7 de juliol de 2026, dimarts XIV

DIMARTS DE LA SETMANA XIV / II

Lectura primera Os 8,4-7.11-13

Qui sembra vents, cull tempestats

Lectura de la profecia d'Osees

Açò diu el Senyor:

«Entronitzen reis que jo no he elegit,

nomenen governants que jo no he aprovat.

Amb el seu or i la seua plata han fet ídols,

i seran la seua ruïna!

El teu vedell empesta, Samaria;

s'ha encés contra ells la meua ira.

¿Quant de temps tardaran a retrobar la innocència?

Este vedell és cosa d'Israel;

l'ha fet un artesà, i no és Déu.

El vedell de Samaria acabarà fet a trossos.

Qui sembra vents, cull tempestats.

Blat sense espiga, no dona farina,

que si en dona, se la paparan els estrangers.

Efraïm multiplica els altars per a expiar els pecats,

i només són ocasió de més pecats.

Li he escrit molts preceptes,

però els considera estranys.

Ja poden immolar víctimes i menjar-ne la carn,

que a mi, el Senyor, no m'agraden:

tinc presents les seues culpes,

demanaré comptes dels seus pecats. 

Hauran de tornar a Egipte».

Salm responsorial 113B,3-4.5-6.7ab-8.9-10 (R.: 9a)

El nostre Déu està en el cel,

els seus plans, els du a terme.

Però els ídols d'ells són plata i or,

obra humana i res més.

R. La casa d'Israel confia en el Senyor.

Tenen boca i no parlen,

tenen ulls i no s'hi veuen,

tenen orelles i no senten,

tenen nas i no oloren. R.

Les seues mans no toquen,

els seus peus no caminen.

Seran com ells els qui els fan,

i tots els qui confien en ells. R.

La casa d'Israel confia en el Senyor:

és el seu auxili i el seu escut.

La casa d'Aaron confia en el Senyor:

és el seu auxili i el seu escut. R.

Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor, diu el Senyor;

jo conec les meues ovelles,

i elles em coneixen a mi.

Evangeli Mt 9,32-38

La collita és abundant, però els segadors són pocs

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, portaren a Jesús un mut endimoniat. Jesús va expulsar el dimoni i el mut va parlar. La gent, meravellada, deia: «No s'ha vist mai cosa igual a Israel». Però els fariseus deien: «Este expulsa els dimonis pel poder del príncep dels dimonis».

Jesús recorria totes les viles i els pobles, ensenyava en les sinagogues, proclamava la Bona Nova del Regne i curava tota malaltia.

En vore les multituds, li van fer llàstima, perquè estaven maltractades i desolades, com ovelles sense pastor. I va dir als seus deixebles: «La collita és abundant, però els segadors són pocs; per tant, demaneu a l'amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats». 

 

* * * * *

A Urgell, ciutat de Catalunya, sant Ot [Odó o Dot]. (1122)

Sant Fermí, bisbe, patró de Navarra

Aniversari de la mort a Benimaclet de Carles Salvador i Gimeno, poeta i gramàtic (1955)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 7 de juliol

1. Commemoració de sant Panté d'Alexandria, home ple de zel apostòlic, enriquit amb tota classe de saviesa, coneixedor en alt grau de la Paraula de Déu i el seu amant apassionat, sobre el qual la tradició conta que la seua fe i ardent caritat el van impulsar a anar a predicar l'Evangeli a pobles desconeguts de llunyanes regions d'Orient, i que en tornar finalment a Alexandria, a Egipte, allí va descansar en pau, en temps de l'emperador Antoní Caracalla. (s. III)

2. A Faremoutiers, prop de Meaux, a Aquitània, hui França, santa Edilburga, abadessa del monestir de Faremoutiers, que, sent filla del rei dels angles orientals, va donar glòria a Déu amb la seua severa abstinència i la seua virginitat perpètua. (695)

3. A Winchester, a Anglaterra, sant Edda, bisbe de la Saxònia occidental, home de preclara saviesa, que des de Dorchester va traslladar el cos de sant Birí a esta ciutat, en la qual va fixar la seua seu episcopal. (706)

4. A Eichstätt, a Francònia, actualment Alemanya, sant Willibald, bisbe, el qual, havent professat com a monjo, va peregrinar al llarg de llocs sants i moltes regions per a renovar en ells la vida monàstica, fins que sant Bonifaci el va ordenar bisbe d'esta ciutat i va fer d'ell un valuós col·laborador en l'evangelització de Germania, perquè va convertir molts pobles a Crist. (787)

Sant Màel Ruain

5. A Tallaght, a Irlanda, sant Màel Rúain, bisbe i abat, que va renovar amb gran afany la celebració de la sagrada litúrgia, el culte dels sants i la disciplina monàstica. (789)

6. A Urgell, ciutat de Catalunya, al regne d'Aragó, sant Ot, que, elegit bisbe per aclamació popular quan era encara seglar, confirmat seguidament va defendre els més humils i va ser bondadós envers tots. (1122)

7. A Perusa, a la regió d'Úmbria, a la Itàlia actual, trànsit del papa beat Benet XI, de l'Orde de Predicadors, que, benigne i bondadós, conciliador i amant de la pau, va promoure durant el seu breu pontificat la concòrdia en l'Església, la renovació de la disciplina i l'enaltiment de la devoció religiosa. (1304)

8. A Fossano, lloc del Piemont, també a Itàlia, beat Oddino Barotti, prevere, rector pobre i auster, que va consumir la seua vida lliurant-se dia i nit a la cura de malalts i moribunds durant el transcurs d'una pesta contagiosa. (1400)

9. A Winchester, a Anglaterra, beats Rogeli Dickinson, prevere, i el llaurador i pare de família Raül Milner, pobre i illetrat, però ferm en la fe, que en temps de la reina Isabel I van ser empresonats, cruelment turmentats i, finalment, condemnats al patíbul. Amb ells es commemora el beat Llorenç Humphrey, que havia abraçat la fe catòlica en la seua joventut i que va morir penjat en data incerta. (1591)

10. En la mar, enfront de la població de Rochefort, a França, beat Joan Josep Juge de Saint-Martin, prevere i màrtir, que, sent canonge de Llemotges, va ser detingut durant la Revolució Francesa per ser sacerdot, i tancat en condicions inhumanes en una nau, va passar d'este món al Senyor consumit per la malaltia. (1794)

11. A Orange, també a França, beata Ifigènia de Sant Mateu (Francesca Maria Susanna) de Gaillard de la Valdène, verge, monja benedictina, màrtir durant la Revolució Francesa. (1794)

12. Prop de la ciutat de Hengyang, a la província de Hunan, a la Xina, sants Antoní Fantosati, bisbe, i Josep Maria Gambaro, prevere de l'Orde dels Menors, que durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, en acostar-se a la costa per a prestar ajuda als fidels cristians, van ser lapidats. (1900)

13. A la ciutat de Jixian, a la província de Hebei, a la Xina també, sant Marc Ji Tianxiang, màrtir, qui, exclòs per trenta anys del banquet eucarístic per no voler abstenir-se de l'ús de l'opi, no per això va cessar de continuar demanant una mort santa per a concloure la seua vida i, citat a judici, després d'haver professat fermament la seua fe en Crist, va ser admés al banquet etern. (1900)

14. Al poble de Hujiacun, a Shenxian, també a la província xinesa de Hebei, santa Maria Guo Lizhi, màrtir, que durant la mateixa persecució, com una altra mare dels Macabeus, va donar ànims als set membres de la seua família que l'acompanyaven en el lloc del suplici, va demanar ser ella l'última a ser executada, i així, havent-los vist partir prèviament a tots al cel, finalment els va seguir. (1900)

15. Al poble de Rakunai, a Nova Bretanya, illa de Papua-Nova Guinea a la Melanèsia, beat Pere To Rot, màrtir, pare de família i catequista, que en temps de guerra va ser arrestat per haver perseverat en el seu ministeri, i va sofrir el martiri sota els efectes d'una injecció de verí letal. (1945)

16. A la ciutat de León, a Nicaragua, beata Maria Romero Meneses, verge de l'Institut de Filles de Maria Auxiliadora, que en el territori de Costa Rica es va dedicar, amb bondat i eficàcia, a la instrucció de les jóvens, especialment les pobres i marginades, i va difondre la devoció a l'Eucaristia i a la Santíssima Mare de Déu. (1977)