
7. Al territori d'Estrasburg, a Burgúndia, de nou a la França actual, santa Otília d'Alsàcia, verge i primera abadessa del monestir de Hohenburg, fundat pel duc Aldaric, son pare. (s. VII)
8. A Nàpols, a la regió italiana de Campània, beat Joan (Francesc) Marinoni, prevere de l'Orde de Clergues Regulars Teatins, el qual, juntament amb sant Caietà, es va entregar a la reforma del clero i a la salvació de les ànimes, i va instituir un Mont de Pietat per a ajudar els pobres. (1562)
9. Al monestir de la Visitació, a Moulins, lloc de França, mort de santa Joana Francesca Frémiot de Chantal, la memòria de la qual se celebra el 12 d'agost. (1641)
10. A Fermo, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, beat Antoni Grassi, prevere de la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri, home humil i pacífic, que amb el seu exemple va impulsar els germans a observar la Regla. (1671)
11. Al poble de Tjyen-Tiyou, a Corea, sants Pere Cho Hwa-so, pare de família, i cinc companys, màrtirs, els quals, temptats per les promeses i turments del mandarí perquè deixaren la religió cristiana, van resistir fins a patir la decapitació. (1866)
*Els noms són: sant Pere Yi Myong-so i Bertomeu Chong Mun-ho, pares de família; Pere Son Son-ji, pare de família i catequista; Josep Pere Han Chae-kwon, que fou catequiste; i Pere Chong Won-ji, adolescent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada