4 de de desembre de 2024, dimecres: Santa Bàrbara

DIMECRES DE LA SETMANA I D'ADVENT


Lectura primera Is 25,6-10a

El Senyor convida a tots els hòmens i els torca les llàgrimes

Lectura del llibre d'Isaïes

Aquell dia,
el Senyor de l'univers prepararà
per a tots els pobles, en esta muntanya,
un convit de plats gustosos,
un convit de vins rancis,
de plats exquisits, de vins delicats.
Farà desaparèixer en esta muntanya
el vel de dol que cobrix tots els pobles,
el sudari que amortalla les nacions;
engolirà per sempre la Mort.
El Senyor torcarà les llàgrimes de tots els ulls,
l'oprobi del seu poble
serà esborrat per tota la terra.
Ha parlat el Senyor.
Aquell dia diran: «Ací teniu el nostre Déu,
de qui esperàvem que ens salvaria,
este és el Senyor en qui havíem esperat:
alegrem-nos i celebrem que ens haja salvat,
perquè la mà del Senyor reposarà sobre esta muntanya».

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 6cd)

El Senyor és el meu pastor: 
no em falta res.
Em fa descansar en prats deliciosos;
em porta al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna les forces.
Em guia per camins segurs
per l'amor del seu nom.

R. Viuré anys i més anys en la casa del Senyor.

Ni que passe per una vall fosca,
no tinc gens de por.
Vos tinc al meu costat:
la vostra vara i el vostre bastó
em donen confiança. R.

Pareu una taula davant de mi
enfront dels enemics;
m'heu ungit el cap amb perfums,
i la meua copa sobreïx. R.

La vostra bondat i el vostre amor
m'acompanyen tota la vida.
I viuré anys i més anys
en la casa del Senyor. R.

Al·leluia

Vindrà el Senyor a salvar el seu poble;
feliços els qui estan a punt per a rebre'l.

Evangeli Mt 15,29-37

Jesús cura a molta gent i multiplica el pa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va arribar vora el llac de Galilea, va pujar a la muntanya, i va descansar. Va vindre a buscar-lo molta gent que portava coixos, cegos, baldats, muts i molts altres malalts; els deixaven als seus peus, i ell els curava. La gent, en vore que els muts parlaven, es restablien els baldats, els coixos caminaven i els cegos hi veien, es meravellava i glorificava el Déu d'Israel.
Jesús va cridar els deixebles i els va dir:
«Sent una gran compassió per esta gent. Fa tres dies que no es mouen d'ací i no tenen res per a menjar. No vullc que se'n vagen en dejú: es quedarien pel camí sense forces».
Els deixebles respongueren: «¿D'on traurem el pa que cal per a alimentar a tanta gent? Este lloc està despoblat». Jesús els pregunta: «¿Quants pans teniu?» Li responen: «Set, i uns quants peixos».
Jesús va ordenar que la gent s'acomodara per terra, va prendre els set pans amb els peixos, va dir l'acció de gràcies, els va partir, en donava els trossos als deixebles, i ells els donaven a la gent. Tots en menjaren tant com volgueren i arreplegaren set paneres plenes de les sobres.

Santa Bàrbara (Ouka Lele)
Santa Bàrbara


Commemoració de santa Bàrbara, de la qual es diu que va ser verge i màrtir a Nicomèdia, a l'actual Turquia. (s. III/IV)

Santa Bàrbara [o Bàrbera], patrona d'Alfara del Patriarca, Benidoleig, Benifaió, Casinos, Catadau, Chulilla, Faura, Higueruelas, Macastre, Montcada, Montanejos, Piles, Rocafort, Sella, Torralba del Pinar i el barri del Calvari de Castelló (Ribera Alta); titular de les esglésies parroquials de Beniparrell, Borriana, Canales, Casinos, Higueruelas, Piles, Rocafort, Tàrbena, una de Carcaixent i Mas del Olmo; cotitular de la de Massarrojos.


Pregària a Santa Bàrbera


    1      O Bàrbera santa, de fe digne ciri,
    2      serventa d’aquell qui el món tot regeix
    3      i rosa vermella per digne martiri,
    4      i flor pura i blanca així com lo lliri
    5      per virginitat que en vós resplandeix!
    6      verge beneita, humil i honesta!
    7      puix vós ens podeu a tots ajudar,
    8      feu vós que pugam del cel fer conquesta
    9      i, ací en lo món, de foc i tempesta,
    10     de trons i de lamps, vullau-nos guardar,
    11     i de cruel mort sobtada i maligna
    12     vullau deslliurar-nos vós, santa molt digna.
             Amen.


Beat valencià Francesc Gàlvez, màrtir (mem. ll. a la diòcesi de València).

Sant Joan Damascé, prevere i doctor de l'Església (mem. ll.), cèlebre per la seua santedat i per la seua doctrina, que va lluitar valerosament de paraula i per escrit contra l'emperador Lleó Isàuric per a defendre el culte de les sagrades imatges, i fet monjo a la laura de Sant Saba, prop de Jerusalem, va compondre himnes sagrats i allí va morir. El seu cos va ser enterrat en este dia. (c. 750)

Aniversari de la clausura del concili de Trento (1563)

Aniversari del naiximent del filòsof Xavier Zubiri (Sant Sebastià 1898)

Dia dels Drets Lingüístics del País Valencià.


Martirologi Romà


3. A Alexandria d'Egipte, sant Heraclas, bisbe, famós com a deixeble d'Orígenes, de qui va ser col·laborador i successor a l'escola; va ser elegit després per a regir esta seu. (247/249)

4. A Sanaklar, a la regió del Pont, Turquia actualment, sant Meleci, bisbe, el qual, encara que ja famós per la seua erudició, va ser encara més famós per la seua virtut i senzillesa de vida. (s. IV)

5. A Bolonya, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Fèlix, bisbe, que va ser diaca de l'Església de Milà amb sant Ambròs. (431/432)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, també França, sant Abre [o Apre], prevere, el qual, abandonant la seua pàtria, es va construir una cel·la on va portar una vida solitària i penitent. (s. VII)

7. A la regió de Bourges, a Aquitània, sant Cirà, pelegrí i abat de Longoret. (s. VII)

8. A Cenomanum, a Nèustria, hui Le Mans, de nou a l'actual França, santa Adrehildis o Ada, abadessa del monestir de Santa Maria. (c. 692)

9. Al monestir d'Ellwangen, a Baviera, Alemanya en l'actualitat, sant Sola, prevere i eremita(794)

10. A Polibot, lloc de Frígia, actual Turquia, sant Joan, anomenat "Taumaturg", bisbe, que, contra el dictamen de l'emperador Lleó l'Armeni, va treballar intensament en favor del culte de les sagrades imatges. (s. IX)

11. Al monestir de Siegburg, a la regió de Renània, a Alemanya, sant Annó, bisbe de Colònia, home d'enginy agut, que va ser tingut en gran honor, tant a l'Església com en els negocis civils, en temps de l'emperador Enric IV, i, per a augmentar la fe i la devoció, va procurar la fundació de moltes esglésies i monestirs. (1075)

12. A Salisbury, a Anglaterra, sant Osmund, bisbe, que juntament amb el rei Guillem s'havia traslladat de Normandia a Anglaterra, on, promogut de seguida a l'episcopat, va consagrar l'església catedral, i es va ocupar de proveir a l'administració de la seu i al culte diví. (1099)

13. A Parma, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Bernat, bisbe, el qual, sent monjo, es va aplicar a una vida de perfecció, i després, com a cardenal, va buscar el bé de l'Església, per a, finalment, ja bisbe, procurar la salvació de les ànimes. (1133)

14. A Siena, a la regió també italiana de la Toscana, beat Pere el Pectinari [o Pentiner o Pinter], religiós del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, insigne per la seua peculiar caritat cap als pobres i els malalts, i per la seua humilitat i silenci. (1289)

15. Al lloc anomenat Edo, del Japó, beats màrtirs Francesc Gálvez, prevere de l'Orde dels Germans Menors, Jeroni d'Angelis, prevere, i Simó Yempo, religiós, estos dos últims de la Companyia de Jesús, tots ells cremats pels qui odiaven la fe. (c. 1622/1623)

16. A Colònia, a Alemanya, beat Adolf Kolping, prevere, que, ardentment sol·lícit envers els treballadors i la justícia social, va fundar una societat de jóvens obrers, que va difondre en molts llocs. (1865)

17. A Verona, a Itàlia, sant Joan Calabria, prevere, que va fundar les Congregacions de Servents Pobres  i de Serventes Pobres de la Divina Providència(1954)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

15 de gener de 2025, dimecres I

DIMECRES DE LA SETMANA I / I Lectura primera He 2,14-18 Calia que es fera en tot semblant als germans per a ser compassiu Lectura de la cart...

entrades populars