23 de maig de 2026, dissabte VII de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA VII DE PASQUA

Missa del matí

Oració col·lecta

Déu omnipotent, 

concediu-nos conservar sempre, 

en la nostra manera de viure, 

l’alegria de la Pasqua que acabem de celebrar.

Lectura primera Fets 28,16-20.30-31

Va passar dos anys sencers a Roma, i anunciava el Regne de Déu

Lectura dels Fets dels Apòstols

Una vegada a Roma, permeteren a Pau que vixquera en una casa particular, amb el soldat que el guardava.

Al cap de tres dies, va convocar els jueus principals i, quan estigueren reunits, els va dir:

«Germans, jo, sense haver fet res contra el nostre poble ni contra les tradicions dels pares, vaig ser detingut a Jerusalem i entregat als romans. Els tribunals romans m'interrogaren i volien deixar-me en llibertat, perquè no havien trobat en mi cap motiu de condemna a mort; però els jueus s'hi van oposar i, per això i no perquè jo tinga res de què acusar els del meu poble, m'he vist obligat a apel·lar al Cèsar. Per este motiu he volgut vore-vos i enraonar, perquè la causa de dur estes cadenes no és altra que l'esperança d'Israel».

I va passar dos anys sencers en la casa que havia llogat, a on rebia tots els qui acudien a vore'l, i anunciava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina sobre Jesucrist, el Senyor, amb tota llibertat, sense cap trava.

Salm responsorial 10,4.5 i 7 (R.: cf. 7b)

El Senyor viu en el seu sant temple,

el Senyor té el tron en el cel;

els seus ulls aguaiten,

les seues pupil·les vigilen l'home.

R. Els bons vos voran cara a cara, Senyor.

O bé:

Al·leluia.

El Senyor vigila els innocents i els culpables,

i abomina els qui volen violències;

el Senyor, que és just, estima la justícia,

els bons el voran cara a cara. R.

Al·leluia Jo 16,7.13

Vos enviaré l'Esperit de la veritat,

diu el Senyor;

ell vos guiarà cap a la veritat plena.

Evangeli Jo 21,20-25

Este és el deixeble que ho ha escrit,

i sabem que el seu testimoni és veraç

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Pere es va girar i va vore que els seguia també el deixeble que Jesús amava. Era aquell que en el sopar s'havia reclinat damunt del pit de Jesús i li havia preguntat qui l'havia d'entregar.

Pere, en vore'l, va preguntar a Jesús: «Senyor, i ell, què?» 

Jesús li respongué: «Si jo vullc que es quede ací fins que jo torne, a tu, què? Tu seguix-me».

Entre els germans va córrer la veu que este deixeble no moriria, però Jesús no li havia dit que no moriria, sinó: «Si jo vullc que es quede ací fins que jo torne, a tu, què?» 

Este és el deixeble que dona testimoni d'estos fets i qui els ha escrit; i sabem que el seu testimoni és veraç. Jesús va fer moltes altres coses, però si s'escriviren una per una, crec que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món.

Solemnitat de la Pentecosta: missa de vigília

Benet XIII

* * * * *

El 23 de maig de 1423 va morir a Peníscola el papa Benet XIII.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de maig

1. A Cartago, en l'actual Tunísia, sants Luci, Montà, Julià, Victòric, Víctor i Donacià, màrtirs, que, en temps de l'emperador Valerià, van consumar el martiri per confessar la religió i la fe que havien aprés per ensenyament de sant Cebrià. (c. 259)

2. Commemoració dels sants màrtirs de Capadòcia, hui Turquia, als qui, durant la persecució en temps de l'emperador Maximià, van matar trencant-los les cames. (303)

3. També commemoració dels sants màrtirs de Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que en la mateixa època, penjats pels peus i amb el cap a baix, van morir ofegats pel fum i consumits a foc lent. (303)

4. A Nàpols, ciutat de la regió italiana de Campània, sant Efeb, bisbe, que va governar santament el poble de Déu i el va servir amb fidelitat. (s. IV)

5. A Langres, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, martiri de sant Desideri, bisbe, de qui es narra que veent al seu ramat oprimit pels vàndals, es va dirigir al seu rei per a suplicar per ell, però per orde del monarca va ser condemnat a mort; així s'oferí, lliurement, per les ovelles que li havien sigut confiades. (c. 355)

Desideri era bisbe de Langres la primera mitat del segle IV. Va participar en el sínode de Sàrdica, l'any 343. El seu martiri va tenir lloc quan, en acostar-se tropes bàrbares a la ciutat, el bisbe va pensar que era el seu deure intentar evitar a la població el saqueig, i va anar a entrevistar-se amb el cap bàrbar. Però no va aconseguir el seu objectiu. Desideri, com a bon pastor, va donar la vida per les seues ovelles. El Martirologi diu que van ser tropes vàndales, mentre que alguns autors opinen que es tracta dels germànics, que entre els anys 355-357 atacaren l'Imperi i van ser vençuts per Julià l'Apòstata.

6. Al territori de Norcia, a la regió italiana de l'Úmbria, commemoració de sant Eutiqui, abat, que, segons narra el papa sant Gregori el Gran, primer va portar vida solitària amb sant Florenci, procurant conduir a molts cap a Déu a través de l'exhortació, i després va governar santament un monestir pròxim. (c. 487)

7. Igualment a Norcia, sant Spes, abat, que durant quaranta anys va suportar la ceguesa amb admirable paciència. (c. 517)

8. A Subiaco, a la regió de nou italiana del Laci, commemoració de sant Honorat, abat, que va governar sàviament el monestir on abans havia viscut sant Benet. (s. VI)

9. A la ciutat de Niça, a Provença, actual regió de França, sant Siagri, bisbe, que va edificar un monestir sobre el sepulcre de sant Ponç. (787)

10. A Sinnada, lloc de Frígia, hui Turquia, sant Miquel, bisbe, home pacífic, que va afavorir la pau i la concòrdia entre grecs i llatins, però enviat a l'exili per defendre el culte de les imatges sagrades, va morir lluny de la seua pàtria. (826)

11. Prop de Gemboux, a la comarca de Lieja, a Lotaríngia, actual Bèlgica, sepultura de sant Guibert, monjo, que, havent abandonat les seues insígnies militars i abraçat la disciplina de la vida monàstica, va construir un cenobi en un terreny del seu patrimoni, i es va retirar després al monestir de Gorze. (962)

12. A Roma, sant Joan Baptista de Rossi, prevere, que a la Ciutat Santa va atendre els pobres i els més marginats, instruint-los a tots en santa doctrina. (1764)

13. A la ciutat de Witowo, a Polònia, beats Josep Kurzawa i Vicent Matuszewski, preveres i màrtirs, assassinats pels perseguidors de l'Església quan, en temps de guerra, la seua pàtria, va estar sotmesa per la força a un poder estranger. (1940)

14. Beata Maria Crucifixa de l'Amor Diví (Maria Gargani), (1892 - Nàpols, Itàlia 1973), fundadora de les Germanes Apostolesses del Sagrat Cor.