6 de juliol de 2026, dilluns XIV

DILLUNS DE LA SETMANA XIV / II

Lectura primera Os 2,16.17b-18.21-22

Et prendré com a esposa per sempre

Lectura de la profecia d'Osees

Açò diu el Senyor: 

«Jo la seduiré, 

la conduiré al desert 

i li parlaré al cor. 

Allí em correspondrà com quan era jove, 

quan va eixir del país d'Egipte. 

Aquell dia em dirà "Marit meu", 

no em dirà més "Baal meu". 

Ho dic jo el Senyor. 

Et prendré com a esposa per sempre 

i seré per a tu un espòs bo, fidel, 

amorós, compassiu. 

Seré per a tu un espòs lleial, 

i tu coneixeràs el Senyor».

Salm responsorial 144,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 8a)

Vos beneiré dia a dia,

alabaré per sempre el vostre nom.

El Senyor és gran i digne de tota alabança.

La seua grandesa és incalculable.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

Una generació anuncia a l'altra el que vós heu fet,

li fa la lloança de les vostres proeses.

Ens fan saber la glòria del Senyor,

i jo celebre els seus prodigis. R.

Ells ens parlen de gestes temibles,

i jo conte les grandeses del Senyor;

recorden que és immensa la seua bondat

i aclamen els seus favors. R.

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al castic, gran en l'amor.

El Senyor és bo per amb tots,

estima entranyablement

totes les seues criatures. R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mt 9,18-26

La meua filla acaba de morir-se, però si veniu, tornarà a la vida

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús estava parlant i es va presentar u dels principals del poble, que va caure als seus peus i li va dir: «La meua filla acaba de morir-se, però si veniu a imposar-li les mans, tornarà a la vida». Jesús es va alçar i el va seguir, acompanyat dels deixebles.

Pel camí, una dona, que feia dotze anys que patia pèrdues de sang, se li va acostar per darrere i li va tocar la vora del vestit, perquè pensava: «Només que li puga tocar el vestit, ja quedaré curada». Jesús es va girar i, al vore-la, li va dir: «Ànim, filla meua: la teua fe t'ha salvat». I des d'aquell moment va quedar curada.

Quan Jesús va arribar a casa d'aquell home principal i va vore l'escama de la gent i els qui tocaven les flautes, els va dir: «Aneu-vos-en: la criatura no s'ha mort, només dorm». Però ells es burlaven de Jesús. Quan la gent va eixir fora, Jesús va entrar, va donar la mà a la xiqueta i ella es va alçar. La notícia del fet es va escampar per tota la regió.

MEDITACIÓ

Podeu llegir la paràfrasi de sor Isabel de Villena: Com el Senyor ressuscità una donzella, filla del príncep de la sinagoga.

* * * * *

Santa Maria Goretti, verge i màrtir (mem. ll.)

A Londres, a Anglaterra, martiri de sant Tomàs More, que és commemorat, juntament amb sant Joan Fisher, el dia 22 de juny (1535).

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 6 de juliol

Santa Maria Goretti, verge i màrtir, que en el transcurs d'una infància difícil, ajudant a sa mare en les labors de la casa, es va distingir ja per la seua pietat. Quan no tenia més que dotze anys, va morir en defensa de la seua castedat a causa de les punyalades que li va assestar un jove que intentava violar-la quan estava sola a sa casa, pròxima a la localitat de Nettuno, a la regió del Laci, d'Itàlia. (1902)

2. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, santa Ciríaca, verge, màrtir en temps de l'emperador Dioclecià, que és objecte de gran veneració a Tropea, a Calàbria. (s. IV)

3. A Fiesole, a la regió italiana de la Toscana, sant Ròmul, diaca, celebrat com a primer màrtir d'esta ciutat. (s. inc.)

4. A Egipte, sant Sísoes, de sobrenom "el Gran", ermità, molt insigne per la perfecció amb què va practicar la vida monàstica. (c. 429)

5. A Escòcia, commemoració de sant Pal·ladi, bisbe, el qual, enviat des de Roma a Irlanda, va morir a Anglaterra, en la mateixa època en què sant Germà d'Auxerre combatia l'heretgia pelagiana. (432)

6. Al territori d'Armagh, a Irlanda, santa Monenna, abadessa del monestir de Killeevy, fundat per ella mateixa. (517)

7. A la regió de Condat, al massís del Jura, a Burgúndia, hui França, sant Just, monjo. (s. VI)

8. A la vora del Rin, a l'actual Alemanya, sant Goar, prevere, oriünd d'Aquitània, el qual, amb el suport del bisbe de Trèveris, va construir un hospital i un oratori per a rebre als pelegrins i proveir a la salvació de les seues ànimes. (s. VI)

9. A Londres, a Anglaterra, martiri de sant Tomàs More, que és commemorat, juntament amb sant Joan Fisher, el dia vint-i-dos de juny (1535).

10. També a Londres, beat Tomàs Alfield, prevere i màrtir, que va abjurar de la fe catòlica sota tortures; a pesar d'això va ser expulsat d'Anglaterra, però després, penedit, va tornar a la pàtria, i sota el regnat d'Isabel I, per haver divulgat una Apologia en favor dels catòlics, va patir a Tyburn el suplici del patíbul. (1585)

11. Enfront de la costa de Rochefort, a França, beat Agustí Josep (Elies) Desgardin, monjo cistercenc i màrtir, el qual, durant la Revolució Francesa, en odi a la fe va ser tret del seu monestir de Sept-fontaines i tancat en una vella nau, en la qual, entregat a cura dels seus companys malalts, va morir també ell en contagiar-se. (1794)

12. A Orange, també a França, beata Susanna Àgueda (Maria Rosa) de Loye, verge de l'Orde de Sant Benet i màrtir, que durant la Revolució Francesa, empresonada juntament amb altres trenta-dos monges de diversos ordes i comunitats religioses, va perseverar fidel a la seua vocació monàstica, i va ser ella la primera, entre totes les condemnades a mort pels qui odiaven el cristianisme, a pujar impàvida al patíbul. (1794)

13. A Shuangzhong, prop de Jixian, a la província de Hebei, a la Xina, sant Pere Wang Zuolong, màrtir, que, en la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihetuan, va ser penjat per negar-se a donar culte als ídols i a abjurar de la fe cristiana. (1900)

14. A Roma, beata Maria Teresa Ledochowska, verge, que, entregada totalment a la cura dels africans oprimits per l'esclavitud, va fundar l'Institut de Missioneres del Sodalici de Sant Pere Claver. (1922)

15. A Buenos Aires, a l'Argentina, santa Nazària (Ignàsia) de Santa Teresa de Jesús March Mesa, verge, nascuda a Espanya i emigrant amb la seua família a Mèxic, que, plena de zel missioner, va consagrar la seua vida a l'evangelització dels pobres i necessitats en diverses nacions d'Amèrica Llatina i va fundar l'Institut de les Missioneres Croades de l'Església. (1943). Canonitzada en 2018.