DIUMENGE XIV / Cicle A
Lectura primera Za 9,9-10.13,1
El teu rei ve a tu, humil i muntat en un ase
Lectura de la profecia de Zacaries
El Senyor diu: «Alegra’t, filla de Sió; exulta, filla de Jerusalem, perquè el teu rei ve a tu, just i victoriós, humil i muntat en un ase, en un pollí, fill de somera. Destruirà els carros de guerra d’Efraïm, allunyarà de Jerusalem els cavalls, i trencarà els arcs dels guerrers. Proclamarà la pau a les nacions, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del Gran Riu fins a l’extrem de la terra».
Salm responsorial 144,1-2.8-9.10-11.13cd-14 (R.: 1)
Vos exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el vostre nom per sempre.
Vos beneiré de dia en dia,
alabaré per sempre el vostre nom.
R. Beneiré el vostre nom per sempre,
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al castic, gran en l'amor.
El Senyor és bo amb tots,
totes les seues criatures. R.
Que vos enaltixquen les vostres criatures,
que vos beneïxquen els fidels;
que proclamen la glòria del vostre Regne
i parlen de la vostra potència. R.
Totes les paraules del Senyor són fidels,
les seues obres són obres d'amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
redreça els qui han entrpessat. R.
Lectura segona Rm 8,9.11-13
Si per l'Esperit feu morir les obres del cos, viureu
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Vosaltres no viviu segons la carn sinó segons l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en el vostre interior. I si algú de vosaltres no té l’Esperit de Crist, no és de Crist. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va ressuscitar a Jesús d’entre els morts, el mateix que va ressuscitar a Crist d’entre els morts donarà vida als vostres cossos mortals gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure segons la carn. Si viviu segons la carn, morireu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres del cos, viureu.
Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.
Soc benèvol i humil de cor
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús va dir: «Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d'esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans. Ningú coneix el Fill, tret del Pare; igualment, ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar.
Vingueu a mi, tots els qui esteu cansats i els qui aneu carregats; jo vos donaré descans. Porteu el meu jou, aprengueu de mi, que soc benèvol i humil de cor, i trobareu el vostre descans, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega, lleugera».
A. El Senyor és compassiu i benigne, és bo per a tots, estima entranyablement tot allò que ha creat (Salm resp.). Eixa bondat de Déu es manifesta plenament en Jesucrist, en qui es va complir la profecia de Zacarías: «el teu rei ve a tu humil i muntat en un ase» (1 lect). Quan estiguem cansats i afligts per les vicissituds de la vida, acudim a ell plens de confiança responent a la crida que ens fa: «Veniu a mi», i aprenguem d'ell que és benèvol i humil de cor. Així, des de la sencillesa, podrem acollir la revelació de les coses de Déu (Ev).
B. Viure la santa alegria sentint-nos alliberats de l'esclavitud del pecat pel nostre rei. Este rei pacífic, just i misericordiós és el nostre Jesús, perquè la primera lectura i el salm ens preparen per a escoltar les paraules que Jesús ens diu en l'evangeli. Un savi i entés com a Sant Agustí va trobar en estes paraules la manera de llegir la Bíblia amb sentit, el va descobrir fent-se xicotet i va acabar trobant a Crist en tota l'Escriptura. El que a Sant Agustí el va portar a comprendre l'estil bíblic, una cosa que no va ocórrer en un primer moment malgrat tota la seua formació retòrica, va ser la senzillesa del discurs, o la manera de dir les coses sublims amb l'estil dels humils, una cosa que no entrava dins dels cànons establits en la cultura clàssica. Es complien les paraules de Jesús.
C. La fe, la confiança profunda en el Senyor, arrela amb més facilitat en els humils, precisament perquè estan oberts a deixar-se sorprendre per la presència de Déu i perquè desconfien de si mateixos i poden confiar-se en el Senyor. En moltes ocasions podem tindre la temptació de jutjar la fe dels senzills, la fe de molts germans nostres que es confien al Senyor amb oracions senzilles o amb pràctiques religioses més simples. Lluny de nosaltres esta temptació, perquè el Senyor es revela especialment a ells a fi que amb la seua fe confiada ens mostren que el més important no és tindre una perfecta comprensió del misteri que és Crist, sinó acceptar a Crist en la vida per a que ell ens revele el seu misteri. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
* * * * *
Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere (mem. ll.).Nascut a Cremona el 1502, sa mare l’encaminà en la vivència de l’Evangeli. Estudià medicina per tal de servir millor els malalts, i teologia per a servir millor el Poble de Déu com a prevere. A Milà, responent a les inquietuds de reforma eclesial del seu temps, fundà la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau al convent de Sant Bernabé (per això anomenats Barnabites) : «Els qui hem escollit per guia i pare un apòstol tan gran i tan excel·lent i volem seguir-lo ens hem d’esforçar per traduir en els nostres costums la seua doctrina i els seus exemples» (Exhortació als seus germans). El 1539 morí a Cremona, en braços de la seua pietosa mare. [font]
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 5 de juliol
Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere, fundador de l'Orde de Clergues Regulars de Sant Pau o "Barnabites", per a la renovació dels costums dels fidels cristians, i que a Cremona, a la regió italiana de Llombardia va volar a l'encontre del Salvador. (1539)
2. A Reggio Calàbria, també a la Itàlia actual, sant Esteve de Nicea, bisbe i màrtir. (s. I)
3. A Cirene, a Líbia, santa Cipril·la, màrtir, que, segons la tradició, durant la persecució sota Dioclecià va retindre a les seues mans durant molt de temps carbons cremant juntament amb encens, per a no fer l'efecte, si els tirava, de voler oferir culte als déus, i seguidament, esbocinats cruelment els seus membres, la seua ànima, engalanada amb la seua pròpia sang, va volar a l'encontre de l'Espòs. (s. IV)
4. Commemoració de sant Atanasi de Jerusalem, diaca de l'església de la Resurrecció i màrtir, cruelment turmentat pel monjo heretge Teodosi per haver-li reprovat la seua impietat i per haver defés el concili de Calcedònia contra els qui l'impugnaven. (451/452)
5. Commemoració de sant Domeci, de sobrenom "Metge", eremita a la muntanya Quros, a l'antiga Armènia, actual Turquia. (s. V)
7. Al monestir de Santa Maria de Terreti, pròxim a Reggio Calàbria, a Itàlia, sant Tomàs, abat. (1000)
8. Al mont Athos, a Grècia, sant Atanasi, abat, humil i pacífic, que va establir a la Gran Laura una regla de vida cenobítica. (c. 1004)
9. A Wexford, a Irlanda, beats Mateu Lambert, Robert Meyler, Eduard Cheevers i Patrici Cavanagh, màrtirs, forner el primer i mariners els altres, que en temps de la reina Isabel I, per la seua fidelitat a l'Església Romana i per ajudar els catòlics perseguits, van ser penjats i esquarterats. (1581)
10. A Oxford, ciutat d'Anglaterra, beats Jordi Nichols i Ricard Yaxley, preveres, Tomàs Belson, que es preparava per al sacerdoci, i Humfred Pritchard, tots els quals, també en temps de la mateixa reina Isabel I, per haver entrat el primer a Anglaterra com a sacerdot, i els altres per col·laborar amb ell, van ser condemnats a mort i van patir el suplici en el patíbul. (1589)
11. Prop de Huangeryin, a la regió de Ningjinxian, a la província xinesa de Hebei, santes germanes Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, vèrgens i màrtirs, que, en la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, per a salvaguardar l'honor de la seua virginitat i la seua fe cristiana van fer front valentament a les atrocitats dels seus perseguidors i van morir llancejades pels seus botxins. (1900)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada