Diumenge XXXIV del temps ordinari
SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST,
REI DE TOT EL MÓN
Cicle A
Celebrem hui la solemnitat de Crist Rei. Amb este diumenge concloem el cicle de l'any cristià. Crist és el centre de la història; cap a ell ens encaminem. Ell és també a qui recordem i celebrem sempre. En el seu nom ens reunim. Ell ens convoca, ens parla i ens posa a la seua taula. I vol també fer-se present en la nostra vida. A ell la glòria pels segles.- Enric Benavent, arquebisbe de València: Vinga a nosaltres el vostre regne (2026, novembre 18)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Solemnitat de Jesucrist Rei de l'univers (2023, novembre 22)
- J.M. Bausset: Crist Rei (2015)
Celebrem hui la solemnitat de Crist Rei. Amb este diumenge concloem el cicle de l'any cristià. Crist és el centre de la història; cap a ell ens encaminem. Ell és també a qui recordem i celebrem sempre. En el seu nom ens reunim. Ell ens convoca, ens parla i ens posa a la seua taula. I vol també fer-se present en la nostra vida. A ell la glòria pels segles.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Vinga a nosaltres el vostre regne (2026, novembre 18)
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Solemnitat de Jesucrist Rei de l'univers (2023, novembre 22)
- J.M. Bausset: Crist Rei (2015)
Lectures de la missa
Lectura primera Ez 34,11-12.15-17
A vosaltres, ovelles meues, jo vos jutjaré entre ovella i ovellaLectura de la profecia d'EzequielAçò diu el Senyor Déu:
«Jo mateix buscaré les meues ovelles i les cuidaré. Les cuidaré com el pastor cuida el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les arreplegaré de tots els llocs on s'havien dispersat el dia de núvols i boira.
Jo mateix pasturaré les meues ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu el Senyor Déu. Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, curaré la malalta, guardaré les grosses i robustes, les pasturaré totes amb justícia».
I a vosaltres, ovelles meues, el Senyor Déu vos anuncia açò:
«Jutjaré entre ovella i ovella, entre moltons i cabrits».
Salm responsorial 22,1-2a.2b-3.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor,no em falta res.Em fa descansar en prats deliciosos.R. El Senyor és el meu pastor, no em falta res.Em porta al repòs vora l'aigua,i allí em retorna les forces.Em guia per camins segursper amor del seu nom. R.Davant de mi pareu taula vós mateix,enfront dels meus enemics;m'ungiu el cap amb perfums,i la meua copa sobreïx. R.Tota la vida m'acompanyenla vostra bondat i el vostre amorI viuré anys i més anysen la casa del Senyor. R.
Lectura segona 1C 15,20-26.28
Posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.Així Déu serà tot en totsLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui dormen.Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d'Adam, i per això tots moren, però tots tornaran a la vida gràcies a Crist.Cada u en el moment que li correspon: Crist el primer, després, a l'hora que ell vindrà, els qui són de Crist; i, al final, quan ell destituirà tota classe de sobirania, d'autoritat o de poder, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.
Perquè ell ha de regnar «fins que Déu haurà sotmés tots els enemics davall dels seus peus». El darrer enemic destituït serà la Mort.I quan tot li haurà quedat sotmés, el Fill mateix se sotmetrà a qui li ho haurà sotmés tot. Així Déu serà tot en tots.
Al·leluia Mc 11,10
Beneït el qui ve en nom del Senyor.Beneït el Regne del nostre pare David,que està a punt d'arribar.
Evangeli Mt 25,31-46
S'assentarà en el seu tron gloriós i els separarà entre ells᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps Jesús digué als seus deixebles:«Quan el Fill de l'home vindrà en la seua glòria, acompanyat de tots els àngels, s'assentarà en el seu tron gloriós. Es reuniran davant d'ell tots els pobles i els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l'esquerra.Després el Rei dirà als de la dreta: "Vingueu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell vos tenia preparat des de la creació del món; perquè tenia fam i em donàreu a menjar, tenia set i em donàreu a beure, era foraster i m'acollíreu, em véreu despullat i em vestíreu, estava malalt i em visitàreu, estava en la presó i vinguéreu a vore'm".I els justs li respondran: "Senyor, ¿quan vos vam vore amb fam i vos donàrem a menjar, o passant set i vos donàrem a beure? ¿Quan vos vam vore foraster i vos acollírem, o despullat i vos vestírem? ¿Quan vos vam vore malalt o en la presó i anàrem a visitar-vos?"El Rei els respondrà: "Vos ho dic de veres: cada vegada que ho féieu a u d'estos germans meus, per menut que fora, m'ho féieu a mi".Després dirà als de la seua esquerra: "Aparteu-vos de mi, maleïts, aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels; perquè jo tenia fam i no em donàreu a menjar, tenia set i no em donàreu a beure, era foraster i no m'acollíreu, em véreu despullat i no em vestíreu, estava malalt o en la presó i no em visitàreu".Estos, per la seua part, respondran: "Senyor, ¿quan vos vérem amb fam o amb set, o foraster o despullat, o malalt o o en la presó, i no férem res per vós?"
Ell els contestarà: “Vos ho dic de veres: cada vegada que no ho féieu a u d’estos, per menut que fora, a mi deixàveu de fer-m’ho”.
I estos aniran als suplicis eterns, mentres que els justs aniran a la vida eterna».
A. Jesucrist és Rei. I el seu és un «regne etern i universal: el regne de la veritat i la vida, el regne de la santedat i la gràcia, el regne de la justícia, l'amor i la pau» (Pf). Un regne que va creixent fins que siguen aniquilats els seus enemics, el pecat i la mort (2 lect). Crist és Rei i Pastor que vol que totes les seues ovelles se salven (1 lect). «El Senyor és el meu pastor, no em falta res: em fa descansar en prats delicosos» (Salm resp). I Crist vindrà al final dels temps i separarà els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles dels cabrits i, llavors, en el crepuscle de les nostres vides serem examinats sobre l'amor (Ev).
B. Servir la majestat del Fill molt estimat en el proïsme necessitat, esperant que un dia tota la creació siga alliberada i el servisca i el glorifique sense fi. La lògica de la gratuïtat és la lògica d'este regne, perquè estimem sense esperar res a canvi, tan sols per ser el meu proïsme, i en l'anonimat i discreció de la quotidianitat. Jesús es presenta a si mateix com el jutge que vindrà al final dels temps, i al costat de la imatge del jutge trobem dos imatges bíbliques amb les quals Jesús s'havia identificat: el «Fill de l'home» que ha de morir i donar la vida per tots, i la del «pastor» que ha buscat pertot arreu les ovelles perdudes. Jesús es presenta com un jutge que té un interés personal: saber si ell ha sigut reconegut en els més pobres.
C. Jesús ha volgut identificar-se amb els nostres semblants. Ho fa de manera particular quan unix indissolublement l'amor a Déu i als altres com una mateixa realitat. Qui ama a qui té prop, ama ja a Déu, i qui desprecia el germà necessitat, desprecia el mateix Senyor. Esta identificació és molt seriosa i important i ens convida a la responsabilitat. La salvació es juga, sens dubte, en l'amor a Déu, que és amar a qui tenim prop, perquè en el necessitat habita el mateix Jesús. La fe ens ajuda a reconéixer la presència de Déu en l'altre, ens anima a exercir la caritat cap a ell i ens enfortix amb la gràcia per a superar les nostres limitacions i egoismes. Amar els nostres semblants és, sens dubte, el més important, perquè en este amor ens juguem la vida eterna. [Evangeli per a cada dia 2026, Delegació de Litúrgia de València]
- Missa d'À Punt (2026): Exhortació a honorar Crist (Sant Joan Crisòstom)
- Missa d'À Punt (2023): Jesús, Rei i Jutge (Student Christian Movement)
- Ma Dolores Simarro: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
* * * * *
Santa Cecília, verge i màrtir, titular d'una església parroquial a València i a Quart de Poblet, patrona de la Música.
Santa Cecília, verge i màrtir, segons la tradició, va aconseguir la doble palma per amor a Jesucrist, al cementeri de Calixt, a la via Àpia de Roma. El títol d'una església al Trastevere porta des d'antic el seu nom (s. inc.).
La música crea ponts
Papa Francesc: Discurs a les Scholae Cantorum de l'Associació Italiana Santa Cecília (28 de setembre de 2018).
La música sacra també exercix una altra tasca, la de soldar la història cristiana: en la Litúrgia ressonen el cant gregorià, la polifonia, la música popular i la música contemporània. És com si en eixe moment totes les generacions passades i presents alabaren a Déu, cadascuna amb la seua pròpia sensibilitat. No sols: la música sacra ―i la música en general― crea ponts, acosta les persones, fins i tot els més distants; no coneix barreres de nacionalitat, ètnia, color de pell, sinó que embolcalla a tots en un llenguatge superior, i aconseguix sempre sintonitzar persones i grups de molt diferents procedències. La música sacra acurta les distàncies, també amb aquells germans i germanes que a vegades no sentim pròxims.
Martirologi Romà
2. Commemoració de sant Filemó, de Colosses, a l'actual Turquia, de l'amor a Crist Jesús del qual s'alegra l'apòstol sant Pau, i que rep culte al costat de santa Àpia, la seua esposa. (s. I)
3. A Arbela [Irbil], lloc de Pèrsia, hui l'Iran, sant Ananies, màrtir, que, en temps de la persecució sota el rei Sapor II, per mandat del arximag Ardisag va ser fet presoner; tres vegades el van apallissar amb tanta crueltat, que els botxins, creient que ja havia mort, el van deixar tirat a la plaça, però a la nit els cristians el van portar a sa casa, on finalment, va exhalar el seu esperit. (345)
4. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Benigne, bisbe, que en la contesa provocada per les invasions va dirigir, amb gran tenacitat i religiositat, l'Església a ell encomanada. (c. 470)
5. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, actual França, sant Pragmaci, bisbe. (c. 517)
6. Al costat del riu Zihun, prop de la ciutat de Maraix, a Cilícia, hui territori de la moderna Turquia, beats Salvador Lillo, prevere de l'Orde dels Germans Menors, Joan, fill de Balzi, i uns altres sis companys de família armènia*, tots màrtirs, que, davant la imposició dels soldats otomans de renegar de Crist, per no accedir a trair la seua fe, van emigrar al regne etern llancejats. (1895)
* Heus ací els noms: beats K´adir, fill de Xodianin; Cerun, fill de K´urazi; Vardavar, fill Dimbalac; Pau, fill de Jeremies; David i Teodor, germans, fills de David.
7. Al llogaret de Triora, a la regió de Ligúria, a Itàlia, beat Tomàs Reggio, bisbe de Gènova, qui a l'austeritat de vida va saber unir una admirable mansuetud, va aconseguir mantindre la concòrdia entre els ciutadans i va atendre de mil maneres els necessitats, fent fora mida per a solucionar les dificultats de la convivència humana. (1901)
8. A la ciutat de Teocaltitlán, a Mèxic, sant Pere Esqueda Ramírez, prevere i màrtir, que, per ser sacerdot, durant la Revolució mexicana, va ser empresonat i afusellat. (1927)
9. A Paterna, beats Elies (Julià) Torrijo Sánchez i Bertran (Francesc) Lahoz Moliner, religiosos de l'Institut de Germans de les Escoles Cristianes i màrtirs. (1936)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada