30 de setembre de 2023, dissabte: Sant Jeroni

DISSABTE DE LA SETMANA XXV DURANT L'ANY / I

Lectura primera Za 2,5-9.14-15a

Jo vindré a viure enmig de tu

Lectura de la profecia de Zacaries

Alçant els ulls vaig vore un home que tenia a la mà una corda de prendre mides. Li vaig preguntar: «On vas?» Ell em va respondre: «A amidar Jerusalem. Vull saber l'amplària i la llargària que ha de tindre.»

En aquell moment l'àngel que parlava amb mi va eixir i va trobar un altre àngel, i li va dir: «Corre, digues a aquell jove que Jerusalem ha de ser una ciutat sense muralles, per a que hi puga cabre la multitud i el bestiar que hi viurà. Jo mateix, diu l'oracle del Senyor, seré per a Jerusalem com una muralla de foc, entorn de la ciutat, i la meua glòria hi residirà.

Crida de goig i estigues de festa, ciutat de Sió:

que jo vinc a viure enmig de tu,

diu l'oracle del Senyor.

Aquell dia moltes nacions s'uniran al Senyor;

formaran part del seu poble».

Salm responsorial Jr 31,10.11-12ab.13 (R.: 10d)

Escolteu, estrangers, una paraula del Senyor,

anuncieu-la lluny, a les illes:

«El qui havia dispersat Israel, el reunirà,

i el guardarà com un pastor el seu ramat».

R. El Senyor ens guardarà

com un pastor el seu ramat.

El Senyor ha redimit Israel,

l'allibera de les mans dels més forts.

Vindran a les altures de Sió cridant de goig,

a la llum de l'abundor del Senyor. R.

Dansaran d'alegria les xiques,

dansaran junts jóvens i vells;

«canviaré el dol en dies de festa,

els consolaré de les penes i els alegraré». R.

Al·leluia 2Tm 1,10

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Lc 9,43b-45

El Fill de l'home ha de ser entregat. No gosaven fer-li preguntes sobre això

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, veent Jesús que tots s'admiraven d'allò que ell feia, va dir als seus deixebles: «Que vos quede ben gravat açò que vos dic: El Fill de l'home ha de ser entregat en mans dels hòmens».

Ells no entenien què volia dir. El sentit d'esta predicció els resultava ben obscur, però no gosaven fer-li preguntes sobre això.

Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església

Sant Jeroni penitent,
de Josep de Ribera
(Museu Thyssen-Bornemisza,
Madrid)

 Memòria de sant Jeroni, qui, nascut a Dalmàcia, va estudiar a Roma, on va cultivar amb cura tots els sabers, i allí va rebre el baptisme cristià. Després, captat pel valor de la vida contemplativa, va anar a Orient, on es va entregar a l'existència ascètica i es va ordenar de prevere. Tornat a Roma, va ser secretari del papa Damas. Després va fixar la residència a Betlem de la Judea, on va viure una vida monàstica dedicat a traduir i esplanar les Sagrades Escriptures. Així es va revelar com a insigne doctor. De manera admirable va ser partícip de moltes necessitats de l'Església i, finalment, arribat a una edat provecta, va descansar en la pau del Senyor (420).

Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església (mem. ob.), titular de les esglésies parroquials d'Alfarrasí, Manises i una de València.

Amb motiu de l'inici del 1600 aniversari de la mort de sant Jeroni (Betlem 420), el papa Francesc va publicar el "motu proprio" Aperuit illis amb el qual instituïx el Diumenge de la Paraula de Déu.

• J.M. Bausset: Sant Jeroni (2015)
• Avel·lí Flors: Sant Jeroni i la Vulgata (2020)

A Burjassot, festa a la Virgen de la Cabeza

Santoral

Sant Antoní, màrtir. († Piacenza, Itàlia, s. inc.)

Sants Urs i Víctor, màrtirs, que, segons la tradició, van pertànyer a la legió Tebana. († Solothurn, al territori d'Helvècia, hui Suïssa, c. 320)

Sant Gregori, anomenat l'"Il·luminador", bisbe, que després de suportar molts treballs, es va retirar a una cova pròxima a la confluència de l'Eufrates ramificat, i allí va descansar en pau. És considerat apòstol dels armenis. († Armènia, c. 326)

Santa Eusèbia, verge, fidel servidora de Déu des de la joventut fins a l'ancianitat. († Marsella, c. 497)

Sant Honori de Cantorbery, bisbe, abans monjo romà, enviat pel papa sant Gregori Magne com a company de sant Agustí per a evangelitzar Anglaterra, al qual finalment va succeir en la seu episcopal. († Cantorbery, al comtat de Kent, a Anglaterra, 653)

Sant Simó, monjo, abans comte de Crépy, a França, que, renunciant a la pàtria, al matrimoni i a tot, va triar la vida monàstica i després l'eremítica a les muntanyes del Jura, i reclamat moltes vegades com a llegat de pau per a conciliació entre prínceps, va morir finalment a Roma, i va ser sepultat en la basílica de Sant Pere. († 1082)

Sant Amat, bisbe. († Prop de Nusco, lloc de Campània, a Itàlia, 1093)

Sant Ismidó, bisbe, que enamorat dels Sants Llocs, per dues vegades va peregrinar piadosament a Palestina. († Die, a la Gàl·lia Lugdunense, França en l'actualitat, 1115)

Beata Felicia Meda, abadessa clarissa. (Pesaro, en el Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, 1444)

Sant Francesc de Borja, prevere, que a Espanya se celebra el dia 3 d'octubre. († Roma, 1572)

Beat Joan Nicolau Cordier, prevere i màrtir, que, suprimida l'Orde de la Companyia de Jesús, va continuar exercint el ministeri sacerdotal a la regió de Verdun, fins que, en la Revolució Francesa, per la seua condició de sacerdot va ser empresonat en una nau ancorada en la mar, on va morir de malaltia i inanició. († litoral nord de França, enfront de Rochefort, 1794)

Beat Frederic Albert, prevere, que, quan era rector, va fundar la Congregació de Germanes de Sant Vicent de Paül de la Immaculada Concepció, destinada a la redempció de la gent caiguda en la misèria. (†Lanzo, pròxima a Torí, Itàlia, 1876)

Aniversari de la mort de santa Teresa de Lisieux, la memòria de la qual se celebra demà (1897).