4 d'octubre de 2025, dissabte XXVI: Sant Francesc d'Assís

DISSABTE DE LA SETMANA XXVI / I

Sant Francesc d'Assís

Oració col·lecta

Oh Déu, vós concedíreu a sant Francesc d’Assís 

la gràcia de ser configurat a Crist per la humilitat i la pobresa; 

feu que, seguint els seus passos, 

pugam imitar el vostre Fill 

i unir-nos a vós amb un amor ple de goig.

Lectura primera Ba 4,5-12.27-29

Déu vos ha enviat estes calamitats,

però ell mateix vos durà a l'alegria sense fi

Lectura del llibre de Baruc

¡Coratge, poble meu,

que perpetues el nom d'Israel!

Si heu estat venuts als estrangers,

no és que jo vos volguera fer desaparéixer.

Vau ser abandonats en mans dels enemics

perquè havíeu disgustat a Déu.

Havíeu exasperat el vostre creador

oferint sacrificis als dimonis i no a Déu.

Oblidàreu del Déu etern, que vos havia alimentat,

entristíreu a Jerusalem, la vostra mare.

Quan ella ha vist la ira de Déu

que ha caigut sobre vosaltres, ha exclamat:

«Escolteu-me, ciutats veïnes de Sió:

Déu m'ha enviat un dolor immens.

He vist com, per voler de l'Etern,

s'enduien captius els meus fills i filles.

Jo que els havia criat amb el cor ple d'alegria,

els he dit adeu plorant i compadint-los.

Que ningú vinga a felicitar-me:

soc viuda i abandonada de tots.

He quedat deserta pels pecats dels meus fills:

havien abandonat la Llei de Déu».

¡Coratge, fills, clameu a Déu!

Ell, que vos ha deportat, es recordarà de vosaltres.

En altre temps estàveu decidits a apartar-vos de Déu.

Convertiu-vos ara i busqueu-lo deu vegades més fort.

Ell mateix, que vos ha enviat estes calamitats,

vos salvarà i vos durà a l'alegria sense fi.

Salm responsorial 68,33-35.36-37 (R.: 34a)

Se n'alegraran els humils quan ho vegen;

busqueu a Déu i el vostre cor reviurà,

perquè el Senyor escolta els pobres,

no abandona mai els seus captius.

Que l'alaben el cel i la terra,

els mars i tot el que s'hi mou.

R. El Senyor escolta els pobres.

Déu salvarà a Sió,

reconstruirà les viles de Judà;

i viuran allí en propietat.

L'estirp dels seus servents les heretaran,

els qui estimen el nom de Déu les habitaran. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Lc 10,17-24

Alegreu-vos que els vostres noms estiguen escrits en el cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquells temps, els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom». 

Jesús els va dir: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un rellamp. Vos he donat poder de xafar serps i alacrans i de véncer tota la potència de l’enemic, i res podrà fer-vos mal; però no vos alegreu només perquè els esperits se vos sotmeten; alegreu-vos perquè els vostres noms estan escrits en el cel». 

En aquell moment, Jesús, ple de l'entusiasme de l'Esperit Sant, digué: «Vos done gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu amagat estes coses als sabuts i als entesos i les heu revelades als senzills. Sí, Pare, d’esta manera vos ha agradat a vós. El Pare ho ha posat tot en les meues mans. Ningú coneix el Fill, tret del Pare, i ningú coneix el Pare, tret del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar». 

Després cridà a part els deixebles i els va dir: «¡Feliços els ulls que poden vore açò que vosaltres veeu! Vos assegure que molts profetes i reis volien vore-ho i sentir-ho, però no pogueren». 

 

SANT FRANCESC D'ASSÍS

Sermó de sant Francesc als ocells,
de Giotto

Memòria de sant Francesc, el qual, després d'una joventut despreocupada, es va convertir a la vida evangèlica a Assís, localitat de l'Úmbria, a Itàlia, i va trobar a Crist sobretot en els pobres i necessitats, fent-se pobre ell mateix. Va instituir els Germans Menors i, viatjant, va predicar l'amor de Déu a tots i va arribar fins i tot a Terra Santa. Amb les seues paraules i actituds va mostrar sempre el seu desig de seguir a Crist, i va triar morir ajagut sobre la terra nua. (1226)

Sant Francesc d'Assís, titular de les esglésies parroquials d'Aigües, l'Altet, Balones, la Granja de la Costera, Margarida, la Marina, una d'Alacant, una de Benicalap, una de Benidorm, una de Castelló de la Plana, una de Cullera, una d'Elx, una de Llíria, una d'Oliva, una de Mislata, una de Vila-real, una de Villena, cotitular d'una església parroquial d'Alcoi i una de Manises.

• Floretes de Sant Francesc: dos fragments (traducció d'Eduard Soler i Estruch)
• De la perfecta alegria (Floretes de Sant Francesc, traducció d'Eduard Soler i Estruch)
• J.M. Bausset: Sant Francesc d'Assís (2015)

Sant Francesc d'Assís va morir la nit entre el 3 i el 4 d'octubre de l'any 1226, al convent de la Porciúncula. Havia nascut a la mateixa ciutat el 5 juliol de 1182: tenia doncs 44 anys. La seua va ser una mort pasqual: va manar llegir la Passió del Senyor des del capítol 13 de sant Joan. De seguida va pregar que li portaren un pa i el va repartir entre els presents en senyal de pau i d'amor fraternal dient: "Jo he fet tot el que era a les meues mans, que Crist vos ensenye a fer el que és a les vostres mans". Va manar que li prestaren una túnica per a morir en summa pobresa. Els seus germans el van estirar a terra i el van cobrir amb un vell hàbit. Francesc va exhortar-los a l'amor de Déu, de la pobresa i de l'Evangeli, "per damunt de totes les regles", i va beneir tots els seus deixebles, tant els presents com els absents. Mentre agonitzava, els seus germans cantaven el "Càntic al germà sol", amb el vers, que feia poc havia afegit: "Alabat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana la mort corporal, de la qual cap home vivent no pot escapar". Esposat amb la santa Pobresa moria el pobrissó d'Assís. L'Estimat li havia regalat un cos semblant al seu, ja que des de l'any 1224 havia rebut els signes o estigmes de la Passió. [font]

Aniversari de la mort de monsenyor Josep Pont i Gol, que fou bisbe de Sogorb i de Sogorb-Castelló (Solsona, 1995)

Santoral

Sant Petroni, bisbe, que va passar de les responsabilitats polítiques a la funció sacerdotal, i va ensenyar amb els seus escrits i el seu exemple la realitat de l'ofici episcopal. († Bolonya, Itàlia, c. 450)

Sant Quintí, màrtir († A la regió de la Gàl·lia Turonense, hui França, s. VI)

Santa Àurea, abadessa, designada per sant Eloi per a regir el monestir que havia fundat dins de la ciutat segons la Regla de sant Columbà, en el qual van arribar a viure tres-centes verges. († París, 856)

Beat Francesc Xavier Seelos, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que, oriünd de Baviera, va atendre amb tot zel les necessitats de xiquets, jóvens i emigrants. († Nova Orleans, ciutat de Louisiana, als Estats Units d'Amèrica del Nord, 1867)

Beat Josep Gafo, prevere i sindicalista († Madrid, 1936)

Beat valencià Enric Morant i Pellicer, prevere, màrtir (memòria a Barx i Bellreguard). († Xeraco, 1936)

Beat valencià Josep Canet i Giner (memòria a Catamarruc i Bellreguard), prevere, màrtir. († prop de Gandia, 1936)

Beat valencià Alfred Pellicer i Muñoz, estudiant franciscà, màrtir (memòria a Bellreguard). († Bellreguard, 1936)

Servent de Déu Tomàs de Celano, deixeble de sant Francesc. († Val de' Varri, Itàlia, ca. 1265)