DIVENDRES DE LA SETMANA XIV / II
Sants Carmel Bolta i Francesc Pinazo
Oració col·lecta
Senyor Déu, que vau concedir als benaurats Carmel i Francesc
la gràcia de confirmar la fe en el vostre nom, en escampar la pròpia sang;
concediu-nos, pels mèrits i exemples d'estos màrtirs,
que s’enfortixca la fe dels fidels
i que tots els pobles siguen conduïts a la llum de l'Evangeli.
Lectura primera Os 14,2-10
No direm més 'Déu nostre'a l'obra de les nostres mans.Lectura de la profecia d'Osees
Diu el Senyor:«Israel, torna al Senyor, el teu Déu.La teua culpa t'ha fet caure.Prepara't les paraules,torna al Senyor i dis-li:"Perdoneu-nos les culpes,i accepteu el bon desig.Vos oferim, en lloc de vedells,
la pregària dels nostres llavis.Els assiris no poden salvar-nos,no muntarem més a cavall,no direm més 'Déu nostre'a l'obra de les nostres mans.En vós troben misericòrdia els òrfens"».
I el Senyor respon:
«Jo els curaré de la seua infidelitat,els amaré amb tot el cor;ja no estic indignat amb ells.Seré per a Israel com la rosada;florirà com el lliri,arrelarà com un arbre del Líban,creixeran els seus rebrots,tindrà la bellesa de l'oliverai la fragància del Líban.Es refaran a la meua ombra,seran fecunds com el blat,creixeran com una vinyai els recordaran com el vi del Líban.¿Què tinc a vore amb els ídols, Efraïm?Jo els responc i els guie.Soc com un xiprer frondós.Jo faig que donen fruit».
Que ho comprenguen els savis,que ho entenguen els doctes.Els camins del Senyor són planers,i els justs els seguixen,però els rebels hi entropessen.
Salm responsorial 50,3-4.8-9.12-13.14 i 17 (R.: 17b)
Pietat, Déu meu, vós que sou bo;per la vostra gran misericòrdia,ofegueu la meua malícia;llaveu del tot la meua falta,renteu el meu pecat.R. Proclamaré la vostra alabança, Senyor.Vos agrada la veritat en el cor,i allí m'il·lumina la vostra saviesa.Purifiqueu-me amb l'hisop, quedaré net;llaveu-me, i seré més blanc que la neu. R.Oh Déu, creeu en mi un cor ben net,i restaureu en mi un esperit ferm.No m'allunyeu de la vostra mirada,ni em lleveu el vostre esperit sant. R.Torneu-me el goig de la vostra salvació,feu-me fort amb esperit generós.Obriu-me els llavis, Senyor,i proclamaré la vostra alabança. R.
Al·leluia Jo 16,13a;14,26b
Quan vindrà l'Esperit de la veritat,vos guiarà cap a la veritat plena;i vos farà recordar tot el que vos he dit.
Evangeli Mt 10,16-23
No sereu vosaltres qui parlareu, sinó l'Esperit del vostre Pare᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als apòstols:«Vos envie com ovelles enmig de llops: sigau cautelosos com les serps i senzills com els coloms.
Guardeu-vos de la gent: per causa de mi, vos portaran als tribunals, vos assotaran en les sinagogues i vos presentaran davant dels governadors i dels reis, i així sereu els meus testimonis davant d'ells i davant de les altres nacions.
Quan vos entreguen, que no vos preocupe com heu de parlar o què heu de dir; a l'hora de parlar, Déu vos donarà les paraules necessàries, i no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare.
Un germà entregarà el seu germà a la mort, i un pare al fill; i els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Tots vos odiaran per causa del meu nom. I el que resistirà fins al final, se salvarà.
Si vos perseguixen en una població, fugiu cap a una altra. Vos ho dic amb tota veritat: No haureu acabat de recórrer totes les poblacions d'Israel, quan vindrà el Fill de l'home».
MEDITACIÓ
Del papa Francesc, Audiència general, 7 de maig de 2014
En la intimitat amb Déu i en l'escolta de la seua Paraula, a poc a poc, deixem a un costat la nostra lògica personal, imposada la majoria de les vegades pel nostre entossudiment, els nostres prejudicis i les nostres ambicions, i aprenem, en canvi, a preguntar al Senyor: ¿quin és el teu desig?, ¿quina és la teua voluntat?, ¿què t'agrada a tu? D'esta manera madura en nosaltres una sintonia profunda, quasi connatural en l'Esperit i s'experimenta la veritat profunda de les paraules de Jesús que ens presenta l'Evangeli de Mateu: «que no vos inquiete saber què direu, ni com ho direu. A l'hora de parlar, Déu vos donarà les paraules necessàries, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que parlarà en vosaltres l'Esperit del vostre Pare» (Mt 10, 19-20). És l'Esperit qui ens aconsella, però nosaltres hem de deixar espai a l'Esperit, per tal que ens puga aconsellar. I deixar espai és resar, resar per tal que Ell vinga i ens ajude sempre.
* * * * *
Sants valencians Carmel Bolta i Francesc Pinazo, màrtirs (mem. ll. a la diòcesi de València)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Dos nous sants per a l'església de València (2024, juliol 10)
- Sants Carmel Bolta i Francesc Pinazo (Cercapou)
- J.M. Bausset: Els beats valencians màrtirs Carmel Bolta i Francesc Pinazo (10 de juliol del 2015)
A Espanya, Sant Cristòfol de Lícia, màrtir
- J.M. Bausset: Sant Cristòfol (10 de juliol del 2015)
Aniversari del naiximent de Joan Calví (1509)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 10 de juliol
1. A Roma, sants màrtirs Fèlix i Felip, que estan enterrats al cementeri de Priscil·la; Vital, Marcial i Alexandre, en el dels Jordans; Silà, en el de Màxim; i Genar, en el de Pretextat, la memòria dels quals recorda i commemora hui conjuntament l'Església Romana, sentint-se honrada amb els seus triomfs i protegida per la intercessió de tants i tan exemplars sants. (s. inc.)
2. A Roma, en la novena milla de la via Cornèlia, santes Rufina i Segona, màrtirs. (s. inc.)
3. Al territori de Sabina, hui regió del Laci, també a Itàlia, santes Anatòlia i Victòria, màrtirs. (s. inc.)
4. A la província romana de l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, sants Genar i Marí, màrtirs. (s. inc.)
5. A Konya, lloc de Licaònia, Turquia actualment, sant Apol·loni de Sardes, màrtir, de qui es diu que va patir el martiri de la crucifixió. (s. inc.)
6. A Nicòpolis, ciutat de l'antiga Armènia, ara també a l'actual Turquia, sants màrtirs Leonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisini i altres, que en temps de l'emperador Licini, i sent prefecte Lísies, van ser martiritzats de diverses maneres. (s. IV)
7. A Pisídia, de nou Turquia, sants Bianor i Silvà, màrtirs. (s. IV)
8. A Nantes, a la Bretanya Menor, hui França, sant Pascari, bisbe, que va acollir sant Hermeland, a qui havia cridat del convent de Fontenelle, al mateix temps que a dotze monjos, i el va enviar a l'illa d'Antres per a fundar allí un monestir. (s. VII)
9. A Tamise, a Flandes, actualment Bèlgica, santa Amalberga, a qui sant Wilibrord va imposar el vel de les vèrgens consagrades. (s. VIII)
10. A Perusa, a la regió de l'Úmbria, a la Itàlia actual, sant Pere Vincioli, prevere i abat, que va reconstruir la ruïnosa església dedicada a sant Pere, i a ella va unir un monestir on, després de véncer gran oposició i amb gran paciència, va introduir els usos i costums cluniacencs. (1007)
Patró de Dinamarca. Rei cristià en temps bàrbars i turbulents en què es barregen desconcertadament empreses guerreres i missioneres, invasions, conquestes i actes de justícia no poc expeditius amb mostres de pietat ardent. Ja proclamat rei, va reprimir amb vigor implacable sublevacions dels seus súbdits, va dipositar la seua corona al peu del crucifix, va lluitar contra els estonis i va fundar hospitals, esglésies i monestirs; no va ser gens tou com a monarca, però ningú més sol·lícit que ell envers els ancians i els malalts, a qui visitava, consolava i curullava de grans almoines. Uns rebels li van posar una trampa a l'illa de Fionia, i després de fingir que se sotmetien el van assetjar a l'església de Sant Albà amb uns quants cavallers lleials. Allí va confessar, es va prosternar al peu de l'altar, va perdonar els seus enemics i es va disposar a lliurar l'última baralla. Així va morir Canut. Se'l va considerar màrtir, i l'any 1100 el Papa va autoritza-ne el culte. (Font)
12. A Orange, ciutat de la Provença, a França, beates Maria Gertrudis de Santa Sofia de Ripert d'Alauzin i Ainés de Jesús (Sílvia) de Romillon, vèrgens de l'Orde de Santa Úrsula, màrtirs durant la Revolució Francesa. (1794)
13. A la ciutat de Dong Hoi, a Annam, hui Vietnam, sants Antoni Nguyen Huu (Nam) Quynh i Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs i catequistes, que en temps de l'emperador Minh Mang van ser ofegats per la seua fe en Crist. (1840)
14. A Damasc, a Síria, mort dels màrtirs sants Manuel Ruiz i López, prevere, i deu companys*, dels quals set eren de l'Orde dels Germans Menors i tres germans fidels de l'Església maronita, que, entregats fraudulentament per un traïdor, van patir tota classe de vexacions a causa de la seua fe i van aconseguir la palma del martiri amb una mort gloriosa. (1860)
* Els noms són: sants Carmel Bolta, Pere Soler, Nicolau Maria Alberca, Engelbert Kolland, Ascani Nicanor, preveres; Francesc Pinazo i Joan Santiago Fernández, religiosos de l'Orde de Germans Menors; Francesc, Mooci i Rafael Massabki, germans carnals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada