31 de desembre de 2024, dimarts

31 de desembre

DIA VII DINS DE L'OCTAVA DE NADAL

Lectura primera 1Jo 2,18-21

El Sant vos va conferir una unció,

i tots teniu el coneiximent necessari

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fillets, ha arribat l'hora final. Havíeu sentit dir que vindria l'Anticrist: mireu, ara han aparegut molts anticrists. Per això sabem que és l'hora final. Han eixit d'entre nosaltres, encara que en realitat no són dels nostres, perquè, si ho hagueren sigut, s'haurien quedat amb nosaltres. Així ha resultat clar que, de fet, no tots són dels nostres.

A vosaltres, en canvi, el Sant vos va conferir una unció, i tots teniu el coneiximent necessari. Vos he escrit, no pensant que desconeixeu la veritat, sinó sabent que la coneixeu. La mentira no ve mai de la veritat.

Salm responsorial 95,1-2.11-12.13 (R.: 11a)

Canteu al Senyor un càntic nou,

canteu al Senyor, tota la terra,

canteu al Senyor, beneïu el seu nom,

anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.

R. El cel se n'alegra, la terra fa festa.

El cel se n'alegra, la terra fa festa,

brama el mar amb tot el que conté,

exulten els camps amb tot el que hi ha,

ho celebren els arbres del bosc. R.

Davant del Senyor, que ja arriba,

que ja ve a jutjar la terra;

jutjarà tot el món amb justícia,

tots els pobles amb la seua veritat. R.

Al·leluia Jo 1,14a.12a

El qui és la Paraula es va fer carn

i plantà entre nosaltres el seu tabernacle.

A tots els qui l'han rebut

els concedeix poder ser fills de Déu.

Evangeli Jo 1,1-18

El qui és la Paraula es va fer carn

᛭ Comença l'evangeli segons sant Joan   

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Per tant, estava amb Déu en el principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res del que ha vingut a existir ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels hòmens. La Llum resplandix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tots arribaren a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.

Existia el qui és la Llum verdadera, la que, al vindre al món, il·lumina a tots els hòmens.

Estava present en el món, en el món que li deu l'existència, però el món no l'ha reconegut. Ha vingut a sa casa, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voluntat d'un pare o per la voluntat humana, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seua glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

Donant testimoni d'ell, Joan proclamava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m'ha passat davant, perquè ell ja existia abans que jo». De l'abundància de la seua plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè Déu donà la Llei per Moisés, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.

A Déu, ningú l'ha vist mai; el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.

El 31 de desembre

114. De la pietat popular provenen alguns exercicis de pietat característics del 31 de desembre. Este dia se celebra, en la major part dels països d'Occident, el final de l'any civil. L'ocasió convida els fidels a reflexionar sobre el "misteri del temps", que corre veloç i inexorable. Això suscita en el seu esperit un doble sentiment: penediment i pesar per les culpes comeses i per les ocasions de gràcia perdudes durant l'any que arriba al final; agraïment pels beneficis rebuts de Déu.

Esta doble actitud ha donat origen, respectivament, a dos exercicis de pietat: l'exposició prolongada del Santíssim Sagrament, que oferix una ocasió a les comunitats religioses i als fidels, per a un temps d'oració, preferentment en silenci; al cant del Te Deum, com a expressió comunitària de lloança i agraïment pels beneficis obtinguts de Déu en el curs de l'any que està a punt d'acabar.

En alguns llocs, sobretot en comunitats monàstiques i en associacions laicals marcadament eucarístiques, la nit del 31 de desembre se celebra una vigília d'oració que sol concloure amb la celebració de l'Eucaristia. S'ha d'encoratjar esta vigília, i la seua celebració ha d'estar en harmonia amb els continguts litúrgics de l'Octava de Nadal, viscuda no sols com una reacció justificada davant la despreocupació i dissipació amb què la societat viu el pas d'un any a un altre, sinó com a ofrena vigilant al Senyor, de les primícies del nou any.

(Directori sobre la pietat popular i la litúrgia)

Aniversari dels naiximents del papes valencians Calixt III (Torreta de Canals 1378) i Alexandre VI (Xàtiva 1431)

Dia de l'Home dels Nassos

Nit de cap d'any

Martirologi Romà

Commemoració de Sant Silvestre I, papa.

Sant Silvestre I, papa, que piadosament va regir l'Església durant molts anys, període en el qual l'emperador Constantí August va construir basíliques venerables, i en el Concili de Nicea va aclamar a Crist com a Fill de Déu. En este dia el seu cos va ser enterrat a Roma, al cementeri de Priscil·la. (335)

2. A Roma, al cementeri dels Jordans, a la via Salària Nova, santes Donata, Paulina, Rogata, Dominanda, Seròtina, Saturnina i Hilària, màrtirs. (s. inc.)

3. A Sens, de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, santa Coloma, verge i màrtir. (s. IV)

4. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Zòtic, prevere, que es va preocupar d'alimentar els òrfens. (s. IV)

5. A Jerusalem, santa Melània la Jove, que amb el seu marit sant Pinià, va deixar Roma; es van dirigir tots dos a la Ciutat Santa, en la qual van portar una vida religiosa, ella entre les dones consagrades a Déu i ell entre els monjos, i on tots dos van morir santament (439).

6. A Ravenna, a la regió de Flamínia, actual Emília-Romanya, a Itàlia, sant Barbacià, prevere. (s. V)

7. A Lausanne, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, sant Màrius, bisbe, que va traslladar allí la seu d'Aventicum, va edificar moltes esglésies i va ser defensor dels pobres. (594)

8. Al territori de la Louvesc, a les muntanyes pròximes a lo Puéi de Velai [Le Puy-en-Velay], a França, sant Joan Francesc Régis [sant Régis], prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, el qual, peregrinant per les muntanyes i llogarets, va procurar sense descans la renovació de la fe catòlica en les ànimes dels habitants, mitjançant la predicació i la celebració del sagrament de la penitència. (1640)

9. A la fortalesa de Mercuès, prop de Càors, a la Gàl·lia meridional, actual França, trànsit del beat Alan de Solminihac, bisbe de Caòrs, que amb les visites pastorals va laborar per redreçar els costums del poble, treballant amb apostòlica insistència a renovar l'Església que tenia encomanada. (1659)

10. A París, també a França, santa Caterina Labouré, verge de les Filles de la Caritat, que de manera singular va honrar la Immaculada i va brillar per la seua senzillesa, caritat i paciència. (1876)

11. Beata Josefina Nicoli (Càller, Itàlia 1863-1924). Religiosa de les Filles de la Caritat.