17 de juliol de 2026, divendres XV

DIVENDRES DE LA SETMANA XV / II

Lectura primera Is 38,1-6.21-22.7-8

He escoltat la teua pregària,

he vist les teues llàgrimes

Lectura del llibre d'Isaïes

En aquells dies, el rei Ezequies caigué molt malalt. El profeta Isaïes, fill d'Amós, va anar a vore'l i li digué: «Açò diu el Senyor: Posa orde en ta casa, perquè la teua vida s'acaba: dins de poc moriràs».

Ezequies és girà de cara a la paret i pregà el Senyor: «Ah, Senyor, recordeu que m'he portat amb vós fidelment i amb tota sinceritat, i he fet sempre el bé, tal com vós voleu». I va esclatar en un gran plor.

El Senyor va fer sentir la seua paraula a Isaïes i li digué: «Ves a dir a Ezequies: "Açò diu el Senyor, Déu del teu pare David: He escoltat la teua pregària, he vist les teues llàgrimes: allargaré quinze anys la teua vida; a tu i a esta ciutat vos deslliuraré de les mans del rei d'Assíria: protegiré esta ciutat"».

Després Isaïes digué: «Porteu un empastre de figues, apliqueu-lo damunt del mal i el rei es posarà bo».

Ezequies li preguntà: «¿Quin serà el senyal que podré pujar al temple del Senyor?» Isaïes respongué: «El senyal que el Senyor complirà la seua paraula és este: Faré que l'ombra del sol torne arrere dels deu escalons de les escales d'Acaz que ja ha baixat». I l'ombra del sol tornà arrere dels deu escalons que havia baixat.

Salm responsorial Is 38,10.11.12abcd.16 (R.: 17b)

Jo pensava: A la mitat de la vida

me n'he d'anar;

m'envien a les portes del país dels morts

privat dels anys que em quedaven.

R. Senyor, heu salvat la meua vida

de caure a la fossa de la mort.

Pensava: No voré més el Senyor

en la terra dels vius,

no contemplaré ningú més

dels habitants del món. R.

S'emporten lluny de mi la meua cabanya,

com una tenda de pastors;

ell enrotlla com un teixidor la meua vida

i en talla l'ordit. R.

Senyor, viurà per a vós el meu cor,

hi viurà el meu esperit.

Em cureu, em torneu a la vida. R.

Al·leluia Jo 10,27

Les meues ovelles coneixen la meua veu,

diu el Senyor;

també jo les conec i elles em seguixen.

Evangeli Mt 12,1-8

El Fill de l'home és senyor del dissabte

᛭ Lectura de l'evangeli segon sant Mateu

Un dissabte Jesús passava per uns camps de blat, i els seus deixebles, que tenien fam, començaren a arrancar espigues i a menjar-se-les.

Quan els fariseus ho veren, li digueren: «Mira, els teus deixebles estan fent una cosa que no és pot fer en dissabte».

Jesús els va respondre: «¿No heu llegit què va fer David quan ell i els seus tenien fam? ¿No heu llegit com entraren en la casa de Déu i es menjaren els pans de l'ofrena, uns pans que no podien menjar ni ell ni els seus hòmens, sinó només els sacerdots? ¿I no heu llegit també en la Llei que els sacerdots, en el temple, poden trencar el descans del dissabte sense culpa? Però jo vos assegure que ací teniu una cosa més gran que el temple. Si haguéreu entés què vol dir: "El que jo vullc és amor, i no sacrificis", no hauríeu condemnat mai uns innocents; perquè el Fill de l'home és senyor del dissabte». 

 

* * * * *

Santes Justa i Rufina, vérgens i màrtirs (festa a Oriola). Festa de les 'Santes Escudelleres' a Manises

Aniversari de la mort de fra Bartolomé de Las Casas, gran defensor dels indis americans, servent de Déu (1566)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 17 de juny

1. A Cartago, a l'actual Tunísia, naiximent en el cel dels màrtirs escilitans Esperat, Narzal, Cití, Venturi, Fèlix, Aquilí, Letanci, Genara, Generosa, Vestina, Donata i Segona, tots els quals, per orde del procònsol Saturní i per haver confessat a Crist, primer van ser empresonats, l'endemà lligats a un cep, i finalment, per mantindre‘s ferms en la seua fe en Crist i negar-se a donar culte a l'emperador com si fora un déu, condemnats a mort. Posats tots de genolls en el lloc en què anaven a ser executats, van ser tots decapitats mentre donaven gràcies a Déu. (180)

2. A Amastris, a Paflagònia, actualment Turquia, sant Jacint, màrtir. (c. s. III)

3. A Sevilla, a la província hispànica de Bètica, santes Justa i Rufina, vèrgens, que, detingudes pel prefecte Diogenià, després de ser sotmeses a cruels suplicis van ser tancades a la presó, on els van fer passar fam i més tortures. Justa va exhalar el seu esperit empresonada, i Rufina, per continuar proclamant la seua fe en el Senyor, va ser decapitada. (c. 287)

4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, santa Marcel·lina, verge, germana del bisbe sant Ambròs, a la qual el papa Liberi va imposar el vel de consagrada a la basílica romana de Sant Pere, en la festa de l'Epifania del Senyor. (s. IV ex.)

5. A Roma, a la basílica situada al mont Aventí, se celebra amb el nom d'Aleix un home de Déu que, com conta la tradició, va deixar la seua opulenta casa per a viure com un pobre, mendicant almoina. (s. IV)

6. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Teodosi, bisbe. (s. VI)

7. A Pavia, a la regió italiana de Ligúria, sant Ennodi, bisbe, que va compondre himnes en honor dels sants i dels seus llocs de culte, i va repartir generosament els seus béns. (521)

8. A Deurne, prop d’Anvers, al territori de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sant Fredegand, monjo, pel que sembla procedent d'Irlanda, que va col·laborar amb sant Foilà i altres missioners itinerants. (s. VIII)

9. Al monestir de Winchelcumbe, a la regió de Mèrcia, a Anglaterra, sant Kenelm, príncep d'este territori, que, segons la tradició, és considerat màrtir. (c. 812)

10. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó IV, papa, protector de la ciutat i mantenidor del primat de Pere. (855)

11. En Stockerau, prop de la ciutat de Viena, a Baviera, ara Àustria, sant Colman [o Colomà], irlandés, que, en dirigir-se com a pelegrí en nom de Déu a Terra Santa, va ser pres per un explorador enemic, motiu pel qual el van penjar d'un arbre i va arribar així a la Jerusalem celestial. (1012)

12. A Nitra, en la ribera del riu Waag, en els Carpats eslovacs, sants Zoerard, o Andreu, i Benet, ermitans, que, vinguts de Polònia a Hongria a petició del rei sant Esteve, van portar en un erm del mont Zabor una vida d'extrema austeritat. (1031/1034)

13. A Cracòvia, ciutat de Polònia, santa Eduvigis, reina, que, nascuda a Hongria, va heretar el regne de Polònia i es va casar amb el gran duc lituà Jageló, que en el baptisme va prendre el nom de Ladislau, va sembrar amb ell la fe catòlica a Lituània. (1399)

14. A París, a França, beates Teresa de Sant Agustí (Maria Magdalena Claudina) Lindoine i quinze companyes*, vèrgens del Carmel de Compiègne i màrtirs, que durant la Revolució Francesa es van mantindre fidels a l'observança monàstica, i davant del patíbul van renovar les promeses baptismals i els vots religiosos. (1791)

*Els noms de les quals són: beates Maria Anna Francesca de Sant Lluís Brideau, Maria Anna de Jesús Crucificat Piedcourt, Carlota de la Resurrecció (Anna Maria Magdalena) Thouret, Eufràsia de la Immaculada Concepció (Maria Clàudia Cipriana) Brard, Enriqueta de Jesús (Maria Gabriela) de Croissy, Teresa del Cor de Maria (Maria Anna) Hanisset, Teresa de Sant Ignasi (Maria Gabriela) Trézelle, Júlia Lluïsa de Jesús (Rosa) Chrétien de Neufville, Maria Enriqueta de la Providència (Anna) Pelras, Constància (Maria Genoveva) Meunier, Maria de l'Esperit Sant (Angèlica) Roussel, Maria de Santa Marta Dufour, Isabel Júlia de Sant Francesc Vérolot, Caterina i Teresa Soiron.

A partir del 1792, amb l’execució dels reis, la Revolució francesa va entrar en una fase radical de gran violència, l’anomenat Terror. Les execucions de persones o grups sospitosos d’antirevolucionaris van créixer fins a l’extrem. En este clima molts religiosos van acabar morint en la guillotina. El Carmel Descalç de Compiègne feia temps que vivia amenaçat pels esdeveniments polítics i les religioses havien hagut de deixar el convent per passar a viure a cases de coneguts.

El juliol del 1794 les autoritats van arrestar tota la comunitat, setze religioses, les van jutjar i les van condemnar a mort per «fanàtiques i sedicioses». Durant el temps que van estar presoneres, la priora, Teresa de Sant Agustí, les va consolar totes com a bona mare espiritual. Més tard, quan les duien cap a la guillotina, es va posar al capdavant del grup. Ella i les seues germanes van morir sense proferir cap paraula d’odi, sinó cantant lloances a Déu. [font] 

 

15. A Zhujiaxiezhuang, poble pròxim a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei, sant Pere Liu Ziyu, màrtir, el qual, durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, desoint els amics que li aconsellaven apostatar, va romandre ferm en la fe cristiana davant del mandarí, per la qual cosa va ser traspassat amb espasa. (1900)

16. A Leopoldov, lloc d'Eslovàquia, beat Pau (Pere) Gojdich, bisbe i màrtir, el qual, pastor de l’eparquia de Presov, sota un règim ateu va ser empresonat i sotmés a tal classe de tribulacions que, després d'atroces tortures, acollint fidelment la paraula de Crist, amb una valerosa confessió de la fe va passar a la vida eterna. (1960)

17. Beats Enric Ángel Angelelli Carletti, bisbe de La Rioja; Gabriel Longueville, sacerdot diocesà; Carles de Déu Murias, sacerdot de l'Orde dels Germans Menors Conventuals; i Wenceslau Pedernera, laic i pare de família, assassinats per odi a la fe a l'Argentina en 1976.