22 d'octubre de 2026, dijous XXIX

DIJOUS DE LA SETMANA XXIX / II

Sant Joan Pau II, papa

Oració col·lecta

Oh Déu, ric en misericòrdia, 

que volguéreu que sant Joan Pau, papa, 

presidira la vostra Església; 

concediu-nos que, instruïts pels seus ensenyaments, 

obrim confiadament el cor a la gràcia salvadora de Crist, 

l’únic Redemptor de l’home.

Lectura primera Ef 3,14-21

Arrelats i fonamentats en l'amor,

arribareu a la plenitud total, que és Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, m'agenolle davant del Pare, de qui pren el nom tota família, tant en el cel com en la terra, i li demane que, per la riquesa de la seua glòria, consolide amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior: que Crist habite per la fe en els vostres cors, que visqueu arrelats i fonamentats en l'amor, i així pugueu comprendre, amb tot el poble sant, com és d'ample, llarg, alt i profund l'amor del Crist; i que, per tant, arribeu a conéixer la immensitat d'eixe amor que sobrepassa tot coneiximent. Així arribareu a la plenitud total, que és Déu.

Glòria a Déu que, amb la força poderosa que ens comunica, pot fer infinitament més de tot el que som capaços de demanar o entendre. Glòria a ell en l'Església i en Jesucrist, de generació en generació pels segles dels segles. Amén.

Salm responsorial 32,1-2.4-5.11-12.18-19 (R.: 5b)

Alegreu-vos, justos, en el Senyor,

fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.

Celebreu el Senyor amb la lira,

toqueu-li amb l'arpa de deu cordes.

R. L'amor del Senyor ompli la terra.

La paraula del Senyor és sincera

i totes les seues accions són lleials.

Estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra. R.

Els plans del Senyor perduren,

els designis del seu cor, d'edat en edat.

Feliç la nació que té el Senyor com a Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

Al·leluia Fl 3,8-9

M'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria

a canvi de guanyar a Crist i de viure unit a ell.

Evangeli Lc 12,49-53

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles:

«He vingut a calar foc a la terra, i ¡com voldria que ja estiguera encesa! He de rebre un baptisme, i ¡com desitge que això es complisca!

¿Vos penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Vos dic que no, divisió i res més; perquè d'ara en avant una família de cinc estarà dividida: tres contra dos, i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra». 

 

El foc del qual parla Jesús és l'amor diví, que cremarà la terra per mitjà del seu baptisme, és a dir, la seua entrega en la Creu. Este foc d'amor purificarà tota ànima humana, i dividirà, per tant, els hòmens entre aquells que s'acullen a este ardor per a deixar-se santificar i il·luminar, i els que rebutgen la llum i preferixen viure en tenebres. L'existència de divisions en una mateixa casa manifesta igualment el misteri de la llibertat humana, que és capaç de rebutjar este amor, i la responsabilitat personal per a ser instrument de llum per als altres.  [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]

* * * * *

Sant Joan Pau II, papa (mem. ll.).

Aniversari de l'adopció del Credo de Calcedònia, en què es reconeix la doble naturalesa, humana i divina, de Jesucrist, en el marc del concili de Calcedònia (451)

"Seguint els sants Pares, tots unànimement confessem un sol i un mateix Fill, Nostre Senyor Jesucrist, complet en la seua divinitat, complet en la humanitat, Déu verdader i home verdader amb una ànima racional i amb un cos; consubstancial al Pare segons la seua divinitat i alhora consubstancial a nosaltres en la humanitat; en tot semblant a nosaltres, llevat del pecat; abans del segles engendrat del Pare segons la divinitat, però segons la humanitat [engendrat] els darrers dies per nosaltres i per la nostra salvació de la verge Maria, Mare de Déu. Un sol Crist, Fill, Senyor, unigènit, que té dos naturaleses sense mescla ni transformació, sense divisió i sense separació [ἐν δύο φύσεσιν ἀσυγχύτως, ἀτρέπτως, ἀδιαιρέτως, ἀχωρίστως - en duabus Naturis inconfuse, immutabiliter, indivise, inseparabiliter], car la unió no ha suprimit la distinció de les naturaleses, cadascuna ha conservat les seues propietats i s'ha trobat amb l'altra en una sola persona o hipòstasi. Igualment Jesucrist no ha estat dividit o separat en dos persones, sinó que només hi ha un únic Fill, unigènit, Déu Verb, Senyor Jesucrist". 

Martirologi Romà

1. Commemoració de sant Marc, bisbe de Jerusalem, que va ser el primer bisbe procedent dels gentils que va ocupar la seu de l'Església de la Ciutat Santa, i va treballar amb fe i zel per a reunir els seus fidels dispersats per la guerra. (s. II)

2. A Hieràpolis, a Frígia, hui Turquia, sant Aberci, bisbe, deixeble de Crist, bon Pastor, del qual es conta que va peregrinar per diverses regions anunciant la fe, i fou alimentat amb una mística menja. (s. III)

3. A Adrianópolis, a Tràcia, actual Edirne a Turquia, sants màrtirs Felip, bisbe d'Heraclea, i Hermetes, diaca. El primer d'ells, Felip, en demanar el prefecte Justí, durant la persecució sota l'emperador Dioclecià, que tancara l'església, entregara els vasos sagrats i mostrara els llibres litúrgics, li va respondre que no podia donar estes coses ni ell rebre-les, per la qual cosa, després de ser empresonats i assotats, van ser cremats vius. (303)

4. A Roan [Rouen], de la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Meló de Cardiff, bisbe, que és considerat com a primer apòstol de la fe cristiana en esta ciutat i iniciador de la seu episcopal. (s. IV)

5. Al territori de Besançon, a la Gàl·lia, també a l'actual França, sant Valeri, diaca de l'església de Langres, al qual van donar mort uns pagans. (s. IV)

6. A la regió de Châlons, a Nèustria, de nou a la França actual, sant Llupenci de Javols, abat de la basílica de Sant Privat de Javols, que després d'haver rebut injustament moltes injúries de part d'Innocenci, comte de la ciutat, va ser decapitat. (c. 684)

7. A Aush [Ausch], a Aquitània, així mateix a França, sant Leotad, bisbe. (s. VII)

8. Al monestir de Berceto, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Moderà [o Morand], abat, abans bisbe de Rennes, a la Gàl·lia, insigne pel seu amor a la soledat i la devoció als llocs sants. (c. 720)

9. Al territori de Nantes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Benet, que va portar vida eremítica a Massérac. (s. IX)

Santes Nunilo i Alòdia

10. A Osca, santes Nunilo [o Nunilona] i Alòdia, vèrgens i màrtirs, que filles de pare no cristià, però educades en la fe cristiana per sa mare, com que no volien renegar de Crist, van ser degollades, després un llarg empresonament, per disposició del rei de Còrdova, Abd ar-Rahman II. (851)

11. A Fiesole, lloc de Toscana, sant Donat d'Escòcia, bisbe, insigne per la seua erudició i la seua pietat, oriünd d'Irlanda i peregrinant cap a Roma, va ser elegit bisbe d'esta ciutat. (c. 875)