26 d'octubre de 2025, diumenge XXX

DIUMENGE XXX / Cicle C

Lectura primera Sir 35,12-14.16-18

La pregària dels humils travessa els núvols

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

El Senyor és just, i per a ell no compta la condició de les persones.

Déu no fa distinció de persones en perjuí del pobre, 

sinó que escolta la pregària de qui patix la injustícia.

Ell no es fa sord al clam dels òrfens

ni al plany insistent de les viudes.

El qui adora el Senyor tal com ell vol és ben acollit,

i la seua pregària arriba al cel. 

També la pregària dels humils travessa els núvols 

i no troba consol fins que l’Altíssim l’atén 

i fa justícia a favor dels innocents.

El Senyor no tardarà; 

no tindrà més paciència amb els opressors del seu poble.

Salm responsorial 33,2-3.16 i 18.19 i 23 (R.: 7a)

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre en els llavis la seua alabança.

La meua ànima es gloria en el Senyor;

se n'alegraran els humils quan ho senten.

R. Quan els pobres invoquen el Senyor,

ell els escolta.

Els ulls del Senyor vetlen pels justs,

escolta quan demanen auxili.

Als qui clamen, el Senyor els escolta

i els trau de tots els perills. R.

El Senyor s'acosta als cors afligits

i sutura els cors trencats.

El Senyor rescata la vida dels seus servents,

i no acusarà els qui en ell es refugien. R.

Lectura segona 2Tm 4,6-8.16-18

Ja tinc reservada la corona de la justícia

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu

Estimat, estic a punt d’oferir la meua vida en sacrifici, i ha arribat l’hora de la meua partida. He lliurat un bon combat, he acabat la carrera, he conservat la fe. I ara ja tinc reservada la corona de la justícia que el darrer dia em donarà el Senyor, jutge just; i no només a mi, sinó a tots els qui esperen amb amor la seua manifestació.

Durant la meua primera defensa davant del tribunal no es va presentar ningú a fer-me costat; tots m'abandonaren. Que no els siga tingut en compte. Però el Senyor m'assistia i em va donar forces; volia que, per mi, la paraula es proclamara plenament i la sentiren totes les nacions. I em va salvar de la gola del lleó; ell em deslliurarà de tot mal i em salvarà per a dur-me al seu regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén.

Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist, ha reconciliat el món amb ell mateix,

i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació.

Evangeli Lc 18,9-14

Va ser el publicà

i no el fariseu el qui tornà a sa casa perdonat

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir esta paràbola a uns que es consideraven justs, i tenien per no res a tots els altres: «Dos hòmens pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre publicà. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, vos done gràcies perquè no sóc com els altres hòmens: lladres, injusts, adúlters, ni sóc tampoc com eixe publicà. Dejune dos dies cada setmana i done la desena part de tots els meus ingressos”. Però el publicà, que s’havia quedat a una certa distància, ni gosava alçar els ulls al cel, sinó que es pegava colps en el pit i deia: “Déu meu, tingueu compassió de mi, que sóc un pecador”. Jo vos dic que este va tornar perdonat a sa casa, i l’altre no; perquè el qui s’enaltix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit».

A. La litúrgia de hui ens oferix elements que ens orienten cap a la meditació en la vida eterna i el final dels temps. En l'oració col·lecta demanem aconseguir les promeses del Senyor, estimant els seus preceptes. Així ho expressa també la segona lect. amb estes paraules de sant Pau: «He lluitat el noble combat [...]. Tinc reservada la corona de la justícia». I la celebració de l'eucaristia és ja el començament i l'anticipació de la vida eterna (cf. orac. després de la comunió). Però, sent açò així, ningú pot presumir de tindre-la segura, ja que és un do de Déu que hem de demanar amb humilitat, perquè només Déu és sant i nosaltres som uns pobres pecadors. Oblidar-ho ens portaria a la supèrbia espiritual de menysprear als altres, actitud denunciada per Jesús en l'Ev. de hui: el recaptador d'impostos tornà a sa casa perdonat; el fariseu no.

B. El fariseu no ha anat al temple a resar sinó a fer una visita per a recordar-li a Déu que ell és bo; mentres que el publicà sí que ha anat al temple a resar i a trobar-se amb si mateix, amb la seua dolorosa veritat, i amb la misericòrdia de Déu. Les paraules breus i sinceres del publicà són per a Jesús el model de tota oració. El fariseu no clama a Déu, perquè no se sent pobre i necessitat i, en comptes de repassar els seus propis pecats, es dedica, en la seua supèrbia, a repassar i despreciar els pecats dels altres. El fariseu, en la seua oració es busca a si mateix, mentres que el publicà se sent solidari de tants pobres i marginats que criden al Senyor amb humilitat.

• Missa d'À Punt: .
• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Dolores Simarro: Tres minuts amb les lectures del diumenge.

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Dilexit te (I) (2025, octubre 15)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Calze d'esperança (2025, octubre 22)

* * * * *

Martirologi Romà

Sants Llucià i Marcià

1. A Nicomèdia, a Bitínia, hui Turquia, sants Llucià i Marcià, màrtirs, que en temps de l'emperador Deci, per orde del prefecte Sabí, van ser cremats vius. (c. 250)

2. A Cartago, a l'actual Tunísia, commemoració de sant Rogacià, prevere, a qui, durant la persecució sota l'emperador Deci, el seu bisbe, sant Ciprià, va confiar l'administració de l'Església de Cartago, i que juntament amb sant Felicíssim va patir tortures i presons pel nom de Crist. (s. III)

3. A Estrasburg, a Germània, actual Alemanya, sant Amand, considerat com a primer bisbe d'esta seu. (s. IV)

4. A Narbona, al migdia de la Gàl·lia, França en l'actualitat, sant Rústic, bisbe, que desitjós d'abandonar la seua funció per a retirar-se a una vida de silenci, convençut pel papa sant Lleó I el Gran i reconfortat, va romandre en el càrrec i en el treball que se li havia confiat. (c. 461)

Sant Amand d'Estrasburg

5. A Angulema, ciutat d'Aquitània, també a la França actual, sant Aptoni, bisbe. (c. 567)

6. A Lastingham, a Northúmbria, actualment al Regne Unit, sant Ceda, germà de sant Ceada, ordenat bisbe dels saxons orientals per sant Finan, distingit per assentar els fonaments d'esta nova Església. (664)

7. A Hexham, també a Northúmbria, sant Eata, bisbe, home dolç i senzill, que va regir alhora diversos cenobis i esglésies, fins que, en tornar a Hexham, va ser elegit bisbe i abat, sense deixar de portar una vida ascètica. (c. 616)

8. A Metz, a Austràsia, França en l'actualitat, sant Sigebald, bisbe, fundador de diversos monestirs. (741)

9. Al monestir de Heresfeld, a Germània, hui Alemanya, sepultura de sant Witta o Albuí, primer bisbe de Büraburg, el qual, oriünd d'Anglaterra, va ser cridat per sant Bonifaci i va rebre l'encàrrec de sembrar la llavor de la Paraula de Déu a la regió de Hesse. (c. 786)

10. A Escòcia, sant Beà, bisbe de Mortlach. (c. 1032)

11. A Pavia, a la regió italiana de Llombardia, sant Fulc, bisbe, el qual, d'origen escocés, va ser home pacífic, insigne pel seu treball i la seua caritat. (1229)

12. A Reggio, a Emília-Romanya, també a Itàlia, beat Damià Furcheri, prevere de l'Orde de Predicadors, egregi proclamador de l'Evangeli. (1484)

13. A Ravello, prop d'Amalfi, a la regió de Campània, de nou a Itàlia, beat Bonaventura de Potenza, prevere de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que es va distingir per la seua obediència i caritat. (1711)

14. Beata Celina Chludzińska Borzęcka (Cracòvia, Polònia, 1833-1913). Viuda i fundadora de la congregació de les Religioses de la Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist.

15. Beat Josep Gregori Hernández Cisneros (1864- Caracas 1919). Laic, metge, científic, professor universitari. Tasques que compatibiliza amb l'atenció mèdica dels més necessitats.