DIMARTS DE LA SETMANA XXVI DURANT L'ANY / I
Lectura primera Za 8,20-23
Seran molts els pobles que vindran a Jerusalem a buscar el SenyorLectura de la profecia de ZacariesAçò diu el Senyor de l'univers:Encara vindran altres poblesi habitants de grans ciutats.Els d'una ciutatinvitaran els d'una altra dient-los:«Anem a implorar el favor del Senyor,a buscar el Senyor de l'univers».I ells els respondran:«Nosaltres també hi volem anar».Seran molts, moltíssims, els pobles i les nacionsque vindran a Jerusalema buscar el Senyor de l'univers,a implorar el seu favor.Açò diu el Senyor de l'univers:Aquells dies, deu hòmens de llengües diferents,provinent de totes les nacions,s'aferraran al mantell d'un home de Judà i li diran:«Volem anar amb vosaltres,perquè sabem que Déu està al vostre costat».
Salm responsorial 86,1-3.4-5.6-7 (R.: Za 8,23)
El Senyor té el palau al mont sant,i estima més els portals de Sióque totes les viles de Jacob.S'han dit de tu, ciutat de Déu,oracles gloriosos.R. Déu està al nostre costat.«Compte Egipte i Babilòniaentre els pobles que em coneixen.A Filistea, a Tir i a Etiòpiaels dic: Fills de Sió».Diuen d'ella:«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;este i aquell altre són fills de Sió». R.El Senyor escriu en el llibre dels pobles:«Fill de Sió».I cantaran mentres dansen:«¡De tu brollen totes les meues fonts!». R.
Al·leluia Mc 10,45
El Fill de l'home ha vingut a servir,i a donar la seua vida en rescat per molts.
Evangeli Lc 9,51-56
Jesús va decidir encaminar-se a Jerusalem᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucQuan s'acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell va decidir encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns davant d'ell, i ells, fent camí, entraren en un poble de samaritans a preparar la seua arribada. Però no el volgueren acollir, perquè s'encaminava a Jerusalem.
En vore això, els deixebles Jaume i Joan li digueren: "Senyor, ¿voleu que diguem que baixe foc del cel i els consumisca?" Però Jesús es va girar i els va reptar. I se n'anaren a un altre poble.
 |
| Sant Francesc de Borja, d'Alonso Cano (Museu de Belles Arts de Sevilla). 1624 |
SANT FRANCESC DE BORJA
Memòria
Memòria obligatòria a l'arxidiòcesi de València. Lliure en altres.
Fem memòria hui de sant Francesc de Borja, prevere, nascut a Gandia l'any 1510. Morta la seua dona, amb qui havia tingut huit fills, va ingressar en l'Orde de la Companyia de Jesús, i a pesar d'haver abdicat del seu títol de virrei i rebutjat la dignitat cardenalícia, va ser elegit tercer prepòsit general de l'Orde, i va ser memorable per la seua austeritat de vida i oració. Va morir a Roma l'any 1572.
- J.M. Bausset: Sant Francesc de Borja (2015)
- Capella de Sant Francesc de Borja (Seu de València)
- Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc. Actes del Simposi Internacional (2010), Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, [en línia], 4 (2013).
- Bonaventura Bassegoda: La iconografia de sant Francesc de Borja. Una primera aproximació a partir de l'estampa (2013)
- Ida Mauro: La diffusione del culto di san Francesco Borgia a Napoli tra feste pubbliche e orgoglio nobiliare (2013)
- Joan Nadal Cañellas: Els dibuixos catequètics dels jesuïtes i Francesc de Borja (2013)
Del Diari de sant Francesc de Borja
"Dia 1r. Consolació. Comença l'exercici nou de les hores, demanant altrament veure les criatures en el Creador i sobretot el proïsme. I jo sense nafra. "Déu del meu cor". Viure en el Senyor. L'amor amb què el Pare dona el Fill i amb el que vingué i el de l'Esperit Sant amb qui es donà. Demanar aquest amor per a oblit de ço d'ací i per viure en el Senyor com si no veiés res més que Ell.
Dia 3. Començà la vida de la vespra de sant Francesc. Repartir l'oració mental pels col·legis. Memorial a banda".
(Francesc de Borja i Aragó: "Octubre [de 1565]", Diari, edició i traducció a cura de Joan Iborra, 3 i 4, València 2010, p. 158).
* * * * *
A Ayódar, festa a la Mare de Déu del Roser
A Nàquera, festa a la Mare de Déu de l'Encarnació
A Ribesalbes, festa al Santíssim Crist del Calvari
A Sella, festes a la Divina Aurora
Martirologi Romà
Elogis del dia 3 d'octubre
Commemoració de sant Dionís [o Donís o Dionisi] l'Areopagita, que es va adherir a Crist en escoltar l'apòstol sant Pau parlant davant de l'Areòpag, i va ser primer bisbe d'Atenes († s. I).
Commemoració dels sants Faust, Gai, Pere, Pau, Eusebi, Querimó, Luci i altres dos, tots els quals, primer en temps de l'emperador Deci i després sota Valerià, per mandat del prefecte Emilià van patir de moltes maneres, juntament amb el bisbe Dionís, i arribaren a ser confessors de la fe; entre ells, Faust va aconseguir la palma del martiri sota l'emperador Dioclecià. († Alexandria, a Egipte, s. III/IV)
Commemoració de sant Hesiqui, monjo, deixeble de sant Hilarió i company seu de peregrinació. († Mayuma, a Palestina, s. IV)
Commemoració de sant Maximià, bisbe de Bagai, a Numídia, actual Algèria, que, apallissat repetides vegades pels heretges, va ser precipitat des de l'alt d'una torre i el van deixar per mort, però, recollit per uns transeünts, es va recuperar i no va deixar de lluitar per la fe catòlica. († c. 410)
Sant Ciprià [o Cebrià], bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va defensar en diversos sínodes la fe ortodoxa sobre la gràcia, ensenyant que ningú pot arribar al diví sense abans haver sigut cridat per la gràcia de Déu. († Toulon, a la regió de Provença, a la Gàl·lia, hui França, c. 543)
Entre els saxons, dos sants màrtirs de nom Evald, un anomenat "Negre" i l'altre "Blanc", tots dos preveres i oriünds d'Anglaterra, que, seguint l'exemple de sant Willibrord i els seus companys, van passar a evangelitzar Saxònia, on, després de començar a predicar a Crist, van ser capturats pels pagans i van consumar el martiri. († 695)
Sant Gerard, primer abat del monestir de Brogne, que ell mateix havia fundat. Va treballar per a instaurar la disciplina monàstica a Flandes i Lotaríngia, i va ajudar molts monestirs a recuperar l'observança primitiva. († regió de Namur, en Lotaríngia, actualment Bèlgica, 959)
Va nàixer a Staves, comtat de Namur, a finals del segle IX, i va morir a Brogne o Saint-Gérard, el 3 d'octubre del 959. El jove Gerard, com la major part dels hòmens de la seua categoria, en un principi va fer la carrera de les armes. La devoció que professava malgrat trobar-se entre les distraccions del campament era digna d'admiració.
Aclaparat per l'edat i les malalties, va posar vicaris o abats en el seu lloc en diferents abadies que tenia al seu càrrec, i es va retirar al de Brogne. Encara va tenir coratge per fa er un viatge a Roma amb la finalitat d'obtenir una butla que confirmara els privilegis de l'anomenada abadia. Al seu retorn va realitzar una visita final a totes les comunitats que havia reorganitzat. El seu cos encara es conserva a Brogne, ara anomenada Saint-Gérard. [font]
Beat Adelgot, bisbe, deixeble de sant Bernat a Clairvaux, que va ser un bon exemple de disciplina monàstica. († Chur, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, 1160)
Beats Ambròs Francesc Ferro, prevere, i companys, màrtirs,* que van donar la vida víctimes de l'opressió que es va desencadenar contra la fe catòlica († Al costat del riu Uruaçu, prop de Natal, al Brasil, 1645).
* Els noms són: beats Antoni Baracho, Antoni Vilela Cid, Antoni Vilela fill i la seua filla, Diego Pereira, Manuel Rodrigues Moura i la seua esposa, filla de Francesc Dias fill, Francesc de Bastos, Francesc Mendes Pereira, Joan da Silveira, Joan Lostau Navarro, Joan Martins i set jóvens, Josep do Porto, Mateu Moreira, Simó Correia, Esteve Machado de Miranda i dos filles seues, i Vicent de Souza Pereira.
Beat Crescenci García Pobo, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. († Madrid, 1936)
Beat Jesús Jaramillo Monsalve (1916- prop de Fortul, departament d'Arauca, Colòmbia 1989). Bisbe d'Arauca, sacerdot de l'Institut per a les Missions Estrangeres de Yarumal, assessinat per odi a la fe per la guerrilla colombiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada