12 de juliol de 2026, diumenge XV

• Enric Benavent, arquebisbe de València: El camí de l'Església (2026, juliol 8)

DIUMENGE XV / Cicle A

Lectura primera Is 55,10-11

La pluja amera la terra i la fa germinar

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:

«Tal com la pluja i la neu

cauen del cel i no tornen

sense amerar la terra, fecundar-la 

i fer-la germinar,

per a donar gra al sembrador 

i pa a qui ha de menjar, 

així serà la paraula que ix dels meus llavis: 

no tornarà a mi de buit, 

sense haver fet allò que jo volia 

i haver complit la seua missió».

Salm responsorial 64,10abcd.10e-11.12-13.14 (R.: Lc 8,8)

Guardeu la terra i la regueu,

l'enriquiu sobre manera;

el braçal de Déu va ple d'aigua

prepareu els camps de blat.

R. La llavor caigué en bona terra i donà fruit.

Fecundeu la terra

amerant els solcs,

aplanant els terrossos,

mullant-la amb la pluja,

i beneïu els seus brots. R.

Coroneu l'any amb els vostres béns,

els teus passos regalen abundor,

regalen pastures en l'erm,

els tossals s'omplin d'alegria. R.

Els prats es visten d'ovelles,

i les valls, cobertes de blat,

aclamen joioses i canten. R.

Lectura segona Rm 8,18-23

Tota la creació anhela amb impaciència 

la plena manifestació dels fills de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans,

Jo pense que els patiments del temps present no són res comparats amb la glòria que un dia s'ha de revelar en nosaltres: tota la creació anhela amb impaciència la plena manifestació dels fills de Déu. La creació s'ha trobat sotmesa al fracàs, no voluntàriament, sinó per voluntat del que la va sotmetre, amb l'esperança que un dia serà deslliurada dels lligams de la corrupció, per a arribar a la llibertat gloriosa dels fills de Déu. Sabem que fins ara tot la creació gemeca i patix dolors de part. I no només això: també nosaltres, els qui ja posseïm les primícies de l'Esperit, gemequem en el nostre interior, esperant l'hora que serem adoptats com a fills, i la redempció del nostre cos.

Al·leluia

La llavor és la paraula de Déu,

el sembrador és Crist;

el qui el troba viurà per sempre.

Evangeli Mt 13,1-23

El sembrador va eixir a sembrar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

Aquell dia Jesús va eixir de casa i s’assentà vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d’ell que va haver de pujar a una barca, on es va acomodar, i la gent es va quedar vora l’aigua. I els parlava llargament en paràboles: «Un sembrador va eixir a sembrar. Al sembrar, una part de la llavor va caure a la vora del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una altra part va caure en un terreny pedregós, on hi havia poca terra; en un no res va germinar, ja que la terra era poc fonda, però, com que no tenia raïls, quan va eixir el sol, amb la calor se secà. Una part va caure entre cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Però una part va caure en terra bona i donà fruit: una, cent; una altra, seixanta; una altra, trenta. Qui tinga orelles, que ho escolte».

Els deixebles s'acostaren a Jesús i li preguntaren: «¿Per què els parleu en paràboles?»

Ell va respondre: «Déu vos concedix el do de conéixer els secrets del Regne, però a ells, no. Perquè a qui te se li donarà i en tindrà a mans plenes; però a qui no te, li llevaran també allò que té. Per això els parle en paràboles, perquè miren sense vore res, i escolten sense sentir ni entendre.

En el cas d'ells es complix la profecia d'Isaïes: 

 

"Escoltareu, però no entendreu;

mirareu, però no voreu res.

El cor d'este poble s'ha fet insensible,

s'ha tornat dur d'orella

i s'ha tapat els ulls;

per a no vore amb els ulls,

ni sentir amb les orelles,

ni entendre amb el cor,

ni convertir-se per a que jo els cure". 

 

Però feliços els vostres ulls perquè poden vore i les vostres orelles perquè poden sentir. Vos ho dic de veres: Molts profetes i justs desitjaven vore açò que vosaltres veieu, però no ho veren; desitjaven sentir açò que vosaltres sentiu, però no ho sentiren». 

Escolteu, per tant, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador.

La llavor sembrada a la vora del camí vol dir que, a tots aquells que escolten la paraula del Regne però no l'entenen, el Maligne els furta la llavor sembrada en els seus cors.

La llavor sembrada en un terreny pedregós vol dir que, a aquells que reben amb alegria la paraula del Regne quan la senten, però només per un moment; no arrela dins d'ells, i en el moment que es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut, sucumbixen de seguida.

La llavor sembrada entre cards vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona fruit.

La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la paraula del Regne i l'han entesa, i per això dona fruit: al cent, al seixanta, o al trenta per u». 

 

A. Déu mostra la llum de la seua veritat per mitjà de la seua paraula i nosaltres estem cridats a acollir-la i a deixar que fructifique. Jesús respon a una pregunta que està latent entre els deixebles que l'acompanyen: ¿per què no tots accepten l'ensenyament que Jesús proclama? Els ensenya amb una paràbola llauradora, la del sembrador que tira molta llavor, no sols en la terra bona i llaurada sinó també en els màrgens i entre pedres i cards. Tota terra pot ser aprofitada. Esta és la missió de qui sembra, diu Jesús als seus deixebles, tirar la llavor amb generositat, i confiant en Déu que és qui fa fructificar. La llavor del regne és una llavor d'amor, de justícia i de pau, i és una llavor que no és nostra.

B. En la primera lectura es compara la pluja, que fa germinar la terra, amb la paraula que ix dels llavis de Déu, que fa allò que ell vol i complix la seua missió. Eixa Paraula és Jesucrist; i eixa Paraula és la que se sembra amb la predicació (Ev). ¿L'escoltem sense atenció i no fem per entendre-la?, ¿l'entenem i aprofundim i som constants a complir-la?, ¿l'escoltem, però davant de qualsevol dificultat deixem de complir-la?, ¿l'escoltem, però els afanys de la vida, la preocupació pels diners, ens porten a oblidar-la? A mesura que visquem el missatge evangèlic anirem caminant cap a la manifestació plena de la llibertat gloriosa dels fills de Déu (2 lect).

C. Jesús explica als apòstols el sentit ocult de la paràbola. El sembrador és Déu i la llavor és la Paraula. Esta Paraula ve al cor de cada u dels hòmens per a donar fruit de salvació, d'amor i de misericòrdia. Però no tota la llavor dona fruit. No obstant això, no hem de pensar en la terra pedregosa, la vora del camí o la terra amb males herbes com a persones diferents. En realitat, totes eixes terres, inclosa la terra bona i productiva, conformen el nostre cor. El cristià ha de ser oient de la Paraula, però no de qualsevol manera. La paràbola ens advertix de les actituds que cal evitar si volem que la voluntat de Déu es complixca en les nostres vides. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

• M. Marí Ferrer: Tres minuts amb les lectures de diumenge.
• Missa d'À Punt (2026): Pregària del sembrador (Figlie della Misericordia)
• Missa d'À Punt (2023): Pregària de la bona sembra (Nicholas Hood)

* * * * *

Erasme de Rotterdam

Aniversari del traspàs d'Erasme de Rotterdam (Basilea 1536)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 de juliol

1. A Ankara, lloc de Galàcia, hui Turquia, sants Procle i Hilarió, màrtirs sota l'emperador Trajà i del prefecte Màxim. (s. II)

2. A Aquileia, en els confins de Venècia, a l'actual Itàlia, sants Fortunat i Hermágores, màrtirs. (s. III)

3. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, sants Nabor i Fèlix, màrtirs, que, sent soldats oriünds de Mauritània, actual Algèria, es conta que van patir el martiri a Lodi en temps de persecució i van ser després sepultats a Milà. (c. 304)

4. A Fano, al Picé, hui regió de les Marques, de nou a Itàlia, sant Paternià, bisbe. (s. IV)

5. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, sant Vivenciol, bisbe, que, promogut a l'episcopat des de l'escola monàstica de San Eugend, on ensenyava, va induir clergues i laics a ser presents en el Concili de Pau, perquè el poble poguera conéixer millor les decisions del pontífex. (c. 523)

6. A Passignano, a la regió italiana de Toscana, sant Joan Gualbert, abat, qui, després de perdonar per l’amor de Crist l’assassí d’un germà seu, va vestir l’hàbit monàstic i, més tard, amb el desig de practicar una vida més austera, va posar els fonaments d’una nova familia monacal a Vallombrosa. (1073)

7. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a Campània, també a Itàlia, sant Lleó I, abat, que va proveir els pobres amb el treball de les seues pròpies mans i els va protegir dels prínceps. (1079)

8. A Londres, a Anglaterra, beat David Gunston, màrtir, cavaller de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, que per no reconéixer el poder del rei Enric VIII en els assumptes espirituals, va ser penjat en el patíbul de Southwark. (1581)

9. També a Londres, sant Joan Jones, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, el qual, oriünd de Gal·les, va abraçar la vida religiosa a França, i després d'entrar a Anglaterra com a sacerdot en temps de la reina Isabel I, va ser condemnat a la pena capital i va consumar el martiri en la forca. (1598)

10. A Nagasaki, ciutat del Japó, beats Maties Araki i set companys*, que van patir el martiri per la seua fe en Crist. (1626)

Els noms dels quals són: beats Pere Arakiyori Chobioye i Susanna, esposos; Joan Tanaka i Caterina, esposos: Joan Nagai Naisen i Mònica, esposos, i el seu fill el xiquet Lluís.

11. A la població d'Orange, a la regió de la Provença, a França, beates Rosa de Sant Xavier (Magdalena Teresa) Tallien, Marta del Bon Àngel (Maria) Cluse, Maria de Sant Enric (Margarida Eleonor) de Justamond i Joana Maria de Sant Bernat de Romillon, vèrgens i màrtirs, que van aconseguir la palma del martiri durant la persecució desencadenada en temps de la Revolució Francesa. (1794)

12. A la ciutat de Nan Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sant Climent Ignasi Delgado Cebrián, bisbe i màrtir, que, després de passar cinquanta anys predicant l'Evangeli, va ser empresonat per orde de l'emperador Minh Mang a causa de la seua fe en Crist i va morir finalment a la presó després de molts sofriments. (1838)

13. A la província de Ninh Binh, també a Tonquín, santa Ainés Lê Thi Thành (Dê), màrtir, mare de família, que havent sigut cruelment turmentada per haver ocultat a sa casa a un sacerdot, es va negar a abjurar de la seua fe i va morir a la presó, en temps de l'emperador Thiêu Tri. (1842)

14. A la província de Nghê An, a Annam, de nou a l'actual Vietnam, sant Pere Khanh, prevere i màrtir, que, en ser reconegut com a cristià quan es trobava en la seua taula de recaptador, va passar sis mesos pres en la presó i, després de vans intents perquè abjurara, va ser decapitat per orde de l'emperador Thiêu Tri. (1842)