15 de desembre de 2024, diumenge III d'Advent "Gaudete"

DIUMENGE III D'ADVENT / Cicle C

Lectura primera So 3,14-18a

Per tu el Senyor està content i alegre

Lectura de la profecia de Sofonies

Crida de goig, filla de Sió. Aclama, Israel.

Alegra't i celebra-ho de tot cor, filla de Jerusalem.

El Senyor ha revocat la teua condemna,

ha fet fugir els teus enemics.

El Senyor, rei d'Israel, està dins de tu:

mai més hauràs de témer cap mal.

Aquell dia diran a Jerusalem:

«No tingues por, Sió, 

que els teus braços no flaquegen;

el Senyor, el teu Déu, el tens dins.

Ell és poderós i et salva.

Per tu està content i alegre;

per l'amor que et té, et renova;

per tu exulta com en dies de festa».

Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 6)

El Senyor és el Déu que em salva,

confie en ell, no m'espante.

D'ell em ve la força i el triomf,

és ell qui m'ha salvat.

R. Poble de Sió, aclama'l ple de goig

perquè és gran dins de tu el Sant d'Israel.

Cantant de goig eixirem a buscar l'aigua

de les fonts de salvació.

Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,

feu conéixer entre els pobles les seues gestes;

recordeu que el seu nom és excels. R.

Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.

Que ho publiquen per tota la terra.

Poble de Sió, aclama'l ple de goig,

perquè el Sant d'Israel

és gran en la teua ciutat. R

Lectura segona Fl 4,4-7

El Senyor està prop

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repetixc, viviu contents. Que tots vos coneguen com a gent de bon tracte.

El Senyor està prop. No vos inquieteu per res. En cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

Al·leluia Is 61,1

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,

m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.

Evangeli Lc 3,10-18

¿Què hem de fer també nosaltres?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «¿Què hem de fer?». Ell els va respondre: «Qui tinga dos vestits, que en done un al que no en té, i qui tinga menjar que el compartixca també». Entre els qui anaven a fer-se batejar, hi havia també uns publicans que li preguntaren: «Mestre, ¿què hem de fer?». Ell els contestà: «No exigiu més d'allò que està establit». Igualment uns guàrdies li preguntaren: «I nosaltres, ¿què hem de fer?». Ell els va respondre: «No feu servir la violència ni presenteu denúncies per a traure diners de ningú; conformeu-vos amb la vostra paga».

El poble vivia en l'expectació, i tots es preguntaven si Joan seria el Messies. Ell respongué dient a tots: «Jo vos batege només amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja de les sandàlies. Ell vos batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala en les mans per a ventar el gra de l'era, arreplegar el blat, entrar-lo en el seu graner i cremar la palla en una foguera que no s'apaga». Amb eixes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova. 

 

El Senyor es dirigix a una «resta» creient a través del profeta. Esta resta és també la que respon amb este salm d'Isaïes. Ens sentim «resta amb», no una «resta sense», tancat com a gueto; des de la humilitat i des del servici de voler caminar en companyia de molts, perquè només així podrem anunciar el Senyor a tota la terra. «¿Què hem de fer?», podem preguntar-nos també nosaltres: confiar i no témer. Només la confiança en el Senyor venç la por, una confiança que ens porta a donar-li gràcies cada vegada que ens reunim a resar invocant el seu nom.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Convertiu-me, Senyor (Taller de oración).

* * * * *

Sant Urbici de Nocito, prevere (ca. 703-802)

Martirologi Romà

1. Commemoració de Sant Valerià, bisbe i màrtir.

Durant la persecució dels arrians a l’Àfrica del Nord, en negar-se a lliurar-los el patrimoni litúrgic de la seua Església, que li demanava el rei Genseric, el bisbe Valerià, de noranta anys, va ser obligat a eixir de la ciutat, amb la rigorosa prohibició que ningú no l'acollira a sa casa ni li donara menjar. Després d'estar molt de temps sense cap ajut i a l’aire lliure, va morir l’any 457.

2. A la regió d'Orleans, a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Maximí [o Mesmí], prevere, considerat com a primer abat de Micy. (s. VI)

3. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a l'actual regió italiana de Campània, beat Marí, abat, admirable per la seua fidelitat al Romà Pontífex. (1170)

4. A Gènova, a la regió també italiana de Ligúria, beata Maria Victòria Fornari, que havent quedat viuda, va fundar l'Orde de Germanetes de l'Anunciació. (1617)

5. A la mateixa ciutat, santa Virgínia Centurione Bracelli, viuda, la qual, dedicant-se al servici del Senyor, va socórrer de moltes maneres els pobres, va ajudar les esglésies rurals i va fundar i va regir l'Obra de les Senyores Auxiliars de la Misericòrdia. (1651)

Filla del dux de Gènova, el cap de la República, Virgínia Centurione va rebre una educació privilegiada i una bona formació espiritual. Tanmateix, per la seua posició social, la jove va haver d’acceptar quan només tenia quinze anys un casament concertat, en contra de la seua vocació religiosa. El matrimoni no va ser feliç, perquè el marit va resultar ser un addicte a l’alcohol i al joc. A causa de l’addicció la salut del marit va anar empitjorant i amb només vint anys Virgínia va enviudar.

Quan ja les filles es van fer grans decidí fer de sa casa un refugi per a òrfens i malalts, i va fundar dos congregacions religioses: les Germanes de la Mare de Déu del Refugi i les Filles de la Mare de Déu del Mont Calvari. Dona de pau, va fer de mediadora entre famílies nobles enfrontades i va ajudar a la reconciliació entre l’Església i la República de Gènova. Morí a Gènova el 1651 i fou canonitzada el 2003 pel papa Joan Pau II. [font]

6. A Brescia, a la regió de Llombardia, de nou a Itàlia, santa Maria Crucificada de Rosa, verge, que va gastar les seues riqueses, i es va entregar ella mateixa, per la salut de l'ànima i del cos del proïsme, per a això també va fundar l'Institut d'Esclaves de la Caritat. (1855)

7. A Verona, a la regió del Vèneto, igualment a Itàlia, beat Carles Steeb, prevere, nascut a Tubinga, que va abraçar la fe catòlica a Verona i, ordenat sacerdot, va fundar l'Institut de Germanes de la Misericòrdia, per a ajuda dels afligits, pobres i malalts. (1856)

8. Beates Maria Júlia, en el segle Kata Ivanišević, i quatre companyes* (Gorazde, al cantó de Podrinje Bosnio, hui Bòsnia i Herzegovina 1941). Vèrgens de la Congregació de la Divina Caritat i màrtirs, mortes per la fe, en la fidelitat als vots religiosos. Conegudes com les màrtirs de Drina.

* Maria Bernadeta (Terezija Banja), Maria Crescència (Josepa Bojanc), Maria Antònia (Josepa Fabjan) i Maria Berchmana (Carolina Anna Leidenix).

9. Beat János Brenner (1931- Rabakethely, Hongria 1957). Sacerdot diocesà; assassinat per odi a la fe.