DIUMENGE XXVIII / Cicle C
Mare de Déu del Pilar
Lectura primera 2R 5,14-17
Naaman va tornar cap a l'home de Déui confessà que el Senyor és l'únic DéuLectura del segon llibre dels ReisEn aquells dies, Naaman de Síria va baixar i es va banyar set vegades en el riu Jordà, com li havia dit Eliseu, l’home de Déu. La pell se li tornà com la d’una criatura acabada de nàixer: havia quedat net de la lepra. I, havent tornat amb tots els seus a ca l’home de Déu, entrà i, dret davant d’ell, va proclamar: «Ara sé ben cert que en tota la terra no hi ha cap més déu que el Déu d’Israel. Fes-me la gràcia d’acceptar un present del teu servent». Però Eliseu va respondre: «Tan cert com viu el Senyor, de qui soc servent, que no acceptaré res». Naaman insistia que l’acceptara, però Eliseu s’hi va negar. Per això, Naaman digué: «Ja que no el vols, permet que faça carregar dos mules amb terra d’este país, perquè este servent teu ja no oferirà més holocausts ni sacrificis a altres déus sinó només al Senyor».
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2)
Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seua dreta i el seu braç sagrathan eixit victoriosos.R. El Senyor ha revelat als pobles la salvació.O bé:Al·leluia.El Senyor ha revelat la seua victòria,i els pobles contemplen la salvació.L'ha mogut la misericòrdiai la fidelitat a la casa d'Israel. R.D'un cap a l'altre de la terra,tots han vist la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor per tota la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R.
Lectura segona 2Tm 2,8-13
Si perseverem també regnarem amb CristLectura de la segona carta de sant Pau a TimoteuRecorda’t de Jesucrist, ressuscitat d’entre els morts, nascut del llinatge de David. Este és l’Evangeli que jo anuncie, i per ell he de patir fins al punt de trobar-me encadenat com si fora un criminal. Però la Paraula de Déu no està encadenada Per això, jo ho suporte tot pel bé dels elegits, per a que ells també alcancen la salvació que està en Jesucrist, juntament amb la glòria eterna. Esta paraula és digna de fe: Si morim amb ell, viurem amb ell; si perseverem, regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; si li som infidels, ell continua fidel, perquè no pot negar-se a si mateix.
Al·leluia 1Te 5,18
Doneu gràcies en tot.Perquè això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.
Evangeli Lc 17,11-19
Només este estranger ha tornat per a donar glòria a Déu?᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucUn dia Jesús, caminant cap a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. A l’entrada d’un poblet li eixiren a l’encontre deu leprosos, que es quedaren a una certa distancia i alçaren la veu per a dir-li: «¡Jesús, mestre, tingueu pietat de nosaltres!» En vore’ls, Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots» Mentres anaven de camí, quedaren nets, i un d’ells, quan va vore que s’havia curat, tornà arrere glorificant a Déu amb grans crits, i es va prosternar als peus de Jesús per a donar-li gràcies. Aquell home era un samarità. Jesús preguntà: «¿No eren deu els qui han quedat nets? ¿On estan els altres nou? ¿No n’hi ha hagut cap que tornara per a donar glòria a Déu tret d’este estranger?» I li digué: «Alça’t i vés-te’n. La teua fe t’ha salvat».
La salvació no és només per als jueus sinó per a tots els hòmens de qualsevol raça, poble o nació. Així, la primera lectura de hui ens presenta la curació de Naaman, un sirià de religió pagana, que, curat de la lepra pel profeta Eliseu, es va convertir a l'únic Déu verdader, el Déu d'Israel; el va alabar i va fer el propòsit de no oferir ja més sacrificis a altres déus. De manera anàloga, el samarità de l'Ev., curat per Jesús, juntament amb altres nou que eren jueus, va ser l'únic capaç de tornar a Jesús donant-li gràcies; i eixa fe, així expressada, li va alcançar la salvació. En l'eucaristia de hui hem de alabar el Senyor i beneir-lo per haver-nos netejat no ja de la lepra, banyant-nos set vegades al riu Jordà com Naaman, sinó del pecat en les aigües del baptisme.
- Missa d'À Punt: El leprós agraït (Benjamín G. Buelta)
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
Festa de la Mare de Déu del Pilar
Segons una venerada tradició, la Santíssima Mare de Déu es va manifestar a Saragossa sobre una columna o pilar, signe visible de la seua presència. Esta tradició va trobar la seua expressió cultual en la missa i en l'Ofici que, per a tot Espanya, va decretar el papa Climent XII.
- Xavier Serra: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
- Capella de la Mare de Déu del Pilar (Seu de València)
- Antonio Mora Vergés: Ermita de la Mare de Déu del Pilar de Catí.
Festa de la Mare de Déu del Pilar, titular de les esglésies parroquials de Bonrepòs i Mirambell, la Campaneta, les Cases de Bàrcena, Los Montesinos, Pilar de la Horadada, Tírig, una de Catarroja, una d'Algemesí i cotitular d'una de València. Dona nom a una ermita de Catí.
Festa de l'Axiamo (Ecce Homo) a Borriana.
- J.M. Bausset: L'Axiamo de Borriana (2015)
A Carcaixent, Dia de la Troballa de la imatge de la Mare de Déu d'Aigües Vives
Aniversari del naiximent d'Edith Stein, doctora de l'Església (1891)
- Franco Battiato canta a Edith Stein.
- J.M. Bausset Santa Edith Stein (9 d'agost del 2015)
Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Victorio Oliver Domingo, bisbe emèrit d'Oriola-Alacant (1972)
Martirologi Romà
A Roma, a la via Laurentina, sant Hedist, màrtir. (s. inc.)
A Anazarb, lloc de Cilícia, hui Turquia, santa Domnina, màrtir, que sota l'emperador Dioclecià i el prefecte Lícies, després d'haver patit molts turments, va entregar en la presó el seu esperit a Déu. (c. 304)
Commemoració dels quatre mil nou-cents seixanta-sis sants màrtirs i confessors de la fe, que van morir en la persecució desencadenada pels vàndals a l'Àfrica, on, per mandat del rei arrià Huneric, que odiava la fe catòlica, bisbes, preveres i diaques de l'Església de Déu, juntament amb una munió de fidels, van ser confinats en un horrible desert, mentre alguns altres consumaven el seu martiri enmig de diversos turments, com els bisbes Ciprià i Fèlix, invictes sacerdots del Senyor. (483)
A Piacenza, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, sant Opili, diaca. (c. s. V)
A Roma, sant Fèlix IV, papa, que va convertir dos temples pagans del Fòrum romà en la basílica dedicada als sants Cosme i Damià, i va treballar molt en favor de la fe catòlica. (530)
A la província Nòrica, actual Àustria, al costat del Danubi, sant Maximilià, venerat com a bisbe de Lorch. (a. s. VII)
A Pavia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Rotobald, bisbe, home exemplar per la seua abstinència, que es va distingir pel seu interés pel que fa al culte diví i les relíquies dels sants. (1254)
A Ascoli, al Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, sant Serafí de Montegranaro (Fèlix) de Nicola, religiós de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, que va destacar admirablement per la seua gran humilitat, pobresa i pietat. (1604)
A Londres, a Anglaterra, beat Tomàs Bullaker, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que, detingut en temps del rei Carles I mentre celebrava la Missa, per raó del seu sacerdoci va ser penjat a Tyburn i esquarterat quan estava encara amb vida. (1642)
A Riba-roja de Túria, beat valencià Josep González Huguet, prevere i màrtir. (memòria a Cheste i Alaquàs) (1936)
A Massamagrell, beat valencià Pere Salcedo i Puchades (Pacífic de València), religiós de l'Ordre dels Germans Menors Caputxins i màrtir. (memòria a Castellar-l'Oliveral, València). (1936)
Al camp de concentració d'Auschwitz, pròxim a la ciutat polonesa de Cracòvia, beat Romà Sitko, prevere i màrtir, que durant l'ocupació militar de Polònia va ser maltractat per perseguidors contraris a la dignitat humana i a la religió, fins a passar a la visió de l'eterna benaurança. (1942)
Sant Carles Acutis (1991- Monza, Itàlia 2006). Fou un estudiant italià i un aficionat programador d'informática, conegut per documentar miracles eucarístics d'arreu del món i catalogar-los en una web que creà abans de la seua mort per leucèmia. També s'entregà al voluntariat amb els sense sostre i els menjadors socials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada