Dia 1 de gener
OCTAVA DE NADAL
SOLEMNITAT DE SANTA MARIA, MARE DE DÉU
- Ramon Arnau: Mare de Déu (1999)
- J.L. Bausset: La Mare de Déu (2015)
- Avel·lí Flors: La Mare de Déu.
![]() |
| Tondo doni (Miquel Àngel)) |
Samuel serà del Senyor tota la vidaLectura del primer llibre de SamuelEl Senyor es va recordar d'Anna i va tindre un fill. Li posà el nom de Samuel, perquè era el fill que ella havia demanat al Senyor.Elcanà, el marit d'Anna, va pujar al santuari de Siló amb tota la família per a oferir el sacrifici anual i complir la promesa. Anna no hi va anar. Va dir al seu marit: «Quan hauré deslletat el fillet, ja el portaré; el presentaré al Senyor, i que es quede allí per sempre més».Anna, quan va deslletar a Samuel, se'l va endur a Siló, amb un bou de tres anys, mig sac de farina i un odre de vi, i el va presentar al santuari del Senyor. Samuel encara era un xiquet. Després d'immolar el bou, presentaren el xiquet a Elí.
Anna li va dir: «Senyor meu, ho jure per la vostra vida: jo soc aquella dona que un dia vaig pregar ací mateix, davant de vós. Este xiquet és el que jo vaig demanar al Senyor, i ell me'l va concedir. Per això ara jo li'l done: serà d'ell tota la vida». Després es prosternaren allí mateix i adoraren el Senyor.
¡Que amable és el vostre temple,Senyor de l'univers!Tot jo ansie i anheleels atris del Senyor.El meu cor i la meua carns'alegren en el Déu vivent.R. Feliç el qui viu en la vostra cosa, Senyor.Feliç el qui viu en la vostra casaalabant-vos cada dia.Feliç el qui troba refugi en vós:emprén amb amor el camí. R.Senyor de l'univers, escolteu la meua súplica,escolteu, Déu de Jacob.
Mireu, oh Déu, aquell que ens protegix,
mireu amb amor el vostre Ungit. R.
Déu ens reconeix com a fills seus, i ho somLectura de la primera carta de sant JoanBenvolguts, mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l'ha reconegut a ell.Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el vorem tal com és.Amics meus, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem d'ell qualsevol cosa que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li agrada.I este és el seu manament: que cregam en el nom del seu Fill Jesucrist, i que ens estimem els uns als altres tal com ell ens va manar. El qui guarda els seus manaments, està en Déu, i Déu en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.
Obriu, Senyor, el nostre cor,per a escoltar atentament les paraules del vostre Fill.
Els pares de Jesús el trobaren en el temple entre els mestres de la Llei᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEls pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem a la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar la festa com era costum, i passats els dies, quan tots se'n tornaven, el xiquet es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares ho saberen. Ells, pensant que anava entre els de la caravana, feren la primera jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; i com que no el trobaven, se'n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.Al cap de tres dies el trobaren en el temple, entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seua intel·ligència i de les seues respostes.Els seus pares quedaren sorpresos de vore'l allí, i sa mare li va dir: «Fill, ¿per què ens has fet açò? Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els va dir: «¿Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que jo només podia estar en casa de mon Pare?». Ells no comprengueren esta resposta.Després va baixar amb ells a Natzaret i els era obedient. Sa mare conservava totes estes paraules en el seu cor.A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels hòmens.
![]() |
| The death of Tomas Becket |
Commemoració de Sant Tomàs Becket
Sant Tomas Becket, bisbe i màrtir, que, per defendre la justícia i l'Església va ser obligat a exiliar-se de la seu de Canterbury i de la seua pàtria, Anglaterra, a la qual va tornar al cap de sis anys i on va patir molt fins que va emigrar cap a Crist, en ser assassinat a la catedral pels esbirros del rei Enric II. (1170)2. Commemoració de sant David, rei i profeta, fill de Jesé betlehemita, que va trobar gràcia davant de Déu i va ser ungit amb el sant oli pel profeta Samuel per a regir el poble d'Israel. Va traslladar a la ciutat de Jerusalem l'arca del Senyor, i Déu li va jurar que la seua descendència romandria per sempre, perquè d'ell naixeria Jesucrist segons la carn.
3. A Arle [Arlés], lloc de Provença, a la Gàl·lia, actualment França, sant Tròfim, considerat com el primer bisbe d'esta seu. (s. III)
4. A Cartago, a l'actual Tunísia, sant Libosi, bisbe de Vaga [actual Béja] i màrtir, que en el concili de Cartago va afirmar sobre el baptisme dels heretges: Crist va dir en l'Evangeli: «Jo soc la veritat, i no va dir: Jo soc el costum». (c. 258)
5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sant Martinià, bisbe. (c. 431)
6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Marcel, abat del monestir dels Acemetes al Bòsfor, on dia i nit, sense parar, es cantaven salms. (c. 480)
7. A Exmes, població de Nèustria, actual França, sant Ebrulf [o Evrul], abat del monestir de Saint-Fuscien, en temps del rei Xildebert. (c. 596)
8*. A Palerm, a la regió italiana de Sicília, beat Gerard Cagnoli, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que durant molt de temps va fer vida eremítica. (1342)
9. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Howard, màrtir, que, sent vescomte de Stafford, va professar la fe catòlica i, per això, va ser acusat de conspirar contra el rei Carles II i, a causa d'això, sentenciat a morir degollat per la seua fe en Crist. (1680)
10. A Seül, ciutat de Corea, sants Beneta Ion Kyong-nyon, viuda i catequista, i sis companys, màrtirs, tots els quals van patir molts suplicis pel fet de ser cristians, i van acabar decapitats. (1839)
Els noms són: sant Pere Ch’oe Ch’ang-hub, catequista; Bàrbara Cho Chung-i, viuda de sant Sebastià Nam I-gwam; Magdalena Han Yong-i, viuda; Isabel Chong Chong-hye, verge, filla de santa Cecília Yu So-sa i germana de sant Pau Chong Ha-sang; Bàrbara Ko Sun-i, dona de sant Agustí Pak Chong-won; i Magdalena Yi Yong-dog, verge, germana de santa Caterina Yi.
11. A Paterna, beat valencià Josep Aparicio Sanz, prevere i màrtir. (1936) (memòria a Énguera)
12. Al Picador de Paterna, beats valencians màrtirs Enric Juan Requena, prevere, i Josep Perpinyà Nàcher, els quals van lluitar noblement per Crist. (1936) (mem. a Aielo de Malferit i a Sueca)
13. A Sant Miquel dels Reis, beat valencià Joan Baptista Ferreres Boluda, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. (1936) (memòria a l'Olleria)
![]() |
| Matança dels Sants Innocents |
La sang de Jesús ens deixa nets de tot pecatLectura de la primera carta de sant JoanGermans, vos anunciem el missatge que hem sentit de Jesucrist: Déu és llum, i en ell no hi ha cap foscor.
Si diem que estem en comunió amb ell, però de fet caminem en la foscor, mentim i no vivim d'acord amb la veritat. Però si caminem en la llum, tal com ell està en la llum, vivim en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.
Si diem que no tenim cap pecat, ens enganyem a nosaltres mateixos i no tenim la veritat en nosaltres. Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens els perdonarà i ens deixarà nets de tot mal. Si diem que no hem pecat mai, el tractem de mentirós i no tenim la seua paraula en nosaltres.Fills meus, vos escric açò per a que no pequeu. Però, si algú peca, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima que expia els nostres pecats. I no únicament els nostres, sinó els de tot el món.
Si el Senyor no haguera estat a favor nostre,quan uns hòmens volien assaltar-nos,ens haurien devorat vius:tan gran era la fúria que portaven.R. Ens han rescatat com l'ocell
del llaç dels caçadors.
Se'ns haurien emportat les aigües,
la riuada ens hauria passat per damunt,
ens hauria passat per damuntla crescuda de les aigües. R.S'ha trencat el llaç,i tots hem fugit.El nostre auxili és el nom del Senyor,que ha fet cel i terra. R.
Oh Déu, vos alabem. Senyor, vos glorifiquem.L'exèrcit esclatant dels màrtirs vos alaba.
Herodes va ordenar que mataren a tots els xiquets de Betlem᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuQuan els mags se n'anaren, un àngel del Senyor s'aparegué a Josep en somnis i li digué:
«Alça't de seguida, pren el xiquet amb sa mare, fuig cap a Egipte i queda't allí fins que jo t'ho diga, perquè Herodes buscarà el xiquet per a matar-lo».
Josep es va alçar, prengué el xiquet amb sa mare, va eixir de nit cap a Egipte, i es quedà allí fins que Herodes va morir. S'havia de complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «He cridat d'Egipte el meu fill».Quan Herodes va vore que els mags s'havien burlat d'ell, es va indignar molt, i va ordenar que mataren a tots els xiquets de Betlem i de tot el seu terme, de dos anys en avall, segons el temps que deduïa de la informació que havia demanat als mags. Així es va complir el que diu el profeta Jeremies:
«Se sent un crit a Ramà,un plor i un lament gran:és Raquel, que plora els seus fillsi no vol que la consolen,perquè ja no estan».
Vos anunciem a vosaltres açò que hem vist i sentitComença la primera carta de sant JoanGermans,
Vos anunciem allò que existia des del principi. Nosaltres ho hem sentit, ho hem vist amb els nostres ulls, ho hem contemplat i ho hem tocat amb les nostres mans. Vos parlem de la Paraula de la vida. Ja que la vida s'ha manifestat, i nosaltres l'hem vista i en donem testimoni, i vos anunciem la vida eterna, la que estava amb el Pare i ara se'ns ha aparegut. I ara vos anunciem també a vosaltres allò que hem vist i sentit, per a que tingueu comunió amb nosaltres, que estem en comunió amb el Pare i amb Jesucrist, el seu Fill. Vos escrivim açò a fi que el nostre goig siga complet.
El Senyor és rei: la terra ho celebra,se n'alegren totes les illes.Foscor i núvols el rodegen,dret i justícia sostenen el seu tron.R. Justs, alegreu-vos en el Senyor.Es desfan com cera les muntanyesdavant del Senyor de tota la terra.El cel proclama la seua justícia,i tots els pobles contemplen la seua glòria. R.Apunta la llum per als justs,l'alegria per als rectes de cor.Justs, alegreu-vos en el Senyor,commemoreu la seua santedat. R.
Oh Déu, vos alabem. Senyor, vos glorifiquem.El cor gloriós dels apòstols vos alaba.
L'altre deixeble s'avançà a Pere i arribà primer al sepulcre᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEl diumenge, Maria Magdalena se'n va tornar corrents a vore a Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús amava tant, i els va dir: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat».
Pere, amb l'altre deixeble, va eixir cap al sepulcre. Corrien els dos junts, però l'altre deixeble corria més que Pere; s'avançà i arribà primer al sepulcre; es va inclinar per a mirar dins i va vore en terra el sudari, però no hi entrà. Darrere d'ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i va vore en terra el sudari, però la bena que li havien posat al cap no estava en terra com el sudari, sinó plegada en un altre lloc. Ara és quan entrà també l'altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre; ho va vore i va creure.
Altres
De tu eixirà el qui ha de regir IsraelLectura de la profecia de Miquees
Açò diu el Senyor:«Tu, Betlem Efrata,eres menuda per a figurarentre les famílies de Judà:però de tu eixiràel qui ha de regir Israel.Els seus orígens són antics,des dels temps eterns».El Senyor els tindrà abandonatsfins que la mare haurà tingut un fill;aleshores la resta dels germanses reunirà amb els fills d'Israel.Es presentarà a fer de pastoramb la majestat del Senyor,amb la glòriadel nom del Senyor, el seu Déu.I viuran en pau, perquè ell serà grand'un extrem a l'altre de la terra.Ell serà la pau.
Pastor d'Israel, escolteu-nos.Vós que teniu querubins com a carrossa,desperteu el vostre poder,veniu a salvar-nos.R. Déu nostre, renoveu-nos,que ens il·lumine la vostra mirada, i serem salvats.Déu de l'univers, torneu,aguaiteu des del, mireu,visiteu esta vinya,cuideu el vostre plantói el fill de l'home que vau enfortir. R.Que la vostra mà reposesobre l'home que serà el vostre braç dret,el fill de l'home que vau enfortir.No ens apartarem mai més de vós;doneu-nos vida i invocarem el vostre nom. R.
Vinc a fer la vostra voluntatLectura de la carta als cristians hebreusGermans, en entrar en el món, Crist diu:
«No voleu sacrificis ni ofrenes,però m'heu format un cos;no cal holocaust ni víctima.Per això vos dic: Ací em teniu,com està escrit en el meu llibre,Déu meu, vullc fer la vostra voluntat».Primer ha dit: «No voleu sacrificis ni ofrenes, no cal holocaust ni víctima». Encara que totes estes ofrenes són precisament les que la llei de Moisés prescrivia. Després afig: «Ací em teniu; vullc fer la vostra voluntat». Noteu com suprimix tot el que deia primer i ho substituïx pel que diu després.A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per a complir esta voluntat de Déu.
Soc l'esclava del Senyor:que es complixquen en mi les teues paraules.
¿Qui soc jo per a que la mare del meu Senyor vinga a visitar-me?
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
Per aquells dies, Maria es va posar en camí, a bon pas, cap a un poble de la muntanya de Judà; entrà en casa de Zacaries i saludà a Isabel. I va passar que, quan Isabel va sentir la salutació de Maria, la criatura va saltar d'alegria en el seu ventre, i Isabel, plena de l'Esperit Sant, va exclamar amb totes les seues forces:
«¡Beneïda tu entre totes les donesi beneït el fruit de les teues entranyes!¿I com és això, que la mare del meu Senyorve a visitar-me?Mira: en haver sentit la teua salutació,ha saltat d'alegria la criatura que porte en les entranyes.
Feliç tu, que has cregut:allò que el Senyor t'ha anunciat, es complirà».
A. Les lectures tenen forma de diàleg. De Déu a través del profeta amb el poblet de Betlem. Jesús ens ensenya com hem de donar culte a Déu: oferint-nos nosaltres mateixos. El diàleg de dos dones que senten les seues criatures en els ventres descriu tot l'amor per la vida com a do de Déu que recorre la Bíblia, i allí on brolla i batega la vida humana està la presència de Déu amb tot el seu misteri. El diàleg d'estes dos dones reflectix l'esperança en un Déu que actua i es manifesta amb signes humils i ens convida a servir els altres.
B. En María, el Fill de Déu es va fer home perquè nosaltres, per la seua Passió i creu puguem arribar a la glòria de la resurrecció (cf. primera oració). I açò va ser possible gràcies a la seua fe, amb la qual va acceptar obedient l'anunci de l'àngel: «Feliç tu que has cregut» (Ev.). Eixa obediència és la que va tindre el Fill des del moment de la seua encarnació: «Vinc a fer la vostra voluntat» (2 lect.). María, amb el Fill de Déu en el seu si, és l'arca de la Nova Aliança que visita Isabel. I amb ella ens dirigim cap a Betlem on naixerà el cap d'Israel (cf. 1 lect.). L'Esperit Sant continua fent present a Crist en l'eucaristia (oració sobre les ofrenes).
Tomàs Holland, prevere de la Companyia de Jesús, va realitzar el seu ministeri clandestinament en temps del rei Carles I, per la qual cosa va ser condemnat a la pena capital i penjat. Va entregar així el seu esperit a Londres en 1642.
Francesca Xavier Cabrini va nàixer prop de Pavia (Itàlia) en 1850. Va fundar l'Institut de Missioneres del Sacratíssim Cor de Jesús, i amb exímia caritat es va dedicar a atendre els emigrants. Va morir a Chicago, de l'estat d'Illinois, als Estats Units d'Amèrica del Nord, en 1917. Ella va ser la primera ciutadana nord-americana declarada santa pel Sant Pare. És patrona dels immigrants.
Dia 9 de gener o bé dimecres després d'Epifania Lectura primera 1Jo 4,11-18 Si ens estimem, Déu està en nosaltres Lectura de la primera ...