4 d'octubre de 2025, dissabte XXVI: Sant Francesc d'Assís

DISSABTE DE LA SETMANA XXVI / I

Sant Francesc d'Assís


Oració col·lecta

Oh Déu, vós concedíreu a sant Francesc d’Assís 
la gràcia de ser configurat a Crist per la humilitat i la pobresa; 
feu que, seguint els seus passos, 
pugam imitar el vostre Fill 
i unir-nos a vós amb un amor ple de goig.

Lectura primera Ba 4,5-12.27-29

Déu vos ha enviat estes calamitats,
però ell mateix vos durà a l'alegria sense fi

Lectura del llibre de Baruc

¡Coratge, poble meu,
que perpetues el nom d'Israel!
Si heu estat venuts als estrangers,
no és que jo vos volguera fer desaparéixer.
Vau ser abandonats en mans dels enemics
perquè havíeu disgustat a Déu.
Havíeu exasperat el vostre creador
oferint sacrificis als dimonis i no a Déu.
Oblidàreu del Déu etern, que vos havia alimentat,
entristíreu a Jerusalem, la vostra mare.
Quan ella ha vist la ira de Déu
que ha caigut sobre vosaltres, ha exclamat:
«Escolteu-me, ciutats veïnes de Sió:
Déu m'ha enviat un dolor immens.
He vist com, per voler de l'Etern,
s'enduien captius els meus fills i filles.
Jo que els havia criat amb el cor ple d'alegria,
els he dit adeu plorant i compadint-los.
Que ningú vinga a felicitar-me:
soc viuda i abandonada de tots.
He quedat deserta pels pecats dels meus fills:
havien abandonat la Llei de Déu».
¡Coratge, fills, clameu a Déu!
Ell, que vos ha deportat, es recordarà de vosaltres.
En altre temps estàveu decidits a apartar-vos de Déu.
Convertiu-vos ara i busqueu-lo deu vegades més fort.
Ell mateix, que vos ha enviat estes calamitats,
vos salvarà i vos durà a l'alegria sense fi.

Salm responsorial 68,33-35.36-37 (R.: 34a)

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;
busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,
perquè el Senyor escolta els pobres,
no abandona mai els seus captius.
Que l'alaben el cel i la terra,
els mars i tot el que s'hi mou.

R. El Senyor escolta els pobres.

Déu salvarà a Sió,
reconstruirà les viles de Judà;
i viuran allí en propietat.
L'estirp dels seus servents les heretaran,
els qui estimen el nom de Déu les habitaran. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 10,17-24

Alegreu-vos que els vostres noms estiguen escrits en el cel

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 
 
En aquells temps, els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom». 
Jesús els va dir: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un rellamp. Vos he donat poder de xafar serps i alacrans i de véncer tota la potència de l’enemic, i res podrà fer-vos mal; però no vos alegreu només perquè els esperits se vos sotmeten; alegreu-vos perquè els vostres noms estan escrits en el cel». 
En aquell moment, Jesús, ple de l'entusiasme de l'Esperit Sant, va dir: «Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d’esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans. Ningú coneix el Fill, tret del Pare, i ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar». 
Després va cridar a part els deixebles i els va dir: «¡Feliços els ulls que poden vore açò que veeu! Vos assegure que molts profetes i reis volien vore el que veeu, i no ho veren; i sentir el que sentiu, i no ho sentiren».
 

SANT FRANCESC D'ASSÍS

Sermó de sant Francesc als ocells,
de Giotto

Memòria de sant Francesc, el qual, després d'una joventut despreocupada, es va convertir a la vida evangèlica a Assís, localitat de l'Úmbria, a Itàlia, i va trobar a Crist sobretot en els pobres i necessitats, fent-se pobre ell mateix. Va instituir els Germans Menors i, viatjant, va predicar l'amor de Déu a tots i va arribar fins i tot a Terra Santa. Amb les seues paraules i actituds va mostrar sempre el seu desig de seguir a Crist, i va triar morir ajagut sobre la terra nua. (1226)

Sant Francesc d'Assís, titular de les esglésies parroquials d'Aigües, l'Altet, Balones, la Granja de la Costera, Margarida, la Marina, una d'Alacant, una de Benicalap, una de Benidorm, una de Castelló de la Plana, una de Cullera, una d'Elx, una de Llíria, una d'Oliva, una de Mislata, una de Vila-real, una de Villena, cotitular d'una església parroquial d'Alcoi i una de Manises.

Sant Francesc d'Assís va morir la nit entre el 3 i el 4 d'octubre de l'any 1226, al convent de la Porciúncula. Havia nascut a la mateixa ciutat el 5 juliol de 1182: tenia doncs 44 anys. La seua va ser una mort pasqual: va manar llegir la Passió del Senyor des del capítol 13 de sant Joan. De seguida va pregar que li portaren un pa i el va repartir entre els presents en senyal de pau i d'amor fraternal dient: "Jo he fet tot el que era a les meues mans, que Crist vos ensenye a fer el que és a les vostres mans". Va manar que li prestaren una túnica per a morir en summa pobresa. Els seus germans el van estirar a terra i el van cobrir amb un vell hàbit. Francesc va exhortar-los a l'amor de Déu, de la pobresa i de l'Evangeli, "per damunt de totes les regles", i va beneir tots els seus deixebles, tant els presents com els absents. Mentre agonitzava, els seus germans cantaven el "Càntic al germà sol", amb el vers, que feia poc havia afegit: "Alabat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana la mort corporal, de la qual cap home vivent no pot escapar". Esposat amb la santa Pobresa moria el pobrissó d'Assís. L'Estimat li havia regalat un cos semblant al seu, ja que des de l'any 1224 havia rebut els signes o estigmes de la Passió. [font]

Aniversari de la mort de monsenyor Josep Pont i Gol, que fou bisbe de Sogorb i de Sogorb-Castelló (Solsona, 1995)

Santoral


Sant Petroni, bisbe, que va passar de les responsabilitats polítiques a la funció sacerdotal, i va ensenyar amb els seus escrits i el seu exemple la realitat de l'ofici episcopal. († Bolonya, Itàlia, c. 450)

Sant Quintí, màrtir († A la regió de la Gàl·lia Turonense, hui França, s. VI)

Santa Àurea, abadessa, designada per sant Eloi per a regir el monestir que havia fundat dins de la ciutat segons la Regla de sant Columbà, en el qual van arribar a viure tres-centes verges. († París, 856)

Beat Francesc Xavier Seelos, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que, oriünd de Baviera, va atendre amb tot zel les necessitats de xiquets, jóvens i emigrants. († Nova Orleans, ciutat de Louisiana, als Estats Units d'Amèrica del Nord, 1867)


Beat valencià Enric Morant i Pellicer, prevere, màrtir (memòria a Barx i Bellreguard). († Xeraco, 1936)

Beat valencià Josep Canet i Giner (memòria a Catamarruc i Bellreguard), prevere, màrtir. († prop de Gandia, 1936)

Beat valencià Alfred Pellicer i Muñoz, estudiant franciscà, màrtir (memòria a Bellreguard). († Bellreguard, 1936)

Servent de Déu Tomàs de Celano, deixeble de sant Francesc. († Val de' Varri, Itàlia, ca. 1265)

3 d'octubre de 2025, divendres XXVI: Sant Francesc de Borja

DIVENDRES DE LA SETMANA XXVI / I


Lectura primera Ba 1,15-22

Hem pecat contra el Senyor, l'hem desobeït

Lectura del llibre de Baruc

El Senyor, el nostre Déu, és just. Però a nosaltres no ens queda res més que la vergonya que passen hui els hòmens de Judà, els ciutadans de Jerusalem, els nostres reis i governants, els sacerdots, els profetes i els nostres pares, perquè hem pecat contra el Senyor, l'hem desobeït i no hem escoltat la veu del Senyor, el nostre Déu, quan ens deia que seguírem els manaments que ens havia proposat.
Des del dia que el Senyor va traure d'Egipte els nostres pares fins al dia de hui, no hem fet cas d'ell, el nostre Déu, i ens hem obstinat a no escoltar la seua veu. Per això, com veem hui, s'han apoderat de nosaltres les calamitats i les malediccions que el Senyor va anunciar a Moisès, el seu servent, el dia que va traure d'Egipte els nostres pares per a donar-nos este país que regala llet i mel.
Tampoc hem escoltat el Senyor, el nostre Déu, quan ens parlava per boca dels profetes que ens enviava. Al contrari, cada u, seguint l'obstinació del seu cor malvat, donava culte a altres déus i obrava el mal que ofén el Senyor Déu nostre.

Salm responsorial 78,1-2.3-5.8.9 (R.: 9b)

Mireu, Déu nostre:
han entrat els pobles en la vostra heretat,
han profanat el temple sant,
han arruïnat Jerusalem.
Han llançat els cossos dels vostres servents
a les aus del cel com a menjar;
la carn dels vostres fidels,
a les bèsties de la terra.

R. Salveu-nos, Senyor, per l'honor del vostre nom.

A l'entorn de Jerusalem
la sang corre com l'aigua,
i no enterra els morts ningú.
Convertits en menyspreu dels veïns,
som la irrisió i la burla dels qui ens rodegen.
Senyor, ¿quan de temps estareu irritat,
i cremarà el vostre zel com un foc? R.

No ens culpeu dels pecats dels nostres pares,
que ens arribe prompte la vostra misericòrdia,
que estem del tot desemparats. R.

Ajudeu-nos, Déu, salvador nostre,
per l'honor del vostre nom;
salveu-nos i perdoneu-nos els pecats
per amor del vostre nom. R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;
escolteu la veu del Senyor.

Evangeli Lc 10,13-16

Qui em nega, nega el que m'ha enviat

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir:
«Ai, Corazín! Ai, Betsaida! Si a Tir i a Sidó hagueren vist els miracles que s'han fet ací, ja fa temps que haurien fet penitència, coberts de sac i cendra. Però el dia del juí la sort de Tir i de Sidó serà més suportable que la vostra.
I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs elevada fins al cel? ¡Baixaràs al país dels morts!
Qui vos escolta, m'escolta, i qui vos nega, em nega: i qui em nega, nega al que m'ha enviat».

 

Sant Francesc de Borja,
d'Alonso Cano (Museu de
Belles Arts de Sevilla). 1624

SANT FRANCESC DE BORJA

Memòria

Memòria obligatòria a l'arxidiòcesi de València. Lliure en altres.

Fem memòria hui de sant Francesc de Borja, prevere, nascut a Gandia l'any 1510. Morta la seua dona, amb qui havia tingut huit fills, va ingressar en l'Orde de la Companyia de Jesús, i a pesar d'haver abdicat del seu títol de virrei i rebutjat la dignitat cardenalícia, va ser elegit tercer prepòsit general de l'Orde, i va ser memorable per la seua austeritat de vida i oració. Va morir a Roma l'any 1572.

Sant Francesc de Borja, prevere, titular de l'església parroquial de la Carroja (la Vall de Gallinera), una de Gandia i una de València. Dona nom a un arxiprestat de la diòcesi de València. A Roma, prop de San Pietro, hi ha l'església de San Francesco Borgia dei Gesuiti. A Catània també té una església dedicada.

Del Diari de sant Francesc de Borja

"Dia 1r. Consolació. Comença l'exercici nou de les hores, demanant altrament veure les criatures en el Creador i sobretot el proïsme. I jo sense nafra. "Déu del meu cor". Viure en el Senyor. L'amor amb què el Pare dona el Fill i amb el que vingué i el de l'Esperit Sant amb qui es donà. Demanar aquest amor per a oblit de ço d'ací i per viure en el Senyor com si no veiés res més que Ell.

Dia 3. Començà la vida de la vespra de sant Francesc. Repartir l'oració mental pels col·legis. Memorial a banda".

(Francesc de Borja i Aragó: "Octubre [de 1565]", Diari, edició i traducció a cura de Joan Iborra, 3 i 4, València 2010, p. 158).

* * * * *

Martirologi Romà

Elogis del dia 3 d'octubre

Commemoració de sant Dionís [o Donís o Dionisi] l'Areopagita, que es va adherir a Crist en escoltar l'apòstol sant Pau parlant davant de l'Areòpag, i va ser primer bisbe d'Atenes († s. I).

Santa Càndida, màrtir. († Roma, s. inc.)

Commemoració dels sants Faust, Gai, Pere, Pau, Eusebi, Querimó, Luci i altres dos, tots els quals, primer en temps de l'emperador Deci i després sota Valerià, per mandat del prefecte Emilià van patir de moltes maneres, juntament amb el bisbe Dionís, i arribaren a ser confessors de la fe; entre ells, Faust va aconseguir la palma del martiri sota l'emperador Dioclecià. († Alexandria, a Egipte, s. III/IV)

Commemoració de sant Hesiqui, monjo, deixeble de sant Hilarió i company seu de peregrinació. († Mayuma, a Palestina, s. IV)

Commemoració de sant Maximià, bisbe de Bagai, a Numídia, actual Algèria, que, apallissat repetides vegades pels heretges, va ser precipitat des de l'alt d'una torre i el van deixar per mort, però, recollit per uns transeünts, es va recuperar i no va deixar de lluitar per la fe catòlica. († c. 410)

Sant Ciprià [o Cebrià], bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va defensar en diversos sínodes la fe ortodoxa sobre la gràcia, ensenyant que ningú pot arribar al diví sense abans haver sigut cridat per la gràcia de Déu. († Toulon, a la regió de Provença, a la Gàl·lia, hui França, c. 543)

Entre els saxons, dos sants màrtirs de nom Evald, un anomenat "Negre" i l'altre "Blanc", tots dos preveres i oriünds d'Anglaterra, que, seguint l'exemple de sant Willibrord i els seus companys, van passar a evangelitzar Saxònia, on, després de començar a predicar a Crist, van ser capturats pels pagans i van consumar el martiri. († 695)

Beat Ot o Otó, fundador i primer abat. († monestir de Metten, a Baviera, actual Alemanya, 802)

Sant Gerard, primer abat del monestir de Brogne, que ell mateix havia fundat. Va treballar per a instaurar la disciplina monàstica a Flandes i Lotaríngia, i va ajudar molts monestirs a recuperar l'observança primitiva. († regió de Namur, en Lotaríngia, actualment Bèlgica, 959)

Va nàixer a Staves, comtat de Namur, a finals del segle IX, i va morir a Brogne o Saint-Gérard, el 3 d'octubre del 959. El jove Gerard, com la major part dels hòmens de la seua categoria, en un principi va fer la carrera de les armes. La devoció que professava malgrat trobar-se entre les distraccions del campament era digna d'admiració.
Aclaparat per l'edat i les malalties, va posar vicaris o abats en el seu lloc en diferents abadies que tenia al seu càrrec, i es va retirar al de Brogne. Encara va tenir coratge per fa er un viatge a Roma amb la finalitat d'obtenir una butla que confirmara els privilegis de l'anomenada abadia. Al seu retorn va realitzar una visita final a totes les comunitats que havia reorganitzat. El seu cos encara es conserva a Brogne, ara anomenada Saint-Gérard. [font]

Beat Adelgot, bisbe, deixeble de sant Bernat a Clairvaux, que va ser un bon exemple de disciplina monàstica. († Chur, a la regió d'Helvècia, hui Suïssa, 1160)

Beats Ambròs Francesc Ferro, prevere, i companys, màrtirs,* que van donar la vida víctimes de l'opressió que es va desencadenar contra la fe catòlica († Al costat del riu Uruaçu, prop de Natal, al Brasil, 1645).

* Els noms són: beats Antoni Baracho, Antoni Vilela Cid, Antoni Vilela fill i la seua filla, Diego Pereira, Manuel Rodrigues Moura i la seua esposa, filla de Francesc Dias fill, Francesc de Bastos, Francesc Mendes Pereira, Joan da Silveira, Joan Lostau Navarro, Joan Martins i set jóvens, Josep do Porto, Mateu Moreira, Simó Correia, Esteve Machado de Miranda i dos filles seues, i Vicent de Souza Pereira.

Beat Crescenci García Pobo, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir. († Madrid, 1936)

Beat Jesús Jaramillo Monsalve (1916- prop de Fortul, departament d'Arauca, Colòmbia 1989). Bisbe d'Arauca, sacerdot de l'Institut per a les Missions Estrangeres de Yarumal, assessinat per odi a la fe per la guerrilla colombiana.

2 d'octubre de 2025, dijous: Sant Àngel Custodi

SANT ÀNGEL CUSTODI DEL REGNE DE VALÈNCIA

Memòria

Antífona   Dn 3,58

Beneïu-lo, àngels del Senyor,
canteu-li alabances per sempre.

Monició d'entrada

Hui celebrem la memòria dels sants Àngels Custodis, protectors d'hòmens i dones i dels pobles per designi de Déu, i també missatgers de la seua voluntat.

Col·lecta

Oh Déu, vós, que amb una providència inefable 
ens envieu els vostres sants Àngels
per tal que siguen els nostres custodis;
feu que ells ens protegixquen aempre en la terra
i que disfrutem de la seua companyia en el cel.
Per Jesucrist Senyor nostre.


L'evangeli d'esta memòria és propi.

La lectura primera és de la fèria corresponent.


Lectura primera Ne 8,1-4a.5-6.7b-12

Esdres va obrir el llibre de la Llei, beneí el Senyor,
i tot el poble respongué: Amén, amén

Lectura del llibre de Nehemies

En aquells dies, tot el poble es reuní com un sol home a Jerusalem, a la plaça de davant de la porta de les Aigües, i van demanar a Esdres, el mestre de la Llei, que portara el llibre de la Llei de Moisès que el Senyor havia donat al poble d'Israel. El sacerdot Esdres va portar el llibre de la Llei davant de l’aasemblea d’hòmens, dones i criatures amb ús de raó. Era el dia primer del mes que fa set. I allí, en la plaça de davant de la porta de les Aigües, des de l’alba fins al migdia, Esdres va anar llegint el llibre de la Llei davant de tots: hòmens, dones i xiquets amb ús de raó. Tot el poble escoltava atentament la lectura del llibre de la Llei.

Esdres, el mestre de la Llei, estava dret damunt d'una tarima de fusta preparada expressament per a l'ocasió. Esdres, que estava situat per damunt del poble, va obrir el llibre a la vista de tots, i en aquell moment tot el poble es posà dret. Esdres beneí el Senyor, Déu gran, i tot el poble alçà les mans i respongué: «Amén, amén». Després es prosternaren per a adorar el Senyor. Els levites explicaven la Llei al poble, que estava dret al seu lloc. Llegien de manera clara el llibre de la Llei de Déu, i alguns levites n’exposaven el sentit, per a que la lectura fora fàcil d’entendre.

El governador Nehemies, el sacerdot Esdres, mestre de la Llei, i els levites que exposaven el sentit de la Llei a la gent, els digueren: «La festa de hui és santa, dedicada al Senyor, el nostre Déu: no vos lamenteu ni ploreu». Perquè tota la gent plorava mentres escoltava les paraules de la Llei. Esdres va afegir: «Aneu, mengeu bé, beveu bones begudes i repartiu-ne als qui no s’han portat res, perquè la festa de hui és santa, dedicada al nostre Senyor. No vos entristiu, que el goig que ve del Senyor és la vostra força».

Els levites tranquil·litzaven el poble dient: «No ploreu més, que hui és un dia sant, i no podeu posar-vos tristos». En acabant, tot el poble se n'anà a menjar i beure, i ho van compartir tot. Ho van celebrar amb una gran festa, perquè havien comprés la lectura i les explicacions.


Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: 9a)


La llei del Senyor és perfecta

i és descans de l'ànima;
el testimoni del Senyor és fidel,
dona enteniment als simples.

R. Els mandats del Senyor omplin el cor de goig.

Els mandats del Senyor són rectes,
omplin el cor de goig;
els manaments del Senyor són diàfans,
il·luminen els ulls. R.

El temor que ell inspira és sa,
es manté per sempre;
les lleis del Senyor són segures,
totes són justíssimes. R.

Són més desitjables que l'or,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
d'un abeller que destil·la. R.


Al·leluia Salm 102,21

Beneïu el Senyor, tots els seus àngels,
grans portadors de les seues órdens.

Evangeli Mt 18,1-5.10

Els seus àngels veuen cara a cara el meu Pare en el cel

  Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En una ocasió, s'acostaren els deixebles a Jesús i li preguntaren: «¿Qui és el més gran en el Regne del cel?» Jesús va cridar un xiquet, el posà al mig i va dir: «Vos assegure que, si no canvieu i vos feu com els xiquets, no entrareu en el Regne del cel; o siga, que el qui es faça insignificant com este xiquet serà el més gran en el Regne del cel. I el qui accepta en el meu nom un xiquet com este, m'accepta a mi.

Sobretot guardeu-vos de despreciar qualsevol d'estos xiquets, perquè els seus àngels veuen contínuament cara a cara el meu Pare que està en el cel.


Sobre les ofrenes

Acolliu, Senyor,
els dons que vos presentem
en honor dels vostres sants àngels
i feu que, amb la seua protecció constant,
sigam deslliurats de qualsevol perill present
i arribem feliçment a la vida eterna.
Per Crist, Senyor nostre.

Antífona de la comunió   cf. Sal 137,1

Vos enaltiré amb tot el cor, Senyor,
vos cantaré en presència dels àngels.

Postcomunió

Senyor, que en este sagrament
ens heu donat el pa de la vida eterna,
guieu-nos, amb l'assistència dels vostres àngels,
pels camins de la salvació i de la pau.
Per Crist, Senyor nostre.

Sant Àngel Custodi del Regne de València


El Sant Àngel Custodi del Regne de València, titular d'una església parroquial de València i una de la Vall d'Uixó.

  • Vicent Sorribes: El Sant Àngel Custodi, patró de València i del Regne (1959).
  • Josep Miquel Bausset: L'Àngel Custodi del Regne de València (4 d'octubre del 2015).
  • Paraula del dia: àngel (AVL).

  • * * * * *


    Aniversari del naiximent de Gandhi (1869)

    Aniversari del naiximent de Grahan Greene (1904)

    Santoral


    Sant Eleuteri, màrtir. († Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, s. III/IV)

    Sant Saturi de Sòria, eremita(† Numància, a la Hispània Cartaginesa, 606)

    Mort de sant Leodegari [o Llogari], bisbe d'Autun, el qual, sotmés a diversos suplicis i encegat, va ser condemnat a mort injustament per Ebroí, majordom de palau del rei Teodoric.
    Amb ell es commemora la memòria del seu germà Gerí, màrtir, que dos anys abans, per orde del mateix Ebroí, havia sigut lapidat. († Saint-Léger, al territori d'Arres, a Nèustria, actual França, 679-680 i 677)

    Sant Beregís d'Andage, abat, fundador en aquest lloc un monestir de canonges regulars, que ell va presidir amb fidelitat. († Andage, als boscos d'Ardennes, a Austràsia, actualment Bèlgica, c. 725)

    Sant Ursicí, bisbe de Coira [Chur] i primer abat del monestir de Disentis, que ell mateix havia fundat. († la Rècia, Suïssa en l'actualitat, s. VIII)

    Commemoració de sant Teòfil de Bulgària, monjo, que per defensar el culte de les santes imatges va ser torturat cruelment per l'emperador Lleó l'Isàuric, i després exiliat. († Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, 795)

    Beat Berenguer de Peralta, bisbe († Lleida, 1256), venerat com a tal a la diòcesi de Lleida.

    Beats Lluís Yakichi i Llúcia, esposos, juntament amb els seus fills Andreu i Francesc, màrtirs, que van morir per Crist. La mare i els fills van ser decapitats en presència del pare, i este va ser cremat viu. († Nagasaki, al Japó, 1622)

    Beat Jordi Edmund René, prevere i màrtir, que, quan era canonge de Vézelay, durant la Revolució Francesa va ser empresonat per la seua condició de sacerdot i va morir víctima de tuberculosi. († En la mar enfront de Rochefort, en el litoral nord de França, en una vella nau ancorada, 1794)


    Beat Antoni Chevrier
    Beat Antoni Chevrier, prevere, que va instituir l'Institut del Prado, per a preparar sacerdots destinats a ensenyar la doctrina cristiana a jóvens pobres. († Lió, França, 1879)

    Beat Joan Beyzym, prevere de l'orde de la Companyia de Jesús, que va exercir el seu ministeri entre els leprosos, als quals va prodigar una obra de caritat en favor dels seus cossos i dels seus esperits. († Fianarantsoa, a l'illa de Madagascar, 1912). La Companyia de Jesús el celebra el 13 d'octubre a Espanya.

    Joan Beyzym nasqué a Wielkie (Polònia) el 1850. Ordenat sacerdot a Cracòvia el 1881, fou prefecte d'estudis i professor primer en el col·legi de Tamopol, i després a Chyrow. Ací sentí la crida a dedicar-se completament al servici dels leprosos en una missió pobra. Amb el permís del Pare General, anà a Madagascar a finals de l'any 1898, i a Ambahivorakel començà el seu apostolat entre 150 leprosos que vivien en unes condicions de misèria indescriptible. Amb l'ajuda econòmica que li proporcionaren els seus connaturals polonesos, va projectar i construir per a ells un hospital, segons les tècniques mèdiques més avançades. Morí a Marana el 1912 i va ser sepultat al cementiri annex al leprosari. Va ser beatificat per Joan Pau II el 18 d'agost de 2002. [Font]

    Beats valencians Elies i Joan Baptista Carbonell i Mollà, preveres, màrtirs (memòria a Cocentaina). († Sax, 1936)

    Beata valenciana Maria Guadalupe (Maria Francesca) Ricart i Olmos, religiosa servita, màrtir (memòria a Albal). († Silla, 1936)

    Beats Francesc Carceller i Galindo, escolapi (mem. a Forcall), i Isidor Bover Oliver (mem. a Vinaròs), operari diocesà, preveres i màrtirs valencians. († Castelló de la Plana, 1936)

    Beata Maria Antonina Kratochwil, verge, de la Congregació de Germanes de les Escoles de Nostra Senyora i màrtir, que en temps de guerra va ser empresonada per la seua fe i va morir a causa de les tortures suportades per Crist. († Stanislanów, a Polònia, 1942)

    entrada destacada

    1 d'agost de 2026, dissabte XVII: Sant Feliu de Xàtiva

    DISSABTE DE LA SETMANA XVII / II Oració col·lecta Oh Déu, vós que renoveu sempre en l’Església els exemples de virtut,  concediu-nos que, de...

    entrades populars