28 d'octubre de 2025, dimarts: Sant Simó i Sant Judes, apòstols

Festa de sant Simó el Zelota i sant Judes Tadeu, apòstols

Hui és la festa dels sants Simó i Judes Tadeu, el qual, en l'última Cena, va preguntar al Senyor sobre l'elecció dels dotze com a deixebles, i el Senyor li va respondre: «El que m'estima guardarà la meua paraula, i el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell». A penes tenim referències d'ells ni de la seua missió apostòlica. La tradició atribuïx a l'apòstol sant Judes una carta recollida en el cànon del Nou Testament.

• J.M. Bausset: Els apòstols sant Simó i sant Judes (2014).

Oració col·lecta

Oh Déu, vós ens heu portat al coneiximent del vostre nom

per mitjà dels apòstols sant Simó i sant Judes; 

feu, per la seua intercessió, que l’Església progresse contínuament 

amb la conversió de nous pobles a la fe.

LECTURES DE LA MISSA

Lectura primera Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i profetes que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 18,2-3.4-5 (R.: 5a)

El cel parla de la glòria de Déu,

el firmament pregona l'obra de les seues mans.

El dia li passa l'anuncia al dia,

la nit li ho fa saber a la nit.

R. La seua crida s'escampa a tota la terra.

Silenciosament, sense paraules,

sense que ningú els senta la veu,

la seua crida s'escampa a tota la terra,

la seua paraula, fins als límits del món. R.

Al·leluia

Oh Déu, vos alabem. Senyor, vos glorifiquem.

El cor gloriós dels apòstols vos dona alabança.

Evangeli Lc 6,12-19

En va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

En aquells dies, Jesús se'n va anar a la muntanya a resar, i va passar tota la nit fent oració a Déu. Quan es va fer de dia, va cridar els seus deixebles, en va elegir dotze i els va donar el nom d'apòstols. Eren Simó, que ell anomenà també Pere, i Andreu, el seu germà, Jaume, Joan, Felip, Bertomeu, Mateu, Tomàs; Jaume, fill d'Alfeu; Simó, dit el zelota; Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor. 

Després Jesús amb els deixebles va baixar i va parar en una plana. Allí hi havia molts dels seus seguidors i una multitud del poble, que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, per a escoltar-lo i fer-se curar de les seues malalties. També curava els qui eren importunats per esperits malignes. Tota la gent el volia tocar, perquè eixia d'ell un poder que els curava a tots.

Oració a sant Simó i a sant Judes

Apòstols insignes i molt gloriosos
Simó i sent Judes, amics de Déu grans,
qui alt en lo cel estan abundosos
de gràcies tantes i béns preciosos,
los quals són eterns i molt subirans,
i puix que los dos regnau tan insignes,
ab Déu eternals perquè fóreu fels,
deman-vos mercé als dos tan benignes,
pregueu al Senyor que ens vulla fer dignes
d’atényer la glòria del regne dels cels;
i a més suplicau ço, que en esta vall trista
dels béns de la gràcia ens tape i ens vista.
Amen.

(Font: Apostols insignes y molt gloriosos, del Cançoner sagrat de vides de sants)

Aniversari del naiximent d'Erasme de Rotterdam (1466)

Aniversari del naiximent de sant Francesc de Borja (Gandia, 1510)

• J. M. Bausset: Sant Francesc de Borja (2021)

Aniversari del començament del pontificat de Sant Joan XXIII (1958)

Aniversari del naiximent de l'escriptor anglés Evelyn Waugh (Londres, 1903).

Martirologi Romà

2. A Magúncia, a la Gàl·lia Bèlgica, hui a Alemanya, sant Ferruci, màrtir, de qui es conta que, havent abandonat el servici militar per a servir a Crist millor i més lliurement, va acabar la seua vida en el martiri. (c. 300)

3. Prop de Como, a la Gàl·lia Cisalpina, actual Itàlia, sant Fidel, màrtir. (c. s. IV)

4. A Àvila, ciutat d'Hispània, passió dels sants Vicent, Sabina i Cristeta, màrtirs, que, fugint de Talavera, van ser assassinats cruelment. (c. 305)

5. A Thiers, a Aquitània, actual França, sant Genís, que va passar d'este món al cel pel martiri, portant encara la vesta blanca del baptisme. (c. s. IV)

6. A Amiens, lloc de Nèustria, a la Gàl·lia, també França en l'actualitat, sant Salvi, bisbe, dedicat a les ciències divines des de la seua joventut i adornat per la integritat de costums. (c. 625)

7. A Meaux, de nou en Nèustria, sant Faró, bisbe, a qui, sent familiar del rei, va convidar la seua germana santa Fara a dedicar-se al servici de Déu. Va convéncer la seua esposa perquè rebera el vel de religiosa, a fi de poder formar ell part del clero, dins del qual, cridat a assumir la funció pastoral, va fer grans donacions dels seus propis béns a l'Església, erigint parròquies i monestirs. (c. 670)

8. A Annecy, a la regió de Savoia, igualment a França, commemoració de sant Germà, abat, el qual, insigne pel seu amor a la soledat, va fundar i va dirigir el cenobi de Talloires. (s. XI)

9. A la província de Fujian, a la Xina, sants Francesc Serrano, bisbe, i Joaquim Royo, Joan Alcober Figuera i Francesc Díaz del Rincón, preveres de l'Orde de Predicadors i màrtirs, que van confirmar la seua fe en el martiri. (1748)

10. Al territori de Cho-Ra, a Tonquín, hui Vietnam, sant Joan Đạt, prevere i màrtir, decapitat per la seua fe en Crist. (1798)

Sant Roderic Aguilar

11. A la localitat d'Ejutla, a Mèxic, sant Roderic Aguilar, prevere i màrtir, que durant la persecució va ser penjat d'un arbre pels soldats, i va aconseguir així gloriosament el martiri que desitjava. (1927)

12. A Alzira, beat valencià Salvador Damià Enguix Garés, màrtir, pare de família. (1936) (memòria a Alzira)

13. A Gilet, beat Josep Ramon Ruiz Bruixola, prevere i màrtir. (1936) (memòria a Sant Nicolau de València i a Foios).

27 d'octubre de 2025, dilluns XXX

DILLUNS DE LA SETMANA XXX DEL TEMPS ORDINARI / I

Oració col·lecta

Déu omnipotent i etern,

augmenteu-nos la fe, l’esperança i la caritat;

i, per a que pugam alcançar els béns que ens prometeu,

feu que estimem allò que ens maneu.

Lectura primera Rm 8,12-17

Hem rebut l'Esperit que ens ha fet fills adoptius,

en el qual cridem: «Abbà, Pare!»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure segons la carn. Si viviu segons la carn, morireu; en canvi, si per l'Esperit feu morir les obres del cos, viureu.

Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu. Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus per a tornar a caure en la por, sinó l'Esperit que ens ha fet fills adoptius, en el qual cridem: «Abbà, Pare!»; un Esperit que, amb el nostre esperit, dona testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist; de manera que, si patim amb ell, compartirem també la seua glòria.

Salm responsorial 67,2 i 4.6-7ab.20-21 (R.: 21a)

Que vinga Déu i es dispersen els enemics,

que fuigguen davant d'ell els qui l'odien.

Que s'alegren els justs,

que exulten en presència de Déu,

que canten d'alegria.

R. El nostre Déu és el Déu que salva.

Pare d'òrfens i defensor de viudes,

és Déu en la seua santa casa.

Déu dona llar als sensesostre,

conduïx els captius a la prosperitat. R.

Beneït siga el Senyor dia a dia;

Déu ens porta, ell ens salva.

El nostre Déu és el Déu que salva;

són del Senyor les portes de la mort. R.

Al·leluia Cf. Jo 17,17

La vostra paraula és veritat, Senyor:

consagreu-nos en la veritat.

Evangeli Lc 13,10-17

¿No cal, encara que siga dissabte,

alliberar esta filla d'Abraham?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 

 

Un dissabte, Jesús ensenyava en una sinagoga quan va vore una dona que feia díhuit anys que estava malalta a causa d’un esperit. Anava tota encorbada i no es podia posar dreta de cap manera. Jesús la cridà i li digué: «Dona, queda lliure de la teua malaltia». Li imposà les mans i ella es va posar dreta a l’instant, i glorificava a Déu. 

El cap de la sinagoga, en vore que Jesús havia curat en dissabte, es va indignar i va dir a la gent: «La setmana té sis dies per a treballar. Vingueu a curar-vos un d'eixos dies, i no hui, que és dissabte». 

Però el Senyor li contestà: «Hipòcrites! També els dissabtes deslligueu el bou i l’ase i els porteu de l'estable a l'abeurador. ¿No cal, per tant, encara que siga dissabte, alliberar esta dona filla d’Abraham, que Satanàs tenia lligada des de fa díhuit anys?» 

En sentir estes paraules, els seus adversaris es van avergonyir, però tota l'altra gent s'alegrava dels prodigis que feia.

Del papa Francesc, homilia a santa Marta (24 d'octubre de 2016)

No és fàcil caminar en la Llei del Senyor sense caure en la rigidesa. Demanem al Senyor pels nostres germans i germanes que creuen que caminar en la Llei del Senyor és tornar-se rígids. Que el Senyor els faça sentir que Ell és Pare i que li agrada la misericòrdia, la tendresa, la bondat, la mansuetud, la humilitat. I que a tots ens ensenye a caminar en la Llei del Senyor amb eixes actituds.

* * * * *

Martirologi Romà

Sant Evarist, papa

1. A Roma, sant Evarist, papa, que va ser el quart successor de sant Pere i va regir l'Església Romana en temps de l'emperador Trajà. (108)

2. Prop d'Esmirna, a l'actual Turquia, sant Tràsea, bisbe d'Eumènia de Frígia i màrtir. (c. 170/180)

3. A Clarmont, a Aquitània, hui França, sant Namaci, bisbe, que va construir l'església catedral. (c. 460)

4. A Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, sepultura de sant Gaudiós [l'Africà], bisbe, el qual, a causa de la persecució dels vàndals, va passar d'Abitínia a la Campània, i va acabar els seus dies en la pau d'un monestir. (s. V/VI)

5. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Oterà, monjo, que va ser un dels primers deixebles de sant Columba. (s. VI)

6. A Vicenza, al territori de Venècia, actualment Itàlia, commemoració del beat Bertomeu de Breganze, bisbe, de l'Orde de Predicadors, que va fundar en esta ciutat la Milícia de Jesucrist, per a defendre la fe catòlica i la llibertat de l'Església. (1270)

7. A Paterna, beat valencià Salvador Mollar Ventura, religiós de l'Orde dels Germans Menors i màrtir. (1936) (Memòria a Manises)

26 d'octubre de 2025, diumenge XXX

DIUMENGE XXX / Cicle C

Lectura primera Sir 35,12-14.16-18

La pregària dels humils travessa els núvols

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

El Senyor és just, i per a ell no compta la condició de les persones.

Déu no fa distinció de persones en perjuí del pobre, 

sinó que escolta la pregària de qui patix la injustícia.

Ell no es fa sord al clam dels òrfens

ni al plany insistent de les viudes.

El qui adora el Senyor tal com ell vol és ben acollit,

i la seua pregària arriba al cel. 

També la pregària dels humils travessa els núvols 

i no troba consol fins que l’Altíssim l’atén 

i fa justícia a favor dels innocents.

El Senyor no tardarà; 

no tindrà més paciència amb els opressors del seu poble.

Salm responsorial 33,2-3.16 i 18.19 i 23 (R.: 7a)

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre en els llavis la seua alabança.

La meua ànima es gloria en el Senyor;

se n'alegraran els humils quan ho senten.

R. Quan els pobres invoquen el Senyor,

ell els escolta.

Els ulls del Senyor vetlen pels justs,

escolta quan demanen auxili.

Als qui clamen, el Senyor els escolta

i els trau de tots els perills. R.

El Senyor s'acosta als cors afligits

i sutura els cors trencats.

El Senyor rescata la vida dels seus servents,

i no acusarà els qui en ell es refugien. R.

Lectura segona 2Tm 4,6-8.16-18

Ja tinc reservada la corona de la justícia

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Estimat, estic a punt d’oferir la meua vida en sacrifici, i ha arribat l’hora de la meua partida. He lliurat un bon combat, he acabat la carrera, he conservat la fe. I ara ja tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no només a mi, sinó a tots els qui esperen amb amor la seua manifestació.

Durant la meua primera defensa davant del tribunal no es va presentar ningú a fer-me costat; tots m'abandonaren. Que no els siga tingut en compte. Però el Senyor m'assistia i em va donar forces; volia que, per mi, la paraula es proclamara plenament i la sentiren totes les nacions. I em va salvar de la gola del lleó; ell em deslliurarà de tot mal i em salvarà per a dur-me al seu regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist, ha reconciliat el món amb ell mateix,

i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació.

Evangeli Lc 18,9-14

Va ser el publicà

i no el fariseu el qui tornà a sa casa perdonat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir esta paràbola a uns que es consideraven justs, i tenien per no res a tots els altres: «Dos hòmens pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, vos done gràcies perquè no sóc com els altres hòmens: lladres, injusts, adúlters, ni sóc tampoc com eixe publicà. Dejune dos dies cada setmana i done la desena part de tots els meus ingressos”. Però el publicà, que s’havia quedat a una certa distància, ni gosava alçar els ulls al cel, sinó que es pegava colps en el pit i deia: “Déu meu, tingueu compassió de mi, que sóc un pecador”. Jo vos dic que este va tornar perdonat a sa casa, i l’altre no; perquè el qui s’enaltix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».

A. La litúrgia de hui ens oferix elements que ens orienten cap a la meditació en la vida eterna i el final dels temps. En l'oració col·lecta demanem aconseguir les promeses del Senyor, estimant els seus preceptes. Així ho expressa també la segona lect. amb estes paraules de sant Pau: «He lluitat el noble combat [...]. Tinc reservada la corona de la justícia». I la celebració de l'eucaristia és ja el començament i l'anticipació de la vida eterna (cf. orac. després de la comunió). Però, sent açò així, ningú pot presumir de tindre-la segura, ja que és un do de Déu que hem de demanar amb humilitat, perquè només Déu és sant i nosaltres som uns pobres pecadors. Oblidar-ho ens portaria a la supèrbia espiritual de menysprear als altres, actitud denunciada per Jesús en l'Ev. de hui: el recaptador d'impostos tornà a sa casa perdonat; el fariseu no.

B. El fariseu no ha anat al temple a resar sinó a fer una visita per a recordar-li a Déu que ell és bo; mentres que el publicà sí que ha anat al temple a resar i a trobar-se amb si mateix, amb la seua dolorosa veritat, i amb la misericòrdia de Déu. Les paraules breus i sinceres del publicà són per a Jesús el model de tota oració. El fariseu no clama a Déu, perquè no se sent pobre i necessitat i, en comptes de repassar els seus propis pecats, es dedica, en la seua supèrbia, a repassar i despreciar els pecats dels altres. El fariseu, en la seua oració es busca a si mateix, mentres que el publicà se sent solidari de tants pobres i marginats que criden al Senyor amb humilitat.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Dolores Simarro: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Dilexit te (I) (2025, octubre 15)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Calze d'esperança (2025, octubre 22)

* * * * *

Martirologi Romà

Sants Llucià i Marcià

1. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, sants Llucià i Marcià, màrtirs, que en temps de l'emperador Deci, per orde del prefecte Sabí, van ser cremats vius. (c. 250)

2. A Cartago, a l'actual Tunísia, commemoració de sant Rogacià, prevere, a qui, durant la persecució sota l'emperador Deci, el seu bisbe, sant Ciprià, va confiar l'administració de l'Església de Cartago, i que juntament amb sant Felicíssim va patir tortures i presons pel nom de Crist. (s. III)

3. A Estrasburg, a Germània, actual Alemanya, sant Amand, considerat com a primer bisbe d'esta seu. (s. IV)

4. A Narbona, al migdia de la Gàl·lia, França en l'actualitat, sant Rústic, bisbe, que desitjós d'abandonar la seua funció per a retirar-se a una vida de silenci, convençut pel papa sant Lleó I el Gran i reconfortat, va romandre en el càrrec i en el treball que se li havia confiat. (c. 461)

Sant Amand d'Estrasburg

5. A Angulema, ciutat d'Aquitània, també a la França actual, sant Aptoni, bisbe. (c. 567)

6. A Lastingham, a Northúmbria, actualment al Regne Unit, sant Ceda, germà de sant Ceada, ordenat bisbe dels saxons orientals per sant Finan, distingit per assentar els fonaments d'esta nova Església. (664)

7. A Hexham, també a Northúmbria, sant Eata, bisbe, home dolç i senzill, que va regir alhora diversos cenobis i esglésies, fins que, en tornar a Hexham, va ser elegit bisbe i abat, sense deixar de portar una vida ascètica. (c. 616)

8. A Metz, a Austràsia, França en l'actualitat, sant Sigebald, bisbe, fundador de diversos monestirs. (741)

9. Al monestir de Heresfeld, a Germània, hui Alemanya, sepultura de sant Witta o Albuí, primer bisbe de Büraburg, el qual, oriünd d'Anglaterra, va ser cridat per sant Bonifaci i va rebre l'encàrrec de sembrar la llavor de la Paraula de Déu a la regió de Hesse. (c. 786)

10. A Escòcia, sant Beà, bisbe de Mortlach. (c. 1032)

11. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Fulc, bisbe, el qual, d'origen escocés, va ser home pacífic, insigne pel seu treball i la seua caritat. (1229)

12. A Reggio, a Emília-Romanya, també a Itàlia, beat Damià Furcheri, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi proclamador de l'Evangeli. (1484)

13. A Ravello, prop d'Amalfi, a la regió de Campània, de nou a Itàlia, beat Bonaventura de Potenza, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que es va distingir per la seua obediència i caritat. (1711)

14. Beata Celina Chludzińska Borzęcka (Cracòvia, Polònia, 1833-1913). Viuda i fundadora de la congregació de les Religioses de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist.

15. Beat Josep Gregori Hernández Cisneros (1864- Caracas 1919). Laic, metge, científic, professor universitari. Tasques que compatibiliza amb l'atenció mèdica dels més necessitats.