DIMARTS DE LA SETMANA XXXIII / I
Oració col·lecta
Defeneu, Senyor, la vostra Església amb la protecció dels apòstols,a fi que, gràcies a aquells que anunciaren per primera vegada l’Evangeli,obtinga també fins al final del temps un augment de gràcia celestial.
Lectura primera 2M 6,18-31
Deixaré un exemple de mort voluntària i generosa per les lleis venerables i santesLectura del segon llibre dels MacabeusEn aquells dies, a un tal Eleazar, un dels principals mestres de la Llei, home d'edat avançada i de noble figura, li obriren la boca i el forçaren a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Ell, que preferia una mort gloriosa a una vida deshonrada, l'escopia, i avançava voluntàriament a l'instrument de suplici, tal com correspon a un home que està resolt a no tastar, ni per amor a la vida, res que no estiga permés.Els oficials que presidien aquell sacrifici contrari a la Llei el coneixien feia molt de temps. Per això se l'endugueren a part i li proposaren que es fera portar carn que ell poguera menjar, que ell mateix se la preparara i que fingira menjar la carn dels sacrificis, tal com el rei ho havia manat. Fent això es podia salvar de la mort i beneficiar-se d'este favor que li feien per l'antiga amistat que els unia. Però Eleazar va prendre una noble resolució, digna dels seus anys i de la seua honorable ancianitat, dels seus venerables cabells blancs i de l'excel·lent comportament que havia mantingut des de xiquet, però digna, encara més, de la Llei santa, donada per Déu. Va respondre immediatament com pertocava i els va dir: «Envieu-me de pressa al país dels morts. Fingir d'esta manera no seria propi de la meua edat: a canvi del poc temps de vida que guanyaria, molts jóvens, pensant-se que Eleazar, als noranta anys, ha adoptat la religió dels estrangers, s'apartarien del bon camí per culpa meua, i la meua senectut quedaria deshonrada. Per un moment jo m'escaparia del suplici humà, però ni viu ni mort no podria escapar-me de les mans del Totpoderós. Si ara done coratjosament la vida, em mostraré digne de la vellesa i deixaré als jóvens un exemple de mort voluntària i generosa per les lleis venerables i santes». Després de dir estes paraules, se'n va anar cap al suplici sense vacil·lar.Els qui l'hi conduïen, tenint per una estupidesa el que acabava de dir, canviaren d'actitud, i tota la simpatia que abans sentien per ell es convertí en crueltat. A punt ja de morir pels colps dels assots, va dir gemecant: «El Senyor, en el seu suprem coneiximent, sap molt bé que, podent salvar-me de la mort, ara patixc en el cos els dolors terribles dels assots, però en el meu esperit els patixc de gust per fidelitat a ell».Així va donar la seua vida. La seua mort va deixar el record d'un home virtuós i l'exemple d'una noble generositat, no només per a la joventut, sinó per a tot el poble.
Salm responsorial 3,2-3.4-5.6-7 (R.: 6b)
¿Quants n'hi han, Senyor, que m'acacen!Molts s'alcen contra mi.Són molts els qui diuen de mi:«No espereu que Déu el salve».R. El Senyor em sosté.Senyor, vós sou l'escut que em protegix,als ulls de tots, vós sou la meua glòria.Si cride invocant el Senyor,ell m'escolta des del mont sant. R.Puc gitar-me i dormir i despertar:el Senyor em sosté.No em fa por la multitudque acampa entorn de mi. R.
Al·leluia 1Jo 4,10b
Déu ens ha amat primeri ha enviat el seu Fillcom a víctima propiciatòria pels nostres pecats.
Evangeli Lc 19,1-10
El Fill de l'home ha vingut a buscari a salvar allò que s'havia perdut᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús va entrar a Jericó i estava travessant-la. En això que en home que es deia Zaqueu, cap de publicans i ric, intentava vore qui era Jesús, però la multitud li ho impedia, perquè era baix d'estatura. Però ell, per a poder vore'l, va córrer avant i va pujar dalt d'un arbre, per on Jesús havia de passar. Quan Jesús va arribar a aquell lloc, va alçar la vista i li va dir: «Zaqueu, baixa de pressa, que hui m'he de quedar en ta casa».
Zaqueu va baixar corrents i el va acollir amb alegria, i tots els que ho veren murmuraven, dient: «S’ha quedat en casa d'un pecador». Però Zaqueu, dret davant del Senyor, li va dir: «Senyor, done als pobres la mitat dels meus béns i, si he defraudat algú, li tornaré quatre vegades més». Jesús li va dir: «Hui ha arribat la salvació a esta casa, perquè ell també és fill d'Abraham, i el Fill de l'home ha vingut a buscar i a salvar allò que s'havia perdut».
DEDICACIÓ DE LES BASÍLIQUES DELS SANTS PERE I PAU, APÒSTOLS
Memòria lliure
Recordem en esta celebració la Dedicació de les basíliques dels sants apòstols Pere i Pau a Roma. La primera d'elles va ser edificada per l'emperador Constantí damunt del sepulcre de sant Pere al tossal del Vaticà; en deteriorar-se pel pas dels anys va ser reconstruïda amb major amplitud i de nou consagrada en este mateix dia del seu aniversari, l'any 1626. L'altra, edificada pels emperadors Teodosi i Valentinià a la Via Ostiense, després de quedar aniquilada per un lamentable incendi, va ser reedificada íntegrament i dedicada el 10 de desembre de 1854. Amb la seua comuna commemoració es vol significar, d'alguna manera, la fraternitat dels apòstols i la unitat en l'Església.
- J.M. Bausset: La Dedicació de les basíliques de Sant Pere i de Sant Pau (2014)
Lectura primera Fets 28,11-16.30-31
Finalment arribàrem a RomaLectura dels Fets dels ApòstolsTres mesos després del naufragi ens férem a la mar en una nau alexandrina, que duia per insígnia els Dioscurs, i havia passat l'hivern a l'illa de Malta. Arribàrem al port de Siracusa, on paràrem tres dies. Llevàrem àncores i anàrem d'allí fins a Règium. Un dia més tard es va girar el vent del Sud, i el segon dia arribàrem a Puteoli, on trobàrem germans en la fe, que ens demanaren quedar-nos amb ells set dies. Finalment arribàrem a Roma. Des d'allí els germans, informats de la nostra arribada, eixiren a rebre'ns fins al Fòrum d'Api i Tres Tavernes. Quan Pau els va vore, va donar gràcies a Déu i es va animar.Una vegada a Roma, van permetre a Pau viure en una casa particular, amb el soldat que el custodiava. I va passar dos anys sencers en aquella estança llogada, on rebia tots els qui l'anaven a buscar, i obertament, sense cap trava, anunciava el Regne de Déu i ensenyava la doctrina de Jesucrist, el Senyor.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 2)
Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seua dreta i el seu braç sagrathan eixit victoriosos.R. El Senyor ha revelat la seua victòria,i els pobles contemplen la salvació.El Senyor ha revelat la seua victòria,i els pobles contemplen la salvació.L'ha mogut la misericòrdiai la fidelitat a la casa d'Israel. R.D'un cap a l'altre de la terra,tots han vist la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor per tota la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R.Canteu al Senyor les vostres melodies,canteu-les al so de les cítares;aclameu el rei, que és el Senyor,amb trompetes i clarins. R.
Al·leluia
Oh Déu, vos alabem.Senyor, vos glorifiquem.El cor gloriós dels apòstolsvos dona alabança.
Evangeli Mt 14,22-33
Maneu-me que vaja caminant sobre l'aigua᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
Després de la multiplicació dels pans, Jesús va manar als deixebles que pujaren en una barca i que passaren davant cap a l’altra vora, mentres ell deia adeu a la gent. Després de dir-los adeu, va pujar a una muntanya, a soles, a fer oració. A poqueta nit encara estava allí a soles. Mentrestant, la barca s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant per damunt de l’aigua. Quan els deixebles el veren caminant per damunt de l’aigua, s’espantaren pensant que era un fantasma, i xillaven de por. Però Jesús els va dir de seguida: «Tranquils, que soc jo. No tingueu por».
Pere li va dir: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vaja cap a vós caminant pe damunt de l’aigua». Jesús va contestar: «Vine». Pere va baixar de la barca, es va posar a caminar per damunt de l’aigua i va anar cap a Jesús. Però en notar el fort vent que feia, es va acovardir, va començar a afonar-se i va cridar: «Senyor, salveu-me». A l’instant, Jesús allargà la mà, l’agarrà i li va dir: «¡Home de poca fe! ¿Per què has dubtat?» I, quan pujaren a la barca, el vent va amainar. Els qui anaven en la barca es prosternaren i li digueren: «Verdaderament sou Fill de Déu».
Meditació de l'evangeli
Del Papa Francesc, Àngelus, 10 d'agost de 2014
Este relat és una bella imatge de la fe de l'apòstol Pere. En la veu de Jesús que li diu: "Vine", ell va reconéixer el ressò del primer encontre en la riba d'eixe mateix llac, i immediatament, una vegada més, va deixar la barca i es va dirigir cap al Mestre. I va caminar sobre les aigües. La resposta confiada i disponible davant la crida del Senyor permet realitzar sempre coses extraordinàries. Però Jesús mateix ens va dir que som capaços de fer miracles amb la nostra fe, la fe en Ell, la fe en la seua paraula, la fe en la seua veu. En canvi, Pere comença a afonar-se en el moment en què aparta la mirada de Jesús i es deixa atropellar per les adversitats que l'envolten. Però el Senyor està sempre allí, i quan Pere l'invoca, Jesús el salva del perill. En el personatge de Pere, amb els seus impulsos i les seues debilitats, es descriu la nostra fe: sempre fràgil i pobra, inquieta i, amb tot, victoriosa, la fe del cristià camina cap a l'encontre del Senyor ressuscitat, enmig de les tempestats i perills del món.
Martirologi Romà
2. A Antioquia de Síria, actual Turquia, sant Romà, màrtir, diaca a l'Església de Cesarea, que, en la persecució sota l'emperador Dioclecià, en vore com els cristians obeïen els seus decrets i s'acostaven a les estàtues dels ídols, els va exhortar en públic a la resistència, per la qual cosa, després de cruels turments i després de tallar-li la llengua, va consumar el seu gloriós martiri en ser estrangulat a la presó. (304)
3. A Colombier, a la regió de Bourges, a Aquitània, hui França, sant Patrocle [o Pàtrocle], prevere, que va ser ermità i missioner. (c. 576)
4. A la Bretanya Menor, també a França, sant Maudet, abat, que va fer vida monàstica en una illa deserta, i com a mestre de vida espiritual, va reunir molts sants entre el nombre dels seus deixebles. (s. VI)
5. A Coutances, al territori de Nèustria, de nou a l'actual França, sant Romacari [o Runfari o Rufari], bisbe. (s. VI)
6. A la regió de Velai, a Aquitània, així mateix a França, sant Teofred, abat i màrtir. (c. 752)
7. A Tours, població de Nèustria, actualment també a França, trànsit de sant Odó [o Ot], abat de Cluny, que va instaurar l'observança monàstica segons la Regla de sant Benet i la disciplina de sant Benet d'Aniana. (942)
8. A Nagasaki, al Japó, beats màrtirs Lleonard Kimura, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, i Andreu Murayama Tokuan, Cosme Takeya, Joan Yoshida Shoun i Doménec Jorge, tots els quals, pel nom de Crist, van ser cremats vius. (1619)
9. A Saint-Charles, a l'estat de Missouri, als Estats Units d'Amèrica del Nord, santa Rosa Filipina Duchesne, verge de les Germanes del Sagrat Cor, que, nascuda a França, durant la Revolució Francesa va reunir la comunitat religiosa i es va traslladar a Amèrica, on va obrir moltes escoles. (1852)
10. A Ceccano, al costat de Frosinone, a Itàlia, beat Grimoald de la Purificació (Ferran) Santamaría, religiós de la Congregació de la Passió de Jesucrist, que, quan es preparava amb fervor i alegria al sacerdoci, consumit per la malaltia va morir santament. (1902)
11. Al lloc de Wal-Ruda, a Polònia, beata Carolina Kózka, verge i màrtir, que en el fragor de la guerra, quan encara era adolescent, per amor a Crist va morir travessada per una espasa en voler defendre la seua castedat, agredida per un soldat. (1914)
12. A Madrid, beates Maria del Refugi (Maria Gabriela) Hinojosa i Naveros i cinc companyes*, vèrgens de l'Orde de la Visitació de Santa Maria i màrtirs. (1936)
*Els noms són: beata Teresa Maria (Laura) Cavestany i Anduaga, Josepa Maria (Maria del Carme) Barrera i Izaguirre, Maria Ainés (Ainés) Zudaire i Galdeano, Maria Àngela (Martina) Olaizola i Garagarza, i Maria Gràcia (Josepa Joaquima) Lecuona i Aramburu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada