DIJOUS DE LA SETMANA XXVI / II
Lectura primera Jb 19,21-27
Sé que el meu defensor viuLectura del llibre de JobJob va dir: «¡Compadiu-vos de mi, amics meus, que la mà del Senyor m'ha malferit! ¿Per què m'esteu perseguint, com Déu em perseguix? ¿Encara no m'heu mossegat prou? ¡Si les meues paraules pogueren quedar escrites! ¡Si foren gravades amb un cisell d'acer i amb plom, marcades per sempre en la roca!Però jo sé que el meu defensor viu i que al final s'alçarà de la pols. I, després que m'arranquen la pell, ja sense carn, contemplaré a Déu. Jo mateix el contemplaré, el voran els meus ulls, no els d'un altre: es fon tot el meu interior».
Salm responsorial 26,7-8a.8b-9abc.13-14 (R.: 13)
Escolteu el meu clam, Senyor,compadiu-vos de mi, responeu-me.De part vostra, el cor em diu:«Busqueu la meua presència».R. Segur que en la terra dels viusvoré la bondat del Senyor.Busque la vostra presència;Senyor, no vos amagueu.No sigau severni aparteu el vostre servent,vós que sou la meua ajuda. R.Segur que en la terra dels viusvoré la bondat del Senyor.¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!¡Que el teu cor no flaquege!¡Espera en el Senyor! R.
Al·leluia Mc 1,15
El Regne de Déu està prop.Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.
Evangeli Lc 10,1-12
La pau que els desitgeu reposarà damunt d'ellsLectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, el Senyor en designà uns altres setanta-dos, i els envià davant d'ell, de dos en dos, a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. I els va dir: «La collita és abundant, però els segadors són pocs: demaneu a l'amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats. Aneu: jo vos envie com a corders enmig de llops. No porteu sac, ni alforja, ni sandàlies, no pareu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, primer saludeu: "Pau en esta casa". Si hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt d'ells; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent d'allò que tinguen: el qui treballa bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.
Si en un poble vos acullen bé, mengeu el que vos posen a taula, cureu els malalts que hi haja i digueu a la gent d'allí: "El Regne de Déu està prop de vosaltres". Però, si en un poble no vos volen acollir, eixiu als carrers i digueu: "Fins la pols del vostre poble, que se'ns ha apegat als peus, ens l'espolsem i vos la deixem. Però sapiau que el Regne de Déu està prop". Vos assegure que el dia del juí, la sort de Sodoma serà més suportable que la d'aquell poble».
 |
| Sant Francesc de Borja, d'Alonso Cano (Museu de Belles Arts de Sevilla). 1624 |
SANT FRANCESC DE BORJA
Memòria
Memòria obligatòria a l'arxidiòcesi de València. Lliure en altres.
Fem memòria hui de sant Francesc de Borja, prevere, nascut a Gandia l'any 1510. Morta la seua dona, amb qui havia tingut huit fills, va ingressar en l'Orde de la Companyia de Jesús, i a pesar d'haver abdicat del seu títol de virrei i rebutjat la dignitat cardenalícia, va ser elegit tercer prepòsit general de l'Orde, i va ser memorable per la seua austeritat de vida i oració. Va morir a Roma l'any 1572.
- J.M. Bausset: Sant Francesc de Borja (2015)
- Capella de Sant Francesc de Borja (Seu de València)
- Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc. Actes del Simposi Internacional (2010), Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, [en línia], 4 (2013).
- Bonaventura Bassegoda: La iconografia de sant Francesc de Borja. Una primera aproximació a partir de l'estampa (2013)
- Ida Mauro: La diffusione del culto di san Francesco Borgia a Napoli tra feste pubbliche e orgoglio nobiliare (2013)
- Joan Nadal Cañellas: Els dibuixos catequètics dels jesuïtes i Francesc de Borja (2013)
Del Diari de sant Francesc de Borja
"Dia 1r. Consolació. Comença l'exercici nou de les hores, demanant altrament veure les criatures en el Creador i sobretot el proïsme. I jo sense nafra. "Déu del meu cor". Viure en el Senyor. L'amor amb què el Pare dona el Fill i amb el que vingué i el de l'Esperit Sant amb qui es donà. Demanar aquest amor per a oblit de ço d'ací i per viure en el Senyor com si no veiés res més que Ell.
Dia 3. Començà la vida de la vespra de sant Francesc. Repartir l'oració mental pels col·legis. Memorial a banda".
(Francesc de Borja i Aragó: "Octubre [de 1565]", Diari, edició i traducció a cura de Joan Iborra, 3 i 4, València 2010, p. 158).
* * * * *
A Massamagrell, festa a Sant Joan Apòstol
A Nàquera, festa a la Mare de Déu de l'Encarnació
Martirologi Romà
Elogis del dia 3 d'octubre
Commemoració de sant Dionís [o Donís o Dionisi] l'Areopagita, que es va adherir a Crist en escoltar l'apòstol sant Pau parlant davant de l'Areòpag, i va ser primer bisbe d'Atenes († s. I).
Commemoració dels sants Faust, Gai, Pere, Pau, Eusebi, Querimó, Luci i altres dos, tots els quals, primer en temps de l'emperador Deci i després sota Valerià, per mandat del prefecte Emilià van patir de moltes maneres, juntament amb el bisbe Dionís, i arribaren a ser confessors de la fe; entre ells, Faust va aconseguir la palma del martiri sota l'emperador Dioclecià. († Alexandria, a Egipte, s. III/IV)
Commemoració de sant Hesiqui, monjo, deixeble de sant Hilarió i company seu de peregrinació. († Mayuma, a Palestina, s. IV)
Commemoració de sant Maximià, bisbe de Bagai, a Numídia, actual Algèria, que, apallissat repetides vegades pels heretges, va ser precipitat des de l'alt d'una torre i el van deixar per mort, però, recollit per uns transeünts, es va recuperar i no va deixar de lluitar per la fe catòlica. († c. 410)
Sant Ciprià [o Cebrià], bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va defensar en diversos sínodes la fe ortodoxa sobre la gràcia, ensenyant que ningú pot arribar al diví sense abans haver sigut cridat per la gràcia de Déu. († Toulon, a la regió de Provença, a la Gàl·lia, hui França, c. 543)
Entre els saxons, dos sants màrtirs de nom Evald, un anomenat "Negre" i l'altre "Blanc", tots dos preveres i oriünds d'Anglaterra, que, seguint l'exemple de sant Willibrord i els seus companys, van passar a evangelitzar Saxònia, on, després de començar a predicar a Crist, van ser capturats pels pagans i van consumar el martiri. († 695)
Sant Gerard, primer abat del monestir de Brogne, que ell mateix havia fundat. Va treballar per a instaurar la disciplina monàstica a Flandes i Lotaríngia, i va ajudar molts monestirs a recuperar l'observança primitiva. († regió de Namur, en Lotaríngia, actualment Bèlgica, 959)
Va nàixer a Staves, comtat de Namur, a finals del segle IX, i va morir a Brogne o Saint-Gérard, el 3 d'octubre del 959. El jove Gerard, com la major part dels hòmens de la seua categoria, en un principi va fer la carrera de les armes. La devoció que professava malgrat trobar-se entre les distraccions del campament era digna d'admiració.
Aclaparat per l'edat i les malalties, va posar vicaris o abats en el seu lloc en diferents abadies que tenia al seu càrrec, i es va retirar al de Brogne. Encara va tenir coratge per fa er un viatge a Roma amb la finalitat d'obtenir una butla que confirmara els privilegis de l'anomenada abadia. Al seu retorn va realitzar una visita final a totes les comunitats que havia reorganitzat. El seu cos encara es conserva a Brogne, ara anomenada Saint-Gérard. [font]
Beat Adelgot, bisbe, deixeble de sant Bernat a Clairvaux, que va ser un bon exemple de disciplina monàstica. († Chur, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, 1160)
Beats Ambròs Francesc Ferro, prevere, i companys, màrtirs,* que van donar la vida víctimes de l'opressió que es va desencadenar contra la fe catòlica († Al costat del riu Uruaçu, prop de Natal, al Brasil, 1645).
* Els noms són: beats Antoni Baracho, Antoni Vilela Cid, Antoni Vilela fill i la seua filla, Diego Pereira, Manuel Rodrigues Moura i la seua esposa, filla de Francesc Dias fill, Francesc de Bastos, Francesc Mendes Pereira, Joan da Silveira, Joan Lostau Navarro, Joan Martins i set jóvens, Josep do Porto, Mateu Moreira, Simó Correia, Esteve Machado de Miranda i dos filles seues, i Vicent de Souza Pereira.
Beat Crescenci García Pobo, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. († Madrid, 1936)
Beat Jesús Jaramillo Monsalve (1916- prop de Fortul, departament d'Arauca, Colòmbia 1989). Bisbe d'Arauca, sacerdot de l'Institut per a les Missions Estrangeres de Yarumal, assessinat per odi a la fe per la guerrilla colombiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada